Blog Image

Municipis Catalans

Farrera, Pallars Sobirà

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 30 de juny de 2024 20:04:49




Limita al nord amb Tírvia  i Alins, a l’est amb les Valls de Valira (Alt Urgell), al sud amb Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), a l’oest amb Llavorsí.

El terme municipal està format per 6 pobles: Farrera, Burg (cap de municipi), Montesclado, Alendo, Mallolís i Glorieta, molt pròxims entre ells i amb carrers i cases que conserven tot l’aire antic. També comprèn les Bordes de Burg, les Bordes de Bedet i les Bordes de Tressó, totes elles normalment deshabitades. 

Lentorn físic

El municipi de Farrera està enclavat al bell mig de la vall de la Coma de Burg, un marc incomparable de bells paratges, on els pobles encara conserven l’encant d’un antic passat i on es combinen tradició i progrés. Llocs on la pau i tranquil·litat encara es poden sentir i tocar en un territori ple de contrastos insòlits. És per això que, durant molts anys, un cartell a la carretera abans d’entrar a la vall deia: “Aquí es pot escoltar el silenci”. Extensos boscos de pins, roures, alzines, avets, matollars mediterranis, camps de dall i cingleres formen un conjunt de gran bellesa.

El clima és d’alta muntanya i es caracteritza per la variabilitat. Les precipitacions són força repartides durant l’any però més abundants a la tardor i primavera. L’ambient és sec, cosa que facilita la resistència al fred i a la calor. L’hivern pot ser cru, amb temperatures sota zero durant les nits i de vegades també durant el dia. Les nevades poden ser copioses entre finals de novembre i abril.

Història, cultura, economia

El municipi de farrera es crea el 17 de febrer 1847, per fusió dels municipis de Burg, Farrera i Alendo, Mallolís (que abans pertanyia a Tírvia) i Montesclado (que comprèn Glorieta, agregada a Montseclado amb anterioritat a 1832) (Burgueño i Lasso de la Vega 2002).

Segons el conegut Diccionario de Pascual de Madoz (1845), just abans de la fusió, el municipi de Farrera tenia 101 habitants (Alendo 25h, Mallolís (30h), el municipi de Burg 100h i el de Montseclado (que comprèn Glorieta) 40h.

Els llocs més antics esmentats són els d’Alendo, Farrera i Burg, que figuren entre les parròquies de la Valle Tirbiense, documentades en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, datada el 819. Els castells de Burg i de Farrera eren el 1130 en poder d’Arnau III de Pallars Sobirà, i més endavant hi tingueren dret els Vilamur. El castell de Glorieta figura a la fi del segle XIII. Però el 1272 el vescomte de Castellbò, i alhora comte de Foix, Roger Bernat III comprà als comtes de Pallars, juntament amb Tírvia, la coma de Burg; així, aquestes terres seguiren les vicissituds de les incorporades al vescomtat de Castellbò, dins el qual formaren part des del segle XV del quarter de Tírvia, que comprenia la batllia de Burg i Mallolís, a més de la Vall Ferrera i la Ribalera. Els territoris del vescomtat tornaren a la corona el 1548, i al inici del segle XVIII figuren en el cens del 1718, dins la jurisdicció del rei, els llocs de Burg, Farrera i Mallolís, mentre que Montesclado (no esmentat abans) i Glorieta són de Josep Copons; aquesta situació es mantenia en la relació de Galobardes del 1831, recollida per Rocafort (Montesclado i Glorieta pertanyien a N. Copons i de Cordelles i els altres llocs eren reialencs).

L’economia sempre ha estat de caràcter agrari i ramader, destacant la cria de bestiar oví, boví i de peu rodó. Actualment, la poca població que viu a la vall continua dedicant-se a activitats agroramaderes, aprofitant les nombroses bordes d’alta muntanya, els últims anys comença a despuntar l’activitat dedicada a l’agroturisme i el turisme rural..

Gastronomia

Farrera té una cuina rica de muntanya, on el protagonista és el porc, del qual se’n fan uns embotits excel·lents, el pernill, el xoliç la secallona, també el confitat (costella, llonganissa i llom), la botifarra negra, i la d’ou.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Burg: el patró del poble és Sant Bartomeu, dia 24 d’agost. La Festa Major es celebra el cap de setmana més proper a la data, normalment el tercer diumenge. De temps immemorial, la gent de Burg sol assistir a l’aplec de l’ermita de Santa Magdalena el dia de Pentecosta.

Farrera: el patró del poble és Sant Roc, dia 16 d’agost. La Festa Major sol celebrar-se el cap de setmana més proper a la data.

Alendo: la patrona d’aquest veïnat és Santa Eulàlia de Mèrida, dia 10 de desembre, malgrat que la imatge de l’ermita és la de Santa Eulàlia de Barcelona. La Festa Major es celebra el cap de setmana més proper a la data, amb un sopar de veïns i posterior cant dels goigs a l’ermita.

