Limita al Nord amb Solivella i Sarral, a l'est amb Cabra del Camp i Figuerola del Camp, ambdós de l'Alt Camp, al sud amb Montblanc i a l'est amb Pira
El municipi comprèn el poble de Barberà de la Conca, que n'és el cap, i l'agregat d'Ollers.
L’entorn físic
El terreny és suaument ondulat a la banda central i accidentat a la part meridional per la Serra Carbonària (que fa de partió amb la comarca de l’Alt Camp) i a l’oriental pels estreps occidentals de la serra de Comaverd (punta de Conills, 699 m). Per la part septentrional el territori és lleugerament accidentat; se'n destaca el tossal de Coma-ral (534 m). El territori és drenat per diversos rierols que en direcció sud-est – nord-est corren pel terme (el Torrentet, el torrent de la Font, el del Pont de la Fusta, el de Sant Pere i el dels Botets) i que a la seva banda occidental s’ajunten amb el riu d’Anguera, on sota Ollers rep les aigües del riu de Vallverd. Després del riu d’Anguera fa de partió occidental amb el terme de Pira. El terme és ric en aigües subterrànies i fonts.
Els estius són calorosos i els hiverns suaus, amb boires freqüents i algunes glaçades. Les precipitacions són escasses i es concentren, sobretot, a la tardor.
Història, cultura, economia
La primera vegada que apareix el nom de Barberà és l'any 945, amb l’especificació de Campo Barberano, en la donació feta pel comte Sunyer i la comtessa Riquilda al monestir de Santa Cecília de Montserrat, de Sant Pere d'Ambigats in campo barberano. La datació primerenca del topònim i el fet que hagi donat nom a la comarca fan pensar en un municipi romà de tipus rural del Baix Imperi. Abona aquesta suposició el fet que en diversos indrets de la Conca s'han trobat importants restes de vil·les: Pedrinyà, vora Sarral; a la Granja Mitjana de Poblet; al camí de Pira, vora Barberà; en el mateix turó del castell de Barberà… Les restes del jaciment del camí de Pira són molt importants, tant per la quantitat i varietat de ceràmica de superfície trobada -comprèn un llarg període ininterromput des del segle I aC fins al Vii dC-, com per l'extensió i per l'estructura arquitectònica que encara conserva. És versemblant pensar que es tractés d'una vil·la important en l'època del Baix Imperi Romà que podia tenir alguna mena de jurisdicció sobre bona part de la comarca a la qual donà nom.
El segon document conegut referit a la comarca és del 1012, en el qual hom esmenta ja el castrum de Barberà.
El poble té els seus orígens a l'època de la Reconquesta, cap al segle XI, quan la zona va ser repoblada després de ser conquerida als sarraïns. El primer document que cita Barberà és del 1064. El territori va ser concedit pel comte de Barcelona a l’orde del Temple, que hi va establir una comanda templera —una mena d'organització territorial i administrativa—. Després de la dissolució dels templers al segle XIV, els béns van passar a l’orde de l’Hospital, com va passar amb molts altres territoris catalans.
En aquesta època es va construir el castell de Barberà, situat a la part alta del poble. Tot i que avui en queda només part de les muralles i algunes estructures, va ser un element clau per al control i defensa del territori.
Durant l’edat moderna, Barberà va seguir sent un poble eminentment agrícola, centrat especialment en el cultiu de cereals, vinya i olivera. La vinya, però, aniria guanyant protagonisme amb el pas del temps. El poble també es va veure afectat per diverses crisis, com les guerres, pestes i, més endavant, la fil·loxera al segle XIX, que va destruir bona part de les vinyes catalanes.
El gran canvi social i econòmic arriba a finals del segle XIX i principis del XX. En resposta a la crisi de la fil·loxera, els pagesos busquen alternatives col·lectives per sortir-se’n. Així neix, el 1894, la Cooperativa Agrícola de Barberà de la Conca, la primera cooperativa vinícola de Catalunya legalment constituïda.
Aquest moviment va suposar una revolució al món rural català. El 1913 es construeix el Celler Cooperatiu, obra de Cèsar Martinell, arquitecte modernista deixeble d’Antoni Gaudí. Aquest celler és un exemple de l’arquitectura coneguda com les "catedrals del vi", edificis monumentals dedicats a l'elaboració de vi, amb una combinació de funcionalitat i bellesa.
