Blog Image

Municipis Catalans

Corbera de Llobregat, Baix Llobregat

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 11 de maig de 2025 18:22:37

Data de visita:          28 d'agost de 2019 i 26 de setembre de 2020

Al municipi hi trobem els pobles de Corbera de Baix, Corbera de Dalt, els veïnats de l'Amunt i l'Avall i una trentena d'urbanitzacions.

Els seus límits, són al nord Castellví de Rosanes i Sant Andreu de la Barca, a l'Est amb Castellbisbal (Vallès Occidental), al sud amb Pallejà, la Palma de Cervelló i Cervelló i a l'Oest amb Gelida (Alt Penedès).

Entorn fisic

La vila de Corbera de Llobregat, a 25 quilòmetres de Barcelona, a la comarca del Baix Llobregat, està situada a la vora dreta del riu que li dóna nom i al sud de l'afluent Anoia. S'estén des del puig d'Agulles i la Creu de l'Aragall fins a aigües avall de la riera de Sant Joan o de Corbera, que desemboca al Llobregat. Les serres de Santa Magdalena, al nord, i d'Ordal, al sud-oest, envolten una bona part del municipi.

El clima és mediterrani litoral. A l'estiu, els anticiclons subtropicals provoquen una situació força estable de temps assolellat i sec que s'allarga fins a la tardor, quan comencen a aparèixer les tempestes típiques. Les precipitacions són molt irregulars i el mes de gener és el més fred de l'any.

Història, cultura, economia

El terme Corbera consta ja en documents referents als límits del Castell de Cervelló l'any 992. El Castell de Corbera el trobem documentat l'any 1032 en el testament de Guillem de Mediona, el qual n'era el propietari i senyor. Guillem va llegar dues terceres parts del Castell a la seva filla Quixol.

La capella de Santa Magdalena consta en documentació de l'any 1295 i el primer senyor del Castell i propietari de tot el terme que duu el cognom Corbera fou Romeu de Corbera, també per aquestes dates. Fins a primers del segle XVII estigué en possessió dels Corbera; però a partir de llavors va pertànyer a la família Mora, Ciutadans Honrats de Barcelona. Manuel Antic i de Mora va obtenir del rei el reconeixement de la baronia com a títol del regne a finals del segle XVIII i seguidament passà als Ramon per herència fins que Pau Joan de Ramon morí sense successió l'any 1948.

El monestir de Sant Ponç, tot i pertànyer al terme municipal de Cervelló sempre ha dut el nom de Sant Ponç de Corbera, ja que ha estat lligat socioeconòmicament i parroquialment a Corbera des que se'n té notícia (s.XVI). El monestir de Sant Ponç és un exemplar magnífic d'estil romànic llombard del segle XI. Al barri de l'Amunt hi ha la capella de Sant Cristòfol, d'origen preromànic.

L'església parroquial de Santa Maria de Corbera fou ampliada durant els segles XIV, XV i XVI amb diferents capelles i sagristia. Les capelles eren dedicades a Sant Joan, Sant Martí, Santa Magdalena, etc. També va ser renovada i ampliada en els segles XVIII, XIX i XX fins arribar al moment i situació actuals. A l'església s'hi venera la imatge de Santa Magdalena (s.XV) que és una talla gòtica de gran bellesa. També es conserva la imatge de la Mare de Déu de la Llet, procedent del monestir de Sant Ponç, que és una talla romànica policromada (s. XII-XIII).

A la part baixa de Corbera fou construïda, el 1947, una nova església, també parroquial, dedicada a Sant Antoni Abat.

Corbera és un municipi acollidor, amb moltes entitats culturals i esportives que fan que la vila s'enriqueixi amb la col·laboració incondicional dels seus propis habitants.

L'explotació de guixeres es va convertir en el modus vivendi des del segle XIX sobrevivint fins la postguerra. Durant els anys '50 es van començar a usar aparells que substituïen pics i pales en els treballs a les guixeres. Els forns de guix funcionaven amb la fusta dels boscos de la rodalia portada per rucs dirigits per traginers. El 1945 es va començar a transportar la llenya amb camions. La vinya i els horts també van sobreviure fins la postguerra. En el moment en què la fil·loxera va malmetre els conreus vitivinícoles es va plantar cep americà i préssec.

La construcció massiva d'urbanitzacions de segona residència ha provocat variacions en les activitats econòmiques del municipi que han portat a una recessió de l'agricultura. Els seus cultius de regadiu són cirerers, presseguers o productes d'horta; més abundants són els de secà, basats en el conreu de l'olivera i la vinya. Hi ha algunes granges agrícoles i fàbriques.

Persones il·lustres

Laia Sanz Pla-Giribert, (Corbera de Llobregat, 11 de desembre de 1985). Pilot de trial campiona del món en nombroses ocasions.

Gastronomia

Productes típics de Corbera de Llobregat:
Els corbs, galetes elaborades artesanalment amb una recepta de pasta cabrada única, ametlla marcona i cacau belga de la millor qualitat.
Els t'olis, torrades elaborades amb pa 100% artesanal, sense conservants ni colorants amb oli d'oliva extra verge d'arbequina amb D.O.P.
Encara es poden trobar embotits i productes de xarcuteria elaborats artesanalment, seguint receptes tradicionals, de molt bona qualitat.

Vivències, curiositats i llegendes

La Disfressada és un ball autòcton de Corbera que es ballava per Carnestoltes, amb un vestit típic, acompanyada de flabiol i tamborí.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major d'hivern el 17 de gener (St. Antoni Abad), i els caps de setmana més propers a aquesta data.

Festa Major d’estiu el 22 de juliol (Sta. Magdalena). Activitats durant tot el mes de juliol.

Aplec de Sant Ponç el segon diumenge de maig.

