Blog Image

Municipis Catalans

Castell de l’Areny, Berguedà

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 17 de març de 2025 16:12:45

Limita al nord amb Sant Julià de Cerdanyola i La Pobla de Lillet, a l'est amb Les Llosses, del Ripollès, al sud amb Borredà i Vilada i a l'oest amb La Nou de Berguedà

El municipi format pel poble de Castell de l'Areny, la parròquia de Sant Romà de la Clusa i la Ribera, a més de masies esparses.

Lentorn físic

Indret muntanyós on trobem grans extensions de pinedes i prats. El caràcter muntanyós del territori dificulta les comunicacions, és un municipi de caràcter rural i ramader.

El terme de Castell de l'Areny gaudeix d'activitats diverses i molt adaptables als interessos de cadascú. Individualment o en grup, l'oferta d'activitats contemplatives o de turisme actiu combinen un ventall molt atractiu de propostes que permeten descobrir els principals atractius del poble des dels cims del Catllaràs fins als gorgs de la riera de Castell. L'inevitable connexió de l'home amb la natura ha convertit aquest indret en un lloc ideal per conèixer l'essència del país. D'aquí que moltes escoles el triïn com a destinació de les colònies.

Castell de l'Areny té un clima oceànic. Hi plou tots els mesos de l'any i hi ha neu cap al gener i febrer. La temperatura mitjana anual és de 13°, la precipitació mitjana anual és 680 mm, i la humitat mitjana és del 75%.

Història, cultura, economia

La primera notícia del lloc es troba en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, el 839, fet que fa suposar l'existència ja d'una parròquia; surt esmentat com a castro Adalasindo (topònim que evolucionà al llarg del temps en castell d'Alarèn, el 1196 i el 1198, interpretat de Leseny el 1326 i de Lereny , el 1381, fins a la forma actual, interpretació errònia de castell d'Alareny). El topònim suggereix l'existència d'un castell o fortificació, però no hi ha cap resta coneguda que permeti de situar-lo. Fou centre d'una de les batllies de la baronia de la Portella. Al llarg del segle XII (1196 i 1198) hi ha documentades unes donacions al monestir de Santes Creus de terres i béns que hom ha situat en aquest terme, però en tot cas aquestes donacions no perduraren.

El moment de major auge del poble es visqué a finals del segle XVIII. L'arribada de la industrialització al Llobregat inicià el declivi poblacional i l'abandó de masos i les terres menys productives.

El 85% de l'extensió del terme de Castell de l'Areny és ocupat per pinedes, sobretot al sector Nord, que és alhora el de més altitud, i també per prats, que han donat suport a la ramaderia tradicional (bestiar oví, boví i cabrú). Els conreus principals del municipi són l'ordi i el farratge.

Actualment, el poble està revertint la situació i són nombroses les masies que s'han recuperat, així com l'establiment de nous models de negoci vinculats al turisme de natura i qualitat, na de les activitats principals son els serveis, centrats en allotjaments rurals i una important casa de colònies, sense oblidar les explotacions agrícoles i ramaderes tradicionals.

Vivències, curiositats i llegendes

El restaurant Castell de l'Areny està ubicat a una casa restaurada de l'any 1700. Conserva l'encant dels espais rústics amb les bigues a la vista i amb una decoració d'estil rural que afavoreix un ambient acollidor i familiar. A més, compten amb una col·lecció amb més de mil d'ampolles d'anís iniciada l'any 1929.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

La festa major de Castell de l'Areny se celebra el diumenge més proper al 22 de gener, festivitat de Sant Vicenç, amb missa solemne, esmorzar col·lectiu i balls.

El diumenge anterior o posterior a Sant Isidre, el 15 de maig, es fa la festa d'homenatge al patró dels pagesos.

Aplec de Sant Bernabé a Sant Romà de la Clusa el dia 11 de juny.

Entorn, que veure, què fer

El poble de Castell de l'Areny.

L'anisoteca que es conserva a sobre del restaurant.

L'església parroquial de Sant Vicenç.

En el seu terme hi ha les restes de l'antic poble de Sant Romà de la Clusa.

Els veïnats de la Ribera de Castell i de la Vilella.

Altres masies del terme.

Links d’interès i documentació adjunta:

Mapa de punts d’interès

Què fer a Castell de l'areny

Resum de la visita a Castell de l'areny

Àlbum de fotografies de Castell de l'areny



Cabrils, Maresme

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 9 de març de 2025 19:57:47

Al municipi hi trobem, a part del poble de Cabrils, el veïnat del Sant Crist, un grapat de masos i més d'una trentena d'urbanitzacions.

Limita al nord amb  els termes d'Òrrius i Argentona, a l'est amb Cabrera de Mar, al sud amb Vilassar de Mar i la façana marítima i a l'oest amb Vilassar de Dalt.

