Blog Image

Municipis Catalans

Sant Pere de Riudebitlles, Alt Penedès

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 28 de setembre de 2025 18:28:06

Limita a l'est i al sud amb Torrelavit, a l'oest amb Sant Quintí de Mediona, al nord amb Mediona i Cabrera d'Anoia (Anoia).

El terme comprèn la vila de Sant Pere de Riudebitlles i una petita part de població disseminada.

Entorn

Sant Pere de Riudebitlles té una extensió de 5,35 km2 i el terreny és poc accidentat amb petites elevacions. El riu sempre ha tingut una gran importància en el desenvolupament econòmic del municipi. Que el poble es digui el nom del riu no és casual, l'aigua ha mogut les rodes hidràuliques dels molins paperers des del s. XVI, que han donat vida al poble i es troben a tot el llarg de la seva vall. Enginyosa és tota la trama de recs que fa centenars d'anys enllacen els horts que envolten el municipi de Sant Pere.

Història, cultura, economia

El topònim de riu de Bitlles és documentat el 917 (rivo de Birlas). Gairebé un segle després, els almoiners del difunt Guadall van donar a Sant Cugat del Vallès unes cases i un molí a l’“aigua del Riobirlas” dintre el terme del castell de Mediona. El 1026 hi fou fundat el monestir de Sant Pere de Riudebitlles, priorat benedictí. El fundaren Guifre de Mediona, senyor del lloc, i la seva muller Guisla, que en aquesta data el cediren a l’abadia de San Martino dell’Isola Gallinaria a Albegna (ciutat de la costa lígur, a la ribera del golf de Gènova) perquè hi establís una comunitat. Encara el 1165 el papa Alexandre III confirmà la pertinença del priorat de Riudebitlles a l’esmentada abadia benedictina. Al segle XIV la comunitat de Sant Pere de Riudebitlles era regida per un prior, tenia cinc monjos i algun sacerdot beneficiat, que tenia cura de la parròquia annexa al monestir. El 1428 el priorat fou unit a l’abadia de Montserrat, per renúncia del seu prior Bernat de Vilalta. La població, que s’havia format al voltant del priorat de Riudebitlles, i de la qual el mateix priorat posseïa la jurisdicció, tenia 72 focs segons el fogatjament de vers el 1370, en temps de Pere III. Després de l’annexió a Montserrat, aquesta abadia posseí la jurisdicció civil del lloc, mentre que la criminal era de la corona. Fou l’abat de Montserrat qui, el 1721, feu construir l’aqüeducte ja esmentat i, entre els anys 1778 i 1780, reconstruir l’església de Sant Pere. El monestir fou secularitzat el 1801, ja que al segle XIX només hi havia un monjo prior i un sacerdot. Amb la desamortització (1835), la jurisdicció monàstica de la vila de Riudebitlles passà al bisbat de Barcelona i ben aviat restà assimilada a la general de l’estat.

La vila disposa del Centre Cultural i Recreatiu, que realitza activitats diverses, i una biblioteca.

El municipi, originàriament agrari, ha derivat vers una economia més aviat industrial, encara que s’hi mantenen les activitats agrícoles i ramaderes. Predomina el secà, bé que el regadiu és força més important que en altres municipis de la comarca. A les terres de regadiu hi ha fruiterars i s’hi conreen hortalisses, i al secà, per ordre d’importància, vinya, cereals i oliveres. Les terres no conreades són, en part, cobertes de bosc. Les activitats ramaderes es troben representades per algunes granges avícoles i ramats d’ovelles. Té força importància l’activitat industrial, que acull gent provinent de municipis veïns. La indústria tradicional és la paperera, avui especialitzada en cartonatges, paper ondulat, paper d’estrassa, paperines i manipulats diversos. Hi ha també empreses de materials de construcció, metal·lúrgiques, de plàstics i alimentàries.

Personatges il·lustres

Jaume Boixeda i Bellavista (1871-1956), farmacèutic.

