Blog Image

Municipis Catalans

Gandesa, Terra Alta

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 20 de març de 2022 18:12:49

Les terres de Gandesa limiten al sud-est amb el terme del Pinell de Brai, al sud amb Prat de Comte, al sud-oest amb el municipi de Bot, al nord-oest amb les terres de Batea, al nord amb Vilalba dels Arcs, al nord-est amb Corbera d’Ebre i a l’est, al límit de la llenca esmentada, és termenal amb el municipi de Benissanet (Ribera d’Ebre).

La ciutat i cap municipal i comarcal de de la Terra Alta és l’únic nucli de població del terme, el qual comprèn, a més, el santuari i el balneari de la Fontcalda i el poblat ibèric del Coll del Moro.

Lentorn físic

Gandesa és en un extens altiplà situat en la plataforma estructural que centra tota la comarca, a la qual envolten una sèrie de muntanyes, sobretot en el sector meridional i oriental. Hi ha 1.773 ha de les Serres de Pàndols-Cavalls del terme de Gandesa incloses en el Pla d’Espais d’Interès Natural.

Les aigües que solquen les terres de Gandesa són tributàries de l’Ebre. El riu de la Canaleta, o simplement, la Canaleta, neix a la falda del vessant Nord del Puig Cavaller i fa cap al riu de les Canaletes, al terme de Bot, discorrent vers l’Ebre i fent de partió amb el terme de Prat de Comte. La vall de la Font de l’Aubà neix al Nord Oest del terme i dreça per Corbera d’Ebre, on pren el nom de Riu Sec, fins a trobar l’Ebre aigua avall de Móra. La vall de Voravall o Barball neix a la serra de les Puntes i vessa a l’Ebre al terme de Riba-roja.

Biogeogràficament es troba dins del marc de la vegetació mediterrània, a les terres on hi hauria potencialment un domini de l’alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale), tot i que la vegetació actual és un predomini de garrigues.

Història, cultura, economia

Al Coll del Moro s’hi troba un poblat iber, que fou l’antecedent del poble. Aquest poblat estava connectat amb poblats ibers de Lleida i amb el poblat iber de Tivissa. Actualment, encara podem trobar una fortificació defensiva i, més a més, un conjunt de tombes. El conjunt deixa rastres de l’expansió dels romans i s’hi van trobar evidències del pas dels cartaginesos de la marxa que Anníbal Barca va fer cap a Roma.

L’origen de Gandesa el trobem posteriorment en un assentament àrab, l’any 1153, essent Ramon Berenguer IV que li atorga carta de ciutadania, com els terrenys coneguts com la Catalunya nova per la recuperació als moros de les terres del Principat. L’any 1194, es va fer entrega de la carta de població a Gandesa. A partir d’aquesta entrega és considerada la fundació del poble. Dos anys després, es va començar a construir l’església romànica.

Els homes del temple van deixar curioses mostres del seu domini i, en particular, la portalada de l’església arxiprestal on hi ha qui diu que s’enterren els darrers secrets abans de la seva persecució pel Rei de França i el Papa. Els templers van deixar pas al domini dels Hospitalers. El rei Jaume I li atorga carta de cabalatge.

Gandesa també és un dels pobles que va participar en la Guerra de Successió Espanyola i, fins i tot, va patir un setge que va determinar el refugi de molts dels seus habitants a Mequinensa. També va ser lleial als austriacistes, tot i que amb la caiguda de Tortosa, la seva capitulació va ser immediata.

També destaca el seu paper durant l’Edat Moderna a la primera guerra carlina, dirigida per la baronessa de Purroy i va resistir fins a set setges del general Ramon Cabrera, el tigre del Maestrat, els anys 1836, 1837 i 1838. Això li va valer el reconeixement dels lliberals i va ser receptora de diferents poemes del cant a la defensa de la llibertat. Se li va atorgar el qualificatiu de “molt lleial, heroica i immortal Ciutat de Gandesa”.

Al juliol de 1938 l’Exèrcit Popular de la República va llançar l’esmentada contraofensiva de l’Ebre, que va arribar fins a la mateixa porta de Gandesa. A partir d’aquesta data i durant tres mesos, es va desenvolupar la coneguda Batalla de l’Ebre, que es va concretar als pobles de la Terra Alta (la Fatarella, la Pobla de Masaluca, Villaba dels Arcs, Corbera d’Ebre -bombardejada per l’aviació alemanya i per les forces franquistes-, la mateixa Gandesa -serra de Cavalls i serra de Pàndols-, Bot, i també el Pinell de Brai). El general colpista Franco va establir el seu lloc de comandament al Coll del Moro, tot just al costat de la resta del poblat iber. Aquesta fou la batalla més sagnant de la Guerra Civil espanyola, on hi van perdre la vida més de cent mil persones (es diu que moltes de les Brigades Internacionals van quedar sense brigadistes i que eren reforçades per espanyols).

La comarca de la Terra Alta va entrar en un declivi important a partir dels anys 1940 i 1950. Fins a l’inici de la construcció de les centrals nuclears d’Ascó (1976), la pèrdua d’habitants era constant. Ja amb la situació democràtica, des dels anys 80, hi va haver la modernització de moltes instal·lacions públiques d’instrucció, d’assistència primària i jutjats, que li van conferir una modernització substancial.

Tant a Gandesa com a la Terra Alta, els ingressos provenen del camp i de la indústria.

Els conreus de la vinya, les oliveres i els ametllers, a més dels cereals com el blat, l’ordi i la civada, han marcat la seva economia agrària en el passat i en el present. La Terra Alta i Gandesa són conegudes per la producció vinícola fins a tal punt d’obtenir la Denominació d’origen Terra Alta. En segon pla, Gandesa també ha estat predominada per oficis menestrals típics del nuclis de població concentrats (ferrers, fusters, sastres, barbers). La indústria fins als anys 60 va ser principalment de transformació agrícola (vi, oli). Cal destacar les cooperatives de Gandesa i el Pinell de Brai reconegudes com les catedrals del vi i construïdes pels voltants de 1920-. A partir dels anys seixanta va aparèixer una indústria de manufactura de paper i de cartró, les quals actualment ocupen un dels primers llocs dins l’economia espanyola. També en els anys seixanta es van expandir les granges del porcí i de l’aviram.

Quant als serveis, cal destacar que malgrat la condició de capital comarcal, Gandesa és força deficitària en centres de serveis i equipaments. El comerç es concentra als principals carrers del nucli antic de la ciutat. Celebra mercat setmanal el dimarts.