Lentorn físic

Entre els cims de Cirers, Montcabrer i Sant Mateu, Cabrils conserva l'encant d'una vila rural d'origen agrícola envoltada d'abundants boscos de pins i alzines, terra fèrtil per als bolets. Entre el mar i la muntanya, és un territori ple de contrastos que convida a conèixer-lo amb detall.

Cabrils està ple de contrastos i de tresors amagats que de ben segur us deixarà un bon gust de boca. És una combinació perfecta de modernitat i tradició. Passejant pels seus carrers s’ensuma el caliu dels elements quotidians de sempre. És un poble on es respira qualitat de vida en autèntic estat pur.

Història, cultura, economia

Dins el terme, on han estat trobades restes de vil·les romanes al voltant de l’església pre-romànica de Sant Cristòfol de Cabrils.

El nom de Cabrils ja està documentat l’any 996 en un document de compra-venda, mentre que l’ermita de Sant Cristòfol, al barri de Sant Crist, és prèvia al segle VIII. Cabrils era doncs un nucli actiu a l’edat mitjana. Però encara es conserven restes arqueològiques molt més antigues que remunten el poblament del territori a l’època dels ibers, anteriors encara a l’època romana.

El lloc de Cabrils s'esmenta des del 1037, com a part de la jurisdicció del veí castell de Vilassar de Dalt fins al 1821, quan aconseguí ser municipi independent amb administració pròpia.

Eclesiàsticament depenia de Sant Genís de Vilassar fins al 1779, quan l'església de la Santa Creu assolí la categoria de parròquia.

La població havia estat estacionaria des del segle XIX i fins als anys seixanta, quan la funció d'estiueig i l'augment de la construcció de segones residències, fan créixer notablement la seva població.

El 16 de juny de 2007 per primera vegada a la història, el municipi va tenir com a alcaldessa a una dona.

Pel que fa a les entitats culturals, hi ha la Societat la Concòrdia, de caràcter mutualista, que agrupa les principals activitats culturals; conté una sala teatral construïda el 1917 i remodelada el 1983. Prop de la zona esportiva hi ha l’Arbotèrum de Catalunya, que ofereix una mostra de la flora típica dels boscos mediterranis i que també acull el Centre d’Estudis Naturalistes.

La base econòmica tradicional ha estat l’agricultura, especialment els tarongers, les maduixes i les flors. La progressiva urbanització del sòl ha restat terreny als productes hortícoles i de flors i plantes ornamentals. Resten, però, alguns masos dedicats encara al conreu de les terres. Hi ha l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), amb els departaments de tecnologia hortícola, genètica vegetal i protecció vegetal.

El principal motor econòmic és la restauració i també compta amb un important nombre de zones residencials de primera qualitat. Tant és així, que el barri cabrilenc de Montcabrer n’és de les més antigues de tot l’Estat espanyol.

Comentaris

La visita a Cabrils la vàrem fer amb un dels nostres germans i la seva dona que hi viuen.

Vivències, curiositats i llegendes

Els Gegants de Cabrils es diuen Esteve i Eulàlia, fan 3,5 metres d'alçada i van ser estrenats el maig del 2004. Els anteriors gegants es deien Cristòfol i Helena.

Persones il·lustres

Josep Tolrà i Abellà (Cabrils, 11 d’abril de 1817 — Castellar del Vallès, 21 de juliol de 1882). Industrial, llicenciat en medicina i cirurgia i interessat en la química. Creador de l’empresa Tolrà.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major de la Santa Creu, pels vols del 3 de maig.

Festa Major de Santa Helena, pels vols del 18 d'agost.

Mostra gastronòmica, comercial i d'artesans coincidint amb la festa Major de Santa Helena.

Festes de Sant Antoni, conegudes popularment com els Tres Tombs, per sant Antoni Abat, (gener-febrer).

Diada de les Catifes de flors per Corpus, (maig-juny).

Festival de Música de Cabrils, MUSICAB, durant diversos caps de setmana de juliol i agost.

Fira de tardor a mitjans d'Octubre dedicada als productes naturals (bolets i plantes aromàtiques i medicinals). Dimarts, mercat setmanal.

Entorn, què veure, què fer

Ermita de Sant Cristòfol.

Església de la Santa Creu.

Torre de Can Vehils del segle XVI.

Ca l'Amat del segle XIV.

Can Carbonell: segles XVI-XVIII.

Can Vives, dels segles XVI, XVII.

Mas de Baix.

Castell de Can Jaumar.

Museu i masia de Ca l'Arrà, segle VIII.

Museu-Arxiu de Cabrils.

Arboretum de Catalunya Mostra tots els arbres autòctons de Catalunya.

La fàbrica.

Ruta dels rellotges de sol. Seguir l’enllaç: Ruta relotges de sol

Ruta de les fonts.

