Limita al nord amb Solivella, a l'est amb Barberà de la Conca, al sud amb Montblanc i a l'oest amb Blancafort.
Pira és l'única unitat de població del municipi. La componen els barris de Pira, Pireta, Piroia, la Carrerada i, més modernament, el de Miralpeix.
L’entorn físic
És situat a la part central de la comarca, a la dreta del riu d’Anguera, que travessa el terme engorjat i forma en una bona part el seu límit oriental. Relativament pla per la banda de migdia, és més accidentat pel N a causa dels últims contraforts de la serra del Tallat (515 m a Roques Blanques).
El clima és mediterrani continental sec amb hiverns moderats i estius calorosos. Les precipitacions més abundants es registren a la primavera i la tardor.
Història, cultura, economia
A la fi del segle X, l'actual terme de Pira formava part d'una àmplia i llarga faixa de terreny erm i deshabitat, situat entre la frontera oriental del comtat de Barcelona i la del regne sarraí de Lleida. Fou més tard, durant un període de relativa calma i pau entre cristians i sarraïns, que permeté l'establiment d'un grup reduït de repobladors. La primera notícia documental la trobem el 25 de març de 1067, quan el comte Berenguer Ramon II feia donació del castell de Pira al comte Ermengol IV d'Urgell. Aquest últim, el 17 d'abril de l'any següent, encomanava a Arnau Pere de Ponts la seva repoblació i defensa. El 18 de desembre de 1164, Pere de Puigverd, senyor del castell, estava molt malalt i redactà un testament cedint el domini de Pira al monestir de Poblet. El juny de 1176, Arnau de Ponç i el seu fill Pere de Bellvís, vassalls de Pere de Puigverd, donaven Pira al monestir de Poblet. Pel cartulari de Poblet ens assabentem que l'any 1183, el rei Alfons confirmà l'honor de Pira al monestir.
El 8 de febrer de 1133, el comte Ermengol VI d'Urgell, cedia en el seu testament el terme actual de Pira a la comanda de Barberà de l'Orde dels Templers. El 12 de maig de 1248, Guillem de Montclús ven la vila i el castell de Pira a l'Orde per 3.000 morabatins. L'any 1317, el domini de Pira passà a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan i el Gran Prior de Catalunya n'adquirí la total jurisdicció l'any 1380.
Gran part del territori és ocupat pels conreus, bàsicament de secà. La vinya i els cereals són els predominants a la zona, seguits de lluny per l’ametller i, en menys quantitat, per l’olivera. Les granges avícoles i porcines que complementaven l’agricultura han anat desapareixent. També ha disminuït el nombre d’ocupats en el sector primari; gran part de la població es desplaça a treballar a les indústries instal·lades a la mateixa comarca (Montblanc, Sarral, etc.) o a l’Alt Camp.
Comentaris
A Pira encara es conserva el Xipella, un dialecte entre el català central i el català tarragoní i que es parla també a altres punts dels Països Catalans.
Vivències, curiositats i llegendes
El nucli de Pira està protegit com a bé cultural d'interès local.
El 2008 va ser un dels nou membres fundadors de l'Associació de micropobles de Catalunya.
Festes, Fires, Mercats i Tradicions
Festa major de Sant Salvador, el primer cap de setmana d'agost.
Festa major petita, que es fa per Sant Sebastià, el segon cap de setmana de maig.
Entorn, que veure, què fer
església parroquial actual, de Sant Salvador, és del segle XIX.
Celler del Sindicat Agrícola.
Cases pairals del segle XVIII com Cal Celdoni, Cal Batllevell i Cal Poblet.
Links d’interès i documentació adjunta
