Confronta a tramuntana amb els de l'Espluga de Francolí, Blancafort, Pira i Barberà de la Conca; a llevant amb Figuerola del Camp i Valls, de l'Alt Camp; a migdia limita amb Valls, la Riba i Mont-ral, tots tres de l'Alt Camp, i amb el terme de Vilaverd, de la Conca de Barberà, que s'endinsa com un tascó al terme de Montblanc. A ponent termeneja amb Vimbodí i l'Espluga de Francolí, i toca en un punt amb el terme de Prades, del Baix Camp.
Entitats de població: la vila de Montblanc, cap de municipi, i els agregats de la Guàrdia del Prats, Lilla, Prenafeta, Rojals i el Pinatell.
L’entorn físic
El terme és accidentat a la part sud-occidental per les Muntanyes de Prades (serra de Roquerola, on hi ha la mola de la Guineu, de 1.111 m d'altitud), de l'antic terme de Rojals. La part sud-oriental és tancada per la Serra Carbonària, de menor altitud (pic de la Cogulla, de 789 m, i el Tossal Gros, de 867 m. La composició d'aquests terrenys muntanyencs és, bàsicament, de materials triàsics. El territori montblanquí és drenat pel Francolí i pel seu afluent, el riu d'Anguera. En la proximitat de tots dos rius, i especialment en la seva confluència, predominen els terrenys d'al·luvió, del quaternari. A aquests cursos desguassen diversos rierols i torrenteres, com el riu de la Vall al Francolí, i el barranc del Pont de Candí i les rases de l'Hortènsia i de Pira al riu d'Anguera.
El clima, mediterrani de muntanya mitjana amb tendència continental, té elements característics de les comarques costaneres i de les de la plana d'Urgell. Els estius són secs; la pluviositat màxima se centra durant la primavera i la tardor. A l'hivern, d'altra banda, les boires són freqüents.
Història, cultura, economia
Al terme hi ha indicis de poblaments humans paleolítics, com assenyalen les pintures rupestres descobertes al vessant muntanyós. També l’habitaren la tribu ibèrica dels cossetans entre els segles IV i II aC.
El nucli medieval primitiu de principis del segle XI rebia el nom de Duesaigües (per la presència dels rius Anguera i Francolí). Aquest lloc va rebre de mans de Ramon Berenguer IV l’excedència en el pagament d’impostos, amb l’objectiu d’afavorir-ne el desenvolupament i formar part del projecte social i humà de la Catalunya Nova. Com a resultat d’aquest privilegi va passar a anomenar-se Vilasalva (salvada de tributs).
No va ser fins al 1163 que aparegué el topònim actual. La causa va ser la necessitat de desplaçar el nucli cap a una zona allunyada del perill d’inundacions que servís, a més, d’enclavament fortificat. El lloc triat va ser un turó ral (un mont blanc) proper.
L’època medieval va ser un període de creixement i esplendor. Al segle XIII es constituí la vegueria de Montblanc i s’hi instal·laren les Escrivanies Reials i un estudi major. Al segle XIV assolí el seu punt màxim de desenvolupament; amb el títol de vila ducal des del 1347, esdevingué el setè municipi en nombre d’habitants de Catalunya i la seu de moltes sessions de les Corts Catalanes.
Després d’un període de decadència que durà fins al segle XVII (motivat entre d’altres motius pels estralls de les guerres), Montblanc experimentà un nou creixement al segle XVIII, amb el desenvolupament agrícola i l’augment demogràfic. Aquest desenvolupament agrícola (on la vinya hi tingué un paper molt destacat), va anar donant pas a una incipient indústria i a un nou model de xarxes de comunicació (segle XIX, del 1821 al 1880), que prefiguraren el que seria la consolidació contemporània del municipi.L’arribada del ferrocarril (1863) i les noves carreteres van ajudar a recuperar part de l’activitat econòmica.
Actualment Montblanc manté un gran valor patrimonial. El 1947 va ser declarat Conjunt Històric-Artístic, pel seu nucli medieval.