Links d’interès i documentació adjunta:

Mapa de punts d’interès

Què fer a Cabrils

Resum de la visita a Cabrils

Àlbum de fotografies de Cabrils



Soriguera, Pallars Sobirà

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 26 de gener de 2025 18:28:02

Limita al nord amb Sort, Rialp i Llavorsí, a l’est amb Montferrer i Castellbò i les Valls d’Aguilar (ambdós de l’Alt Urgell), al sud també amb es Valls d’Aguilar (Alt Urgell) i amb el Baix Pallars i, a l’oest, amb Baix Pallars i Sort.

Sort i, a l’eost, també amb Baix Pallars.

El cap municipal i centre històric és actualment la vila de Vilamur, i inclou l’entitat municipal descentralitzada de Tornafort i els pobles Rubió, Llagunes, Soriguera, Embonui, Puigforniu, Malmercat, Baro, Escós, Mencui, Arcalís, Estac i Freixa.

Lentorn físic

El municipi comprèn dos sectors que corresponen a les terres dels antics termes, a banda i banda de la Noguera Pallaresa.

Entre espectaculars valls i muntanyes s’amaguen els 14 petits pobles rurals del municipi de Soriguera, on la ramaderia continua sent l’activitat principal. A la vall de Siarb, la vall principal del municipi, hi conviu un valuós patrimoni històric format per búnquers de la Guerra Civil i les restes del despoblat medieval de Santa Creu de Llagunes amb unes formes geològiques de colors suggerents.

El clima és d’alta muntanya amb molta variabilitat. Les precipitacions són força repartides durant l’any, però més abundants a la tardor i la primavera. L’hivern pot ser cru, amb temperatures sota zero durant les nits i, de vegades, també durant el dia. Les nevades poden ser abundants entre finals de novembre i abril.

Història, cultura, economia

El municipi de Soriguera, que ja existia a l’època medieval, es coneixia com a Vescomtat del Pallars. El vescomtat es va establir durant el segle IX pels comtes de Tolosa, que també ho eren del Pallars. Es va anomenar inicialment de Pallars i després vescomtat de Siarb i finalment vescomtat de Vilamur. El vescomtat passà de les mans del comte als seus hereus i finalment va ser adquirit pels ducs de Medinaceli.

El vescomte de Vilamur era el batlle dels castells pertanyents al Senyor de Malmercat. Els vescomtes Pere i Stranea van establir el Mercat de Verneda on es venia sal de Gerri, i els comtes Artal i Guillermina van fer signar un acta de protecció al Sr. Arnau de Malmercat.

El castell de Malmercat va ser atacat pel Bord del Pallars l’any 1373 i va quedar com a botí de guerra, incloent-hi el castell de Vilamur. Les terres del Comte del Pallars van acabar formant part del territori dels ducs de Medinaceli.

En aquests pobles, on l’economia ha estat la subsistència, hi ha hagut moviments migratoris que han deixat molts pobles sense gent. La Guerra Civil Espanyola va fer aflorar les rancúnies i enveges entre veïns, i les fortificacions de Vilamur actualment formen part dels Espais de Memòria del Memorial Democràtic.

Tot i que l’economia tradicional de Soriguera estava articulada a l’entorn del sector primari, la diversitat del terme permetia activitats diverses. La ramaderia, sobretot de bestiar boví, era la base principal, atesa l’abundor de pastures en la part del terme més enlairada; l’explotació del bosc i l’agricultura eren activitats, tanmateix, no gens menyspreables. Els principals conreus eren de sègol, patates, mongetes i alfals. La cacera era també abundant, sobretot de perdius, conills i llebres, i a la Noguera Pallaresa s’hi pescaven força truites. La base de l’economia actual és essencialment la mateixa.

L’activitat industrial quedava reduïda, als segles XVIII i XIX, als molins fariners. N’hi havia tres: Molí d’Ermengol, Molí de Franquet i Molí del Bisbe.

Últimament s’està incrementant l’activitat entorn els serveis turístics, el turisme rural i l’agroturisme, el municipi gaudeix d’una oferta d’allotjament variada (pensions, residència casa de pagès, càmping).

Vivències, curiositats i llegendes

Rubió, situat al port del Cantó, a poca distància del capdamunt, és el poble habitat més alt de Catalunya, concretament es troba a 1.687 metres sobre el nivell del mar.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major de les Llagunes el segon diumenge d’agost.

Festa Major de Vilamur el dia 15 d’agost en honor a la Mare de Déu de Medina.

La patrona de Puigforniu és Santa Cecília.

La patrona de Tornafort és Santa Coloma, el 31 de desembre se celebra la Festa Major Xica.

La Festa Major d’estiu de Tornafort es celebra el tercer o quart cap de setmana d’agost.

Festa patronal d’Arcalís el 27 d’agost, Sant Lliser.

Estac té com a patró Sant Marçal, tot i que, actualment, la Festa Major es celebra per la Mare de Déu d’agost.

Festa Major de Malmercat el darrer cap de setmana de juliol.