Mallolís: El patró del poble és Sant Martí de Tours, dia 11 de Novembre. Degut al seu despoblament no es celebra Festa Major.

Montesclado: el seu patró és Sant Esteve protomàrtir, dia 26 de desembre. La Festa Major es celebra l’últim cap de setmana de setembre.

Glorieta: el seu patró és Sant Quirze (Quirc), dia 16 de Juny. La imatge del sant és custodiada a l’església de Montesclado. Els antics habitants i descendents del veïnatge segueixen celebrant l’aplec amb un dinar.

Entorn, que veure, què fer

Esglésies de Sant Martí de Mallolís, Sant Bartomeu de Burg, Sant Roc de Farrera i Sant Quirze de Glorieta.

Ermites de Sant Eulàlia d’Alendo, Santa Maria de la Serra a Farrera, Santa Magdalena a La Ribalera i Sant Francesc a Burg.

El patrimoni industrial de diferents pobles.

Links d’interès i documentació adjunta:

Mapa de punts d’interès

Què fer a Farrera

Resum de la visita a Farrera

Àlbum de fotografies de Farrera



Llavorsí, Pallars Sobirà

Municipis publicats, Municipis visitats, Uncategorised, Viatges Posted on 5 de maig de 2024 19:53:50
Resum de la visita

Data de visita:            31/07/2014

Limita al nord amb la Guingueta d’Àneu, al nord-est amb Vall de Cardós, a l’est amb Tírvia, Farrera i Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), al sud amb Soriguera i a l’oest amb Rialb.

El terme comprèn la vila de Llavorsí, cap administratiu, les entitats municipals descentralitzades d’Arestui, Baiasca i Montenartró i els pobles d’Aidí, Sant Romà de Tavèrnoles, Romadriu de Ribalera i el santuari de Biuse.

Lentorn físic

El terme municipal de Llavorsí és situat al sector central de la comarca, a banda i banda de la Noguera Pallaresa, entre la ribera de Sort i la Vall d’Àneu i a la sortida de les valls de Tírvia. El territori és muntanyós i les cases del municipi estan en forts pendents.

El clima de Llavorsí és mediterrani d’alta muntanya, amb un efecte notable d’ombra pluviomètrica i la seva vegetació autòctona està molt influïda pel relleu. Les valls del sud de la comarca tenen un hivern fred i més aviat sec, amb poques precipitacions en forma de neu, seguit d’un estiu calorós i relativament humit que comença a final de maig. Cap al nord s’accentua el fred i les precipitacions es reparteixen en el decurs de l’any, amb alguns dies d’innivació.

Història, cultura, economia

La jurisdicció dels distints llocs que formen el municipi de Llavorsí no fou homogènia. Llavorsí, esmentat el 1163 en unes donacions al monestir de Gerri, el pròxim castell de Gilareny (darrer reducte del comtat del Pallars), mencionat ja el 1076 i que tingué un paper defensiu important al llarg de l’edat mitjana a l’entrada de la Vall d’Àneu i de les valls de Cardós i Ferrera, i el poble d’Aidí formaren part dels dominis dels comtes de Pallars, que passaren a la fi del segle XV als ducs de Cardona i marquesos de Pallars fins a l’acabament de l’Antic Règim.

Arestui i Baiasca apareixen des del segle XIII, amb Biuse, retinguts per Roger Bernat III de Foix, vescomte de Castellbò, i més endavant, quan Joan I de Foix adquirí Rialb i la Vall d’Àssua, passaren als dominis dels Foix-Castellbò dins el quarter de Rialb; quan la corona recuperà els dominis dels Foix a Catalunya (1548), aquests llocs esdevingueren reialencs. Montenartró, esmentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, datada el 819, com Romadriu, formà part del vescomtat de Vilamur, però Romadriu, malgrat la proximitat, fou reialenc. Finalment, Sant Romà de Tavèrnoles (amb el monestir de Vellanega) fou possessió del poderós monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, i quan aquest s’extingí (1592) passà amb molts altres béns al domini del Seminari de la Seu d’Urgell, que el mantenia a la fi de l’Antic Règim.

Durant la Guerra Civil, entre el 22 i el 24 de juliol de 1938, hi va tenir lloc la Batalla de Valadredo on es van produir alguns dels combats més forts de la Guerra Civil al Pallars Sobirà.

Pel que fa a les agrupacions culturals i de lleure, cal destacar l’Associació Cultural de Biuse, el Club de Rafting de Llavorsí i l’Agrupació de Defensa Forestal de Mig Pallars.

Agricultura de secà a les valls (cereals, patates i farratge). Ramaderia bovina, ovina i equina. Explotació forestal. Tradicionalment, havia estat un centre metal·lúrgic.

El turisme i les empreses de serveis configuren la part més important de l’economia actual del municipi, gràcies al fet que la vila es troba en un punt estratègic en les comunicacions de l’Alt Pallars.

Vivències, curiositats i llegendes

Llavorsí és un dels pobles pallaresos amb tradició d’acolliment turístic. La vila de Llavorsí va ser, a principis dels anys 90, el bressol del ràfting a escala europea. Les aigües braves de la Noguera Pallaresa són ideals per a la pràctica d’aquest esport. En aquests moments empreses d’esports d’aventura baixen pel riu milers de visitants que volen conèixer els atractius del riu i del seu entorn.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Aplec a l’ermita de Sant Jaume l’1de maig.

Aplec de Biuse, el segon cap de setmana de maig.

Festa Major, el 26 de juliol per santa Anna.

Concurs de Gossos d’Atura i la Fira de l’Ovella, el tercer diumenge d’agost.

Missa del Gall, El 24 de desembre.

Festa Major de Montenartró, el segon diumenge d’octubre.

Festa Major d’Aidí, l’1 d’ agost (primer dissabte d’agost).

Festa Major d’Arestui, últim cap de setmana d’agost.

Entorn, que veure, què fer

Esglésies de Sant Serni de Baiasca i de Santa Anna de Llavorsí.

Santuari de la Mare de Déu de Biuse.

Ermita de Sant Jaume d’Arestui.

Esports d’aigües braves.

Centre d’Informació del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Links d’interès i documentació adjunta:

Mapa de punts d’interès

Què fer a Llavorsí

Resum de la visita a Llavorsí

Àlbum de fotografies de Llavorsí



Tírvia, Pallars Sobirà

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 24 de març de 2024 17:39:01

Limita al nord amb la Vall de Cardós, a l’est amb Alins, al sud amb Farrera i a l’oest amb Llavorsí.

El terme comprèn la vila de Tírvia, cap de municipi i població important en època medieval, les caseries de Terveu i de la Bana.

Lentorn físic

La vila de Tírvia està situada en un replà enlairat, a mena de talaia, a l’interfluvi de les tres valls que l’afaiçonen: la vall de Cardós, la vall Ferrera i la coma de Burg. Pel caràcter estratègic del lloc, fou una vila totalment fortificada i sofrí vicissituds bèl·liques en diverses èpoques. Aquesta privilegiada situació provocà que fos gairebé destruïda del tot durant la Guerra Civil.

La tranquil·litat que es respira pels carrers del poble encaixa perfectament amb la bellesa dels paisatges que l’envolten.

Clima d’alta muntanya, amb una acusada variabilitat i alta pluviometria. Els hiverns són freds i crus i la neu pot ser abundant des de finals de tardor fins avançat l’hivern.

Història, cultura, economia

Al segle XV el vescomtat de Castellbò havia estat dividit en cinc quarters, un dels quals estava centrat a Tírvia (quarter de Tírvia) i comprenia la vila de Mallolís, tota la Ribalera (Romadriu, Castellarnau, Serret i Colomers), Sant Joan de l’Erm i les batllies de Burg i de la Vall Ferrera, amb 210 focs a l’inici d’aquest segle. Tots els dominis dels Foix passaren amb Francesc Febus al Regne de Navarra (Francesc I de Navarra) i, quan el 1512 Ferran II de Catalunya-Aragó conquerí aquest regne, confiscà els territoris catalans dels Foix. Les terres del vescomtat de Castellbò les cedí el 1513 a la seva segona muller, Germana de Foix (que el 1528 n’empenyorà l’usdefruit a Lluís Oliver de Boteller). Morta el 1537, la corona recuperà el ple domini sobre les terres i els habitants del vescomtat, i Tírvia fou des d’aleshores vila reial.

Pel caràcter estratègic del lloc, en una cruïlla de camins, fou una vila totalment fortificada (hi ha alguna resta de la muralla exterior) i sofrí les conseqüències de la guerra en èpoques posteriors: a la fi de la guerra dels Segadors fou ocupada pel mariscal francès Baltazard, amb Llavorsí. Encara a la fi de la guerra civil de 1936-39, després de l’estabilització del front a Sant Corneli fins al gener del 1939, la darrera ofensiva de les tropes franquistes incidí molt durament a Tírvia i la població fou gairebé derruïda.

Es manté amb força la cultura tradicional.

L’economia ha tingut sempre un marcat caràcter agrari. Hi ha una gran superfície forestal i la resta del terreny es dedicat a l’agricultura de secà; es conreen cereals (blat, ordi, civada), patates i farratges. Pel que fa a la ramaderia es cria bestiar boví i oví. Per altra banda, s’ha originat un creixement del sector serveis i de la construcció i el turisme

Vivències, curiositats i llegendes

És el municipi més petit en extensió de la comarca del Pallars Sobirà.

El poble de Tírvia, totalment refet a partir del 1940 ja que va quedar destruït a finals de la Guerra Civil Espanyola, a penes conserva res del seu caràcter primigeni.

A la vila cal destacar les instal·lacions d’un heliport propietat de la Generalitat de Catalunya i gestionat per els Bombers de la Generalitat de Catalunya.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major per Sant Antoni Abat, Pels volts del 17 de gener.

Processó dels Armats per Setmana Santa.

Festa Major, l’1 d’agost.