Joan B. Romeu i Canadell, amb el nom religiós de Fra Domenech (Sant Pere de Riudebitlles, 11/12/1882 - Sant Pere de Riudebitlles, 27/7/1936), religiós caputxí.

Maria Rius i Camps (Sant Pere de Riudebitlles, 1938), il·lustradora.

Àngels Torrents i Rosés (Sant Pere de Riudebitlles, 2/8/1940 - Barcelona, 24/6/2004), professora del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i investigadora associada al Centre d'Estudis Demogràfics.

Josep Torrents i Alegre (Sant Pere de Riudebitlles, 1969), arquitecte.

Marc Freixas i Morros (Sant Pere de Riudebitlles, 13/1/1975), poeta.

Guillem Cabestany Vives (Sant Pere de Riudebitlles, 5/5/1976), ex-jugador i seleccionador nacional d'hoquei.

Jordi Romeu Carol (Sant Pere de Riudebitlles, 1978), escriptor, bomber de professió.

Francesc Freixas i Morros "Cesk Freixas", (Sant Pere de Riudebitlles, 17/4/1984), cantautor, escriptor i activista polític.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Sopa dels Pobres per carnestoltes.

Aplec de la Sardina, el primer diumenge de maig.

Festes patronals de Sant Pere, el 29 de juny.

Trobada de Cançó d'Autor dels Països Catalans, el primer dissabte d'agost.

Festa Major, el primer diumenge d'agost (el més proper a Sant Domènec) de divendres a dimarts.

Ball del most i fira d'Artesania, l'últim dissabte d'octubre.

Festa del Most, el darrer diumenge d'octubre.

Pessebre vivent per Nadal i Reis.

Entorn, que veure, què fer

Capella de Sant Jeroni.

Casal dels Marquesos de Llió.

Font del Quadres.

El Camí del Riu.

Casc antic.

Església Parroquial.

Plaça del Paper.

Pont Nou.

Links d’interès i documentació adjunta

Mapa de punts d’interès

Què fer a Sant Pere de Riudebitlles

Resum de la visita a Sant Pere de Riudebitlles

Àlbum de fotografies de Sant Pere de Riudebitlles



Orpí, Anoia

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 29 de juny de 2025 23:47:18

El municipi comprèn el poble d'Orpí, amb el castell, centre històric del municipi, el de Santa Càndia els veïnats de Can Bou, actual cap administratiu, i Feixes.

Limita al nord amb els termes de Santa Margarida de Montbui i de Vilanova del Camí, a l'est amb Carme, al sud amb la Llacuna i Mediona (Alt Penedès) i a l'oest amb Santa Maria de Miralles.

Lentorn físic

El terme d'Orpí és enclavat a la vall mitjana de la riera de Carme, la qual discorre pel centre del terme en direcció oest est. Paral·lel al riu en tota la seva longitud hi ha un traçat d'un ramal de la carretera que des de la Pobla de Claramunt connectada amb la carretera d'Igualada a Valls, prop de Miralles. El relleu orpinenc és constituït per les elevacions de la Serralada prelitoral , entre les quals destaca la serra de Feixes o d'Orpinell, formada per roques calcàries eocèniques, de 737 metres d'altitud, situada a la banda sud del terme, en la llinda del terme de la Llacuna i de la comarca de l'Alt Penedès. En conjunt les terres del terme d'Orpí mostren un aspecte muntanyós i accidentat, amb predomini dels matolls i formacions arbustives de degradació ( 45%) i els boscos (14%).

El poblament d'Orpí es troba dispers en tres nuclis principals. Adossada al Castell, edificat a 447 metres d'altitud, en un turó sobre la ribera dreta de la riera de Carme, existeix l'església parroquial de Sant Miquel d'Orpí, d'estil romànic, l'antiga casa rectoral i un conjunt de cases escassament poblades, en una de les quals hi ha establert un negoci hostaler. A la plana, a banda Esquerra de la riera de Carme, s'hi troba el nucli deshabitat de Santa Càndia format per l´ermita de Santa Càndia, edificada en estil pre-romànic i un conjunt de diverses cases aglomerades. Finalment aigües avall de la riera de Carme i ja pràcticament al llindar del terme municipal, hi ha el barri de Can Bou, antic nucli industrial i paperer que ha crescut considerablement fins a convertir-se en la capital de municipi i en una zona residencial i d´estiueig. Al marge d'aquests agrupaments parcials, existeixen diverses masies i caserius dispersos pel terme, com els de Feixes, situat a la serra del mateix nom, avui totalment despoblat o les masies de can Palet, Can Montserrat, Can Cintet, Can Balcells, etc.

