Blog Image

Municipis Catalans

Barberà de la Conca, Conca de Barberà

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 14 de juny de 2026 17:41:42

Limita al Nord amb Solivella i Sarral, a l'est amb Cabra del Camp i Figuerola del Camp, ambdós de l'Alt Camp, al sud amb Montblanc i a l'est amb Pira

El municipi comprèn el poble de Barberà de la Conca, que n'és el cap, i l'agregat d'Ollers.

Lentorn físic

El terreny és suaument ondulat a la banda central i accidentat a la part meridional per la Serra Carbonària (que fa de partió amb la comarca de l’Alt Camp) i a l’oriental pels estreps occidentals de la serra de Comaverd (punta de Conills, 699 m). Per la part septentrional el territori és lleugerament accidentat; se'n destaca el tossal de Coma-ral (534 m). El territori és drenat per diversos rierols que en direcció sud-est – nord-est corren pel terme (el Torrentet, el torrent de la Font, el del Pont de la Fusta, el de Sant Pere i el dels Botets) i que a la seva banda occidental s’ajunten amb el riu d’Anguera, on sota Ollers rep les aigües del riu de Vallverd. Després del riu d’Anguera fa de partió occidental amb el terme de Pira. El terme és ric en aigües subterrànies i fonts.

Els estius són calorosos i els hiverns suaus, amb boires freqüents i algunes glaçades. Les precipitacions són escasses i es concentren, sobretot, a la tardor.

Història, cultura, economia

La primera vegada que apareix el nom de Barberà és l'any 945, amb l’especificació de Campo Barberano, en la donació feta pel comte Sunyer i la comtessa Riquilda al monestir de Santa Cecília de Montserrat, de Sant Pere d'Ambigats in campo barberano. La datació primerenca del topònim i el fet que hagi donat nom a la comarca fan pensar en un municipi romà de tipus rural del Baix Imperi. Abona aquesta suposició el fet que en diversos indrets de la Conca s'han trobat importants restes de vil·les: Pedrinyà, vora Sarral; a la Granja Mitjana de Poblet; al camí de Pira, vora Barberà; en el mateix turó del castell de Barberà… Les restes del jaciment del camí de Pira són molt importants, tant per la quantitat i varietat de ceràmica de superfície trobada -comprèn un llarg període ininterromput des del segle I aC fins al Vii dC-, com per l'extensió i per l'estructura arquitectònica que encara conserva. És versemblant pensar que es tractés d'una vil·la important en l'època del Baix Imperi Romà que podia tenir alguna mena de jurisdicció sobre bona part de la comarca a la qual donà nom.

El segon document conegut referit a la comarca és del 1012, en el qual hom esmenta ja el castrum de Barberà.

El poble té els seus orígens a l'època de la Reconquesta, cap al segle XI, quan la zona va ser repoblada després de ser conquerida als sarraïns. El primer document que cita Barberà és del 1064. El territori va ser concedit pel comte de Barcelona a l’orde del Temple, que hi va establir una comanda templera —una mena d'organització territorial i administrativa—. Després de la dissolució dels templers al segle XIV, els béns van passar a l’orde de l’Hospital, com va passar amb molts altres territoris catalans.

En aquesta època es va construir el castell de Barberà, situat a la part alta del poble. Tot i que avui en queda només part de les muralles i algunes estructures, va ser un element clau per al control i defensa del territori.

Durant l’edat moderna, Barberà va seguir sent un poble eminentment agrícola, centrat especialment en el cultiu de cereals, vinya i olivera. La vinya, però, aniria guanyant protagonisme amb el pas del temps. El poble també es va veure afectat per diverses crisis, com les guerres, pestes i, més endavant, la fil·loxera al segle XIX, que va destruir bona part de les vinyes catalanes.

El gran canvi social i econòmic arriba a finals del segle XIX i principis del XX. En resposta a la crisi de la fil·loxera, els pagesos busquen alternatives col·lectives per sortir-se’n. Així neix, el 1894, la Cooperativa Agrícola de Barberà de la Conca, la primera cooperativa vinícola de Catalunya legalment constituïda.

Aquest moviment va suposar una revolució al món rural català. El 1913 es construeix el Celler Cooperatiu, obra de Cèsar Martinell, arquitecte modernista deixeble d’Antoni Gaudí. Aquest celler és un exemple de l’arquitectura coneguda com les "catedrals del vi", edificis monumentals dedicats a l'elaboració de vi, amb una combinació de funcionalitat i bellesa.