Gandesa concentra algunes de les principals institucions que exerceixen el seu poder a la zona, com ara el Consell Comarcal de la Terra Alta i el Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre, inaugurat l’any 1999. L’any 2013 es va inaugurar el nou Arxiu Comarcal de la Terra Alta (ACTA), un edifici de 1.518 m2.

A Gandesa hi ha una important activitat associativa, com ho demostra l’existència de diferents grups culturals i esportius, entre els quals destaquen la Societat Unió Gandesana, inaugurada el 1934, que disposa de diverses sales habilitades per a diferents activitats recreatives i culturals (teatre, ball, jocs).

Les tradicions populars festives es conserven i perduren de generació en generació, en bona part gràcies a l’esperit dels membres de la comunitat que fan realitat cada una de les seves festes.

Fills il·lustres

Joan Baptista Manyà Alcoverro, (Gandesa, 30/10/1884 – Tortosa, 22/12/1976). Canonge ardiaca, teòleg i filòsof.

Gastronomia

Gandesa destaca pels seus vins d’excel·lent qualitat, ja siguen blancs o negres, que podem acompanyar d’un plat típic com la clotxa (crostó de pa buidat de molla i farcit amb tomata, pimentó escalivat, llonganissa i arengada) o els dolços i els rancis, que podem prendre mentre degustem dolços com els ametllats, les casquetes o els carquinyolis.

Vivències, curiositats i llegendes

El panilló és un panet rodó fet expressament per a la ocasió, que els padrins regalen al seus fillols perquè berenin aquest dia, va acompanyat d’embotit, fruita, castanyes i panellets. Tot això dintre d’un cistell de mimbre.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa del vi. Se celebra el 1er cap de setmana de novembre.

Festa de Sant Antoni. La Festa de Sant Antoni se celebra el dia 17 de gener.

Festes Majors. Se celebren en honor de la Mare de Déu de la Fontcalda, y tenen una durada de 5 dies.

Romeria a la Fontcalda. La Romeria a la Fontcalda se celebra el primer diumenge de maig.

El Panilló. El panilló és una tradició gandesana que es celebra el dia de Tot Sants.

Entorn, que veure, què fer

Porxades de la plaça de l’Església.

Finestres d’ estil gòtic de l’antiga Casa de la Vila.

Antiga presó i algunes cases senyorials.

Església Arxiprestal de l’ Assumpció, romànica.

El Celler Cooperatiu.

Centre d’estudis de la batalla de l’Ebre, museu històric de la Guerra Civil espanyola.

Passejant pel municipi es poden descobrir indrets amagats i cases pairals espectaculars del passat noble i senyorial del municipi, Cal Barons de Puroi, Ca l’Inquisidor i Cal Pardo entre altres.

Balneari i Santuari de la Fontcalda.

Poblat ibèric del Coll del Moro.

Links i adjunts

Mapa de punts d’interès

Què fer a Gandesa

Resum de la visita

Àlbum de fotografies 1-Gandesa

Àlbum de fotografies 2-Celler Cooperatiu



Caseres, Terra Alta

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 16 de gener de 2022 17:56:01

Limita a l’Oest amb Calaceite i Lledó de la comarca del Matarranya, a tramuntana amb el terme de Batea, a llevant amb Bot i a la part meridional amb d’Horta de Sant Joan.

El terme de Caseres comprèn, a més de la vila i cap de municipi d’aquest nom, l’antic lloc d’Almudèfer o Mudèfer.

Lentorn físic

Les terres del terme són dins el domini potencial de la vegetació mediterrània caracteritzada pel carrascar (Quercetum rotundifoliae), a excepció del sector nord-occidental on hi hauria una vegetació dominada per una màquia de garric i arçot. Les terres forestals ocupen aproximadament un 40% de la superfície total del terme i són molt riques en fauna; hom hi troba senglars, conills, llebres, perdius i tudons. D’altra banda, al riu d’Algars hi ha barbs, crancs de riu i anguiles. La Ribera de l’Algars és un espai classificat d’interès natural.

El municipi té un clima mediterrani amb tendència continental, amb temperatures baixes a l’hivern i altes a l’estiu. És una zona de transició entre les regions marítimes i les terres d’interior, seques i continentals. Les precipitacions són força escasses i es concentren durant la tardor i la primavera, mentre que els estius i els hiverns són especialment secs.

Sefareigs

Història, cultura, economia

Els segles VII i VI A.C. aquestes terres, al terme del que ara és el poble de Caseres  ja estaven habitades i els primers habitants eren els Ilercavons (una branca dels Ibers).

La història de Caseres ens demostra que per aquí hi han passat Fenicis, Cartaginesos, Romans, Visigots, Àrabs, Templers, Càtars, Hospitalers,  de tots ells han quedat algunes mostres o restes arqueològiques i així s’ha anat configurant aquesta terra fronterera.

Dels àrabs ha quedat el lloc de Al-mudèfar o Mudefer, el seu nom prové de l’àrab Almuzaffar, que significa “el victoriós”. Sembla, per aquesta precisió, que el lloc hauria de ser d’origen sarraí. L’any 1280 el comandament templer de Miravet va concedir el mas de Mudèfer a dos veïns d’Horta,  Pere Salvador de Regal i Jaume de Marçà, perquè el poblessin. El 1359 el lloc continuava vinculat a la comanda de Miravet, ara dels hospitalers. L’any 1643, durant la guerra dels Segadors, el van saquejar tropes del comte-duc d’Olivares, dirigides pel Marquès de los Vélez. A mitjans del segle XIX sembla que el castell va patir un incendi, aleshores el lloc encara era habitat, fins a l’any 1842 que Mudefer va quedar integrat a Caseres.

L’any 1.153 Ramon Berenguer IV, Comte de Barcelona, amb l’ajuda dels Templers, van reconquerir el territori als àrabs.

Si ens referim als Càtars sabem que fugint per amagar-se, van venir a viure a Caseres l’any 1324, un íntim amic de “Guilhèm de Belibaste” (aquest va ser el darrer perfecte càtar) anomenat Pere Mauri de Montelhó, pastor de professió, junt amb tres dones, Blanca Martí de Junac, la seva germana Raimona Martí de Junac i la filla d’aquesta, Guillemina. De ben segur que tenien algun parentiu amb Belibaste i Pere Mauri les volia protegir. El fet de que vinguessin a Caseres, no havia de ser casual, hem de suposar que al poble vivien algunes famílies càtares que els volien ajudar. A la façana principal de l’església es pot veure una mà esculpida en pedra, símbol del catarisme.

