Limita al nord amb Prats i Sansor i Das, l'est amb Das, al sud amb Baga (Berguedà) i l'enclavament de Gréixer de Guardiola de Berguedà (Berguedà) i, a l'oest, amb Riu de Credanya.
El municipi comprèn, a més del poble d'Urús, el barri de la Valira.
Entorn físic
El terme és situat al vessant septentrional de la serra de Moixeró, des de les Penyes Altes de Moixeró (2.276 m) a ponent, pel serrat de la Miquela, les Soquetes (2.181 m) i el coll de Jou fins a la Tosa d’Alp (2.536 m) o el Pedró dels Quatre Batlles a llevant.
El terreny és bàsicament muntanyós i, en conseqüència, la seva superfície, forestal. Quasi tota l’àrea arbrada, ho és de pi negre i és insignificant la de pi roig. A més, hi té una certa rellevància el matollar, seguit de les associacions pastura-matollar (Torruelles) i matollar-pi roig (Fontllebrera).
El clima de la Cerdanya és el típic clima mediterrani pirinenc, que es caracteritza per oferir un temps molt canviant i variable, on els dies radiants amb els dies de núvols s'alternen més o menys contínuament. L'hivern, l'època més freda, també és la que ofereix un temps més estable. La primavera i la tardor són les èpoques més plujoses i, a partir de mitjans d'estiu, sovintegen les tronades de tarda.
Història, cultura, economia
Urús ja és documentat l’any 839, en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, amb el nom de Oruz.
Fou possessió dels comtes de Cerdanya i del monestir de Sant Miquel de Cuixà.
Urús sembla que era un predi de procedència fiscal i com a tal pertanyia als comtes de Cerdanya. El 965 va ser donat al monestir de Sant Miquel de Cuixà pel testament del comte Sunifred. Aquest alou d’Urús, que en endavant i fins a la fi de l’Antic Règim restà vinculat a Cuixà, s’estenia aproximadament pel territori que constitueix el terme municipal actual, puix que a llevant confrontava amb Tartera i Das, a migdia arribava fins al Monte Calvo (que sembla que és la Tosa) i el collum Garrexer (coll de Jou); per ponent limitava amb Pedra i amb el coll d’Asino Mortuo.
Fins al 1716, Urús, va pertànyer a la vegueria de Cerdanya, i des de llavors fins al 1833, al corregiment de Puigcerdà, excepte en el període 1812-13, en què fou del departament del Segre, francès. Des d’aleshores pertany a la província de Girona.
Urús es presenta com un important nucli d’estiueig on abunden les segones residències.
Una minoria de terres estan conreades, i només aproximadament una hectàrea és de regadiu; és a dir, que els prats estan per sobre dels conreus herbacis d’aquest tipus. En destaquen els cereals -sègol i blat, sobretot. La ramaderia és important. En destaca el volum de bestiar oví per sobre del boví de carn i la vaca de llet. Es practica l’apicultura, amb la posterior comercialització de mel de primera qualitat.
Vivències, curiositats i llegendes
El peatge i la boca nord del túnel del Cadí estan situats en el municipi d’Urús.
Festes, Fires, Mercats i Tradicions
La festa major del poble se celebra el tercer dissabte del mes d’agost.
El 23 de novembre hom celebra la festa petita de Sant Climent, patró del poble.
Què veure, què fer
Prat del Cortal d'en Vidal.
La Font Freda.
Església de Sant Climent.
Ermita de Sant Grau.
La Fortificació la Presó.
Mercat setmanal cada dimecres.
Fer rutes i excursions per el Parc Natural del Cadí Moixeró.
Links d’interès i documentació adjunta
