Blog Image

Municipis Catalans

Odèn, Solsonès

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 5 de juny de 2022 17:34:27

El municipi d’Odèn està format per Canalda, el Montnou, Odèn, el Racó, Cambrils que és el cap de municipi, Llinars, la Valldan, la Móra Comtal i el Sàlzer.

El terme limita al nord amb Fígols i Alinyà (Alt Urgell), a l’est amb la Coma i la Pedra, Sant Llorenç de Morunys i Navès, al sud amb Lladurs i Castellar de la Ribera i a l’oest amb Oliana (Alt Urgell).

Lentorn físic

És un territori força accidentat i excepte en la part de ponent del municipi, amb una acusada inclinació del nord a sud que va de prop dels 2.400 m. d’altitud del Pedró dels Quatre Batlles (Pedrusco dels Quatre Alcaldes) fins als 641 m. de Aigüesjuntes o els 532 m., d’altitud que assoleix a la rasa de la Valldan, al sortir de terme municipal.

La situació geogràfica d’aquestes valls, a cavall entre la Depressió central i els Pirineus, associada al relleu estructural i a l’amplitud altitudinal existent, fa que hi hagi una elevada diversitat i un gran nombre d’espècies de vertebrats. Hi són presents espècies de conreus i planes, d’ambients aquàtics, forestals i d’alta muntanya. Es compta amb 3 espècies de peixos, 8 d’amfibis, 12 espècies de rèptils, 35 de mamífers, 148 espècies d’ocells es poden observar per aquestes muntanyes, de les quals 113 aus són nidificants.

La Roca de Canalda, gràcies a la situació privilegiada que ocupa, hi podem veure com hi nien els voltors i hi passegen les àligues, els xoriguers o els corbs i, amb sort, poder gaudir del seu vol.

Clima de muntanya, amb hiverns freds i amb nevades habituals, i estius temperats. El mes més plujós acostuma a ser el maig.

Coves del Moro, Balmes de Canalda

Història, cultura, economia

S’hi troben les  Necròpolis del Sàlzer que cronològicament té l’origen en el calcolític, i en l’edat del bronze i les Necròpolis de Font Coberta o Necròpolis del Serrat d’Odèn que cronològicament s’ubiquen en el bronze mitjà, el megàlit Caixa del Moro III o Dolmen de Cogulers que cronològicament s’ubica en el bronze mitjà i la Bòfia o cova de la Valldan que cronològicament es pot adscriure des del neolític fins al bronze final.

El castell d’Odèn és esmentat ja el 839 i va formar part del comtat d’Urgell. Consta que el comte Ermengol VI d’Urgell va deixar en penyora al 1116 a Miró Arnau les franqueses que tenia en aquest castell i terme. Miró Arnau, amb la seva dona Guilla i els seus fills, va cedir el castell i l’església a Santa Maria de Solsona al 1134, i des de llavors fins a la desamortització va ser de domini dels pabordes de Solsona i després de la comunitat de canonges. La comunitat nomenava l’alcalde, que sovint era de la masia del Call d’Odèn, veïna al castell. Al 1621 es va fer restaurar el castell amb el terç de les vendes de terra que havia cobrat l’alcalde anterior, de cognom Valletbò. La posterior jurisdicció el castell d’Odèn va ser, traspassada a la casa de Cardona.

L’activitat econòmica del municipi se centra de manera molt destacada en el sector primari per bé que en aquests últims anys el turisme rural ha experimentat un considerable augment.

L’agricultura té escàs pes específic dins el sector, ja que la superfície dedicada a conreus no arriba al 10% del territori. És bàsicament de secà. Cal destacar el cultiu de patates, denominades trumfos (les patates de llavor d’Odèn tenien ja anomenada al s. XVI).

Hi ha granges sobretot de porcs, ovelles i bous i vaques. A banda d’aquestes branques de la ramaderia clàssica, actualment al municipi hi ha instal·lat el centre de reproducció i cria de falcons destinats a la falconeria més gran del món: Roc Falcon.

Salí de Cambrils

Gastronomia

El trumfo (patata) de les varietats del Bufet, la Kennebec i la Red Pontiac.

Gran varietat de bolets que es poden degustar durant tot l’any gràcies a diferents tipus de conservació.

Molt típic també de la gastronomia d’Odèn és la carn de caça com el civet de senglar, les carns del Solsonès a la brasa o els pèsols negres cultivats també al municipi.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

20 de Gener: festa de Sant Sebastià a Odèn.

Segon diumenge de maig: Festa major de La Valldan.

15 de maig: Festa de Sant Isidre a Cambrils.

25 de juliol: Festa de Sant Jaume a Cambrils.

6 d’agost: Festa de Sant Salvador de la Valldan.

Primera quinzena d’agost: Concurs de gossos d’atura al Montnou.

15 d’agost: Festa Major d’Odèn.

24 de setembre: Festa Major de Canalda.

Primer diumenge d’octubre: Festa Major del Roser de Cambrils.

Segon diumenge d’octubre: Festa de les Dones de Cambrils.

22 de novembre: Santa Cecília a Odèn.

El tercer diumenge de novembre. Mercat del Trumfo i la Sal.

Església  Sant Julià

Entorn, que veure, què fer

Diferents rutes a peu i amb bicicleta.