Montblanc té una vida cultural força activa durant tot l’any. Destaquen: l'Escola d’Art Municipal i l’Aula de Música funcions de teatre, concerts i cinema al Casal Montblanquí.
Diverses entitats com corals, agrupacions de diables, esbarts, colles castelleres (els Torraires de Montblanc) i altres grups de cultura popular com Gegants, Nanos, Ball de Bastons a mes de força clubs esportius.
Museu Comarcal de la Conca de Barberà, amb exposicions sobre història, arqueologia i vida tradicional.
L’agricultura és una activitat econòmica important a Montblanc, i se centra principalment en el conreu de la vinya, de cereals, oliveres, ametllers, fruiters i horta.
Hi ha diverses fàbriques, cellers i empreses elaboradores per transformar els productes del camp. L’activitat industrial, també destacable, es troba força diversificada entre els sectors metal·lúrgic, plàstic i tèxtil, entre d’altres.
Montblanc és el centre comercial de la comarca de la Conca de Barberà, afavorit pel turisme. El municipi té un gran nombre d’empreses de serveis.
Personatges il·lustres
Maties Palau Ferré (1921-2000). Pintor, escultor i ceramista montblanquí molt reconegut. Deixeble de Picasso. Va crear un estil propi entre el cubisme i el fauvisme, amb molt color i temàtica mediterrània. Té una fundació i espai d'exposició a Montblanc.
Antoni Morell i Mora (Barcelona, 14/12/1941 - Andorra la Vella, 5/1/2020) Tot i nascut a Barcelona, era vinculat familiarment a Montblanc. Escriptor, diplomàtic va ser ministre d'Afers Exteriors d'Andorra i ambaixador d'Andorra al Vaticà. Autor de novel·les, assaig i estudis històrics.
Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23/7/1890 - 17/1/1959) Etnògraf. No era nascut a Montblanc, però hi va documentar moltes llegendes i tradicions. Va ajudar a fer popular la llegenda de Sant Jordi a Montblanc en el seu recull de folklore català.
Josep Cartañà i Inglés (Vilaverd, 13/9/1875 - Girona, 1/8/1963) Eclesiàstic, bisbe de Girona.
Gastronomia
Els dolços típics de Montblanc son els Merlets i els Montblanquins. S'elaboren amb ametlles, ous, farina i sucres. També son típics els carquinyolis que normalment s'anomenen Carquinyolis de l'Espluga.
En quant a la cuina tradicional amb productes de proximitat, trobem la Coca de recapte, la Cassola de tros (amb verdures, patates, botifarra…), els embotits artesans i els vins i caves amb DO Conca de Barberà (sobretot de trepat, varietat autòctona).
Vivències, curiositats i llegendes
Segons la llegenda, Sant Jordi va matar el Drac a Montblanc. Així ho explica la llegenda que Joan Amades al seu 'Costumari Català' va situar a vila de Montblanc. També Anna de Valldaura ho va escriure al llibre 'Les tradicions religioses de Catalunya; Sant Jordi i el Drac dels quatre elements.
Festes, Fires, Mercats i Tradicions
Setmana Medieval de Sant Jordi (abril): és la festa més coneguda, amb mercat medieval, torneigs, recreacions històriques i la llegenda del drac.
Festa Major de Sant Maties (finals de maig): amb cercaviles, concerts i balls.
Festa Major (setembre): en honor de la Mare de Déu de la Serra.
Festes de la Serra (setembre): vinculades al santuari de la Serra, amb actes religiosos i populars.
Fira de Sant Martí (novembre): mostra agrícola, artesana i comercial.
Entorn, que veure, què fer
Visites guiades a Montblanc.
Les Muralles i portals.
La Vila Closa.
L'església de Santa Maria del segle XIV.
El Pont Vell.
Església i antic hospital de Santa Magdalena (segles XIV i XV-XVI, respectivament).
Convent i santuari de la Serra (segle XIII).
Convent de Sant Francesc (segle XIII al segle XIV.)
Casal dels Josa (segle XIII).
Rutes a peu per els entorns.
Enoturisme.
Els museus.
Links d’interès i documentació adjunta
Resum de la visita a Montblanc
Àlbums de fotografies de Montblanc:
