

Delimita el nord-oest amb Fonollosa; a l’est amb Manresa; al sud amb Castellfollit del Boix i Sant Salvador de Guardiola i a l’oest amb Aguilar de Segarra
El terme comprèn, a més del poble de Rajadell, cap administratiu, el poble de Monistrolet, el veïnat de Molins, la caseria de Sant Amanç, els ravals de l’Estació i de les Casetes i la urbanització de Can Servitge.
L’entorn físic
L’element determinant del territori és la riera de Rajadell, que desemboca al riu Cardener, ja al terme de Manresa. Aquesta riera ha estat des de molt antic una zona de pas que comunica el pla de Bages amb el pla de la Segarra. La seva aigua fou aprofitada per moure un molí fariner al sector de Sant Amanç i, més tard, un altre al nucli dels Molins, però sobretot per regar els horts que es trobaven en tot el seu recorregut. La vall que configura la riera de Rajadell és estreta.
Malgrat el terreny accidentat de Rajadell, caracteritzat per torrents i serrats, les planes que hi ha són conreades, i hi predomina el cereal.
Les serres que envolten el municipi són les del Coll, Fontanelles, can Torra, Palomes i Valldòria, que sobrepassen els 800 metres en algun punt i culminen al cogulló de can Torra, amb 887 metres d’altitud.
El segle passat, el paisatge de Rajadell era dominat d’una manera absoluta per la vinya. Els anys posteriors a l’epidèmia de la fil·loxera van suposar un retrocés gradual de la vinya i el terreny abandonat va ser substituït per bosc de pi, alzina, roure i matolls. Un gran incendi el 1980 va afectar de manera molt greu el terme, després del qual la vegetació es va anar recuperant amb força rapidesa.
El clima és mediterrani sec, amb tendència continental, de manera que les temperatures són molt contrastades. Hi predomina el vent de ponent, normalment càlid i sec.
Història, cultura, economia
La història de Rajadell es remunta molt temps enrere. Es coneixen dues balmes sepulcrals: la balma dels Moros i la balma de mas Bosch. Aquests tipus d’enterrament son propis del període propi entre el neolític i l’edat de bronze ( entre el 2500 i el 1200 a.C.). Es coneixen tres jaciments de l’època romana al terme municipal de Rajadell. El més important és el de Sant Amanç una gran vil·la romana. La seva situació geogràfica li donava gran importància, ja que era pas obligat per anar cap a l’àrea de Sigarra (Prats de Rei). De fet, l’existència d’una antiga via apareix documentada al segle X i, més endavant, al segle XVI també s’esmenta el camí ral en el mateix tram. La trobada arqueològica més importat d’aquest jaciment es una làpida de mabre datada d’entre els segles II i III actualment exposada al Museu Episcopal de Vic.
Durant l’època medieval i moderna el centre polític i jurisdiccional de les terres de Rajadell fou el castell. La primera notícia del castell de Rajadell és del 1063, en un document en què s’explica que el comte Ramon Berenguer I compra el castell de Grevalosa i on consta que limita amb el de Rigadel. Era un castell termenat, és a dir, que tenia el control del territori del seu entorn. El conreu principal era el cereal, tot i que també es cultivava la vinya i l’olivera. A finals del segle XIII apareix el cultiu del safrà. Fins al segle XIII tan sols es coneixen dades disperses d’individus anomenats «Rajadell», la majoria en participació en expedicions militars. A partir del segle XIII es disposa de més documentació i ja es pot resseguir la història del castell, lligada al llinatge dels Rajadell, senyors del terme. Des de l’any 1248 es coneix bé la seva genealogia i alguns fets històrics rellevants. Durant tota l’etapa medieval i moderna (fins al segle XVIII) a l’actual Nucli Antic de Rajadell només hi havia el castell i l’església. Els habitants de Rajadell vivien en masos aïllats o bé agrupats en petits recintes fortificats.
