Fora del nucli principal de la vila de Besalú, que el centra, el terme comprèn els veïnats del Corral, el Pont, el Món, el Camp de les Forques i la Recolta, a més d'algunes masies.
Queda rodejat pels termes de Beuda (Nord i Est) i Sant Ferriol (Sud, Oest i Nord).
L’entorn físic
Besalú es troba entre dos cursos fluvials, el Fluvià, al sud, i la riera de Capellades, al nord. El terme, en una plana al·luvial, s'estén per la zona de contacte entre la plana empordanesa i les muntanyes de la Garrotxa. El poble s'aixeca sobre un estratègic promontori. Les carreteres que porten a Girona, Olot, Figueres i Beuda en fan un centre de comunicacions important. Besalú es troba enmig de tres comarques: l'Alt Empordà, el Pla de l'estany i la Garrotxa.
El clima és mediterrani, de muntanya humida. Les pluges són abundants durant tot l'any i les temperatures suaus; a l'hivern, les glaçades són freqüents. L'estació més plujosa és la primavera. A l'estiu les nits presenten temperatures fresques i agradables. Els vents més freqüents de la zona són la tramuntana, el ponent, el llevant i el migjorn.
Història, cultura, economia
Al segle VIII, després de la conquesta franca, Besalú va quedar integrada al comtat de Girona. El 894 va esdevenir comtat amb dinastia pròpia, gràcies a la reordenació de Guifré el Pilós, que va nomenar comte de Besalú al seu germà Radulf.
A la mort de Radulf a principis del segle X, el comtat de Besalú va quedar vinculat al de Cerdanya, fins al 988. L’herència del comte Oliba Cabreta es va dividir entre els seus fills, i Bernat II, més conegut amb el sobrenom de Tallaferro, va convertir-se en el comte de Besalú. Segons la llegenda, en plena lluita contra els àrabs sant Martí va donar a Bernat una espasa celestial que fins i tot podia tallar el ferro. Bernat Tallaferro va aconseguir que Besalú fos seu d’un bisbat, que només va durar tres anys (1017-1020).
Així va quedar inaugurada l’època daurada de Besalú, quan centrava uns dominis que s’estenien des del Ripollès, la Garrotxa i el Pla de l’Estany fins a l’Alt Empordà, i encara més enllà, al Vallespir i Fenollet. El mercat de Besalú, documentat des del 1027, va tenir un enorme potencial econòmic fins al segle XIV.
De tota manera, els temps d’independència del comtat de Besalú s’havien acabat a principis del segle XII. Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, va vincular a partir de 1111 el comtat de Besalú a la casa de Barcelona, quan el seu gendre Bernat III de Besalú morí sense descendència.
El rei Joan I va crear la vegueria de Besalú l’any 1226. Més endavant, la ciutat va ser centre de les forces de Pere II el Gran en el conflicte contra Felip III de França, el 1285. A mitjan segle XIV, el lloc resistí heroicament, sota les ordres de Bernat de Cabrera, davant la invasió del comte d’Armanyac. Besalú també va tenir un paper determinant en el conflicte dels remences, i va ser l’última plaça a rendir-se al rei Joan II el 1472.
La segona meitat del segle XVII va ser catastròfica per a la vila, que va perdre bona part dels habitants en una epidèmia de pesta entre 1651 i 1652. Les tropes franceses van ocupar-la diverses vegades (1653, 1676, 1689), i el Tractat dels Pirineus (1659) va desposseir el comtat de Besalú de les seves terres al Vallespir.
L’exèrcit francès va produir continus maldecaps als habitants de Besalú durant el segle XVIII i principis del XIX. La Guerra de Successió (1700-1714), la Guerra Gran (1793-1795) i la Guerra del Francès (1808-1814) en són els tres exemples més remarcables. Les guerres carlines del segle XIX també van afectar intensament la població.
El nucli antic de Besalú és una obra declarada bé cultural d'interès nacional. El 1979 fou declarat "conjunt nacional" pel seu gran valor arquitectònic.
Besalú és una vila molt activa culturalment, i aplega un seguit d’agrupacions culturals, cíviques i esportives. Cal fer esment especial de la societat d’Amics de Besalú i el seu Comtat.