Concurs de Pintura, a l’estiu.

Fira del Bestiar, el 23 d’octubre (Fira de Tardor).

Entorn, que veure, què fer

Església de la Mare de Déu de la Pietat i les esteles funeràries discoïdals medievals.

Antiga capella de St. Joan Baptista.

Capella de la Mare de Déu del Roser.

El nucli antic, el carrer Major porxat i algunes de les cases que s’hi apleguen.

Pràctica del senderisme, la BTT, l’excursionisme i la pesca.

Links d’interès i documentació adjunta:

Mapa de punts d’interès

Què fer a Tírvia

Resum de la visita a Tírvia

Àlbum de fotografies de Tírvia



Esterri de Cardós, Pallars Sobirà

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 3 de març de 2024 17:56:00

Limita al nord amb Lladorre, a l’Est i al Sud amb Alins, a l’Oest amb Vall de Cardós.

El municipi comprèn a més del poble d’Esterri de Cardós i els pobles de Arrós de Cardós i Ginestarre i la caseria de Benante.

Lentorn físic

Esterri de Cardós ofereix un entorn natural d’alta muntanya i interessants exemples d’arquitectura romànica. El terme està situat al centre de la vall de Cardós, a banda i banda del riu Noguera de Cardós (tot i que majoritàriament a la riba esquerra), fins a la serra de Costuix.. Hi abunden el bosc (bosc d’Esterri) i les pastures.

El clima és d’alta muntanya amb un efecte notable d’ombra pluviomètrica. L’hivern és extremadament fred i amb precipitacions en forma de neu. L’estiu és suau i relativament humit, i comença a final de maig. Les nits tenen temperatures fresques.

Història, cultura, economia

Edat mitjana

Com tota la Vall de Cardós, Esterri de Cardós pertanyia a la jurisdicció del Comte de Pallars. Més tard, i fins a la fi dels senyorius, passà, com tot el comtat esmentat, als ducs de Cardona i marquesos de Pallars.

Edat moderna

En el fogatge del 1553, Sterri declara 1 foc eclesiàstic i 7 de laics, uns 40 habitants. Arròs i Ginestarre apareixen en relació a part.

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico… a Esterri de Cardos. S’hi pot llegir que és una localitat amb ajuntament situada en un turó dominat per altes muntanyes, combatut principalment pels vents del nord i del sud. El clima hi és fred, i produeix refredats. Tenia en aquell moment 28 cases i l’església parroquial de Sant Pere, servida per un rector de provisió ordinària mitjançant concurs general i un beneficiat de sang (fill de la parròquia). Hi ha una font de bona qualitat. El territori és muntanyós i pedregós, generalment dolent, i al voltant hi ha tot de muntanyes despoblades d’arbres. S’hi produïa blat, ordi, sègol, patates, una mica de fruita i poques hortalisses. S’hi criava tota mena de bestiar, especialment de llana i vacum. Hi havia caça de llebres, perdius i isards. La indústria era l’agricultura i la recria de bestiar. Comptava amb 13 veïns (caps de casa) i 80 ànimes (habitants).

En el cens del 1857 Esterri de Cardós apareix amb 314 habitants i 66 cèdules personals inscrites, repartides de la manera següent: Arrós, 74 habitants i 15 cèdules personals; Benante, 21 i 3; Esterri de Cardós, 145 i 37, i Ginestarre, 74 i 11.

La base tradicional de l’economia local és la ramaderia (bestiar boví), complementada per l’agricultura de secà (cereals i patates), la de regadiu (prats), l’explotació forestal i, darrerament, el turisme, activitats que tanmateix no han pogut evitar el descens demogràfic.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major el segon diumenge d’octubre –

Festa Major d’Arrós de Cardós el primer cap de setmana d’agost.

Entorn, que veure, què fer

Església parroquial romànica de Sant Pau i Sant Pere.

Església romànica de Santa Maria de Ginestarre.

Capella particular de Sant Antoni de Pàdua de Casa Castellar.

Diverses cases i masies d’interès.

Practiques de senderisme i excursionisme.

Links d’interès i documentació adjunta:

Mapa de punts d’interès

Què fer a Esterri de Cardós

Resum de la visita a Esterri de Cardós

Àlbum de fotografies de Esterri de Cardós



Lladorre, Pallars Sobirà

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 18 de setembre de 2022 18:15:40

Limita al nord i al Nord Oest amb França, amb Coflens i Uston (Coserans, Occitània); a l’Est i al Sud Est amb el terme d’Alins; al Sud amb Esterri de Cardós; al Sud Oest amb la Vall de Cardós; i al Nord Oest amb la Guingueta d’Àneu.

El municipi comprèn a més del poble de Lladorre, cap de municipi, els pobles d’Aineto, Boldís Jussà, Boldís Sobirà, Lleret i Tavascan, les bordes de Noarre, Ison, Cuanca i Graus.