De la Guerra dels Segadors,  any 1640 tenim constància de que va ser al mes d’Octubre el dia 16, quan l’Ajuntament va demanar ajuda i armes per aturar les tropes que venien de Calaceit però, no els van poder aturar i Caseres  va patir saqueig i la destrucció del poble.

La guerra de successió espanyola que va començar el 1701,  va  arribar a Caseres el dia 1 de març de 1706, quan entraren les tropes procedents de Maella a saquejar i cremar el poble.

I la darrera guerra civil espanyola 1936-1939, cal dir que a Caseres va afectar des dels seus inicis, si bé la “Batalla de l’Ebre” l’any 1938, del 27 de juliol al 16 de novembre, es va viure molt de prop per la població civil, qui va patir les conseqüències.

Diverses entitats i associacions conformen la vida cultural de Caseres, entre elles els Trabucaires de Caseres, la Societat de Caçadors Algars, la Junta de Santa Agueda o el Grup de Jota de Caseres.

L’economia del terme és pràcticament agrària i els conreus no han variat gaire des de principis de segle XX, aleshores, però, l’olivera predominava sobre la vinya i els ametllers tenien una importància molt inferior. Vers la meitat del segle XIX es produïa, a més, blat i seda, s’importava arròs, bacallà i sucre i s’exportava oli i l’excedent d’altres productes agrícoles. Modernament, l’agricultura es caracteritza per grans extensions de secà, sobretot de vinya, oliveres i ametllers. A més, es conreen cereals (principalment civada) i arbres fruiters (presseguers i cirerers). En l’economia municipal té també un pes important la Cooperativa Agrícola de Sant Isidre, que comercialitza gran part de l’oli i el vi, amb Denominació d’Origen Terra Alta.

El fet que el riu d’Algars discorregués al costat de la vila, ha fet que l’abundància d’aigua permetés fomentar l’activitat ramadera. Aquesta es fonamenta en la cria de bestiar porcí, aviram i oví. A més, una altra activitat que s’ha desenvolupat amb força durant la darreria del segle XX ha estat la cuniculicultura.

A Caseres hi ha diversos establiments de turisme rural, restaurants i comerços així com piscina municipal, que fan d’aquesta població i els seus voltants una atractiva alternativa per passar-hi un cap de setmana o uns dies de vacances a qualsevol època de l’any.

Gastronomia

Si ens hi atansem podrem fruir de la degustació de plats tan atractius com els fesols amb sépia o la perdiu amb col. Tot maridat amb vins DO Terra Alta.

Vivències, curiositats i llegendes

Caseres té una jota particular, que es balla d’una manera única del poble, i és la coneguda Jota de Caseres.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Sant Antoni (el cap de setmana més pròxim al 17 de gener).

Fira Comarcal del Tocino i Productes Típics de Caseres. Començaments d’abril.

Santa Magdalena (El Dissabte més proper al dia 22 de juliol).

Agost: A Caseres se celebren les festes majors al mes d’agost, i sempre són el cap de setmana més proper al dia 20. Duren 5 dies.

Els patrons de les festes de Caseres són Sant Gil l’Eremita, Sant Raimon de Penyafort i Sant Roc.

Abans de les festes majors es realitza la setmana de la música.

Entorn, que veure, què fer

El poblats ibèrics excavats i registrats per l’arqueòleg Dr. Bosch i Gimpera l’any 1914, són “La Gessera”, “Els Corralets”, “Serra Mitjana”, “Coll del Moro de Mudefer” i “El Puig”. “La Gessera” ha estat rehabilitada l’any 2014, s’han fet accessos fàcils i es pot visitar amb comoditat.

Església parroquial, dedicada a Sta. Maria Magdalena.

Antic ajuntament.

Restes del castell.

Mapa de punts d’interès

Què fer a Caseres

Resum de la visita

Àlbum de fotografies de Caseres



Arnes, Terra Alta

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 17 d'octubre de 2021 17:23:54

El municipi d’Arnes limita al nord i a l’est amb Horta de Sant Joan, al sud amb Alfara de Carles i a l’oest amb Beseit, Cretes i Lledó d’Algar tots tres de Terol.

El terme comprèn la vila d’Arnes, cap administratiu i únic nucli de població. Les partides més significatives són les Aubareres, los Aiguamolls, los Barrancs, los Viernets, les Parellades, la Vall del Cingle i los Alzinars.

Lentorn físic

Situat al sud-est de la comarca, al límit amb l’Aragó i a la dreta del riu d’Algars. Al sud del terme, accidentat pel massís muntanyós dels ports de Beseit, hi abunden els boscos de pi roig.

A la zona més plana hi trobem els rius Algars i Estrets, que conflueixen a l’Ullal de la Rosa.

El terme municipal és de 42,53 km2 i es troba a una altitud de 508 m. La població es localitza en un turó al costat del riu Algars.

La vila conserva l’estructura originària de l’edat mitjana amb restes de l’antic castell d’Arnes.

El clima és de muntanya amb tendència continental, amb temperatures baixes a l’hivern i altes a l’estiu. Les precipitacions es concentren durant la tardor i la primavera; els estius i els hiverns són especialment secs.

Arnes

Història, cultura, economia

El lloc d’Arnes, com els llocs de la rodalia, sembla que fou conquerit en temps d’Alfons I el Cast. Antiga alqueria sarraïna, el lloc depengué en la restauració de la comanda templera d’Horta de Sant Joan, que a la primeria del segle XIV passà als hospitalers. Se sap que els anys 1279 i 1280 l’església d’Arnes pagava 36 sous com a dècima a la Santa Seu. L’any 1318, Arnes passà a ser senyorejat pels hospitalers, de la castellania d’Amposta on romangué fins a la desamortització de Madoz. En la guerra dels Segadors, Arnes, com la població veïna d’Horta, fou de les escasses poblacions que a Catalunya secundaren el marquès de Los Vélez i l’exèrcit castellà. Tanmateix, al segle XIX la vila tenia un ajuntament liberal, la casa del qual cremaren les tropes carlines el 16 d’agost de 1835, i només en restaren les façanes exteriors.