Festa Major de Rubió, l’1 d’ agost

Aplec de St. Romà, l’11 de juny.

Aplec de Santa Maria d’Arboló, l’ 1 de maig (primer diumenge de maig).

Entorn, que veure, què fer

Despoblat medieval de Santa Creu de Llagunes i museu.

La Cova de la Ossa de Malmercat.

L’ermita romànica de la Mare de Déu d’Arboló.

Els búnquers de Vilamur.

Ermites i esglésies. La capella romànica de Sant Martí, l’església romànica de la Mare de Déu de Serenyà, l’església romànica de Sant Martí de Llagunes o l’església de la Mare de Déu de Medina de Vilamur.

Pràctica del senderisme, l’excursionisme, la BTT i les rutes a cavall o la pesca de riu.

Links d’interès i documentació adjunta:

Mapa de punts d’interès

Què fer a Soriguera

Resum de la visita a Soriguera

Àlbum de fotografies de Soriguera



Farrera, Pallars Sobirà

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 30 de juny de 2024 20:04:49




Limita al nord amb Tírvia  i Alins, a l’est amb les Valls de Valira (Alt Urgell), al sud amb Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), a l’oest amb Llavorsí.

El terme municipal està format per 6 pobles: Farrera, Burg (cap de municipi), Montesclado, Alendo, Mallolís i Glorieta, molt pròxims entre ells i amb carrers i cases que conserven tot l’aire antic. També comprèn les Bordes de Burg, les Bordes de Bedet i les Bordes de Tressó, totes elles normalment deshabitades. 

Lentorn físic

El municipi de Farrera està enclavat al bell mig de la vall de la Coma de Burg, un marc incomparable de bells paratges, on els pobles encara conserven l’encant d’un antic passat i on es combinen tradició i progrés. Llocs on la pau i tranquil·litat encara es poden sentir i tocar en un territori ple de contrastos insòlits. És per això que, durant molts anys, un cartell a la carretera abans d’entrar a la vall deia: “Aquí es pot escoltar el silenci”. Extensos boscos de pins, roures, alzines, avets, matollars mediterranis, camps de dall i cingleres formen un conjunt de gran bellesa.

El clima és d’alta muntanya i es caracteritza per la variabilitat. Les precipitacions són força repartides durant l’any però més abundants a la tardor i primavera. L’ambient és sec, cosa que facilita la resistència al fred i a la calor. L’hivern pot ser cru, amb temperatures sota zero durant les nits i de vegades també durant el dia. Les nevades poden ser copioses entre finals de novembre i abril.

Història, cultura, economia

El municipi de farrera es crea el 17 de febrer 1847, per fusió dels municipis de Burg, Farrera i Alendo, Mallolís (que abans pertanyia a Tírvia) i Montesclado (que comprèn Glorieta, agregada a Montseclado amb anterioritat a 1832) (Burgueño i Lasso de la Vega 2002).

Segons el conegut Diccionario de Pascual de Madoz (1845), just abans de la fusió, el municipi de Farrera tenia 101 habitants (Alendo 25h, Mallolís (30h), el municipi de Burg 100h i el de Montseclado (que comprèn Glorieta) 40h.

Els llocs més antics esmentats són els d’Alendo, Farrera i Burg, que figuren entre les parròquies de la Valle Tirbiense, documentades en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, datada el 819. Els castells de Burg i de Farrera eren el 1130 en poder d’Arnau III de Pallars Sobirà, i més endavant hi tingueren dret els Vilamur. El castell de Glorieta figura a la fi del segle XIII. Però el 1272 el vescomte de Castellbò, i alhora comte de Foix, Roger Bernat III comprà als comtes de Pallars, juntament amb Tírvia, la coma de Burg; així, aquestes terres seguiren les vicissituds de les incorporades al vescomtat de Castellbò, dins el qual formaren part des del segle XV del quarter de Tírvia, que comprenia la batllia de Burg i Mallolís, a més de la Vall Ferrera i la Ribalera. Els territoris del vescomtat tornaren a la corona el 1548, i al inici del segle XVIII figuren en el cens del 1718, dins la jurisdicció del rei, els llocs de Burg, Farrera i Mallolís, mentre que Montesclado (no esmentat abans) i Glorieta són de Josep Copons; aquesta situació es mantenia en la relació de Galobardes del 1831, recollida per Rocafort (Montesclado i Glorieta pertanyien a N. Copons i de Cordelles i els altres llocs eren reialencs).

L’economia sempre ha estat de caràcter agrari i ramader, destacant la cria de bestiar oví, boví i de peu rodó. Actualment, la poca població que viu a la vall continua dedicant-se a activitats agroramaderes, aprofitant les nombroses bordes d’alta muntanya, els últims anys comença a despuntar l’activitat dedicada a l’agroturisme i el turisme rural..