Lentorn físic

Al municipi de Lladorre situat a la vall de Bohavi, regat per el riu de Tavascan, el riu de Bohavi, els llacs de Certascan, Romedos, Senó i Nahorte, l’alta montanya amb cims com el Sotllo (3073), Certescans (2852), Mont-Roig (2864), o altres de menys dificultat com el Campirme (2.600), el Ventolau (2853), o el Pic de Flamisella (2781) i les bordes de Noarre.

Aquest excepcional marc natural va comportar la creació, l’any 2003, del Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP), el mes gran de Catalunya, amb una superfície de 69.850 hectàrees. En aquest parc es va incloure el 80,5 % (11.765,84 hectàrees) de la superfície del municipi de Lladorre.

El clima és mediterrani d’alta muntanya, amb un efecte notable d’ombra pluviomètrica, i la seva vegetació autòctona està molt influïda pel relleu. Les valls del sud de la comarca tenen un hivern fred i més aviat sec i un estiu calorós i relativament humit que comença al final de maig. Cap al nord s’accentua el fred i les precipitacions es reparteixen en el decurs de l’any; hi ha alguns dies d’innivació.

Història, cultura, economia

Els primers llocs esmentats del terme, en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (datada el 819), són Tavascan (Tabascanni) i els dos Boldís (Buslis superiore atque subteriore). Com tota la Vall de Cardós, els pobles del terme formaren part del comtat de Pallars i a la fi del segle XV foren integrats al marquesat de Pallars, dels nous ducs de Cardona, jurisdicció dins la qual perduraren fins a la fi de l’Antic Règim. En els censos figuren els llocs de Tavascan, Lladorre, els dos Boldís i Lleret, però no Noarre, Aineto, Quanca o Graus, que eren simples caseries.

Edat moderna

En el fogatge del 1553, Ladorre declara 1 foc eclesiàstic i 9 de laics, uns 50 habitants. Els altres pobles del terme declaren independentment de Lladorre.

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article del seu “Diccionario geográfico…” a Lladorre. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada damunt d’una penya, envoltada de muntanyes. El clima hi és fred, propens als refredats i reumes. Tenia en aquell moment 30 cases i l’església parroquial de Sant Martí, servida per un rector de nomenament ordinari; té també una ermita dedicada a Santa Anna. El territori és pedregós i muntanyós, i el creua el camí que mena al port de França. S’hi produïa sègol, herbes per a pastures i fruites. S’hi criava vacum, ovelles i cabres. Hi havia caça de perdius i pesca de truites i poques anguiles. Comptava amb 38 veïns (caps de casa) i 227 ànimes (habitants).

En el cens del 1857 Tabescan apareix amb 780 habitants i 153 cèdules personals inscrites, repartides de la manera següent: Boldís, 154 habitants i 30 cèdules; Lladorre, 188 i 42; Lleret, 96 i 16, i Tabescan, 342 i 65.

La configuració del terme i el clima rigorós només han permès el desenvolupament d’una precària economia de subsistència, basada tradicionalment en el conreu del sègol, alguns fruiters, les pastures per als ramats i la cria -aprofitant els pastos naturals de la muntanya- de bestiar oví, boví, cabrum i equí. El bestiar oví ha mantingut i fins i tot ha incrementat la seva importància al llarg de les darreres dècades del segle XX. Contrastant amb la reduïda extensió de cultius, on gairebé totes les terres conreades són dedicades a prats de dall (alfals), el terme té una important superfície forestal i pastures permanents.

Al terme hi ha diversos hotels, càmpings, cases de pagès i refugis de muntanya. Una bona part de l’oferta turística és conseqüència de la construcció de les pistes d’esquí de fons de Tavascan, del fet que aquest poble és el punt on s’inicien moltes excursions i que el municipi compta amb una bona infraestructura turística pels amants dels esports d’aventura.

Comentaris

El 1847 es van unir Tavascan i Lladorre, Tavascan n’era la capital, i el municipi s’anomenà Tavascan durant molts anys. Després Lladorre va passar a ser la capital i es va canviar el nom del municipi també per Lladorre.

Gastronomia

La típica del Pallars Sobirà, Girella, Tupí, Arròs amb Carreretes, Vianda i Palpís.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Aineto: Patró Sant Romà. Primera setmana d’agost (dinar veïnal)

Boldís Jussà: Patró Sant Pere. 29 de juny (dinar veïnal)

Boldís Sobirà: Patró Sant Fruitós. 21 de gener

Lladorre: Patró Sant Martí. Últim dissabte de juliol

Lleret: Patró Sant Corneli. Segon dissabte de setembre

Tavascan: Patrons Santa Neus i Sant Bartomeu. 5 i 24 d’agost

Entorn, que veure, què fer

Església parroquial de Sant Martí.

Pont medieval de Borito a Lladorre.

Església romànica de Santa Eulàlia de Serra a Lladorre.

Església de Sant Corneli i Sant Cebrià de Lleret.

Església de Sant Fruitos a Boldís Sobirà.

Església de Sant Pere a Boldís Jussà.

Església de Sant Romà de Aineto.