La principal activitat econòmica del terme és l’agricultura que ve marcada per la gairebé totalitat de les terres de secà del terme. Hi ha un clar predomini del conreus de secà enfront els de regadiu (ordi i civada) i es produeix essencialment ametlles, oliveres i vinya. La ramaderia ha estat un complement econòmic de l’agricultura i ha basat la seva activitat en la cria d’aviram, de bestiar porcí i d’ovins. Altres activitats complementàries són la cuniculicultura i l’apicultura. Aquesta darrera, tot i que anà perdent força durant les darreres dècades del segle XX, fou determinant i constituí una activitat tradicional dins l’economia municipal.

Pel que fa al sector industrial, cal dir que no té una importància cabdal dins la globalitat del marc econòmic, tot i que existeixen diversos comerços i indústries relacionades amb l’agricultura, especialment les dedicades a l’elaboració de vi de la Denominació d’Origen Terra Alta. La vila d’Arnes disposa de la Cooperativa Agrícola d’Arnes i del Celler Joan Clua Julve. També és tradicional la producció d’oli d’oliva. La vila celebra mercat setmanal tots els divendres i durant tot el dia, a la plaça de Catalunya.

Finalment, cal destacar el marcat caràcter turístic d’Arnes, un lloc que durant l’estiu arriba a triplicar la seva població. Tanmateix, els Ports constitueixen un indret amb una veritable qualitat turística, amb fonts, riuets, coves i pins, com el famós Pimpoll. Molt a prop del nucli urbà, al riu d’Algars, hi ha el toll de la Palanca, magnífica piscina natural, indret que atreu nombrosos visitants durant tot l’estiu, situat vora l’ermita de Santa Madrona. A Arnes, hi recorre l’antiga línia de ferrocarril de la Val de Zafán, convertida actualment en línia Verda. Pel que fa a l’allotjament, el terme disposa d’un càmping i de diverses cases de turisme rural i albergs.

Fill il·lustres

Urbà Fos. Pintor (Arnes – València, 1658).

Vivències, curiositats i llegendes

La Subdirecció Gral. del Patrimoni Artístic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va promoure un expedient de declaració del conjunt històric d’Arnes. El dia 20 de gener de 1992 el Govern de la Generalitat declara bé d’interès cultural, en la categoria de conjunt històric al poble d’Arnes (DOGC, núm. 1552, de 7.2.1992).

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa de Sant Antoni. Es celebra el dissabte més proper al 17 de gener.

Festa de Santa Àgueda o Festa de les Dones que se celebra el diumenge més proper al 5 de febrer.

Romeria de Santa Madrona que es celebra el dissabte més pròxim al 15 de març.

La Festa de la Mel es celebra a finals de maig o principis de juny.

Festes Majors dedicades a Santa Magdalena. Comencen el 22 de juliol i tenen una durada de quatre o cinc dies.

Mercat setmanal es fa els divendres al matí a la plaça Catalunya.

Entorn, que veure, què fer

Casa de la Vila, renaixentista.

Església parroquial de Santa Magdalena, barroca del s XVII.

Algunes cases antigues amb portals adovellats.

Castell d’estil gòtic.

Portals d’accés al nucli antic.

L’ermita de Santa Madrona.

Centre d’interpretació de la mel.

Passejar pels carrerons del centre històric i submergir-se en la seva atmosfera medieval.

Emprendre alguna excursió i gaudir de la natura que envolta el poble.

Carrer dels Dolors

Links d’interès i documentació adjunta

Mapa de punts d’interès

Què fer a Arnes

Resum de la visita

Àlbum de fotografies de Arnes



Gratallops, Priorat

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 14 de febrer de 2021 13:03:38

La vila de Gratallops és l’únic nucli de població del municipi.

El terme de Gratallops, al centre de la comarca, limita al Sud amb els termes de Bellmunt del Priorat, al Sud-Est amb Falset, a l’Est amb Porrera, al Nord-Est amb Torroja del Priorat, al Nord amb la Vilella Alta, al Nord i al Nord-Oest amb la Vilella Baixa, a l’Oest amb el Lloar i al Sud-Oest amb el Molar.

L’entorn físic

Situat al centre administratiu de la comarca. Es troba entre el riu Montsant i el riu Siurana, que conflueixen a l’extrem sud-oriental del territori, el qual és accidentat pels contraforts meridionals del massís del Montsant.

Diversos barrancs, com el de la Vall de l’Obaga, de la Vall de la Font Nova o el de la Vall dels Socarrats drenen el territori, molt irregular, trencat per un seguit de tossals de llicorella.

El clima és mediterrani de muntanya mitjana. El municipi és força sec, les pluges hi són protagonistes a la tardor i al seu curt estiu. Les característiques essencials del clima del Priorat es deuen, en gran part, a l’aïllament relatiu que té respecte de la influència de la Mediterrània. Les pluges són irregulars al llarg de l’any, però són més abundants durant els mesos de tardor i primavera.

Vista del poble

Història

Edificat sobre un turó, té, segons alguns autors, un origen romà.

El territori va pertànyer durant segles al terme de Siurana, fins l’any 1153 en què els cristians ocuparen aquestes terres.

La primera referència documental és la Carta de Població, datada l’any 1258, segons la qual el convent d’Escaladei dóna a poblar el lloc i el terme de Gratallops. Quan l’indret fou habitat, Jaume II en donà el domini directe als comtes de Prades. Sembla ser que els comtes hi construïren un castell a les darreries del segle XIV, del qual no en queda ni el més mínim rastre.

Durant la guerra contra Felip IV, la població que, com totes les del Priorat, defensava la causa catalana, mobilitzà els seus homes en contra dels castellans.

És important destacar l’actuació dels sometents de Gratallops. La seva activitat i bona organització en són prova, primer durant el segle XVII, en la lluita contra els castellans i més tard la Guerra del Francès, que sortiren, junt amb els de tot el Priorat, en contra dels invasors. Durant el Trienni de 1821-23 es formà al poble una companyia de la milícia nacional i s’establí una mena d’enfrontament ideològic, la qual cosa provocà contínues lluites i venjances polítiques. Durant la primera confrontació carlinoliberal, el poble estigué sempre sota el comandament dels liberals, tendència que segueix durant la segona Guerra Carlina. L’any 1868 es constitueix a Gratallops la Junta Revolucionària, comandada per Andreu Guiamet.

Per tots aquests fets, es fa evident l’esperit liberal i progressista de la població.

Dins de la vida cultural del poble és important la creació, a principis de segle, de la societat recreativa “La Flor de Maig”, la qual des d’aleshores i fins ara organitza tots els actes recreatius i culturals del poble.

