Blog Image

Municipis Catalans

Llanars, Ripollès

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 21 de març de 2021 19:37:31

Limita pel Nord amb Setcases i Molló, a l’Est i al Sud amb Camprodón i a l’Oest amb Vilallonga de Ter.

El terme municipal hi trobem el poble de Llanars, els veïnats d’Espinalba (Espinauga) i del Llenarès, i les caseries de Faitús i del Riberal de Faitús.

Lentorn físic

Llanars és l’exemple precís d’un model de paisatge rural voltat pels rius Ter i Ribera de Feitús, enmig de les muntanyes i dins la vall de Camprodon. El relleu forma part dels Subpirineus hercinians. Aquest poble, que havia tingut en la ramaderia una activitat fonamental, és ara un tranquil indret turístic, obert i assolellat, ideal per descansar i oblidar l’estrès.

El clima del Llanars és mediterrani, de muntanya mitjana i d’alta muntanya, generalment humit, a causa de les abundants precipitacions provocades per l’afluència dels vents de llevant, tot i que varia força d’una contrada a l‘altra. Els hiverns són freds i, a l’alta muntanya, es poden donar situacions extremes. Els estius són frescos i plujosos.

Vista de Llanars

Història, cultura, economia

Els primers assentaments humans establerts a Llanars daten de l’Edat del Bronze. Dels dos vestigis prehistòrics que hi ha al municipi, el més important és la cova de la Rendilla; aquesta està situada a la base d’una formació calcària, a uns cent metres de desnivell respecte a la riera de Feitús. L’altra cavitat, coneguda amb la denominació de les Salines, presenta unes característiques similars a la cova de la Rendilla.

La primera menció del topònim Llanars data, segons l’Onomasticon Cataloniae, de l’any 876; aleshores l’indret es coneixia com a Landaris.

Emes tard el lloc és esmentat ja el 1027 (Lanars o Landaris als segles XI i XII), i el nom sembla derivat del de l’antiga vall landarense , nom genèric de la vall de Camprodon. El 1130 Ramon Berenguer III donà al monestir de Ripoll els delmes i altres drets senyorials del terme. Però el domini ripollès no féu variar l’alt domini del terme, que continuà essent reial, i la seva jurisdicció era exercida pel veguer de Camprodon.

La població pertanyia a la vegueria de Camprodon, i òbviament estava subjecta a l’autoritat del veguer, que actuava amb plena potestat en el territori. També actuava en qüestions d’ordre públic i d’àmbit militar; el 10 d’octubre de 1674 ordenà la mobilització d’efectius humans als pobles que integraven la vegueria; Llanars hi aportà nou soldats. La inestabilitat política de la segona meitat del segle XVII, caracteritzada per les contínues entrades de les tropes franceses a Catalunya, també es féu evident a Llanars; el 1689, el duc de Noailles hi establí el seu quarter general, des d’on assetjà Camprodon. Ja en el segle XVIII, i més concretament el 1794, els francesos varen destruir i cremar habitatges, i la majoria de documents de l’arxiu parroquial.

L’activitat agrícola ha anat davallant davant la preponderància del sector ramader. La reduïda superfície de conreu es dedica bàsicament als cereals i les pastures ocupen més de tres quartes parts de les terres. El principal sector ramader és el boví i en menor grau l’oví. Tot i que no són tan importants, també cal destacar el bestiar porcí i equí, així com els ruscs per a la producció de mel.

Les activitats industrials són representades per les centrals elèctriques, una al Ter, aigua avall del poble, i l’altra davant el poble, que rep l’aigua d’un aqüeducte des de la riera d’Abella o Pelancà fet al terme de Vilallonga. Al final de la dècada del 1980 es va reobrir una tercera central, que havia estat tancada durant molts anys. Tradicionalment una bona part de la població de Llanars acostumava a treballar a les diverses indústries de Camprodon, atesa la proximitat de tots dos termes.

Pel que fa a serveis, hi ha algunes empreses d’esports d’aventura que organitzen distintes activitats. Aquestes activitats van encaminades en part a aconseguir que Llanars deixi de ser vista com una població de pas cap a Camprodon, que és com se l’ha considerat durant molt de temps. També s’hi contribueix amb el desenvolupament de les activitats hoteleres ja que el poble disposa d’establiments hotelers amb diversos serveis.