Gastronomia

Farrera té una cuina rica de muntanya, on el protagonista és el porc, del qual se’n fan uns embotits excel·lents, el pernill, el xoliç la secallona, també el confitat (costella, llonganissa i llom), la botifarra negra, i la d’ou.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Burg: el patró del poble és Sant Bartomeu, dia 24 d’agost. La Festa Major es celebra el cap de setmana més proper a la data, normalment el tercer diumenge. De temps immemorial, la gent de Burg sol assistir a l’aplec de l’ermita de Santa Magdalena el dia de Pentecosta.

Farrera: el patró del poble és Sant Roc, dia 16 d’agost. La Festa Major sol celebrar-se el cap de setmana més proper a la data.

Alendo: la patrona d’aquest veïnat és Santa Eulàlia de Mèrida, dia 10 de desembre, malgrat que la imatge de l’ermita és la de Santa Eulàlia de Barcelona. La Festa Major es celebra el cap de setmana més proper a la data, amb un sopar de veïns i posterior cant dels goigs a l’ermita.

Mallolís: El patró del poble és Sant Martí de Tours, dia 11 de Novembre. Degut al seu despoblament no es celebra Festa Major.

Montesclado: el seu patró és Sant Esteve protomàrtir, dia 26 de desembre. La Festa Major es celebra l’últim cap de setmana de setembre.

Glorieta: el seu patró és Sant Quirze (Quirc), dia 16 de Juny. La imatge del sant és custodiada a l’església de Montesclado. Els antics habitants i descendents del veïnatge segueixen celebrant l’aplec amb un dinar.

Entorn, que veure, què fer

Esglésies de Sant Martí de Mallolís, Sant Bartomeu de Burg, Sant Roc de Farrera i Sant Quirze de Glorieta.

Ermites de Sant Eulàlia d’Alendo, Santa Maria de la Serra a Farrera, Santa Magdalena a La Ribalera i Sant Francesc a Burg.

El patrimoni industrial de diferents pobles.

Links d’interès i documentació adjunta:

Mapa de punts d’interès

Què fer a Farrera

Resum de la visita a Farrera

Àlbum de fotografies de Farrera



Llavorsí, Pallars Sobirà

Municipis publicats, Municipis visitats, Uncategorised, Viatges Posted on 5 de maig de 2024 19:53:50
Resum de la visita

Data de visita:            31/07/2014

Limita al nord amb la Guingueta d’Àneu, al nord-est amb Vall de Cardós, a l’est amb Tírvia, Farrera i Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), al sud amb Soriguera i a l’oest amb Rialb.

El terme comprèn la vila de Llavorsí, cap administratiu, les entitats municipals descentralitzades d’Arestui, Baiasca i Montenartró i els pobles d’Aidí, Sant Romà de Tavèrnoles, Romadriu de Ribalera i el santuari de Biuse.

Lentorn físic

El terme municipal de Llavorsí és situat al sector central de la comarca, a banda i banda de la Noguera Pallaresa, entre la ribera de Sort i la Vall d’Àneu i a la sortida de les valls de Tírvia. El territori és muntanyós i les cases del municipi estan en forts pendents.

El clima de Llavorsí és mediterrani d’alta muntanya, amb un efecte notable d’ombra pluviomètrica i la seva vegetació autòctona està molt influïda pel relleu. Les valls del sud de la comarca tenen un hivern fred i més aviat sec, amb poques precipitacions en forma de neu, seguit d’un estiu calorós i relativament humit que comença a final de maig. Cap al nord s’accentua el fred i les precipitacions es reparteixen en el decurs de l’any, amb alguns dies d’innivació.

Història, cultura, economia

La jurisdicció dels distints llocs que formen el municipi de Llavorsí no fou homogènia. Llavorsí, esmentat el 1163 en unes donacions al monestir de Gerri, el pròxim castell de Gilareny (darrer reducte del comtat del Pallars), mencionat ja el 1076 i que tingué un paper defensiu important al llarg de l’edat mitjana a l’entrada de la Vall d’Àneu i de les valls de Cardós i Ferrera, i el poble d’Aidí formaren part dels dominis dels comtes de Pallars, que passaren a la fi del segle XV als ducs de Cardona i marquesos de Pallars fins a l’acabament de l’Antic Règim.

Arestui i Baiasca apareixen des del segle XIII, amb Biuse, retinguts per Roger Bernat III de Foix, vescomte de Castellbò, i més endavant, quan Joan I de Foix adquirí Rialb i la Vall d’Àssua, passaren als dominis dels Foix-Castellbò dins el quarter de Rialb; quan la corona recuperà els dominis dels Foix a Catalunya (1548), aquests llocs esdevingueren reialencs. Montenartró, esmentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, datada el 819, com Romadriu, formà part del vescomtat de Vilamur, però Romadriu, malgrat la proximitat, fou reialenc. Finalment, Sant Romà de Tavèrnoles (amb el monestir de Vellanega) fou possessió del poderós monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, i quan aquest s’extingí (1592) passà amb molts altres béns al domini del Seminari de la Seu d’Urgell, que el mantenia a la fi de l’Antic Règim.