Al llarg del segle XX, Barberà es manté com un poble tranquil, centrat en la vinya i la cooperació agrícola. Amb el pas del temps, la població rural disminueix, però Barberà conserva el seu caràcter i patrimoni. La cooperativa encara funciona, actualment integrada a la marca Castell d'Or i especialitzada en vins i caves.
El municipi destaca per les seves fortes arrels associacionistes fundant l’any 1894 la “Sociedad de Trabajadores Agrícolas del Pueblo de Barberá”, la primera cooperativa agrícola de l’Estat Espanyol.
Diverses entitats formen actualment el teixit associatiu del municipi i contribueixen a donar-li vida amb les activitats que promocionen.
La base econòmica és l’agricultura, dedicada especialment al secà. Hi predomina la vinya, seguida dels cereals. També és present la fruita seca, especialment l’ametller, mentre que l’olivera, en retrocés, ha quedat reduïda a alguns claps aïllats. Al regadiu, trobem una considerable extensió d’horta. Pel que fa a la ramaderia, destaca el bestiar porcí i l’aviram.
Una de les activitats principals, paral·leles a l’agricultura, és l’elaboració de vins i cava. La Cooperativa Agrícola de Barberà és l’hereva de dues entitats: la “Sociedad de Trabajadores Agrícolas del Pueblo de Barbará” (fundada el 1894 i anomenada La Societat), que fou el primer celler cooperatiu de Catalunya, i el Sindicat Agrícola de Barberà (creat el 1913). Les dues entitats es fusionaren el 1934. L’empresa Bodegues Concavins pertany també al mateix sector.
Personatges il·lustres
Pere Poblet i Andreu (Barberà de la Conca, , 1850 - Barcelona, 1929); metge i catalanista.
Joan Esplugas i Moncusí (Barberà de la Conca, 1857-1927); polític i empresari agrari.
Ramon Andreu i Bella (Barberà de la Conca, 16/5/1862 - Tarragona, 5/12/1927); esperantista i taquígraf.
Maria Canaleta Abellà (Barberà de la Conca 1/1/1896 - El Masnou 23/2/1980): Mestra d'escola i educadora.
Emili Miquel Abellà (Barberà de la Conca 1919 - Sâo Paulo (Brasil), 2000): Artista pintor i ecologista. José Agustín Goytisolo Gay (Barcelona, 13 d'abril de 1928 - Barcelona, 19 de març de 1999) fou un poeta català en llengua castellana. Participà activament en la vida cultural de Barberà de la Conca.
Vivències, curiositats i llegendes
L’esquerda. Barberà de la Conca, un petit municipi ubicat a la comarca de la Conca de Barberà, fa anys que s’enfronta a una inusual i preocupant situació geològica que ha marcat la seva història en la darrera dècada i mitja. Des de 2010, una enorme esquerda ha partit el poble en dos, afectant tant la infraestructura com les edificacions més emblemàtiques del lloc, inclosa l’església de Santa María.
Aquest fenomen, que inicialment va sorprendre els habitants i experts, es va atribuir a les particularitats del terreny, que és ric en guixos i acull fonts i mines d’aigua. Tanmateix, estudis geològics realitzats per tècnics de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) suggereixen que l’esquerda podria haver estat causada per un episodi puntual, possiblement relacionat amb moviments bruscos del terreny i no s’espera que es repeteixi en el futur.
Festes, Fires, Mercats i Tradicions
La Festa del Tocino o matança del porc, el primer o segon dissabte de gener.
Festa de la Mare de Déu del Roser, se celebra el primer dissabte de maig.
Festa de Sant Joan, el 23 de juny.
Festa del Trepat, el cap de setmana d'abans o després de Sant Joan.
Aplec de Santa Anna, pels vols de Santa Anna, finals de Juliol.
Festa Major d'Ollers, cap el 15 d'agost.
La festa major s'escau el penúltim dissabte d'agost.
Entorn, que veure, què fer
El castell templer de Barberà.
L'església parroquial de Santa Maria.
El Sindicat Agrícola de Barberà.
La Casa de la Societat.
La Font Vella.
El portal de Cal Manel el Magre.
Per a mes informació consultar la web de turisme municipal visitabarbera.cat on es pot trobar informació actualitzada referent al municipi.
Links d’interès i documentació adjunta