Església de Sant Esteve

Gastronomia

Una de les característiques importants en general de la Vall de Camprodon i en concret de Llanars és la seva riquesa gastronòmica, marcada per una cuina tradicional de muntanya de gran qualitat, i la seva creativitat en l’elaboració dels productes, impulsant un patrimoni gastronòmic enriquidor.

Sempre potenciant les tradicions i els productes del territori i de lligar-los als cicles de la vida i de la terra. Al voltant de Carnaval, ofereix la Temporada gastronòmica de la Matança i la Quaresma; al mes de maig, la Temporada gastronòmica del Poltre; i després de l’estiu, la Temporada gastronòmica de la Trumfa.

Vivències, curiositats i llegendes

Llanars pot presumir, molt possiblement, de la primera emissora municipal, que es deia Radio Llanás i va començar a emetre el 1955.

Per decret de 16 de juny de 1965, una petita part del municipi de Llanars, que afecta a la zona de l’avinguda Maristany, fou agregada a Camprodon. Encara ara es pot veure l’antic senyal divisori en el mur de l’antiga fàbrica de galetes Birba.

Font de l’Arc

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major de Llanars es celebra coincidint amb el quart cap de setmana de setembre de cada any.

Per Sant Esteve, 26 de desembre, es celebra la festa petita, amb concert i ball a la Sala de Festes de Llanars.

L’Ajuntament de Llanars col·labora amb el Festival de Música Antiga dels Pirineus.

Festival de Música de la Vall de Camprodon.

Fira de Pagès. La data pot variar però sempre es fa pels voltants de Sant Isidre.

Trobada de Motos i cotxes Clàssics.

Concert de Música Clàssica a l’Església de Sant Esteve a finals d’octubre.

En el mes d’agost es fa una trobada de música tradicionals amb acordions diatònics.

Feitús. Festa a l’oratori de Sant Pere el diumenge més proper al dia de l’onomàstica del sant.

Entorn, que veure, què fer

Església parroquial de Sant Esteve.

Passejar per el petit nucli de carrerons estrets que recorda el passat medieval del poble.

Els veïnatges de Espinalba i Faitús.

Fer excursions, tant si a peu, com a cavall o amb vehicle tot terreny.

Els jaciments arqueològics a les coves de la Rendilla i les Salines.

Central Eléctrica Bassols

Links d’interès i documentació adjunta

Mapa de punts d’interès

Què fer a Llanars

Resum de la visita

Àlbum de fotografies



Montagut i Oix, La Garrotxa

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 28 de febrer de 2021 23:36:12

Limita, per l’est, amb Sales de Llierca i Tortellà; pel sud-est, amb Argelaguer i Sant Jaume de Llierca; pel sud-oest, amb Sant Joan les Fonts i Castellfollit de la Roca; per l’oest, amb la Vall de Bianya; pel nord-oest, amb Camprodon (Ripollès); pel nord, amb Ceret (Vallespir, França) i, pel nord-est, amb Albanyà (Alt Empordà).

El terme de Montagut i Oix actualment inclou els pobles de Montagut i d’Oix, els veïnats de els Angles, el Cós i Talaixà, les caseries de Carrera, Llierca, Monars, Santa Bàrbara de Pruneres, Sant Eudald de Jou, St. Miquel de Pera, Toralles i els Vilars, el llogarret de Fluvià i la urbanització la Cometa.

Lentorn físic

Una gran part del municipi està integrada en l’Espai Natural Protegit de l’Alta Garrotxa i una part petita, al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

El nord és muntanyós, amb abundants gorgs, salts d’aigua i coves, i té al cim del puig Comanegra, amb 1.557 metres d’altura, la cota més alta. El sud, de relleu molt menys abrupte, s’estén per les valls dels rius Fluvià i Llierca.

La comarca de la Garrotxa gaudeix d’un clima mediterrani de tipus prepirinenc. Hi plou de forma abundant, especialment a la primavera, l’estiu i la tardor. Els hiverns són secs i freds, amb temperatures mitjanes que oscil·len entre els quatre i els set graus centígrads. Els estius són càlids i les temperatures mitjanes es mantenen en un rang d’entre els disset i els vint-i-dos graus.

Castell d’Oix

Història, cultura, economia

Montagut i Oix (antigament anomenat Montagut de Fluvià), situat al cor de l’Alta Garrotxa, amb capital al poble de Montagut. En l’any 1972 l’antic i extens terme municipal d’Oix fou agregat al municipi de Montagut de Fluvià. El nou municipi adoptà la nova denominació de Montagut i Oix a partir del 15 de novembre de l’any 2002.