Durant els segles XIV i XV, amb motiu de les crisis provocades per les pestes (1348) i la guerra civil catalana (1472), la majoria dels masos van ser abandonats i el castell, l’església i el monestir de Santa Llúcia foren destruïts parcialment. El 1300, abans de la pesta, el nombre de masos a la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria era de 55; el 1400 ja n’eren 27 i el 1490 només se’n troben 5 d’habitats. La recuperació s’inicià a partir del segle XVI, amb la instal·lació de famílies foranes als masos rònecs. És l’època de les confraries i totes les famílies en formen part, i hi ha el costum, des de començament del segle XVI, d’aplegar la gent a la plaça de Rajadell per tractar afers generals o per a la presa de possessió del terme. De la cinquantena d’antics masos només se’n recuperaren 17, que van protagonitzar un procés de concentració de la terra. Durant els segles següents aquests masos s’anaren consolidant. Després d’un període de crisi demogràfica a la segona meitat del segle XVII, el segle XVIII fou el gran moment de creixement de les masies, que arribà a la culminació el segle XIX, amb l’apogeu de la vinya.
L’època contemporània és marcada per una gran expansió del conreu de la vinya, que possibilità un important augment demogràfic. Les principals masies es beneficiaren d’aquest fenomen i, per tal d’aprofitar al màxim les terres, van facilitar l’establiment de famílies de parcers en cases de pagès distribuïdes per tot el territori. Així s’aconseguí una implantació de la vinya per tots els racons de la geografia de Rajadell, fins a extrems exagerats. En els anys anteriors a la fil·loxera una gran part de la collita s’enviava a França, on aquesta epidèmia ja havia començat a fer estralls. La fil·loxera, que arribà al Bages a l’entorn del 1890, suposà un cop fort per al conreu de la vinya, però no pas el seu final. S’abandonaren les terres menys aptes i més dificultoses de treballar, però, un cop superada la crisi, amb la introducció del nou cep americà, la vinya tornà a florir en les terres de Rajadell. L’origen del Nucli Antic de Rajadell cal considerar-lo en relació amb aquest procés de la vinya. Sembla que la política que iniciaren els senyors del terme (els Pignatelli) cap a final del segle XVIII d’afavorir l’establiment de famílies a la zona propera al castell tenia com a motiu principal l’estímul del conreu de la vinya. El senyor cedia un tros de terra per edificar casa i com a contrapartida demanava un cens gairebé simbòlic. Tot i això, l’impuls urbanitzador no va tenir lloc fins a la segona meitat del segle XIX. El 1880 s’aixecaren 22 cases i a final de segle l’estructura del Nucli Antic quedà pràcticament fixada. A la segona meitat del segle es registra l’aparició de dos nuclis més: les Casetes i el nucli dels Molins, on sorgiren els molins de farina i d’oli i les fàbriques d’aiguardent.
Entre els anys 1859 i 1861 arribà a Rajadell el ferrocarril que unia Manresa i Lleida, que comportà un cert dinamisme econòmic i, a començament del segle XX, l’aparició d’una nova barriada al voltant de l’estació. El 1860 el municipi de Rajadell registra la xifra més alta d’habitants de tota la seva història: 967. A partir del 1895 l’última representant dels Pignatelli ven les terres, el castell i els drets que tenia sobre Rajadell, Monistrolet i Vallformosa als actuals propietaris. La segona meitat del XIX i els primers anys del XX foren de gran dinamisme per a Rajadell. L’any 1923 arribava l’electricitat al poble de la mà de Francesc Selga, i a partir d’aquí l’activitat industrial, com la fàbrica de teixits, la de galetes, la de gasoses, la de gèneres de punt i la de pastes de sopa, principalment situades als nuclis dels Molins i de l’Estació. L’any 1937 es construeix l’actual carretera d’accés que puja al Nucli Antic. Algunes indústries tanquen i, al voltants dels anys setanta, la població disminueix fins a 375 habitants. El poble comença a patir un despoblament important, a causa de la manca d’indústria i de les males comunicacions.
En començar la crisi dels anys setanta, les cases que s’anaven abandonant són comprades per gent de ciutat, que en farà estada de cap de setmana i d’estiu. Tot el poble neteja les façanes tot buscant-hi la identitat, i se’n deixen les pedres al descobert. Cal esmentar que al voltant de la masia de can Servitge s’ha instal·lat, des dels anys seixanta, una urbanització rural. Com a característica del segle XX, el desvetllament cultural, que es posa de manifest de diferents maneres: grups teatrals, de bastoners i trabucaires, de caramelles, esportius, etc. Fins i tot la publicació de La veu del Poble, que treu catorze números amb originals sobre poesia, contes i crònica
El desvetllament cultural del municipi és molt notable i continuada. Cal destacar el Museu de Rajadell, situat a l’edifici de la rectoria, que conté peces etnogràfiques, a més d’una exposició permanent de quadres, i la biblioteca municipal.