Forn de pa a Aineto.

Forn de calç a Lleret.

Pont de Tavascan.

Central hidroelèctrica de Montamara.

Esports de neu i aventura.

Links d’interès i documentació adjunta

Mapa de punts d’interès

Què fer a Lladorre

Resum de la visita

Àlbum de fotografies de Lladorre



Odèn, Solsonès

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 5 de juny de 2022 17:34:27

El municipi d’Odèn està format per Canalda, el Montnou, Odèn, el Racó, Cambrils que és el cap de municipi, Llinars, la Valldan, la Móra Comtal i el Sàlzer.

El terme limita al nord amb Fígols i Alinyà (Alt Urgell), a l’est amb la Coma i la Pedra, Sant Llorenç de Morunys i Navès, al sud amb Lladurs i Castellar de la Ribera i a l’oest amb Oliana (Alt Urgell).

Lentorn físic

És un territori força accidentat i excepte en la part de ponent del municipi, amb una acusada inclinació del nord a sud que va de prop dels 2.400 m. d’altitud del Pedró dels Quatre Batlles (Pedrusco dels Quatre Alcaldes) fins als 641 m. de Aigüesjuntes o els 532 m., d’altitud que assoleix a la rasa de la Valldan, al sortir de terme municipal.

La situació geogràfica d’aquestes valls, a cavall entre la Depressió central i els Pirineus, associada al relleu estructural i a l’amplitud altitudinal existent, fa que hi hagi una elevada diversitat i un gran nombre d’espècies de vertebrats. Hi són presents espècies de conreus i planes, d’ambients aquàtics, forestals i d’alta muntanya. Es compta amb 3 espècies de peixos, 8 d’amfibis, 12 espècies de rèptils, 35 de mamífers, 148 espècies d’ocells es poden observar per aquestes muntanyes, de les quals 113 aus són nidificants.

La Roca de Canalda, gràcies a la situació privilegiada que ocupa, hi podem veure com hi nien els voltors i hi passegen les àligues, els xoriguers o els corbs i, amb sort, poder gaudir del seu vol.

Clima de muntanya, amb hiverns freds i amb nevades habituals, i estius temperats. El mes més plujós acostuma a ser el maig.

Coves del Moro, Balmes de Canalda

Història, cultura, economia

S’hi troben les  Necròpolis del Sàlzer que cronològicament té l’origen en el calcolític, i en l’edat del bronze i les Necròpolis de Font Coberta o Necròpolis del Serrat d’Odèn que cronològicament s’ubiquen en el bronze mitjà, el megàlit Caixa del Moro III o Dolmen de Cogulers que cronològicament s’ubica en el bronze mitjà i la Bòfia o cova de la Valldan que cronològicament es pot adscriure des del neolític fins al bronze final.

El castell d’Odèn és esmentat ja el 839 i va formar part del comtat d’Urgell. Consta que el comte Ermengol VI d’Urgell va deixar en penyora al 1116 a Miró Arnau les franqueses que tenia en aquest castell i terme. Miró Arnau, amb la seva dona Guilla i els seus fills, va cedir el castell i l’església a Santa Maria de Solsona al 1134, i des de llavors fins a la desamortització va ser de domini dels pabordes de Solsona i després de la comunitat de canonges. La comunitat nomenava l’alcalde, que sovint era de la masia del Call d’Odèn, veïna al castell. Al 1621 es va fer restaurar el castell amb el terç de les vendes de terra que havia cobrat l’alcalde anterior, de cognom Valletbò. La posterior jurisdicció el castell d’Odèn va ser, traspassada a la casa de Cardona.

L’activitat econòmica del municipi se centra de manera molt destacada en el sector primari per bé que en aquests últims anys el turisme rural ha experimentat un considerable augment.

L’agricultura té escàs pes específic dins el sector, ja que la superfície dedicada a conreus no arriba al 10% del territori. És bàsicament de secà. Cal destacar el cultiu de patates, denominades trumfos (les patates de llavor d’Odèn tenien ja anomenada al s. XVI).

Hi ha granges sobretot de porcs, ovelles i bous i vaques. A banda d’aquestes branques de la ramaderia clàssica, actualment al municipi hi ha instal·lat el centre de reproducció i cria de falcons destinats a la falconeria més gran del món: Roc Falcon.

Salí de Cambrils

Gastronomia

El trumfo (patata) de les varietats del Bufet, la Kennebec i la Red Pontiac.

Gran varietat de bolets que es poden degustar durant tot l’any gràcies a diferents tipus de conservació.

Molt típic també de la gastronomia d’Odèn és la carn de caça com el civet de senglar, les carns del Solsonès a la brasa o els pèsols negres cultivats també al municipi.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

20 de Gener: festa de Sant Sebastià a Odèn.

Segon diumenge de maig: Festa major de La Valldan.

15 de maig: Festa de Sant Isidre a Cambrils.

25 de juliol: Festa de Sant Jaume a Cambrils.

6 d’agost: Festa de Sant Salvador de la Valldan.

