Limita al nord amb el terme de Balenyà, a l'est amb l'enclavament de Seva i amb Aiguafreda (Vallès Oriental), al Sud i al sud-oest amb Sant Martí de Centelles, i a l'oest amb Castellcir (Moianès).
El terme comprèn la vila de Centelles, els barris del carrer de les Falgueres i de Sant Antoni i les urbanitzacions de Puigsagordi i Sant Pau.
L’entorn físic
El municipi està situat a la Catalunya central, entre Barcelona i Vic. Centelles, a l'extrem sud de la plana de Vic, es troba a la dreta de l'alt Congost. El territori està limitat, a l'est, pel massís del Montseny; a l'oest, per la serra de la Guàrdia i pel pla de la Garga i, al sud, pel Tagamanent. Els sectors occidental i oriental del municipi són força accidentats. El turó del Puigsagordi, de 972 metres, es troba a l'oest de la capçalera del Congost.
Les terres del terme pertanyen al domini climàcic de vegetació eurosiberiana, on l'associació més estesa seria el bosc de roure martinenc amb boix de vegades acompanyat amb faigs tot i que al sector nord-oest, on hi ha els terrenys més elevats, es podria trobar un cert domini del bosc de faigs.
A Centelles hi trobem una part de la Sauva Negra, fageda de singular bellesa, protegida dins del Pla d'Espais d'Interès Natural. La Costa i el Cerdà, espai d'una diversitat natural que permet gaudir de la natura per fer excursions o qualsevol activitat. Fonts del municipi.
El clima de Centelles es pot definir com a Mediterrani Continental amb estius generalment frescos, hiverns llargs i més aviat freds i gairebé sense primavera; la tardor és llarga i benigna. Centelles és lloc d'estiueig.
Història, cultura, economia
La parròquia de Santa Coloma i la població que s’anava creant a l’entorn de l’església han tingut almenys tres noms diferents. La documentació dels segles X al XII l’anomena Santa Coloma de Pujolric (o de Podio regio), la dels segles XII al XVI l’anomena Santa Coloma de Vinyoles (o de Vineolis) i la del segle XVI endavant ja l’anomena invariablement Santa Coloma de Centelles, o simplement Centelles.
Es tracta d'un municipi amb més de 1100 anys d'història que es reflecteixen en nombrosos testimonis: Pels voltants del municipi es troben restes de l'antiguitat com la toma de l'Ollic - dolmen funerari - o bé trams de la via romana que anava de Barcelona a Vic i també s'han trobat elements íbers. També tenim empremtes a l'entorn de l'església - amb la sagrera i tots els carrers que l’envolten - al palau dels comtes i al Portal, on en aquest moment hi ha ubicat l'Ajuntament, i també a la casa de pagès de Vinyoles. Tots aquests testimoniatges mostren un sòlid passat que s'ha anat conformant al llarg de tots aquests segles.
Actualment, la població de centelles és dinàmica i la prova més fefaent del dinamisme de centellencs
La primera referència històrica del topònim Centelles apareix l'any 898. El poble va néixer al voltant de la sagrera de l’església de Santa Coloma de Pujolric, que posteriorment va passar a anomenar-se Santa Coloma de Vinyoles. El segle XV esdevingué comtat del Castell de Centelles. El comtat tenia 85 km2 i incloïa els termes actuals de Balenyà, Sant Martí de Centelles i Sant Quirze de Safaja. El segle XVI, el baró Lĺuís I va convertir el nucli en una vila emmurallada que prengué el nom de Santa Coloma de Centelles. El recinte comptava amb tres portals: els de Sant Antoni, el d'Amunt o de Sant Martí i el Nou, l'únic que s'ha conservat.
Entre 1688 i 1690 es va produir la revolta dels Barretines que es va iniciar a Centelles pel malestar que hi havia entre els pagesos per una devastadora plaga de llagostes, el perllongat allotjament de tropes i el pagament de censos. El moviment es va escampar pel territori i els pagesos van arribar a assetjar Barcelona. En la guerra de Successió (1705-1714) Centelles va donar suport a Felip d'Anjou i va ser assaltada per les tropes autriacistes el 28 de febrer de 1714. Per la seva adhesió, Felip V li va concedir el títol de “fidelíssima Villa de Centelles”, atorgant-li diversos privilegis. Un segle després, les tropes franceses que van ocupar la vila durant la Guerra de la independència (1808-1812) van desbastar part del nucli urbà.