Rajadell participa de manera molt activa de diferents maneres: grups de bastoners i trabucaires, de caramelles, esportius, etc. Actualment l’ajuntament s’encarrega de fer un recull cada quatre mesos de les activitats realitzades al municipi i les notícies importants.
Amb una llarga tradició de conreu de vinya, el municipi presenta una certa recuperació de l’agricultura de secà.
La proximitat a la ciutat de Manresa, ha fet que molts habitants de Rajadell vagin a treballar-hi i trobin en aquest poble un espai de residència agradable. L’increment d’habitatges, permanents i de segona residència, ha suposat la creació de més serveis i comerços al municipi. Darrerament ha esdevingut pràcticament un poble d’estiueig i de segona residència.
Persones il·lustres
Joan Claret i Solé (Rajadell, 1932 – Caves, el 6/9/2001). Professor de la Universitat de Tolosa i president del Casal Català de Tolosa.
Comentaris
Rajadell, històricament marcat per la riera que porta el seu nom, ha prosperat gràcies a l’aigua des de l’època romana. La vinya va impulsar la seva esplendor, fomentant la proliferació de cases de pagès i el desenvolupament del nucli antic. L’aigua ha estat clau per moure molins i regar els horts locals.
Quan vam fer la visita al municipi, el museu de Rajadell, junt amb tot l’edifici de l’antiga rectoria, estava en reformes i segons ens informen des de l’ajuntament al pis de dalt està ubicada la sala de plens de l’ajuntament i una sala polivalent. L’Oficina de turisme també ha estat reubicada al mateix edifici, deixant l’antiga oficina que estava situada a l’edifici de l’estació només per a ús de Correus. El proper 27 de setembre de 2026 es farà la inauguració oficial del nou Museu de Rajadell, que ja no serà únicament pinacoteca, sinó que passarà a ser una representació de la cultura i els oficis Rajadellencs. S’ha volgut fer una exposició de totes les tradicions, bastoners, trabucaires i ball de la coca. Hi ha eines del camp i de diferents oficis antics, explicació sobre la vila romana de Sant Amanç, i un recull que val molt la pena visitar si es vol conèixer la vida i la història del poble.
Festes, Fires, Mercats i Tradicions
Festa de Sant Sebastià, Festa Major petita. Se celebra el tercer cap de setmana de gener, és tradicional dansar el ballet de Déu, el ball de la coca i el ball de bastons.
Les caramelles. El dissabte i diumenge de pasqua.
Mostra de Productes de la Terra`. Fira que es duu a terme al mes d’abril o maig al Nucli Antic al matí.
Festa Major de Monistrolet de Rajadell. El primer diumenge de maig
Campus Gospel Rajadell. El primer cap de setmana de juliol.
Festes d’estiu al Nucli Antic. Caps de setmana de juliol, agost i setembre.
Festa Major de Sant Amanç a Can Viladés. El 15 d’agost
Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya. Jornades organitzades per recuperar i mantenir la dansa tradicional. Se celebra una nit de setembre
Pujada a peu fins al cogulló de can Torra. L’onze de setembre.
Festa Major de Sant Iscle i Santa Victòria. El segon i tercer cap de setmana de novembre.
Entorn, que veure, què fer
Capella de Santa Llúcia del Mas Forn.
Castell de Rajadell.
Celler el Molí.
Conjunt de Sant Amanç de Viladés.
Església de Sant Iscle i Santa Victòria.
Església de Santa Maria de Monistrolet de Rajadell.
Pinacoteca-Museu, ubicada a l’antiga rectoria.
Molí de l’Oli.
Sant Salvador de Vallformosa.
Vil·la romana de Sant Amanç de Viladés.
Passejar pels carrers empedrats del nucli antic.
Rutes i itineraris per l’entorn de Rajadell proposades per l’ajuntament.
Links d’interès i documentació adjunta