L’activitat agrícola a la vinya i la producció de vi amb DOQ Priorat als cellers són les activitats més implantades.

Gairebé la meitat de la superfície roman improductiva amb pasturatges, bosc i garriga. El regadiu no arriba al 2% de les terres conreades. La vinya, malgrat el retrocés dels darrers anys, és manté com a conreu hegemònic, seguida de l’ametller i l’olivera. Els cereals i els avellaners gairebé han desaparegut.

Gratallops va ser el punt d’origen del renaixement del vi del Priorat, de la mà de René Barbier i una colla d’amics, a final dels anys vuitanta. No és d’estranyar que aquest territori agrest de vinyes velles i boscos sigui un important pol d’atracció enoturístic. Dels més de vint cellers que hi ha censats, com a mínim una quinzena són visitables.

La Cooperativa Agrícola va ser fundada l’any 1917 amb el nom de Sindicat Agrícola Priorat d’Escaladei. Actualment embotella els vins de l’Agrupació de Cooperatives de la denominació d’Origen Priorat, sota la direcció tècnica i comercial d’Unió Agrària Cooperativa, en els seus diferents tipus de negre, rosat, ranci i dolç, d’unes qualitats immillorables.

Hi resta un tradicional taller de boter i un de ceràmica.

Com a complement de les economies familiars hi ha cria de bestiar, sobretot porcs i aviram.

Durant el segle XIX, abans del flagell de la fil·loxera, Gratallops havia estat un dels pobles més rics de la comarca. Actualment, malgrat la forta emigració i la crisi agrícola, els homes de Gratallops mantenen amb esforç i voluntat una vitalitat esperançadora.

Fills il·lustres i adoptius

Pere Domènec (?- 1560), abat de Vilabertran, canonge de Barcelona i nunci apostòlic a Espanya i Portugal.

Perxe del Carrer Major, segle XIV

Comentaris

Gratallops conserva encara l’aspecte d’un poble gran, amb carrers amples empedrats i cases pairals de bones proporcions, que conserven els antics portals adovellats.

Gastronomia

La seva gastronomia és rica en vi, escudella, peus de porc, cargols amb conill, carn a la brasa, creps d’espinacs, albergínies farcides, crema catalana i “orelletes”. Els vins pertanyen a la DOQ Priorat.

Vivències, curiositats i llegendes

La tradició diu que, antigament al terme hi havia un pi grandiós que un llop esgarrapava cada nit. Aquest fet es reflecteix a l’escut, en què hi ha dos llops que graten la soca d’un pi.

A l’ermita de la Mare de Déu de la Consolació hi viu una ermitana que, mentre estàvem fent les fotos de l’església de Sant Llorenç va arribar per obrir-la i ens va permetre visitar-la per dintre obrint els llums per a més comoditat. No vam fer fotografies ja que no està permès.

Ermita de la Consolació

Fires i Festes

Sant Sebastià, el 20 de gener. Festa d’Hivern. L’últim diumenge de gener es fa la pujada a l’ermita de la Consolació.

Sant Llorenç, 10 d’agost. Festa Major.

El primer dissabte de juny a la tarda s’organitza “Tastets de Gratallops” – Fira de Vins de Gratallops.

Entorn, que veure, què fer

El nucli antic.

La Casa dels Frares. Antiga residència dels monjos d’Escaladei, amb portalada renaixentista.

Portal del Carrer Major.

Església parroquial de Sant Llorenç. Neoclàssica, del segle XVIII amb tres naus, cor, cimbori i campanar incorporat.

L’Ermita de la Mare de Déu de la Consolació. De molta anomenada i devoció a tota la comarca.

Serra del Montsant

Enllaç al resum de la visita

Punts d’interès a Google Maps

Àlbum de fotografies de Gratallops



Bot, Terres de l’Ebre

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 13 de desembre de 2020 16:55:21
Punxeu aquí per accedir al resum de la visita

Limita al Nord Est amb Gandesa, al Sud Est amb Prat de Comte, al Sud Oest amb Horta de Sant Joan, a l’Oest amb Caseres i al Nord amb Batea i part del terme de la capital comarcal.

Al terme de Bot són abundants les restes de petits poblats, avui pràcticament sense altres vestigis que munts de pedres i trossos de ceràmica.

Lentorn físic

El riu de les Canaletes s’escola entre la serra de l’Agulla i la mola d’en Canar, al límit amb Gandesa i Prat de Comte. D’altra banda, la serra de Pesells actua de divisòria de les aigües del riu d’Algars i de les Canaletes, a la conca del qual corresponen els diversos barrancs que solquen el terme. Hi desguassen per l’esquerra el barranc de l’Estret d’en Vidal i el dels Vilassos, entre d’altres, i per la dreta el de Berbís, el de Boscarrons, el de Riuamunts i el de Botarell. De fet, el riu de les Canaletes drena el sector meridional del terme.

En una bona part, els materials que constitueixen el municipi es formaren a l’era cenozoica i s’encavalquen sobre altres materials més antics formats a l’època mesozoica del període juràssic.

Les terres del terme es troben dins el domini de la vegetació potencial de l’alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale), encara que predominen els boscos d’alzines i pinedes i el matollar. Cal destacar que al terme, en la part boscada, hi ha una reserva de fauna important on es poden trobar cabres salvatges i, també, senglars, conills, perdius i llebres.

Casa de la Vila

Història, cultura, economia

Bot és un topònim d’origen ibèric. Són abundants les troballes de punts de pedra i trossos de ceràmica, probablement restes de poblats ibers. La seva excel·lent situació geogràfica vora el riu Canaletes, que permetia el regatge de les terres properes, ha fet que aquest sigui un indret poblat des de molt antic. Probablement, els regs i assuts existien ja en època romana i foren millorats posteriorment pels àrabs.

El lloc de Bot és esmentat el 1153 en la delimitació dels termes del castell de Miravet, on es diu que aquest arribava fins a Caseres i fins a Bot (Buzot), que pertanyien al terme d’Horta. Bot pertangué, efectivament, als templers primer i després als hospitalers, per mitjà de la seva comanda d’Horta de Sant Joan, tal com figura en el fogatjament del 1359.

L’any 1640 va ser saquejat i va ser profanada l’església parroquial pels flamencs i valons, mercenaris de l’exèrcit castellà, durant la Guerra dels Segadors.