Al llarg del segle XX, Barberà es manté com un poble tranquil, centrat en la vinya i la cooperació agrícola. Amb el pas del temps, la població rural disminueix, però Barberà conserva el seu caràcter i patrimoni. La cooperativa encara funciona, actualment integrada a la marca Castell d'Or i especialitzada en vins i caves.

El municipi destaca per les seves fortes arrels associacionistes fundant l’any 1894 la “Sociedad de Trabajadores Agrícolas del Pueblo de Barberá”, la primera cooperativa agrícola de l’Estat Espanyol.

Diverses entitats formen actualment el teixit associatiu del municipi i contribueixen a donar-li vida amb les activitats que promocionen.

La base econòmica és l’agricultura, dedicada especialment al secà. Hi predomina la vinya, seguida dels cereals. També és present la fruita seca, especialment l’ametller, mentre que l’olivera, en retrocés, ha quedat reduïda a alguns claps aïllats. Al regadiu, trobem una considerable extensió d’horta. Pel que fa a la ramaderia, destaca el bestiar porcí i l’aviram.

Una de les activitats principals, paral·leles a l’agricultura, és l’elaboració de vins i cava. La Cooperativa Agrícola de Barberà és l’hereva de dues entitats: la “Sociedad de Trabajadores Agrícolas del Pueblo de Barbará” (fundada el 1894 i anomenada La Societat), que fou el primer celler cooperatiu de Catalunya, i el Sindicat Agrícola de Barberà (creat el 1913). Les dues entitats es fusionaren el 1934. L’empresa Bodegues Concavins pertany també al mateix sector.

Personatges il·lustres

Pere Poblet i Andreu (Barberà de la Conca, , 1850 - Barcelona, 1929); metge i catalanista.

Joan Esplugas i Moncusí (Barberà de la Conca, 1857-1927); polític i empresari agrari.

Ramon Andreu i Bella (Barberà de la Conca, 16/5/1862 - Tarragona, 5/12/1927); esperantista i taquígraf.

Maria Canaleta Abellà (Barberà de la Conca 1/1/1896 - El Masnou 23/2/1980): Mestra d'escola i educadora.

Emili Miquel Abellà (Barberà de la Conca 1919 - Sâo Paulo (Brasil), 2000): Artista pintor i ecologista. José Agustín Goytisolo Gay (Barcelona, 13 d'abril de 1928 - Barcelona, 19 de març de 1999) fou un poeta català en llengua castellana. Participà activament en la vida cultural de Barberà de la Conca.

Vivències, curiositats i llegendes

L’esquerda. Barberà de la Conca, un petit municipi ubicat a la comarca de la Conca de Barberà, fa anys que s’enfronta a una inusual i preocupant situació geològica que ha marcat la seva història en la darrera dècada i mitja. Des de 2010, una enorme esquerda ha partit el poble en dos, afectant tant la infraestructura com les edificacions més emblemàtiques del lloc, inclosa l’església de Santa María.

Aquest fenomen, que inicialment va sorprendre els habitants i experts, es va atribuir a les particularitats del terreny, que és ric en guixos i acull fonts i mines d’aigua. Tanmateix, estudis geològics realitzats per tècnics de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) suggereixen que l’esquerda podria haver estat causada per un episodi puntual, possiblement relacionat amb moviments bruscos del terreny i no s’espera que es repeteixi en el futur.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

La Festa del Tocino o matança del porc, el primer o segon dissabte de gener.

Festa de la Mare de Déu del Roser, se celebra el primer dissabte de maig.

Festa de Sant Joan, el 23 de juny.

Festa del Trepat, el cap de setmana d'abans o després de Sant Joan.

Aplec de Santa Anna, pels vols de Santa Anna, finals de Juliol.

Festa Major d'Ollers, cap el 15 d'agost.

La festa major s'escau el penúltim dissabte d'agost.

Entorn, que veure, què fer

El castell templer de Barberà.

L'església parroquial de Santa Maria.

El Sindicat Agrícola de Barberà.

La Casa de la Societat.

La Font Vella.

El portal de Cal Manel el Magre.

Per a mes informació consultar la web de turisme municipal visitabarbera.cat on es pot trobar informació actualitzada referent al municipi.

