El municipi està compost per dos nuclis principals, que són Tortellà i Sant Antoni.

Els límits del terme municipal són al nord i a l’est amb Sales de Llierca, al sud amb Argelaguer i a l’oest amb Montagut i Oix.

Lentorn físic

El relleu del municipi és una conseqüència de dos fenòmens que van tenir lloc durant el Terciari: les forces del plegament alpí que van formar el Pirineu i el Prepirineu, i una de les falles que es van produir a la Garrotxa. La zona nord del terme està accidentada pels contraforts més meridionals del prepirineu, amb muntanyes que no superen els 900 metres, com Montsipòsit (806 m) o Sant Jordi (785 m). A mesura que es va cap al sud, el desnivell de les muntanyes va disminuint fins a arribar a la plana de Tortellà, que és una falla omplerta d’aportacions fluvials i un poc erosionada pels petits cursos fluvials de la zona.

Hi plou de forma abundant, especialment a la primavera, l’estiu i la tardor. Els hiverns són secs i freds, amb temperatures mitjanes que oscil·len entre els quatre i els set graus centígrads. Els estius són càlids i les temperatures mitjanes es mantenen en un rang d’entre els disset i els vint-i-dos graus.

Carrer Sant Joan

Història, cultura, economia

Al nord del municipi, a la cova de la bauma del Serrat, s’han trobat vestigis arqueològics que demostren l’ocupació del territori ja en l’edat del ferro.

Tortellà és documentat des del segle X. Tanmateix, no va ser fins a 996 que Tortellà va agafar projecció com a municipi, a causa de la construcció del primer temple religiós, l’actual església de Santa Maria de Tortellà. Seguidament, i amb el pas dels anys, s’anaren construint les primeres cases al voltant del temple.

Com a èpoques més desastroses pel municipi, es poden citar el terratrèmol de 1428, en què el poble quedà totalment arrasat, o també un esdeveniment de la Tercera Guerra Carlina, en què les tropes del general Savalls van cremar i enderrocar el poble durant els dies 21 i 23 d’agost del 1873.

Tortellà ha trencat el tòpic que diu que un municipi aïllat dels grans eixos de comunicació ha de ser forçosament molt despoblat. Un exemple clar es troba l’any 1877, data en què es va fer un cens de la població del municipi; es va arribar a la xifra rècord de 1.609 habitants. Des d’aleshores, però, la població ha anat disminuït fins a estabilitzar-se entre els 700 i 800 habitants.

A la fi del segle XIX un gran incendi va cremar part del nucli urbà

Tortellà, a part de ser terra de culleraires, també ha estat terra de músics. Ja al segle XVII es té constància d’alguns músics dins de la població i la consegüent creació de grups musicals, bàsicament cobles. Precisament és l’any 1875 quan es creen les primeres orquestres musicals. A partir d’aquell moment i fins al 1956 Tortellà fou testimoni del naixement de nou cobles-orquestres, cosa que en feu una de les capitals de la música sardanista de Catalunya.

El municipi té un important sector artesanal. Una de les activitats econòmiques més arrelades a la seva història, i encara present, és la fabricació d’estris de cuina elaborats amb fusta de boix. A més de tallers de fusta, també s’hi elaboren altres productes de forma artesanal com cervesa, articles de vímet o pa.

Així mateix, diverses masies han estat reformades i adaptades com a allotjaments rurals.

A la part meridional del municipi es conreen cereals i farratges i es cria bestiar porcí, oví i aviram.

Pont de Llierca

Fills il·lustres i adoptius

Joan Roura Parella. Tortellà, 1858 – Connecticut (EUA), 1941. Filòsof, mestre i pensador.

Llorenç Jou i Oliu. Tortellà, 1877 – 1954. Mestre.

Francesc Juanola i Reixach. Tortellà, 1891 – Manresa, 3 de desembre de 1968.Compositor de sardanes.

Manuel Saderra i Puigferrer. Tortellà, 1908 – Porqueres, 2000. Compositor de sardanes.

Joan Teixidor i Cos. Tortellà, 1816 – 1885. Naturalista i farmacèutic.

Josep Cortada i Pujol. Tortellà, vers 1670 – ?. Escultor.

Gastronomia

Productes locals: carns, verdures, embotits, pans, coques i pastissos.

A Tortellà es fabrica una excel·lent cervesa artesanal, Terra Aspra.

Vivències, curiositats i llegendes

Les activitats artesanes que es porten a terme a la localitat són molt diverses: escultures de fusta i pasta de paper, ceràmica, restauració de mobles… Destaca una activitat tradicional relacionada amb l’explotació del bosc: la fabricació d’atuells de fusta i les conegudes forquilles i culleres fetes amb boix, faig, auró…

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major. El 15 d’agost, dia de Santa Maria.

Festa del Roser. Se celebra l’últim cap de setmana d’abril.

Festa de la Candelera. Se celebra el diumenge més pròxim al 2 de febrer.

Fira de la Quaresma. Es tracta d’una fira agrícola, artesana, comercial i gastronòmica del poble. Se celebra el primer diumenge de Quaresma.

Festa del Carnaval. Se celebra al dissabte següent al Carnaval d’Olot

El mercat es celebra cada diumenge al matí.

Faroles en forma de cullera

Entorn, que veure, què fer

Església de Santa Maria de Tortellà.

Pont del Llierca.

El Casino.

Safareig públic.

Riera de Juiàs.

Bauma del Serrat del Pont.

Jaciment prehistòric.

Rentadors, al Barri del Veïnat

Links d’interès i documentació adjunta

Mapa de punts d’interès

Què fer a la Tortellà

Resum de la visita

Àlbum de fotografies de Tortellà