Tot i que al municipi s’han trobat vestigis arqueològics que demostren la presència humana ja en el Neolític, la història de Montagut i Oix es remunta al segle X i l’edat mitjana, període en què es van construir les nombroses esglésies romàniques que s’estenen per tot el territori.

També d’aquesta època són els castells de Montagut i d’Oix. El primer va pertànyer, al llarg de la seva història, als comtes de Besalú, als vescomtes de Bas, als comtes d’Empúries i als barons de Castellfollit. El d’Oix, construït al segle XV pels senyors de Besracà, va ser assaltat l’any 1462 pels camperols en la guerra dels remences.

El 14 de març de 1874 va tenir lloc la Batalla del Toix. Des del mes de desembre de 1873, el militar carlí Francesc Savalls tenia Olot assetjada, esperant la rendició dels liberals. Era la tercera carlinada. Davant un impetuós atac dels carlins, els liberals van abandonar el 4 de març els principals punts de defensa i es van refugiar en diferents zones de la comarca. Les forces carlines havien ocupat posicions a Castellfollit per barrar el pas del congost als republicans. Ramon Nouvilas va voler flanquejar-les i va prendre, de Besalú estant, la ruta de Tortellà que travessa el Llierca i fa via cap a Montagut, per tal de seguir cap a Sant Joan les Fonts i arribar a Olot, sense que el veiessin. Després de dos dies d’espera a Castellfollit, els carlins van veure les tropes de Nouvilas pels volts de Montagut i Savalls va enviar Galceran de Sadernes a perseguirlos. Els van envoltar per la vall de Carrera i els vigilaven des del Toix, Montpetit, Montmajor, Sant Valentí de la Cau, Canadell, el Cós i els Vilars. El general Nouvilas va perdre la posició a la serra del Toix i ell i les seves tropes van ser derrotats.

Antigament Montagut es dedicava a l’agricultura i la ramaderia i a l’activitat forestal en el cas d’Oix, a més d’algunes petites indústries tèxtils.

L’activitat agrícola és molt minsa, però persisteix.

El sector turístic i serveis ha pres força els darrers anys, en càmpings, cases de turisme rural, esports d’aventura, etc.

Malgrat tot, la majoria dels habitants ha de desplaçar-se fora del municipi per treballar.

Restes del castell de Montagut

Fills il·lustres i adoptius

Josep Maria Ferrusola Coris. Alcalde de Montagut i Diputat provincial

Gastronomia

Embotits i formatges artesans.

Vista de Montagut des de l’ermita

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Ofrenes a l’ermita del Cós – Dissabte proper a Sant Marc (25 abril)

Festa del Roser de Montagut – 1r diumenge de maig

Aplec de Sant Eudald de Jou – Dissabte després del 1r diumenge de maig

Aplec Sant Aniol d’Aguja – Diumenge de Pentecosta (Pasqua granada)

Festa de la Cometa – 1r cap setmana de juliol

Aplec Sant Feliu de Riu – 1r dissabte d’agost

Festa Major d’Oix – Cap de setmana més proper a Sant Llorenç (10 d’agost)

Aplec d’Escales – 15 d’agost

Aplec Sant Bartomeu a l’ermita del Cós – 4t diumenge d’agost

Aplec de la Devesa – Dissabte després del 4t diumenge d’agost

Aplec Sant Miquel de Pera – Últim dissabte de setembre

Trepitja Garrotxa, Ultra Trail – 24 i 25 d’octubre

Bici Muntanya d’Oix – Últim diumenge de novembre

Entorn, que veure, què fer

Art Medieval. Catorze esglésies d’aquesta època a més de castells, torres, cases fortificades i vells ponts…

El Pont Trencat de Montagut.

L’església parroquial de Sant Pere de Montagut.

L’església de la Mare de Déu del Cós, situada dins les restes de l’antic castell de Montagut.

L’església romànica de Sant Eudald de Jou.

L’església parroquial de Sant Llorenç d’Oix.

Església de Sant Aniol d’Aguja.

La font-oratori de Sant Agustí a Oix.

El Castell d’Oix.

Les ermites romàniques de Santa Maria d’Escales, Sant Miquel d’Hortmoier, Sant Martí de Talaixà, Sant Miquel de Pera i Santa Bàrbara de Pruneres.

Les gorgues de l’Alta Garrotxa.

Rutes per els entorns.