Durant la primera Guerra Carlina, les forces carlines que van assetjar Gandesa es van retirar a Bot. Hi va acudir el capitost Tortoner, perseguit pels liberals (1836), i s’hi van refugiar Cabrera, l’any 1837, quan el general liberal Noguera va anar a socórrer la ciutat assetjada.

Durant la Guerra Civil (1936-1939), mentre va durar la llarga batalla de l’Ebre, el poble no va arribar a ser ocupat pels republicans.

Bot és bàsicament un poble agrícola on el cultiu de la vinya n’és la part més important. El vi que s’elabora està protegit per la Denominació d’Origen Terra Alta. També hi ha un gran nombre d’ametllers i olivers. L’oli és de molt bona qualitat. Últimament, i gràcies a la construcció d’una gran bassa que rep les aigües del Canaletes, s’han fet plantacions d’arbres fruiters, sobre tot de presseguers.

El turisme és també un recurs que s’està explotant en els últims anys. Hi ha algunes cases rurals i un hotel que faciliten l’estada del vianant al poble. La presència de la Via Verda ha contribuït notablement en el nombre de visitants i hi ha, a llarg termini, un gran projecte turístic per a reconvertir l’antiga estació de tren en un gran alberg-restaurant.

Gastronomia

La gastronomia de Bot es caracteritza pels seus embotits típics o per plats com la truita amb suc.

Vivències, curiositats i llegendes

La dansada. Existeix una llarga tradició de ballar la jota a Bot. Les persones més grans del poble han vist durant tota la seua vida com a les festes majors d’hivern es ballava la Dansada al so de la jota que tocava una banda o xaranga portada per a l’ocasió.

Antiga estació

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa de Sant Antoni, el dissabte més proper al dia 17 de gener.

Les Festes Majors se celebren durant la primera setmana de febrer, en honor als patrons de la vila, La Candelera i Sant Blai.

Sant Josep, el dissabte més proper al dia 19 de març, romeria a l’ermita de Sant Josep.

Sant Cristòfol, el cap de setmana següent al dia 10 de juliol.

Festival de Cinema de la Terra Alta In-FCTA: a primers d’agost.

Festes d’estiu, al voltant dels dies 14, 15 i 16 d’agost, dedicades a la Mare de Déu d’agost.

Festa i Fira del “Mandongo”, organitzada per l’Associació de Dones “la Donzella” al desembre.

Entorn, que veure, què fer

Cooperativa Agrícola Sant Josep. En el marc de la festa de Sant Antoni, la cooperativa de Bot organitza la Festa del vi novell i l’oli nou.

Celler Cal Menescal.

L’Església Parroquial de Sant Blai de Bot. Datada al segle XVII, és, bàsicament, d’estil renaixentista.

La Casa de Paladella. Habitatge senyorial, que va ser construïda a finals de segle XVII i principis del XVIII.

L’ermita de Sant Josep. Situada al sud-est del poble, dalt d’un turonet al peu del riu Canaletes, darrere seu s’alcen les imponents roques de la Plana, l’Agulla i la del Migdia.

El Forat de la Donzella. Àrea recreativa, amb taules, bancs, focs i una font, situada a prop de l’Ermita de Sant Josep.

El Collet de Sant Antoni. Monument dedicat al culte de Sant Antoni de Pàdua, i petita àrea de descans. Situat al camí dels horts, prop de la població.

La Via Verda de la Terra Alta. Proposta turística, cultural i esportiva que segueix part del traçat de l’antic ferrocarril. Té un total de 24 km, i és apta per circular a peu, amb bicicleta o cavall.

Les Olles. Espai natural situat a 3 km de Bot, seguint el curs del riu Canaletes.

Casa Paladella

Links dinterès i documentació adjunta

Punts d’interès a Google MapsResum de la visita.



El Pinell de Brai, Terra Alta

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 15 de novembre de 2020 18:05:31

Resum de la visita a El Pinell de Brai a la Terra Alta

Localització i dades demogràfiques

EtimologiaEl Pinell, en la documentació antiga Pinello (s.XII), que és un diminutiu col·lectiu de Pi, en el sentit de “Pineda petita”. Brai, topònim local d’origen incert, potser una transformació d’Ibrahim, nom de persona arab.
GentiliciPinellà, pinellana.
AgermanamentPinell de Solsonès.
Canvis de nomPinell de Bray  –>  Pinell de Brai   (11/02/1983)
Renom col·lectiuAbogots.
DitesEl Pinell té molt orgull per un poc d’oli que cull.No anau al Pinell, que a pessics us llevaran la pell.
Frases fetesLo Pinell és petitet, tot voltat de finestretes i al carrer de Miravet hi ha una font en quatre aixetes.

El terme limita al Nord amb el terme de Benissanet, a l’Est amb Miravet (tots dos pertanyents a la Ribera d’Ebre), al Sud amb les terres de Benifallet (Baix Ebre), al Sud Oest amb el municipi de Prat de Comte i a l’Oest amb Gandesa.

Comprèn, a més de la vila i cap de municipi del Pinell de Brai, les partides de les Argiles, Algar, les Planes, els Plans de Móra, Santa Magdalena i Fontanelles.

Vista de El Pinell de Brai

Lentorn físic

El terme és accidentat, al Nord-oest, pels vessants meridionals de les serres de Cavalls i de Pàndols (àrea classificada d’espai d’interès natural). La primera assoleix una altitud de 660 m en la divisòria amb Gandesa i 468 m en la punta de l’Àliga, la segona, arriba als 709 m. Entre aquestes dues serres i paral·lel a la carretera comarcal, corre el barranc de la Teuleria. A la serra de Cavalls es troba la font de Cavalls, prop de la qual neix el barranc de l’Enrovina, i la deu d’Aigüesvives, més amunt de la qual neix el barranc d’Aigüesvives. Ambdós barrancs, el d’Aigüesvives i el de l’Enrovina, conflueixen gairebé al límit meridional del terme i vessen les seves aigües al barranc de la Teuleria o del Pinell. Aflueixen també a aquest curs que envolta la vila pel SW, el barranc de Pàndols, que neix en aquesta serra, gairebé a la carena, i que al seu torn rep el de Santa Magdalena. El terme del Pinell de Brai és separat de l’Ebre per la serra de Vallplana situada al SE del terme i que assoleix una altitud de 247 m. La part meridional del terme és regada pel riu de les Canaletes, afluent de l’Ebre. Desguassen al riu de les Canaletes els barrancs de la Vall i dels Prats.