Durant la Guerra Civil, entre el 22 i el 24 de juliol de 1938, hi va tenir lloc la Batalla de Valadredo on es van produir alguns dels combats més forts de la Guerra Civil al Pallars Sobirà.

Pel que fa a les agrupacions culturals i de lleure, cal destacar l’Associació Cultural de Biuse, el Club de Rafting de Llavorsí i l’Agrupació de Defensa Forestal de Mig Pallars.

Agricultura de secà a les valls (cereals, patates i farratge). Ramaderia bovina, ovina i equina. Explotació forestal. Tradicionalment, havia estat un centre metal·lúrgic.

El turisme i les empreses de serveis configuren la part més important de l’economia actual del municipi, gràcies al fet que la vila es troba en un punt estratègic en les comunicacions de l’Alt Pallars.

Vivències, curiositats i llegendes

Llavorsí és un dels pobles pallaresos amb tradició d’acolliment turístic. La vila de Llavorsí va ser, a principis dels anys 90, el bressol del ràfting a escala europea. Les aigües braves de la Noguera Pallaresa són ideals per a la pràctica d’aquest esport. En aquests moments empreses d’esports d’aventura baixen pel riu milers de visitants que volen conèixer els atractius del riu i del seu entorn.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Aplec a l’ermita de Sant Jaume l’1de maig.

Aplec de Biuse, el segon cap de setmana de maig.

Festa Major, el 26 de juliol per santa Anna.

Concurs de Gossos d’Atura i la Fira de l’Ovella, el tercer diumenge d’agost.

Missa del Gall, El 24 de desembre.

Festa Major de Montenartró, el segon diumenge d’octubre.

Festa Major d’Aidí, l’1 d’ agost (primer dissabte d’agost).

Festa Major d’Arestui, últim cap de setmana d’agost.

Entorn, que veure, què fer

Esglésies de Sant Serni de Baiasca i de Santa Anna de Llavorsí.

Santuari de la Mare de Déu de Biuse.

Ermita de Sant Jaume d’Arestui.

Esports d’aigües braves.

Centre d’Informació del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Links d’interès i documentació adjunta:

Mapa de punts d’interès

Què fer a Llavorsí

Resum de la visita a Llavorsí

Àlbum de fotografies de Llavorsí



Tírvia, Pallars Sobirà

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 24 de març de 2024 17:39:01

Limita al nord amb la Vall de Cardós, a l’est amb Alins, al sud amb Farrera i a l’oest amb Llavorsí.

El terme comprèn la vila de Tírvia, cap de municipi i població important en època medieval, les caseries de Terveu i de la Bana.

Lentorn físic

La vila de Tírvia està situada en un replà enlairat, a mena de talaia, a l’interfluvi de les tres valls que l’afaiçonen: la vall de Cardós, la vall Ferrera i la coma de Burg. Pel caràcter estratègic del lloc, fou una vila totalment fortificada i sofrí vicissituds bèl·liques en diverses èpoques. Aquesta privilegiada situació provocà que fos gairebé destruïda del tot durant la Guerra Civil.

La tranquil·litat que es respira pels carrers del poble encaixa perfectament amb la bellesa dels paisatges que l’envolten.

Clima d’alta muntanya, amb una acusada variabilitat i alta pluviometria. Els hiverns són freds i crus i la neu pot ser abundant des de finals de tardor fins avançat l’hivern.

Història, cultura, economia

Al segle XV el vescomtat de Castellbò havia estat dividit en cinc quarters, un dels quals estava centrat a Tírvia (quarter de Tírvia) i comprenia la vila de Mallolís, tota la Ribalera (Romadriu, Castellarnau, Serret i Colomers), Sant Joan de l’Erm i les batllies de Burg i de la Vall Ferrera, amb 210 focs a l’inici d’aquest segle. Tots els dominis dels Foix passaren amb Francesc Febus al Regne de Navarra (Francesc I de Navarra) i, quan el 1512 Ferran II de Catalunya-Aragó conquerí aquest regne, confiscà els territoris catalans dels Foix. Les terres del vescomtat de Castellbò les cedí el 1513 a la seva segona muller, Germana de Foix (que el 1528 n’empenyorà l’usdefruit a Lluís Oliver de Boteller). Morta el 1537, la corona recuperà el ple domini sobre les terres i els habitants del vescomtat, i Tírvia fou des d’aleshores vila reial.

Pel caràcter estratègic del lloc, en una cruïlla de camins, fou una vila totalment fortificada (hi ha alguna resta de la muralla exterior) i sofrí les conseqüències de la guerra en èpoques posteriors: a la fi de la guerra dels Segadors fou ocupada pel mariscal francès Baltazard, amb Llavorsí. Encara a la fi de la guerra civil de 1936-39, després de l’estabilització del front a Sant Corneli fins al gener del 1939, la darrera ofensiva de les tropes franquistes incidí molt durament a Tírvia i la població fou gairebé derruïda.