Font de Sant Martí

Links d’interès i documentació adjunta

Enllaç al resum de la visita

Punts d’interès a Google Maps

Àlbum de fotografies de Montagut i Oix

Que veure a Montagut i Oix



Gratallops, Priorat

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 14 de febrer de 2021 13:03:38

La vila de Gratallops és l’únic nucli de població del municipi.

El terme de Gratallops, al centre de la comarca, limita al Sud amb els termes de Bellmunt del Priorat, al Sud-Est amb Falset, a l’Est amb Porrera, al Nord-Est amb Torroja del Priorat, al Nord amb la Vilella Alta, al Nord i al Nord-Oest amb la Vilella Baixa, a l’Oest amb el Lloar i al Sud-Oest amb el Molar.

L’entorn físic

Situat al centre administratiu de la comarca. Es troba entre el riu Montsant i el riu Siurana, que conflueixen a l’extrem sud-oriental del territori, el qual és accidentat pels contraforts meridionals del massís del Montsant.

Diversos barrancs, com el de la Vall de l’Obaga, de la Vall de la Font Nova o el de la Vall dels Socarrats drenen el territori, molt irregular, trencat per un seguit de tossals de llicorella.

El clima és mediterrani de muntanya mitjana. El municipi és força sec, les pluges hi són protagonistes a la tardor i al seu curt estiu. Les característiques essencials del clima del Priorat es deuen, en gran part, a l’aïllament relatiu que té respecte de la influència de la Mediterrània. Les pluges són irregulars al llarg de l’any, però són més abundants durant els mesos de tardor i primavera.

Vista del poble

Història

Edificat sobre un turó, té, segons alguns autors, un origen romà.

El territori va pertànyer durant segles al terme de Siurana, fins l’any 1153 en què els cristians ocuparen aquestes terres.

La primera referència documental és la Carta de Població, datada l’any 1258, segons la qual el convent d’Escaladei dóna a poblar el lloc i el terme de Gratallops. Quan l’indret fou habitat, Jaume II en donà el domini directe als comtes de Prades. Sembla ser que els comtes hi construïren un castell a les darreries del segle XIV, del qual no en queda ni el més mínim rastre.

Durant la guerra contra Felip IV, la població que, com totes les del Priorat, defensava la causa catalana, mobilitzà els seus homes en contra dels castellans.

És important destacar l’actuació dels sometents de Gratallops. La seva activitat i bona organització en són prova, primer durant el segle XVII, en la lluita contra els castellans i més tard la Guerra del Francès, que sortiren, junt amb els de tot el Priorat, en contra dels invasors. Durant el Trienni de 1821-23 es formà al poble una companyia de la milícia nacional i s’establí una mena d’enfrontament ideològic, la qual cosa provocà contínues lluites i venjances polítiques. Durant la primera confrontació carlinoliberal, el poble estigué sempre sota el comandament dels liberals, tendència que segueix durant la segona Guerra Carlina. L’any 1868 es constitueix a Gratallops la Junta Revolucionària, comandada per Andreu Guiamet.

Per tots aquests fets, es fa evident l’esperit liberal i progressista de la població.

Dins de la vida cultural del poble és important la creació, a principis de segle, de la societat recreativa “La Flor de Maig”, la qual des d’aleshores i fins ara organitza tots els actes recreatius i culturals del poble.

L’activitat agrícola a la vinya i la producció de vi amb DOQ Priorat als cellers són les activitats més implantades.

Gairebé la meitat de la superfície roman improductiva amb pasturatges, bosc i garriga. El regadiu no arriba al 2% de les terres conreades. La vinya, malgrat el retrocés dels darrers anys, és manté com a conreu hegemònic, seguida de l’ametller i l’olivera. Els cereals i els avellaners gairebé han desaparegut.

Gratallops va ser el punt d’origen del renaixement del vi del Priorat, de la mà de René Barbier i una colla d’amics, a final dels anys vuitanta. No és d’estranyar que aquest territori agrest de vinyes velles i boscos sigui un important pol d’atracció enoturístic. Dels més de vint cellers que hi ha censats, com a mínim una quinzena són visitables.

La Cooperativa Agrícola va ser fundada l’any 1917 amb el nom de Sindicat Agrícola Priorat d’Escaladei. Actualment embotella els vins de l’Agrupació de Cooperatives de la denominació d’Origen Priorat, sota la direcció tècnica i comercial d’Unió Agrària Cooperativa, en els seus diferents tipus de negre, rosat, ranci i dolç, d’unes qualitats immillorables.

Hi resta un tradicional taller de boter i un de ceràmica.

Com a complement de les economies familiars hi ha cria de bestiar, sobretot porcs i aviram.

Durant el segle XIX, abans del flagell de la fil·loxera, Gratallops havia estat un dels pobles més rics de la comarca. Actualment, malgrat la forta emigració i la crisi agrícola, els homes de Gratallops mantenen amb esforç i voluntat una vitalitat esperançadora.

Fills il·lustres i adoptius

Pere Domènec (?- 1560), abat de Vilabertran, canonge de Barcelona i nunci apostòlic a Espanya i Portugal.

Perxe del Carrer Major, segle XIV

Comentaris

Gratallops conserva encara l’aspecte d’un poble gran, amb carrers amples empedrats i cases pairals de bones proporcions, que conserven els antics portals adovellats.

Gastronomia

La seva gastronomia és rica en vi, escudella, peus de porc, cargols amb conill, carn a la brasa, creps d’espinacs, albergínies farcides, crema catalana i “orelletes”. Els vins pertanyen a la DOQ Priorat.

Vivències, curiositats i llegendes

La tradició diu que, antigament al terme hi havia un pi grandiós que un llop esgarrapava cada nit. Aquest fet es reflecteix a l’escut, en què hi ha dos llops que graten la soca d’un pi.

A l’ermita de la Mare de Déu de la Consolació hi viu una ermitana que, mentre estàvem fent les fotos de l’església de Sant Llorenç va arribar per obrir-la i ens va permetre visitar-la per dintre obrint els llums per a més comoditat. No vam fer fotografies ja que no està permès.

Ermita de la Consolació

Fires i Festes

Sant Sebastià, el 20 de gener. Festa d’Hivern. L’últim diumenge de gener es fa la pujada a l’ermita de la Consolació.

Sant Llorenç, 10 d’agost. Festa Major.

El primer dissabte de juny a la tarda s’organitza “Tastets de Gratallops” – Fira de Vins de Gratallops.

Entorn, que veure, què fer

El nucli antic.

La Casa dels Frares. Antiga residència dels monjos d’Escaladei, amb portalada renaixentista.

Portal del Carrer Major.

Església parroquial de Sant Llorenç. Neoclàssica, del segle XVIII amb tres naus, cor, cimbori i campanar incorporat.

L’Ermita de la Mare de Déu de la Consolació. De molta anomenada i devoció a tota la comarca.

Serra del Montsant

Enllaç al resum de la visita

Punts d’interès a Google Maps

Àlbum de fotografies de Gratallops



Vallbona de les Monges, Urgell

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 7 de febrer de 2021 17:59:21

Limita al Nord amb Sant Martí de Riucorb, Nalec i Ciutadilla, a l’Oest amb Maldà i els Omells de na Gaia, al Sud amb Senan, l’Espluga de Francolí, Blancafort i Solivella, tots ells de la Conca de Barberà, i a l’Est amb Passanant també de la Conca de Barberà.

El terme comprèn, a més del poble de Vallbona de les Monges, cap de municipi, el de Rocallaura, el llogaret de Montblanquet, i el despoblat de Montesquiu.

Entorn físic

Lligat geogràficament i paisatgísticament a la Baixa Segarra, ocupa els vessants septentrionals de la serra del Tallat (amb alçàries properes als 700 metres) i comprèn la capçalera de la riera de Maldanell del riu Corb.

El paisatge del terme municipal està format per boscos de pins i garrigues, alternades amb conreus situats a les fondalades i les terrasses dels costers amb nombroses cabanes de pedra seca.

El clima és mediterrani de muntanya mitjana, amb tendència continental. La màxima estacional és a la tardor, mentre que els estius hi són calorosos i els hiverns freds, totes dues estacions amb escassa pluviositat.

Vallbona de les Monges, vista del poble

Història, cultura, economia

Els orígens de Vallbona es remunten vers l’any 1150, quan Ramon de Vallbona i un grup mixt d’eremites hi aixecaren un nucli habitat i una capella dedicada a Santa Maria de Vallbona.

El 1176 s’escripturà la donació del lloc de Vallbona a Ramon de Vallbona i a la resta d’eremites.

Sembla ser que els homes del grup marxaren i es quedaren només les religioses, les quals s’uniren a l’orde cistercenca per la voluntat de Berenguera de Cervera, que portà de Tulebras Òria Ramírez, la que fou la primera abadessa del monestir.

El monestir de Vallbona de les Monges i les seves abadesses gaudia d’una dotació d’amples dominis, cedits pels nobles catalans i per la monarquia, i també per compres, que amb el temps formaren l’anomenada baronia de Vallbona, amb dret de jurisdicció i de castell baronial. El 10 de març de 1380 Pere III vengué perpètuament a l’abadessa i al monestir de Vallbona les jurisdiccions alta i baixa, civil i criminal, amb el mer i mixt imperi, dels llocs que integraven la baronia del monestir, pel preu de 22 000 sous. Pel que fa a altres servituds i privilegis, cal pensar que, si bé la baronessa de Vallbona tenia les mateixes competències que els barons, els atributs diferien. Les abadesses amb títol de baró donaven preferència al bàcul, a l’anell i altres símbols que pertanyien a la seva condició de prelades, tals com el pectoral i l’estoló. El símbol comú de barons i baronesses és constituït per la forca, plantada en un lloc vistent de la localitat, que per a uns era el símbol de la justícia mentre que per a altres, un senyal d’opressió.

Es pot considerar que el municipi es va originar vers l’any 1573 en aplicar-se el decret del Concili de Trento que manava que els monestirs femenins no estiguessin en llocs isolats, les monges, amb l’abadessa Estefania de Piquer al capdavant, van demanar als habitants de Montesquiu que anessin a viure al voltant del monestir. En canvi, l’abadessa els concedia terres i béns situats dins del primer tancat de la clausura monàstica, tocant a les primeres muralles. Els habitants de Montesquiu van acceptar la proposta i es creà així Vallbona de les Monges els seus habitants van passar a formar el nou poble a la vall, entorn del monestir, al marge dret del Maldanell, poble que prengué el nom de Vallbona de les Monges. Per aquest motiu el poble de Vallbona no constava en els censos de 1359 i de 1416, perquè encara no existia com a tal.

El nom i la seva importància històrica li provenen del gran monestir de Vallbona de les Monges, que tot i no ser el més antic del país dintre la filiació femenina cistercenca, doncs el van precedir a la diòcesi de Girona els de Valldemaria (1158) i el de Cadins (1169), és, però, el més important per haver romàs sempre en el mateix lloc i per la monumentalitat de les seves construccions.

El sector primari, que tradicionalment ha estat la principal activitat econòmica del terme, donava feina el 25,74% de la població ocupada l’any 2001. Una bona part del terme és ocupat per bosc de pins i garrigues, enmig de terres de secà, amb riques feixes de la vall. Els conreus són, majoritàriament, de secà, destinats principalment als cereals, sobretot a l’ordi, l’olivera, l’ametller, el farratge i la vinya. L’olivera de regadiu, conreada en nombrosos bancals, especialment en les terres del marge esquerre del Maldanell, ha estat abandonada. La Cooperativa del Camp de Vallbona (1917) és l’eix de l’economia municipal, puix que agrupa l’esforç dels pagesos i es preocupa per la millor comercialització dels seus productes. L’oli que es produeix al terme s’emmarca dins la Denominació d’Origen Garrigues. Pel que fa a la ramaderia, cal destacar la cria de bestiar porcí i oví.

El terme de Vallbona de les Monges, gràcies al seu monestir i l’abundància d’aigua, ha esdevingut lloc de visites turístiques, de segona residència i d’estiueig. El municipi s’ha beneficiat de l’atracció que exerceix el monestir sobre els afeccionats a l’art i a les sortides de cap de setmana; també són freqüents les visites organitzades i les escolars, i en especial les dels qui cerquen la pau i un retrobament espiritual.

Monestir de Santa Maria

Vivències, curiositats i llegendes

Al sector de Rocallaura hi ha fonts d’aigües bicarbonatado-càlcico-litíniques, molt diürètiques i riques en estronci de litina, cosa que les fa molt estimades pels qui pateixen de mal de pedra. Aquestes aigües són objecte d’explotació, amb el nom d’Aigua de Rocallaura.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

  • Festa de la Pigota (Votada): Últim dissabte de gener.
  • Sant Isidre: 15 de maig.
  • Fira Vallbonatura: últim cap de setmana de maig.
  • Jornades Culturals i de Lleure: finals de juliol i principis d’agost.
  • Festa Major en honor als patrons Sant Cosme i Sant Damià: 3r cap de setmana de setembre.