La Font de la Teula

Història, cultura, economia

Probablement, l’origen del poble és protohistòric, ja que està situat en un indret dominant i de fàcil defensa. En temps immediatament posteriors a la reconquesta es va emmurallar. El nucli antic té forma arrodonida i les cases situades a l’extrem sud i est són vertaderes muralles construïdes al límit dels cingles de la muntanya.

El castell del Pinell és esmentat el 1153 en l’àmplia donació del castell de Miravet als templers; des d’aleshores restava subjecte a la comanda templera de Miravet. La repoblació del lloc, però, fou un xic més tardana. El 1198 el preceptor de Miravet, Pere de Colenys, concedia una carta de poblament i franquesa a tres persones i a les altres que poguessin acudir a repoblar el lloc del Pinell i el seu terme. Tanmateix, sembla que aquest primer establiment no prosperà perquè al cap de pocs anys, el 1207, el preceptor templer de la Ribera, Bernat de Cegunolles, expedí una nova carta de poblament per al lloc, la vila i el castell del Pinell, a favor d’un grup de set homes distints dels del 1198 i a d’altres que hi poguessin venir fins a un nombre de trenta o més. Els atorgants, els templers, es reservaven la potestat i el domini senyorial. El fet d’emprar les mesures de Lleida com a patró agrari i censual i el mateix nom d’alguns dels repobladors (Guillem de Térmens) assenyalen la possible procedència d’aquests. Ho corrobora, encara, que en aquest document s’esmentin els costums d’Horta (dimanats dels de Lleida). El Pinell restà vinculat a la comanda de Miravet, hospitalera a partir de la primeria del segle XIV, fins al segle XVIII, que constituí comanda pròpia juntament amb el poble de Corbera. Carles III donà a la vila el títol de fidelíssima i la prerrogativa de tenir mercat setmanal com a reconeixement, bé que tardà, d’haver estat contrari als Àustria durant la guerra de Successió.

La població del Pinell sofrí greument la guerra civil de 1936-39 a causa de la seva situació en la zona on es lliurà la llarga batalla de l’Ebre. Les forces republicanes es mantingueren a les serres de Cavalls i de Pàndols des del 26 de juliol de 1938. Hi resistiren una contraofensiva de les forces franquistes (10-15 d’agost) i hi romangueren fins a la fi d’octubre, que s’hagueren de replegar davant l’ofensiva de les forces del govern de Burgos. El nucli urbà del Pinell va ser castigat pel foc artiller i de l’aviació franquista, resultat de la qual cosa varen quedar destruïdes 72 cases el poble finalment va ser ocupat i la saquejat.

La població viu de l’agricultura, però últimament està perdent importància a un ritme creixent. Es conrea menys de la meitat del terme. Els principals conreus són els ametllers, la vinya, els garrofers, les oliveres i els cereals. A les zones no conreades hi ha pasturatges, garriga i bosc.

En els últims anys, i com a complement de l’economia agrària, hi ha bestiar de llana, cabrum i nombroses granges avícoles i porcines.

Una altra activitat econòmica a tenir en compte és l’explotació forestal. També es considerable la importància de l’extracció. Antigament, la principal activitat va ser la mineria, la conca minera de Pinell emprava més de 200 treballadors.

Pel que fa a l’artesania, destaca la confecció de senalles, sàrries i altres objectes de palma, arbust que produeix el margalló i que es dóna en la zona entre el Pinell i el límit amb el Baix Ebre, a l’assut de Xerta.

Portal del Llop

Gastronomia

Hi destaquen els plats elaborats amb productes de la terra, com ara el recapte (menjar típic del pagès, bàsicament amb llegums i verdures), l’olla barrejada, els caragols amb arròs o la clotxa (crostó de pa buidat de molla i farcit amb tomata, pimentó escalivat, llonganissa i arengada). Tot això maridat amb un vi de la Terra Alta, que enaltirà considerablement l’àpat.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festes Majors de Sant Llorenç 2017 a l’agost.

H2o- Vegetal, fira del Vi Natural. Començaments d’agost.

PinellArt, X fira d’artesania del Pinell de Brai, entre finals de maig i principis de juny.

Celler cooperatiu

Entorn, que veure, què fer

Església parroquial de Sant Llorenç.

Celler cooperatiu.

Ermita de Santa Magdalena.

Alguns masos del terme són el Broi, el Mas d’Espinós, la Venta de Leandre i la Venta del Riu.

Links dinterès i documentació adjunta

Punts d’interès a Google MapsResum de la visita a El Pinell de Brai.



Prat de Comte, Terra Alta

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 8 de novembre de 2020 19:55:30

Prat de Comte, Terres de l’Ebre, Terra Alta, Tarragona

Escut de Prat de Comte

Localització i dades demogràfiques

EtimologiaPratum comitis, Prati Comitis. Apareix com a Prat de Comte el s. XIV.Possibles orígens:-        El topònim té el seu origen en “el prat donat pel comte”-        En la documentació antiga Prat de Comte (s. XIV), al·lusiu al prat ‘terra de pastura’ conquerit probablement pel comte de Barcelona.
GentiliciPratdecomtí, pratdecomtina.
Canvis de nomPrat de Compte  –>  Prat de Comte   (11/02/1983)
MalnomDe la faroleta (dit per la gent de Bot).
DitesNo et casis a Prat de Comte que és terreno de mussols, ¡ et faran minjar llangostos tant si vols com si no vols.  (Dit a el Pinell).
Frases fetesPrat de Comte, vés-te’n prompte.
Plaça de l’Església

El terme limita a l’Oest amb el municipi d’Horta de Sant Joan i Bot, al Nord amb Gandesa, a l’Est amb el Pinell de Brai i amb Benifallet (Baix Ebre) i al Sud amb el municipi de Paüls (Baix Ebre).

El poble i cap administratiu de Prat de Comte és l’únic nucli de població del terme.

Lentorn físic

El terme de Prat de Comte és molt muntanyós, el drenen el riu Canaletes i el barranc de la Xalamera. El municipi està enlairat a 364 m a l’esquerra del barranc dels Corralassos, té una superfície de 26’39 Km2 i és el nucli de població més petit de la Terra Alta. És un terme força accidentat.

El terme municipal de Prat del Comte participa de dos espais catalogats en el Pla d’Espais d’Interés Natural: els Ports i les Serres de Pàndols-Cavalls.