Es manté amb força la cultura tradicional.

L’economia ha tingut sempre un marcat caràcter agrari. Hi ha una gran superfície forestal i la resta del terreny es dedicat a l’agricultura de secà; es conreen cereals (blat, ordi, civada), patates i farratges. Pel que fa a la ramaderia es cria bestiar boví i oví. Per altra banda, s’ha originat un creixement del sector serveis i de la construcció i el turisme

Vivències, curiositats i llegendes

És el municipi més petit en extensió de la comarca del Pallars Sobirà.

El poble de Tírvia, totalment refet a partir del 1940 ja que va quedar destruït a finals de la Guerra Civil Espanyola, a penes conserva res del seu caràcter primigeni.

A la vila cal destacar les instal·lacions d’un heliport propietat de la Generalitat de Catalunya i gestionat per els Bombers de la Generalitat de Catalunya.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major per Sant Antoni Abat, Pels volts del 17 de gener.

Processó dels Armats per Setmana Santa.

Festa Major, l’1 d’agost.

Concurs de Pintura, a l’estiu.

Fira del Bestiar, el 23 d’octubre (Fira de Tardor).

Entorn, que veure, què fer

Església de la Mare de Déu de la Pietat i les esteles funeràries discoïdals medievals.

Antiga capella de St. Joan Baptista.

Capella de la Mare de Déu del Roser.

El nucli antic, el carrer Major porxat i algunes de les cases que s’hi apleguen.

Pràctica del senderisme, la BTT, l’excursionisme i la pesca.

Links d’interès i documentació adjunta:

Mapa de punts d’interès

Què fer a Tírvia

Resum de la visita a Tírvia

Àlbum de fotografies de Tírvia



Esterri de Cardós, Pallars Sobirà

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 3 de març de 2024 17:56:00

Limita al nord amb Lladorre, a l’Est i al Sud amb Alins, a l’Oest amb Vall de Cardós.

El municipi comprèn a més del poble d’Esterri de Cardós i els pobles de Arrós de Cardós i Ginestarre i la caseria de Benante.

Lentorn físic

Esterri de Cardós ofereix un entorn natural d’alta muntanya i interessants exemples d’arquitectura romànica. El terme està situat al centre de la vall de Cardós, a banda i banda del riu Noguera de Cardós (tot i que majoritàriament a la riba esquerra), fins a la serra de Costuix.. Hi abunden el bosc (bosc d’Esterri) i les pastures.

El clima és d’alta muntanya amb un efecte notable d’ombra pluviomètrica. L’hivern és extremadament fred i amb precipitacions en forma de neu. L’estiu és suau i relativament humit, i comença a final de maig. Les nits tenen temperatures fresques.

Història, cultura, economia

Edat mitjana

Com tota la Vall de Cardós, Esterri de Cardós pertanyia a la jurisdicció del Comte de Pallars. Més tard, i fins a la fi dels senyorius, passà, com tot el comtat esmentat, als ducs de Cardona i marquesos de Pallars.

Edat moderna

En el fogatge del 1553, Sterri declara 1 foc eclesiàstic i 7 de laics, uns 40 habitants. Arròs i Ginestarre apareixen en relació a part.

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico… a Esterri de Cardos. S’hi pot llegir que és una localitat amb ajuntament situada en un turó dominat per altes muntanyes, combatut principalment pels vents del nord i del sud. El clima hi és fred, i produeix refredats. Tenia en aquell moment 28 cases i l’església parroquial de Sant Pere, servida per un rector de provisió ordinària mitjançant concurs general i un beneficiat de sang (fill de la parròquia). Hi ha una font de bona qualitat. El territori és muntanyós i pedregós, generalment dolent, i al voltant hi ha tot de muntanyes despoblades d’arbres. S’hi produïa blat, ordi, sègol, patates, una mica de fruita i poques hortalisses. S’hi criava tota mena de bestiar, especialment de llana i vacum. Hi havia caça de llebres, perdius i isards. La indústria era l’agricultura i la recria de bestiar. Comptava amb 13 veïns (caps de casa) i 80 ànimes (habitants).

En el cens del 1857 Esterri de Cardós apareix amb 314 habitants i 66 cèdules personals inscrites, repartides de la manera següent: Arrós, 74 habitants i 15 cèdules personals; Benante, 21 i 3; Esterri de Cardós, 145 i 37, i Ginestarre, 74 i 11.

La base tradicional de l’economia local és la ramaderia (bestiar boví), complementada per l’agricultura de secà (cereals i patates), la de regadiu (prats), l’explotació forestal i, darrerament, el turisme, activitats que tanmateix no han pogut evitar el descens demogràfic.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major el segon diumenge d’octubre –

Festa Major d’Arrós de Cardós el primer cap de setmana d’agost.