Primera quinzena d’agost: Concurs de gossos d’atura al Montnou.

15 d’agost: Festa Major d’Odèn.

24 de setembre: Festa Major de Canalda.

Primer diumenge d’octubre: Festa Major del Roser de Cambrils.

Segon diumenge d’octubre: Festa de les Dones de Cambrils.

22 de novembre: Santa Cecília a Odèn.

El tercer diumenge de novembre. Mercat del Trumfo i la Sal.

Església  Sant Julià

Entorn, que veure, què fer

Diferents rutes a peu i amb bicicleta.

Salí de Cambrils.

El Centre de Natura i el Zoo Pirineu.

Castell de Cambrils

Mapa de punts d’interès

Què fer a Odèn

Resum de la visita

Àlbum de fotografies de la Coma i la Pedra



La Coma i la Pedra, Solsonès

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 1 de maig de 2022 18:30:55

El terme comprèn la Coma, la Pedra i el Port del Comte.

Limita al Nord amb Gósol (Berguedà) i Josa i Tuixén i la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), a l’Oest amb Odèn i al Sud amb Sant Llorenç de Morunys i al Sud i a l’Est amb Guixers.

Lentorn físic

El terme municipal està encaixonat entre el massís del Port del Comte a l’oest, i la Serra del Verd i la seva prolongació cap a l’oest el Serrat de la Sella que el tanque pel nord. També cal mencionar la Serra de Pratformiu a l’est i la Serra de Guixers, a l’extrem sud-oriental.

El punt del municipi que assoleix una major altitud és el Pedró dels Quatre Batlles (2.383 m) mentre que la cota més baixa es troba al punt on el Cardener surt del municipi (850 m d’altitud. La major part del terme municipal està per sobre dels 1.000 m d’altitud.

La Coma i la Pedra gaudeix d’un clima mediterrani continental a les zones baixes del municipi i clima d’alta muntanya a les zones altes. A la capital del municipi (La Coma, 1.012 m d’altitud) les precipitacions són d’uns 840 mm anuals, a Coll de Port (1.666 m d’altitud) d’uns 1.022 mm i al cim del Pedró dels Quatre Batlles (2.386 m d’altitud) arriben fins als 1.239 mm. Al poble de La Coma la temperatura mitjana anual és de de 9,9 °C amb el gener com a mes més fred (-2.0 °C de mitjana de les mínimes) i amb el juliol com el mes més càlid (26.3 °C de mitjana de les màximes).

Gran part del terme municipal és terreny forestal de rouredes o, principalment, pi roig fins als 2.000 metres, i pi negre per damunt d’aquesta altitud) i per prats alpins que es destinen al pasturatge.

El riu més important del municipi és el Cardener que neix a tocar del poble de La Coma, a les Fonts del Cardener.

Sant Serni de la Pedra

Història, cultura, economia

El primer nucli del terme municipal del qual es té constància documental és el de La Pedra. La primera citació documentada és de la segona meitat del segle IX i fa referència a la consagració de l’església parroquial d’aquest nucli duta a terme pel bisbe d’Urgell, Guisad I (857-872). Òbviament, quan es construïa una església parroquial era perquè en aquell lloc ja hi havia habitatges en nombre suficient per a tenir-hi un lloc de culte. A l’Acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell duta a terme el 839 s’hi cita la parròquia d’illa Petra. En un document de l’any 962 es fa referència al castell de la Pedra. La citació textual és: in pago Lordense in locum vocitatum Castro de Petra Fulgenti. El lloc pertanyia a la batllia Sant Llorenç de Morunys la qual va formar part, successivament, de la jurisdicció del vescomtat, comtat i ducat de Cardona.

En aquells temps, les pastures del terme eren cèlebres. De fet, els homes del vescomte guiaven els ramats de Santes Creus i de Poblet fins a aquesta part alta de la vall de Lord. La ramaderia, sobretot ovina, va ser l’activitat tradicional més estesa en aquesta contrada.

Cal destacar que un dels fills més il·lustres del municipi va ser el comardí Pere Sacoma, arquitecte de la Seu Vella de Lleida, que va viure entre els segles XII i XIII.

El salt d’aigua que hi ha prop de la Pedra va servir perquè s’hi establís una farga, que va estar en actiu fins a finals del segle XVIII. Aleshores es va transformar en la primera fàbrica tèxtil que va tenir la demarcació de Lleida. Posteriorment fou reconvertida en central elèctrica.

Al “Diccionario” de Pasqual Madoz, publicat el 1847, el municipi rep el nom de Pedra i Coma i el cap del municipi era a Pedra.

El turisme, sobretot els esports d’hivern, en destaca l’estació d’esquí de Port del Comte, i el turisme rural, configuren la part més important de l’economia actual del municipi, i el seu desenvolupament ha anat deixant enrere l’explotació forestal i la ramaderia. Un indicatiu de la rellevància del turisme és que la població flotant del municipi és d’unes 1.500 persones, mentre que la censada és de tan sols 250.