Biogeogràficament, el terme és potencialment domini de la vegetació mediterrània caracteritzada per l’associació de l’alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale).

Lop Portal

Història, cultura, economia

La formació del nucli no està gaire clara, ja que no tenim cap document, però si moltes hipòtesis:

Poble format després de la restauració cristiana, a l’edat mitjana, l’any 1148 el compte Ramon Berenguer s’assignà aquesta rodalia com a indret de cacera.

El 1182 el terme de Prat de Comte passà a formar part de la comanda d’Orta.

Hi ha diverses hipòtesis sobre l’origen del topònim, una és la del Prat donat pel comte.

Hom també creu que el nom podria venir de Prat del Compte, ja que per la seua situació podria ser una de les entrades dintre de la comanda d’Orta on probablement s’hauria de pagar.

El 1260 l’ordre del Temple atorga una carta de població pel terme de Prat de comte.

Posteriorment es formà la vila, a mitjan segle XIV, formava part de la comanda d’Orta, de l’ordre de l’hospital, és la informació més segura que hi ha sobre els orígens de la vila.

Les primeres dades de població (pratdecomitis) són un fogatjament de 1378 on hi havia 23 focs. Unes altres són les de 1553 on n’havien 51.

Al 1640 fou saquejat pels francesos, llavors aliats dels catalans, es robaren les joies i els ornaments de l’església.

Durant la primera guerra Carlina, el general Cabrera derrotà a Prat a la columna d’Aspiroz, l’agost de 1835; el desembre del mateix any els carlistes foren vençuts per les forces de Serrador i Torner.

Abans de 1909 el poble es coneix com a Prat de Tortosa perquè formava part del terme de Tortosa. D’aquesta data són trobats el primers documents on es denomina ja Prat de Comte, Prati Comitis.

Durant la guerra civil l’església fou novament saquejada, la part més afectada fou el retaule de fusta situat a l’altar major, el qual fou cremat junt a la resta de sants.

El poble quedà molt afectat amb el pas de la guerra civil, les cases foren ocupades pels soldats i la població fou tancada en corrals i presons, la majoria dels habitants tenen presents aquells dies a la memòria.

El 1718 la població era de 85 habitants i el 1850 de 312 habitants, era al 1860 quan n’havien 559 i al 1900 quan la població arribà al seu sostre demogràfic amb 896, la guerra civil i la postguerra són les etapes on es percep la forta davallada demogràfica, amb una recuperació parcial caps als anys 40-50 amb uns cinc-cents habitants. Els dos factors que han influït d’una manera més notable en el seu despoblament han estat les conseqüències de la guerra civil i la forta migració dels anys 60. Aquests dos factors van incidir tan negativament que la població encara no s’ha recuperat.

Abans de la normalització lingüística s’escrivia amb “p”, o sigui Prat de compte, la normalització va ser a causa de la troballa d’un document on apareixia el nom del poble com pratum comitis, el que significaria Prat del Comte.

Econòmicament, ha estat de notable importància el barranc dels Corralassos ja que s’han aprofitat les aigües per conrear-hi. Prat de Comte sempre ha estat el poble més pobre de la comarca, ja que el seu terme és petit i molt pedregós, i les terres més riques són gairebé totes concentrades entre pocs propietaris que han optat per no vendre-les.

La ramaderia ha tingut una certa incidència, actualment hi ha quatre granges dedicades a la cria d’aviram en funcionament i una de conills.

Gastronomia

Tasteu-hi el menjar típic de camp conegut com la clotxa i, evidentment, l’aiguardent acompanyat per unes coquetes i casquetes.

Carrer Frontó

Vivències, curiositats i llegendes

Unes de les activitats que es fan per la Festa Major, són diferents curses tradicionals com la cursa de les pedres, la cursa dels ous, la de taleques, la cursa de mocadors… D’entre totes elles, la més popular és la cursa del “cresol”, antigament del “gresol” (llum d’oli).

Aquesta cursa ja està recollida al costumari català de Joan Amades, el qual la cita com a única a Catalunya. L’any 2000 fou declarada Festa Tradicional d’Interès Comarcal.

La cursa consisteix en penjar-se un llum d’oli o gresol a la cremallera dels pantalons amb el llum encès i intentar arribar primer a la meta sense que s’apagui. Si el ble s’apaga el corredor s’ha d’esperar fins a tornar-lo a tenir encès.

Al final de totes les curses l’alcalde fa l’entrega dels premis que porta l’agutzil penjats d’una llança: un gall, un conill i una ceba ben grossa. El gall i una copa són pel primer classificat de cada especialitat i de cada sexe, la copa més petita i un conill són pel segon, i una ceba pel tercer, per a que li plorin els ulls i l’any vivent s’espavili més.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Unes de les activitats que es fan per la Festa Major, són diferents curses tradicionals com la cursa de les pedres, la cursa dels ous, la de taleques, la cursa de mocadors… D’entre totes elles, la més popular és la cursa del “cresol”, antigament del “gresol” (llum d’oli).

Aquesta cursa ja està recollida al costumari català de Joan Amades, el qual la cita com a única a Catalunya. L’any 2000 fou declarada Festa Tradicional d’Interès Comarcal.

La cursa consisteix en penjar-se un llum d’oli o gresol a la cremallera dels pantalons amb el llum encès i intentar arribar primer a la meta sense que s’apagui. Si el ble s’apaga el corredor s’ha d’esperar fins a tornar-lo a tenir encès.

Al final de totes les curses l’alcalde fa l’entrega dels premis que porta l’agutzil penjats d’una llança: un gall, un conill i una ceba ben grossa. El gall i una copa són pel primer classificat de cada especialitat i de cada sexe, la copa més petita i un conill són pel segon, i una ceba pel tercer, per a que li plorin els ulls i l’any vivent s’espavili més.

Casa Roc

Entorn, que veure, què fer

Entre els edificis més importants de Prat de Comte cal destacar l’Església Parroquial de Sant Bartomeu, construïda en el segle XVII situada a la plaça de l’església. A la mateixa plaça s’hi troba la creu dels templers.  És interessant contemplar el Portal, antiga porta d’entrada al poble per arribar al carrer Major i a  l’església. El municipi també conserva un antic forn de pa i una destil·leria. 

Links dinterès i documentació adjunta

Punts d’interès a Google MapsQue veure a Prat del ComteMapa del municipi.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2)Google earth (.kml) i Google (.kmz).



Aquest lloc web utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc, accepteu el nostre ús de galetes.  Política de galetes