Entorn, que veure, què fer

Església parroquial romànica de Sant Pau i Sant Pere.

Església romànica de Santa Maria de Ginestarre.

Capella particular de Sant Antoni de Pàdua de Casa Castellar.

Diverses cases i masies d’interès.

Practiques de senderisme i excursionisme.

Links d’interès i documentació adjunta:

Mapa de punts d’interès

Què fer a Esterri de Cardós

Resum de la visita a Esterri de Cardós

Àlbum de fotografies de Esterri de Cardós



Serinyà, Pla de l’Estany

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 14 de gener de 2024 18:22:47

Limita al Nord amb Sant Ferriol i Maià de Montcal, a l’Est amb Esponellà, al Sud amb Porqueres i a l’Oest amb Sant Miquel de Campmajor.

Hi trobem les següents entitats de població: El poble de Serinyà, els veïnats de Casals, Bosquerós, Baió, La Cellera d’Amont i Maixella i les urbanitzacions de la Costa d’en Solanes, el Mas Carreres i el Reclau.

Lentorn físic

El terme de Serinyà està situat al nord de la comarca del Pla de l’Estany, just al límit amb la comarca de la Garrotxa, a la vall baixa del riu Ser i la seva confluència amb el Fluvià. En aquest lloc hi ha la resclosa de Serinyà i una central elèctrica en explotació des de 1935.

El clima és mediterrani de muntanya mitjana, amb hiverns moderadament freds i estius força càlids. Els estius són secs, mentre que la tardor i la primavera són plujoses.

Història, cultura, economía

El terme està habitat des de temps immemorials, com demostren els nombrosos jaciments prehistòrics trobats. L’indret del Reclau concentra vestigis del paleolític, el neolític i l’edat dels metalls; la bora gran d’en Carreres va ser un dels primers jaciments paleolítics de Catalunya, i a la Margenera hi ha restes de comunitats neolítiques i de l’edat del bronze.

El castell de Teià, situat sobre un turó al sud-est de Serinyà, on actualment hi ha Can Parella, apareix documentat per primera vegada l’any 957. La fortificació va participar en la revolta de magnats contra el comte Guifré II de Besalú, que va ser vençut i mort. Els germans del comte, Sunifred i Miró Bonfill de Cerdanya, van organitzar la venjança i derrotaren els revoltats.

El 979, Miró Bonfill, comte de Besalú i Cerdanya i bisbe de Girona, va donar el castell de Teià i el lloc de Serinyà al monestir de Sant Esteve de Banyoles, que va conservar la possessió fins a la fi de l’antic règim.

L’església parroquial de Sant Andreu, esmentada el 1182 en l’acta de consagració de l’església de Porqueres.

Els habitants de Serinyà, com a súbdits de l’abat de Banyoles, eren exempts de pagar tributs al sobirà, privilegi que fou reconegut el 1297 per Jaume II. L’any 1341 el rei Pere d’Aragó dictà unes disposicions perquè els seus oficials de Girona i Besalú s’abstinguessin d’emprendre qualsevol acció de caràcter civil o criminal que anés en perjudici dels vassalls del monestir.

A part del sector turístic i de serveis, l’agricultura té importància: cereals, farratge, blat de moro, hortalisses i patates. L’economia es completa amb la cria de bestiar porcí, oví, boví i l’aviram.

Personatges il·lustres

Josep Maria Corominas Planellas. (Llançà, 1906 – Serinyà, 8 de juliol de 1984) fou metge i Arqueòleg.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa major en homenatge al patró del poble, St. Andreu, que se celebra el cap de setmana del 30 de Novembre.

La Festa del Roser se celebra el segon diumenge de maig i ret homenatge a la vellesa, aquesta festa del roser és de les més antigues de tota Catalunya amb més de cent anys d’història.

Aplec de Sant Galderic antic patró dels pagesos, el 12 d’octubre té lloc aquest aplec, en la confluència dels termes d’Esponellà, Fontcoberta, Porqueres i Serinyà.

Aplec de Sant Miquel Sesvinyes, el diumenge més proper al 29 de setembre.

Entorn, que veure, què fer?

Parc de les Coves Prehistòriques.

Església parroquial de Sant Andreu

Ermita de Sant Miquel Sesvinyes

Masos de can Parella (on hi hagué el castell de Taià), ca n’Illa, ca n’Aulina, cal Ferrer de les Torres, can Malloles i ca n’Arboçar fora del nucli de població, i can Carreres situat al mig del poble.

Rutes a peu i en bicicleta.

Links d’interès i documentació adjunta:

Mapa de punts d’interès

Què fer a Fontcoberta

Resum de la visita a Fontcoberta

Àlbum de fotografies de Fontcoberta



Següent »

Aquest lloc web utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc, accepteu el nostre ús de galetes.  Política de galetes