Links d’interès i documentació adjunta

Mapa de punts d’interès

Què fer a Barberà de la Conca

Resum de la visita a Barberà de la Conca

Àlbum de fotos de Barberà de la Conca



L’Espluga de Francolí

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 14 de setembre de 2025 17:36:23

Limita al Nord-oest amb Fulleda (de les Garrigues), al Nord amb Senan i amb el terme de Vallbona de les Monges (aquest de l'Urgell), a l'Est amb Blancafort i Montblanc, al Sud amb Montblanc i a l'Oest amb Vimbodí i Poblet.

Entitats de població: la vila de l'Espluga de Francolí, els llogarrets de les Masies i la Santíssima Trinitat, el barri de la Font Major, el raval de l'Estació i la urbanització Carreres.

Lentorn físic

El municipi s'estén al peu dels contraforts nord-orientals de les muntanyes de Prades i amb el Paratge Natural de Poblet. El sud està ocupat per la serra del Tallat i les muntanyes de Prades, de les quals, la Pena -amb 997 metres- és l'altura principal del municipi. El riu Francolí, que dóna nom al municipi, neix al nord-oest de la vila, a la font Major que capta aigües de barrancs veïns; entremig, la plana i el barranc del Reguer, amb camps de conreu i vinyes.

El clima és mediterrani de muntanya mitjana amb tendència continental i presenta característiques de transició entre les comarques costaneres i les de la plana d'Urgell. Les precipitacions presenten grans irregularitats d'un any a l'altre. Les pluges més abundants cauen durant la primavera i la tardor. Els estius són secs.

Història, cultura, economia

Spelunca, que en llatí significa cova, fou el nom que rebé la vila de l'Espluga de Francolí des de mitjan segle XI, molt abans que fos descoberta l'actual entrada de la cova de la Font Major. Casualitat?, premonició?, es coneixia potser la cavitat? El cert és que una sèrie de circumstàncies naturals, insòlites pels entorns, confluïren en l'indret: la sortida d'un riu subterrani a la Font Major que prendrà el nom de Francolí, així com la presència de nombroses balmes i cavitats als voltants de la vila, ben segur que degueren determinar el topònim durant l'alta edat mitjana.

El primer intent de població del lloc fou la donació de l'erm de l'Espluga per part dels comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II a Ponç (I) de Cervera, primer vescomte de Bas per matrimoni amb Beatriu, vescomtessa de Bas; la donació implicava la construcció d'una fortalesa i la celebració de mercat. El 1087 Ponç de Cervera cedí una tercera part dels dominis rebuts a l'Espluga a Mir Oromir en canvi de l'ajuda per defensar (o fortificar) l'indret, i la repoblació efectiva no començà fins a mitjan segle XII, amb la caiguda de Lleida (1149) i de les muntanyes de Prades i Siurana (1153). En les darreres repoblacions participaren activament els fills de Ponç, Ponç (II) de Cervera, vescomte de Bas i senyor de la part de la vila dita des d'aleshores Espluga Sobirana (mort el 1155), i Ramon de Cabrera (mort el 1172?82), senyor de l'Espluga Jussana. Els Cervera atorgaren encara, el 117, una interessant carta de franqueses a tots els qui volguessin acudir a l'Espluga, especialment menestrals.

El 1183 Ponç (III) de Cervera, vescomte de Bas, i la seva muller Marquesa vengueren els seus drets sobre l'Espluga Sobirana a Ramon de Torroja, casat amb Gaia de Cervera (germana de Ponç); Ramon entrà en conflicte amb Poblet per una qüestió territorial al Codoç; heretà la vila sobirana el seu fill Hug de Torroja, que la llegà a la seva germana Eldiarda de Torroja, casada amb Ramon de Palau; llur fill Simó de Palau es casà amb Geralda d'Anglesola i aquesta, en quedar vídua (1247) i en virtut del testament de Simó (vescomte de Bas), cedí l'Espluga Sobirana a l'orde del Temple (1254).

Ramon de Cervera, senyor de l'Espluga Jussana, deixà els seus drets en aquesta part de la vila al seu fill dit Guillem de Guardiolada, casat amb Marquesa de Cervera; llur filla Mateua, casada amb Galceran de Pinós, heretà els drets, però en morir aquesta passaren a la seva germana Geralda, religiosa hospitalera a Alguaire (on també havia ingressat Marquesa); d'aquesta manera els hospitalers esdevingueren senyors de l'Espluga Jussana, vers el 1266.

Totes dues jurisdiccions s'unificaren el 1317, a l'extinció de l'orde dels templers, ja que els béns d'aquest orde a Catalunya passaren als hospitalers. De tota manera, les prestacions d'una vila i l'altra eren diferents, mentre que els serveis religiosos eren comuns a les dues comunitats. Sembla que l'Espluga Jussana prosperà molt més al llarg del segle XV que la Sobirana, molt estancada. El segle XVI representà una nova revifalla, però el XVII, sobretot després de la guerra dels Segadors, comportà l'abandó de moltes cases i una gran decadència econòmica i demogràfica. La represa del segle XVIII, l'abolició del règim senyorial (1833) i l'empenta del conreu de la vinya (amb el parèntesi de la fil·loxera) significaren l'inici d'un nou moment de desenvolupament econòmic, demogràfic i cultural que no s'ha aturat fins a l'actualitat.

L'Espluga disposa d'emissora de ràdio municipal pròpia. El Casal de l'Espluga, obert el 1962, sota el mecenatge de Lluís Carulla, és el centre de tot un conjunt de serveis com ara hotel, parc infantil, pavelló poliesportiu, escola de música, auditori, teatre, etc. Hi ha diversos centres esportius on s'hi fan activitats, entrenaments, partits... I un grapat d'agrupacions culturals de diferents tipus.

Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà (cereals, vinya, ametllers i oliveres), que ha donat lloc al celler cooperatiu més antic de Catalunya, i l'avicultura. Darrerament s'hi han implantat algunes indústries, sobretot alimentàries i de fabricació de materials per a la construcció. El reclam turístic del veí monestir de Poblet ha fet de l'Espluga un important nucli de serveis culturals, d'hostaleria, de restauració i de lleure, que complementen els atractius propis del terme.

Personatges il·lustres

Josep Mª Rendé i Ventosa (l'Espluga de Francolí 1877 – Cabra del Camp 1925). Tècnic agrònom, emprenedor, considerat el pare del Cooperativisme Català Modern.

Lluís Carulla i Canals (l'Espluga de Francolí, 21/2/1904 - Barcelona, 3/11/1990). Empresari i mecenes.

Ramon Muntanyola i Llorach (L'Espluga de Francolí, 2/4/1917 —Barcelona, 10/9/1973. Prevere i poeta.

Josep Vallverdú i Aixalà (Lleida, el juliol de 9/7/1923). Narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista.

Antoni Carreras i Casanovas (l'Espluga de Francolí, 21/2/1954). Historiador i advocat.

Jordi Roca i Armengol (l'Espluga de Francolí, 1959). Historiador.

Josep Maria Garrell Guiu (l'Espluga de Francolí, 21/11/1969). Enginyer informàtic, professor i gestor universitari.

Gastronomia

A l'Espluga, els famosos carquinyolis, els vanos i les neules. A mes de  l'Oli DOP Siurana i els vins amb DO Conca de Barberà.

Vivències, curiositats i llegendes

La cova de la Font Major és una de les més llargues del mon formada amb conglomerat.

Per Nadal, als anys parells es representen Els Pastorets al Casal de l'Espluga, i als anys senars es fa un pessebre vivent pel nucli antic de la vila.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Fira de Sant Vicenç (22 de gener), se celebra el quart dissabte de gener.

Festa Major de sant Abdon i sant Senén, l’últim cap de setmana del mes de juliol.

Festa de la Verema i de la DO Conca de Barberà, últim cap de setmana d’agost.

S'hi fa mercat els dilluns i els divendres al matí.

Entorn, que veure, què fer

Anar al Santuari de la Santíssima Trinitat.

Visitar les Coves de l'Espluga i el naixement del riu Francolí.

Anar a veure el Pessebre Vivent que es desenvolupa per els carrers i cases del poble..

Veure el celler cooperatiu.

Visitar el Museu Terra i la Fassina Balanyà.

Visitar l'església Vella (1297), la Nova (segle XIX) està tancada, ambdues de Sant Miquel.

Edifici gòtic de l'hospital de Sant Joan (segle XIV).

Links d’interès i documentació adjunta

Mapa de punts d’interès

Què fer a l'Espluga de Francolí

Resum de la visita a l'Espluga de Francolí

Àlbums de fotografies de l'Espluga de Francolí:

1 - Poble de l'Espluga de Francolí.

2 - Fassina Balanyà.

3 - Ruta Pessebre vivent.

4 - La cova de la Font Major



Aquest lloc web utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc, accepteu el nostre ús de galetes.  Política de galetes

Municipis Catalans
Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.