Fonts del Cardener

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major, per Sant Roc el 16 d’agost.

Festa Major de la Pedra, Mare de Déu del Roser, 1 d’octubre.

Festa Major del Port del Comte, la segona quinzena d’agost.

Entorn, que veure, què fer

Església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita.

La Casa del Comú.

Torre de la vila.

Esglesiola de Santa Creu o de la Mare de Deu del Roser.

Església romànica de Sant Serni  de la Pedra.

Esglesiola tardoromànica de Sant Cristòfol dels Pasqüets.

Font de la puda i fonts del Cardener.

Estació d’esquí de Port del Comte

Links i adjunts

Mapa de punts d’interès

Què fer a la Coma i la Pedra

Resum de la visita

Àlbum de fotografies de la Coma i la Pedra



Vall de Cardós, Pallars Sobirà

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 13 de març de 2022 18:42:48

Limita al nord amb Lladorre, a l’est amb Esterri de Cardós i Alins, al sud amb Tírvia i a l’oest amb Llavorsí i la Guingueta d’Àneu.

El municipi comprèn els pobles de Ainet de Cardós, Anàs, Bonestarre, Cassibrós, Estaon, Lladrós, Ribera de Cardós (cap de municipi) i Surri.

Lentorn físic

L’excepcionalitat de la natura del municipi de Vall de Cardós fa que sigui un lloc obligatori per als amants de la natura i els excursionistes que volen viure un espectacle natural. Des del fons de vall per on discorre la Noguera de Cardós fins als estanys glacials de la capçalera de la vall d’Estaon, l’autenticitat del Pirineu se sent pels racons de tots els pobles, bordes i muntanyes, que formen part del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

El clima és d’alta muntanya, amb un efecte notable d’ombra pluviomètrica. L’hivern és extremadament fred i amb precipitacions en forma de neu. L’estiu és suau i relativament humit, i comença al final de maig. Les nits tenen temperatures fresques.

Història, cultura, economia

La primera vegada que la Vall de Cardós (concretament, les seves parròquies) apareix documentada és a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, l’any 839. Durant l’edat mitjana, tot el territori de la vall figurava entre les possessions dels comtes d’Urgell i, posteriorment, del comtat de Pallars Sobirà.

A finals del segle XV, amb l’extinció de la nissaga dels comtes de Pallars, les seves possessions van passar als nous marquesos de Pallars, els ducs de Cardona. Per via hereditària, tot el territori va anar a parar als ducs de Medinaceli, que el van conservar fins a la fi de l’antic règim.

Durant el segle XIX, cadascun dels nuclis que conformen el municipi van tenir ajuntament propi, cosa que va canviar a principis del segle XX. L’any 1972 es va conformar l’actual terme de Vall de Cardós a partir de la unió dels municipis de Ribera de Cardós i Estaon.

Queda un reduït nombre de terres llaurades dedicades al conreu de farratge. El terme té una extensa superfície de bosc. En ramaderia trobem sobretot bestiar oví, boví, cabrum i equí.

Com en altres indrets de les altes valls pirinenques hi havia petites centrals hidroelèctriques que proporcionaven la força suficient per a cobrir les necessitats locals. N’hi havia una a Ainet de Cardós, una altra que servia Lladrós i Benante i una tercera anomenada de Roda. La indústria moderna se centra bàsicament en l’explotació de la fusta -hi ha una moderna serradora a la sortida del poble-, tot i que també cal destacar la instal·lació d’una fàbrica d’embotits.

Ribera de Cardós és una localitat amb un cert potencial turístic, derivat de les òptimes condicions que ofereix la Noguera de Cardós per a la pràctica de la pesca de la truita. Al terme hi ha càmpings, hotels, pensions i residències casa de pagès.

El sector serveis i turisme destaquen entre les activitats econòmiques del municipi.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Aplec de la Mare de Déu del Pont, el tercer diumenge de maig.

Festa Major Estaon, el 25 de juliol per Sant Jaume.

Festa Major de Cassibrós, el 31 de juliol.

Festa Major de Surri, pels volts del 10 d’agost, Sant Llorenç.

Festa Major d’Ainet de Cardós, el 15 d’agost.

Ambruixa’t, Fira de màgia, bruixes i encantades a mitjans d’agost.

Festa Major d’Anàs, el primer dissabte de setembre.

Festa Major de Ribera de Cardós, el 9 de setembre.

Festa Major de Cassibrós, el 30 de novembre.

Entorn, que veure, què fer

El Museu de les Papallones.

Rutes per el municipi.

Visitar alguns dels pobles del municipi.

Santa Maria de Ribera de Cardós.

Sant Jaume d’Estaon.

Pont romànic de Cassibrós.

Mare de Déu del Pont.

Links i adjunts

Mapa de punts d’interès

Què fer a la Vall de Cardós

Resum de la visita

Àlbum de fotografies de la Vall de Cardós



Següent »

Aquest lloc web utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc, accepteu el nostre ús de galetes.  Política de galetes