Ja en el segle XX, tot i continuar essent una vila imminentment agrícola, Centelles tenia un considerable desenvolupament comercial i industrial, sobretot en els sectors d'alimentació i tèxtil, i també d’estiueig per l'impuls que suposava el pas del ferrocarril pel poble. Uns anys de tensió viscuts per la duplicitat de subministres d'energia elèctrica es resolgueren amb la municipalització del servei i la fundació de l'Electra Municipal el 1926.
Després de la Guerra Civil, Centelles no va conèixer una època de relativa prosperitat fins a la dècada dels 60. L'augment de la població, tant per la natalitat com per la immigració; l'expansió i la diversificació de la indústria (tèxtil, filatura, embotits, construcció, pells adobades, avicultura ...); l'expansió urbanística i la revifalia de la vida cultura van ser alguns trets d'aquest creixement.
A principis del segle XXI, Centelles va viure importants canvis que es van traduir en una profunda transformació urbanística i un creixement demogràfic que va portar la vila a superar els 6.000 habitants l'any 2002. La inauguració de diversos equipaments i la vitalitat econòmica, industrial i cultural van fer de Centelles una vila preparada per afrontar els reptes del segle XXI.
Centelles ha estat un centre notable d'inquietuds culturals, que ara centra l'associació d'Amics de Centelles.
L’agricultura a Centelles és, en bona part, de secà: blat, blat de moro i patates. La indústria, fonamentalment tèxtil, té força tradició en les filatures i el gènere de punt. El sector del metall i la maquinària complementen la indústria del municipi.
Gastronomia
Destaca la Samfaina, plat típic del municipi, elaborat amb sang i perdiu de xai trossejat ben petit i condimentat amb espècies, sal i pebre; es pot assaborir cada diumenge al matí a diferents bars i restaurants durant la celebració del mercat setmanal. També són molt preuats el embotits centellencs, com ara la botifarra negra, la d’ou i el poltruc.
D’altra banda, a Centelles la gastronomia gira al voltant dels formatges, com el blau d’Osona o el garrotxa madurat.
Com a especialitats dolces, destaquen les Colomes en honor a la patrona, els Carquinyolets i les Trufetes de Centelles. I pel Cau de Bruixes, s’elaboren els Crostolls de bruixa, un pa amb xocolata embruixat.
Vivències, curiositats i llegendes
La vila i el comtat de Centelles durant la guerra de Successió foren, per influència dels seus senyors, partidaris de Felip V, en contra dels vigatans o gent partidària de l’arxiduc Carles d’Àustria. Per això els seus habitants, qualificats de botiflers, foren objecte d’animadversió a la comarca durant tota la guerra. Acabada aquesta, Felip V premià els centellencs amb exempcions fiscals i amb el títol de “Muy Fidelísima Villa”.
Festes, Fires, Mercats i Tradicions
Cau de Bruixes. Per Sant Antoni Abat a finals de gener.
Aplec del turó de Puigsagordi. L’1 de maig.
Fira de la ratafia. Principis de juny.
Festa Major d’estiu en honor de Sant Llop l’u de setembre.
Mercat del trasto. A l’octubre.
Trobada de teatre de Centelles. Principis de novembre.
Concert de Santa Cecília. Al novembre.
Fira de la Tòfona. Mitjans de desembre.
Festa del Pi. Santa Coloma el dia 30 de desembre.
Festa Major d’hivern. El 31 de desembre.
Mercat a la plaça Major i als carrers del voltant. Diumenges al matí.
Entorn, que veure, què fer
El Portal i l’Ajuntament.
La Sagrera.
La plaça Major.
El safareig del Serrat.
El Passeig.
Passarel·la de la via fèrria.
Monument a Ildefons Cerdà.
L’escola Ildefons Cerdà.
Esports d’aventur. Via Ferrada.
Sauva Negra.
La font Grossa.
El Mas Cerdà.
El molí de la Llavina.
Links d’interès i documentació adjunta