L’agricultura ha esdevingut durant els darrers decennis del segle XX una activitat practicada a temps parcial; es conrea sobretot ordi, farratge i blat de moro.
La indústria s’ha convertit en la principal font de riquesa del municipi. Destaquen els subsectors del tèxtil (sobretot les empreses de filatures), del metall i l’explotació de pedreres per a la transformació en guix i altres materials.
El sector terciari ha tingut un cert increment, sobretot en el decenni del 1990. La vila de Besalú és un pol d’atracció comercial, de serveis i d’oci per als pobles del voltant, i alhora forma part de l’àrea d’influència de Banyoles.
El turisme és una important font de recursos gràcies a la riquesa dels seus monuments històrics i a algunes iniciatives per a atreure visitants a la vila, com la celebració del Mercat Medieval i l’organització de la Fira de la Ratafia la Fira de Forjadors i Artistes del Ferro i la Fira de Talla Artística i Escultura en Fusta.
Personatges il·lustres
Ramon Vidal de Besalú (1196?-1252?). Joglar i trobador. Escriu el primer tractat de poètica que es coneix en llengua romànica Razos de trobar.
Joan Sala i Papell (1839-1895). Metge i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
Martí Gironell i Gamero (1971). Periodista i escriptor de llibres com El Pont dels Jueus o L'arqueòleg.
Pere Gratacòs i Boix (1958). Exfutbolista i exentrenador de futbol català.
Jaume Pujiula Dilmé. (Besalú, 22/8/1869 - Barcelona, 15/12/1958). Jesuïta i biòleg català que va dedicar la seva vida a la recerca de la citologia, histologia i embriologia. (Fill predilecte).
Antoni Tremoleda Barbosa. Pare caputxí. 1959. (Fill predilecte).
Salvador Vilarrasa Sicra. (1890). Industrial de la fusta. (Fill predilecte).
Francesc Cambó Batlle. (Verges, el Baix Empordà, 2/9/1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30/4/1947). Empresari i polític conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, ferm defensor que el catalanisme intervingués en la política espanyola, fou ministre en diversos governs espanyols. (Fill adoptiu).
Francesc Monsalvatge Fossas. (Olot, 28/8/1853 - Girona, 30/6/1917). Banquer, polític i historiador. (Fill adoptiu).
Miquel Buch Collell. Rector. (-1953). (Fill adoptiu).
Joan Gratacós Fàbrega. Farmacèutic. (-1988). (Fill adoptiu).
Gastronomia
La ramaderia i l'agricultura són la base d'una cuina basada en el receptari tradicional de les zones interiors del nord de Catalunya. El be i el porc són dos de les carns més consumides en la localitat; el primer rostit i el segon baix diferents aspectes entre els quals destaquen les potes de porc o la confecció d'embotits.
Vivències, curiositats i llegendes
Hi va morir i hi és enterrat l'avi Siset (Narcís Llansa i Tubau (Tortellà, 1887 - 1983), qui inspirà la cançó "L'estaca", de Lluís Llach. Havia estat regidor per ERC a l'Ajuntament de Besalú durant la República, per la qual cosa patí repressions a la postguerra.
Festes, Fires, Mercats i Tradicions
Festa de Sant Vicenç, la festa petita. (el cap de setmana més proper al dia 22 de gener).
Dia dels Dolors. (el divendres abans del Diumenge de Rams).
Festa Major. (Segona quinzena de setembre).
"Besalú Medieval" (primer cap de setmana de setembre).
"Fira de la Ratafia" (primer cap de setmana de desembre).
"Besalú ciutat jueva" (a començ de març).
"Herbesalú" (fi de juny).
"Liberisliber" a principi d'octubre
"Fira del ferro" per Setmana Santa.
Mercat el dimarts.
Entorn, que veure, què fer
El conjunt de Besalú.
Església del monestir de Sant Pere del segle XII.
Església de Sant Vicenç del segle XII.
Façana de l'antiga església hospital de Sant Julià del segle XII.
Casa de Cornellà, monument romànic del segle XII.
Sala gòtica de la Cúria Reial.
Call jueu, sinagoga i en especial el Micvé.
El Pont Vell, pont romànic sobre el riu Fluvià
Links d’interès i documentació adjunta:
