Limita al nord amb Vallbona de les Monges, de l'Urgell, a l'est amb Solivella i Pira, al sud amb Montblanc i a l'oest amb l'Espluga de Francolí.
El poble de Blancafort és l'única unitat de població del municipi.
Entorn físic
Blancafort, en el sector central de la Conca de Barberà, es troba emplaçat en els vessants meridionals de la serra del Tallat. El municipi és solcat per diversos barrancs, en direcció nord-sud, com ara el de les Garses, a l’est del terme; el del Tossal Gros, procedent del terme de l’Espluga, i el de Cellers, a la banda sud. Blancafort presenta un territori bastant accidentat, amb altituds que oscil·len entre els 428 i 762 metres. El tossal del Punyet, amb 512 metres, és el punt més alt. La vegetació natural és ocupada predominantment per la garriga sobre els boscs i les pastures.
El clima és mediterrani, de muntanya mitjana i amb tendència continental, i presenta característiques de transició entre les comarques costaneres i les de la plana de l’Urgell. Les pluges més abundants es produeixen durant la primavera i la tardor. Els estius són secs.
Història, cultura, economia
El poble es va formar a la segona meitat del segle XII a redós del seu castell, del qual tan sols resta el topònim del tossalet on estava situat.
El primer document on surt esmentat el nom i el castell de Blancafort data del 1207, quan Pere Romeu i Arnau Fitor deixen al monestir de Poblet un cens anyal de 2 sous.
El 1359, el poble pertanyia a la vegueria de Montblanc. El 1387, entrà a formar part del Ducat de la mateixa vila de Montblanc i va restar sotmès a la seva sobirania.
La història del poble entre els segles XIV i XVII travessa un període de decadència, caracteritzat pels estralls provocats per les successives epidèmies, plagues i guerres que assolaren el territori.
En arribar al segle XVIII, durant la Guerra de Successió, el poble es posà a favor de l'arxiduc Carles i va sofrir els batecs dels exèrcits de Felip V. Amb el Decret de Nova Planta, Blancafort passa a pertànyer al corregiment de Tarragona, partit de Montblanc.
Seguint la incidència econòmica de la vinya, experimentà un important creixement demogràfic durant la segona meitat de segle.
Patí després les conseqüències de la Guerra del Francès. L'any 1811, el poble fou saquejat per les tropes del general Suchet. Sense temps per recuperar-se d'aquesta guerra, la gent es trobà dividida per les lluites entre liberals i absolutistes. El poble, de tendència carlina, sofrí els embats d'ambdues parts durant aquestes guerres.
L'agricultura és la principal activitat de la població. Les terres són majoritàriament de secà i els conreus més importants són la vinya (364 Ha), els cereals (223 Ha), els ametllers (138 Ha) i les oliveres (94 Ha).
El Celler Cooperatiu de Blancafort, fundat el 1896, disposa de les infraestructures fonamentals, la tecnologia i els coneixements enològics més moderns per elaborar vins de gran qualitat. Cal destacar els vins Blanca-Flor, en totes les seves varietats, així com la mistela i el vermut que es comercialitzen a la mateixa Cooperativa
Comentaris
Blancafort gaudeix d’un patrimoni immaterial únic, compartit amb altres poblacions de la isoglossa central catalana, la línia de transició que separa el parlar oriental (com el tarragoní) del parlar nord-occidental (com el lleidatà). Blancafort és un d’aquests llocs on es protegeix el parlar de transició, també anomenat xipella.
Festes, Fires, Mercats i Tradicions
Mitja Marató (abril). La primera i única de la comarca.
Festa d'Estiu (juliol). Celebració amb motiu de la nostra patrona Santa Maria Magdalena.
Pujada al Cap del Coll (agost). Prova de bicicleta.
Festa Major (últim cap de setmana d'agost)
Entorn, que veure, què fer
Església parroquial de Santa Maria Magdalena.
Cal Cavaller, casa pairal del segle XVII, i el Forn del Comú, al carrer Major.
Cal Sec, edifici modernista, situat a la plaça de Mn. Gaietà.
Els porxos de la plaça Vella.
El celler cooperatiu, de començaments de segle.
Links d’interès i documentació adjunta