El territori és muntanyós i el clima benigne i són abundants les deus d'aigua (a Can Bou l'empresa Artés porta aigua a Igualada amb una mitjana de 850 m³ per dia); als vessants de la serra de Feixes hi ha la coneguda font Bertrana d'anomenada en tota la comarca. A part el sector forestal, amb boscos esclarissats, hi ha unes 600 ha cultivables, amb predomini dels cereals, i també ametllers i petites restes de vinya i algunes hortes prop de la riera.

Història, cultura, economia

El terme d'Orpí (Auripino) és esmentat el 978 com a límit dels bisbats de Vic i de Barcelona i el castell d'Orpí apareix el 987 (com a límit del de Miralles) i el 1005 (quan la vescomtessa Geriberga donà uns alous del seu terme al monestir de Sant Cugat del Vallès. Formà part dels dominis de la casa vescomtal de Cardona, dins la baronia de la Conca d'Òdena, i la família Orpí en tingué la castlania al segle XIII. Més endavant fou infeudat a la família Sallent (el 1461 el seu senyor Bernat Sallent fou considerat instigador de l'agressió al mercader igualadí Antoni Corner mentre oïa missa i hom intentà d'embargar-li les rendes.

El castell i terme d'Orpí fou adquirit el 1677 pel paraire Joan Serrals d'Igualada a la família Ortal de Saragossa per 9.550 lliures catalanes. Restà fins a la fi del règim senyorial en mans dels Serrals i dels seus descendents els Padró. Es conserva una magnífica torre mestra, poligonal, al centre de les edificacions que envolten el castell, i un portal d'arc rodó que dona accés per la banda del nord.

L'església de Sant Miquel d'Orpí, que fou inicialment la capella del castell, és esmentada des del 1099; conserva de l'edificació romànica un petit absis ornamentat amb arcuacions llombardes i la coberta en volta de canó, amb arcs torals, però la resta es troba molt modificada.

Entre els conreus, la major part de la terra és ocupada per cereals (319 Ha), vinya (47 Ha), oliveres, ametllers i fruiters (167 Ha) i hortes (33 Ha), regades amb l´aigua de la riera de Carme. Igualment aquestes aigües han estat utilitzades en totes les èpoques per molins paperers i drapers edificats a les seves riberes. També existeixen diverses deus d´aigua destinades al consum humà, entre les quals la Font Bertrana, situada a la serra de Feixes, com també la procedent de les deus de Can Bou, canalitzada fins a Montbui i Igualada per l´empresa " Aigües Artés, S.A". També hi destaca una gran pedrera.

Gastronomia

Les Bresques (mel) i l'oli d'oliva.

Vivències, curiositats i llegendes

La Fira de les Bresques té el seu origen en el tradicional aplec que se celebrava per promocionar la mel dels apicultors de la zona. La fira, a més, pretén destacar la importància de les abelles a la vida i donar a conèixer les propietats medicinals, alimentàries i culinàries de la mel.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Aplec i fira de les Bresques a finals d’abril.

Festa de la matança del porc.

Festa Major d'Orpí, Festa Major de S.Miquel, el 29 de setembre.

Entorn, que veure, què fer

El Castell d’Orpí.

Església de Sant Miquel.

Església de Santa Càndia.

Aigües Artés.

Molí dels Serra.

Can d'en Pont.

Links d’interès i documentació adjunta

Mapa de punts d’interès

Què fer a Orpí

Resum de la visita a Orpí

Àlbum de fotografies de Orpí



Aquest lloc web utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc, accepteu el nostre ús de galetes.  Política de galetes