Salí de Cambrils.

El Centre de Natura i el Zoo Pirineu.

Castell de Cambrils

Mapa de punts d’interès

Què fer a Odèn

Resum de la visita

Àlbum de fotografies de la Coma i la Pedra



La Coma i la Pedra, Solsonès

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 1 de maig de 2022 18:30:55

El terme comprèn la Coma, la Pedra i el Port del Comte.

Limita al Nord amb Gósol (Berguedà) i Josa i Tuixén i la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), a l’Oest amb Odèn i al Sud amb Sant Llorenç de Morunys i al Sud i a l’Est amb Guixers.

Lentorn físic

El terme municipal està encaixonat entre el massís del Port del Comte a l’oest, i la Serra del Verd i la seva prolongació cap a l’oest el Serrat de la Sella que el tanque pel nord. També cal mencionar la Serra de Pratformiu a l’est i la Serra de Guixers, a l’extrem sud-oriental.

El punt del municipi que assoleix una major altitud és el Pedró dels Quatre Batlles (2.383 m) mentre que la cota més baixa es troba al punt on el Cardener surt del municipi (850 m d’altitud. La major part del terme municipal està per sobre dels 1.000 m d’altitud.

La Coma i la Pedra gaudeix d’un clima mediterrani continental a les zones baixes del municipi i clima d’alta muntanya a les zones altes. A la capital del municipi (La Coma, 1.012 m d’altitud) les precipitacions són d’uns 840 mm anuals, a Coll de Port (1.666 m d’altitud) d’uns 1.022 mm i al cim del Pedró dels Quatre Batlles (2.386 m d’altitud) arriben fins als 1.239 mm. Al poble de La Coma la temperatura mitjana anual és de de 9,9 °C amb el gener com a mes més fred (-2.0 °C de mitjana de les mínimes) i amb el juliol com el mes més càlid (26.3 °C de mitjana de les màximes).

Gran part del terme municipal és terreny forestal de rouredes o, principalment, pi roig fins als 2.000 metres, i pi negre per damunt d’aquesta altitud) i per prats alpins que es destinen al pasturatge.

El riu més important del municipi és el Cardener que neix a tocar del poble de La Coma, a les Fonts del Cardener.

Sant Serni de la Pedra

Història, cultura, economia

El primer nucli del terme municipal del qual es té constància documental és el de La Pedra. La primera citació documentada és de la segona meitat del segle IX i fa referència a la consagració de l’església parroquial d’aquest nucli duta a terme pel bisbe d’Urgell, Guisad I (857-872). Òbviament, quan es construïa una església parroquial era perquè en aquell lloc ja hi havia habitatges en nombre suficient per a tenir-hi un lloc de culte. A l’Acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell duta a terme el 839 s’hi cita la parròquia d’illa Petra. En un document de l’any 962 es fa referència al castell de la Pedra. La citació textual és: in pago Lordense in locum vocitatum Castro de Petra Fulgenti. El lloc pertanyia a la batllia Sant Llorenç de Morunys la qual va formar part, successivament, de la jurisdicció del vescomtat, comtat i ducat de Cardona.

En aquells temps, les pastures del terme eren cèlebres. De fet, els homes del vescomte guiaven els ramats de Santes Creus i de Poblet fins a aquesta part alta de la vall de Lord. La ramaderia, sobretot ovina, va ser l’activitat tradicional més estesa en aquesta contrada.

Cal destacar que un dels fills més il·lustres del municipi va ser el comardí Pere Sacoma, arquitecte de la Seu Vella de Lleida, que va viure entre els segles XII i XIII.

El salt d’aigua que hi ha prop de la Pedra va servir perquè s’hi establís una farga, que va estar en actiu fins a finals del segle XVIII. Aleshores es va transformar en la primera fàbrica tèxtil que va tenir la demarcació de Lleida. Posteriorment fou reconvertida en central elèctrica.

Al “Diccionario” de Pasqual Madoz, publicat el 1847, el municipi rep el nom de Pedra i Coma i el cap del municipi era a Pedra.

El turisme, sobretot els esports d’hivern, en destaca l’estació d’esquí de Port del Comte, i el turisme rural, configuren la part més important de l’economia actual del municipi, i el seu desenvolupament ha anat deixant enrere l’explotació forestal i la ramaderia. Un indicatiu de la rellevància del turisme és que la població flotant del municipi és d’unes 1.500 persones, mentre que la censada és de tan sols 250.

Fonts del Cardener

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major, per Sant Roc el 16 d’agost.

Festa Major de la Pedra, Mare de Déu del Roser, 1 d’octubre.

Festa Major del Port del Comte, la segona quinzena d’agost.

Entorn, que veure, què fer

Església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita.

La Casa del Comú.

Torre de la vila.

Esglesiola de Santa Creu o de la Mare de Deu del Roser.

Església romànica de Sant Serni  de la Pedra.

Esglesiola tardoromànica de Sant Cristòfol dels Pasqüets.

Font de la puda i fonts del Cardener.

Estació d’esquí de Port del Comte

Links i adjunts

Mapa de punts d’interès

Què fer a la Coma i la Pedra

Resum de la visita

Àlbum de fotografies de la Coma i la Pedra