Entorn, que veure, què fer

  • Monestir Cistercenc de Santa Maria.
  • Espai Museístic del Cinema – Col·lecció Josep Maria Queraltó.
  • Església parroquial de Santa Maria.
  • Molí de la Vinya.
  • Antics rentadors/Espai d’interpretació de la línia L2.
  • Ruta de la línia de defensa republicana L2.
  • Antics rentadors de la font del raval.
  • Font del raval.
  • Font de la plaça del monestir.
  • Creu de terme.
Abeurador al carrer Major

Enllaç al resum de la visita

Punts d’interès a Google Maps



Molló, Ripollès

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 31 de gener de 2021 18:31:46

Limita al nord amb el municipi de Prats de Molló i la Presta (Vallespir, França), a l’est i al sud amb el municipi de Camprodon i a ponent amb els termes de Llanars i Setcases.

Està format per nou entitats de població. Els pobles de Molló i Espinavell (de població agrupada), els veïnats de Fabert, la Ginestosa i Moixons i les caseries de Can Solà, Favars, Grells i el Riberal.

Lentorn físic

El paisatge general del terme municipal de Molló és el típic dels petits municipis ubicats al Prepirineu catalans. Es tracta d’un terreny accidentat, cobert per masses boscoses fragmentades pel pas d’estructures lineals, com ara les carreteres on, a banda i banda, s’hi han desenvolupat petits nuclis de població i espais agrícoles. Els cursos fluvials amaguen racons de gran bellesa i interès ecològic; als seus marges, antigament s’hi havien instal·lat les principals indústries (encara que més escasses en el cas de Molló). Tots els geosistemes (unitats de paisatge) són una combinació de tres valors: factor abiòtic (el riu, turons i zones planeres), el biològic (comunitats vegetals i animals lligades a les característiques del territori) i l’antròpic (edificis, infraestructures, conreus, etc.).

La major part del municipi està cobert per massa forestal, els boscos perennifolis (poques diferències al llarg de l’any) i els caducifolis (fort contrast hivern-estiu). Apareixen en els vessants i zones elevades i són més escassos a les zones planes i fons de valls.

Hi trobem també prats i conreus als fons de valls o les zones de muntanya en punts més elevats; espais oberts, sovint amb fileres arbustives a les cotes baixes. Solen ser prats de dall, pastures o, més a prop dels pobles, conreus diversos, sobretot de farratges.

Finalment trobem la part fluvial (riu Ritort, afluent del Ter) i la urbana.

Església de Sant Sebastià.

Història, cultura, economia

El primer document escrit on apareix el nom de Molló (Mollione) data del 936, any de la consagració de l’església de Santa Cecília, però es té coneixement de l’existència d’un poblament anterior, segurament d’origen celta.

A finals dels segles IX i X es va realitzar la repoblació de les valls del Ter sota el domini dels comtes de Besalú, i finalment el 1141 passà sota la protecció del monestir de Ripoll. L’any 1428, el municipi va ser sacsejat per un fort terratrèmol, que va destruir moltes cases i part de l’església de Santa Cecília, que posteriorment es va reconstruir.

Al 1659, en virtut del Tractat dels Pirineus, Molló passa a ser un municipi fronterer. Durant  la Guerra Civil, el gener i febrer de 1939, Molló va ser testimoni dels més de 100.000 exiliats que es calcula que van creuar el Coll d’Ares per refugiar-se cap a França. L’entrada a la UE (1986) i la desaparició de la duana a Coll d’Ares (1992) van permetre recuperar la relació de veïnatge amb el Vallespir i la Catalunya Nord.

Molló disposa d’un casal municipal on es realitzen gairebé la totalitat de les activitats culturals i recreatives de la vila.

Les activitats agrícoles han estat poc importants en el conjunt de l’economia de la població, ja que una gran part del territori és dedicada a les pastures. Les escasses superfícies conreades es localitzen als camps i a les feixes, i els principals conreus que s’hi fan són el farratge i els cereals. Les hectàrees de bosc són ocupades per faigs, bedolls i pins a les raconades, tot i que el que més abunda són les pastures. En ramaderia el sector del boví és el més dinàmic, seguit de l’oví, tot i que anà davallant durant la darrera dècada del segle XX. En canvi, es constata un progressiu augment de l’equí. La indústria, per la seva banda, es troba representada per empreses d’embotits.

El pas de l’antic camí vers el Vallespir per Coll Pregon el féu lloc de reunió dels ramats abans d’anar a hivernar a les terres més baixes, i s’hi establí una fira el 13 d’octubre, dos dies abans de la de Camprodon; mentre la fira de Camprodon ha desaparegut, la fira d’octubre a Espinavell (la Tria de Mulats), especialitzada en el mercat de cavalls, es manté amb força vitalitat. Hi ha mercat els divendres. Pel que fa a l’oferta d’allotjament, el terme disposa d’hotels, pensions, residències casa de pagès i un refugi de muntanya. A més, moltes de les velles masies s’han adaptat com a llocs de residència secundària.

Fills il·lustres i adoptius

Francesc Pastoret Sau, en Cisco del Carol. Fill il·lustre i medalla del poble de Molló (2010). Molló (1924-2012).

Plaça Major

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa de Sant Sebastià el 20 de gener.

Festa de Sant Isidre, patró de la pagesia, el 15 de maig.

Festa del Roser de Molló, festa major petita cap el segon cap de setmana de juliol.

Festa Major d’Espinavell, Festa de la Mare de Déu de les Neus el 5 d’agost.

Fira de la Trumfa pels volts de l’11 de setembre.

Tria de Mulats d’Espinavell, fira ramadera d’arrels tradicionals se celebra cada 13 d’octubre.

Festa Major de Molló, per Santa Cecília a mitjans de novembre.

Mercat el divendres.

Entorn, que veure, què fer

Església romànica de Santa Cecília.

Capella votiva de Sant Sebastià.

Edifici de l’Ajuntament.

Safareig i font de la Font Vella.

Façanes de les cases de la Plaça Major (amb un aire modernista auster i empobrit, d’àmbit rural; i protegides pel Catàleg de Façanes d’interès i Protecció Especial).

Escultura Comunicació de Rosa Serra a l’enllaç amb la carretera C-38.

Nucli d’Espinavell entorn de l’església de la Mare de Déu de les Neus.

Coll d’Ares.

Oratoris repartits per tots els veïnats.

Pont del Molí de Can Fumat.

Pont de Can Plaga.

Camí de Sant Jaume.

Camí de la Retirada.

Esbaldregalls estratificats de Coll d’Ares.

Església Santa Cecilia
Espinavell

Enllaç al resum de la visita

Punts d’interès a Google Maps



Castellar de n’Hug, Berguedà

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 7 de juny de 2020 13:47:18

Anar a Castellar de n’Hug al Berguedà, és anar a veure les fonts del Llobregat però també ens ofereix una colla d’atractius que val la pena de gaudir, des de bons esmorzars i dinars, a tendes molt ben proveïdes a visites al museu del pastor o a la fàbrica de ciment, el concurs de gossos d’atura fins a excursions més o menys serioses per l’entorn proper o per el Parc Natural del Cadí.

Vistes des de Castellar de n’Hug
Monument als Gossos d’Atura


Corbera d’Ebre, Terra Alta

Municipis publicats Posted on 26 de gener de 2020 17:36:55

Corbera d’Ebre municipi de la Terra Alta és coneguda sobretot per l’existència del “Poble vell” que va ser tant malmes per les tropes franquistes durant la “Batalla de l’Ebre” que la gent del poble, enlloc de reconstruirlo, varen preferir construïr un nou poble a sota de l’antic, a peu de carretera i deixar el poble vell com a testimoni d’allò que mai hagués hagut de passar.

Hi trobem bon vi, oli, ametlles i avellanes.

Trobareu més informació a l’enllaç de Corbera d’Ebre.



Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa

Municipis publicats Posted on 6 d'octubre de 2019 13:27:36

Resum de la visita a Sant Feliu de Pallerols feta el 30 de juliol de 2019.

A la gent de Sant Feliu de Pallerols també se’ls coneix històricament com a “Pescallunes”, sabreu el perquè si ho mireu al resum que hem fet punxant aquí.

El municipi es composa de 7 pobles i la vila de Sant Feliu de Pallerols que n’és la capital. El municipi viu fonamentalment del camp i la ramaderia. Una passejada per el poble es molt agradable amb els seus carrers i places on encara es respiren aires de temps enrere.

De tradició mil·lenària amb una faràndula espectacular, cal veure  el Ball  dels Cavallets, els Gegants i la Mulassa, i de músics importants i artistes destacats.

Carrer del Centre


Següent »

Aquest lloc web utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc, accepteu el nostre ús de galetes.  Política de galetes