Des del primer cap de setmana fins el segon de gener, representació del Pessebre Vivent.

Entorn, que veure, què fer

Fer rutes per la natura.

Passejar pel nucli històric: el recinte fortificat de l’antic castell, l’antic hospital de Pelegrins, el Casal de Santa Magdalena, l’església de Santa Maria o la rectoria entre d’altres punts d’interès turístic.

Visitar el monestir de Sant Ponç.

Links d’interès i documentació adjunta:

Mapa de punts d’interès

Què fer a Corbera de Llobregat

Resum de la visita a Corbera de Llobregat

Àlbum de fotografies de Corbera de Llobregat



Premià de Mar, Maresme

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 23 de gener de 2022 18:08:02
Resum de la visita

Al municipi hi trobem la vila de Premià de Mar com a única unitat de població.

Limita al nord amb Premià de Dalt, a l’est amb Vilassar de Mar, al sud amb el mar Mediterrani i a l’oest amb el Masnou i Teià.

Lentorn físic

Pel que fa a l’orografia, Premià de Mar és un municipi costaner sense muntanyes. Limita amb el Parc de la Serralada Litoral però no hi forma part. Un dels elements a destacar de Premià de Mar són les abundants rieres, avui dia totes elles canalitzades en el seu tram urbà i normalment eixutes durant la gran majoria de l’any. En èpoques d’aiguats la canalització urbana és l’element clau per evitar danys col·laterals.

Aquests cursos fluvials, en moments de precipitacions fortes, poden passar en qüestió de minuts d’estar pràcticament secs a portar un cabal d’aigua molt important. El que provoca la força de les rierades de Premià de Mar és principalment el desnivell que han de salvar en pocs quilòmetres des de les primeres serres del conglomerat litoral a altituds similars a la del mar.

El clima és típicament mediterrani, amb estius càlids i xafogosos i hiverns suaus. Les temperatures i les precipitacions estan condicionades per dos factors claus: la muntanya, la serralada del Parc Litoral, que actua com a barrera, tot i la seva altitud modesta, i protegeix els turons més baixos i la plana dels vents freds d’origen continental de l’oest i del nord, i el mar que exerceix una acció reguladora de la temperatura. Ambdós afavoreixen un clima amb unes temperatures suaus però molt humit, amb una mitjana d’humitat del 70%, que fa que les temperatures màximes i mínimes siguin menys extremes, però que la població les noti més.

Les precipitacions són escasses, són més abundants el setembre, octubre i maig i més secs són febrer i juliol. De mitjana es recullen al voltant de 570 l/m2 anuals, però en períodes concrets poc repartits al llarg de l’any, quelcom que afecta la vegetació i a l’erosió del sòl.

Les temperatures més altes són durant els mesos d’estiu, juliol i agost principalment, mentre que les més baixes es registren en els mesos d’hivern, en ordre descendent gener, desembre i febrer.

Història, cultura, economìa

Les primeres dades històriques sobre el poblament del que avui coneixem com a municipi de Premià de Mar són antigues. S’han constatat restes prehistòriques, com per exemple algunes terrisses de l’estil neolític de Montboló en el seguiment arqueològic pertanyent a la segona fase de l’anomenada Illa de Premià (on abans hi havia els antics Frigorífics del Maresme SA). Aquesta dada és important, ja que a banda d’una cronologia antiga (4.500 abans de Crist, aproximadament), és la primera vegada que es detecta terrissa del tipus Montboló al Maresme. Un altre seguiment arqueològic dut a terme durant la construcció dels fonaments dels aparcaments de la Plaça de la Sardana han revelat l’existència d’un important jaciment corresponent a la Primera Edat del Ferro, amb una cronologia propera als segles VIII-VII a.C.

Hi ha diverses troballes de vil·les romanes datades entre els segles I aC i VII dC.

Amb l’arribada dels romans a partir de l’any 218 a.C. començaran a produir-se tota una sèrie de canvis socials, econòmics i polítics molt importants. El tipus d’assentament principal serà el que ells mateixos anomenaven villae (vil·les), és a dir, cases de camp. És evident, tal i com l’arqueologia ha demostrat, que el poblament romà fou dispers i molt abundant a la comarca del Maresme, i Premià de Mar no n’és cap excepció. Destaquem la vila de la Gran Via que era certament una casa senyorial (una domus, si emprem la terminologia de l’època) on també s’hi han trobat magatzems, tallers, forns i altres elements productius. O la necròpolis situada en el Palmar Hotel, bàrbarament destruïda per les excavadores. Altres jaciments romans que destaquen són la casa localitzada al carrer de la Mercè, amb data entre els anys 75-25 a.C., o els tres abocadors excavats durant la primera fase de construcció de l’Illa de Premià (els antics Frigorífics), amb una cronologia situable entre els anys 100 a.C.-70 d.C. A banda dels jaciments esmentats, cal citar igualment les troballes de Can Colomer, Can Manent, Cal Metge, el Vallpremià, el Mas Foixà, el carrer Gibraltar, etc., així com també les més recents dels torrents Amell i Fontsana o les dels carrers Gran Via i Elisenda de Montcada, evidenciats durant els seguiments arqueològics d’obres duts a terme entre els anys 1996-1997.

El nom de Premià apareix en els documents per primera vegada en el segle X: molt probablement deriva d’un propietari romà, segurament d’època tardana, anomenat Primius, Primianus o Primiliamus. Precisament és en aquest segle -el X- quan comencen a trobar-se en la documentació esments de llocs premianencs que encara existeixen: l’ermita de Santa Anastàsia -actual Santa Anna de Premià de Dalt- en l’any 987, l’ermita de Sant Mateu en el 993, o els terrenys de la Cisa en el 995.

Entre el XV i sobretot el XVII ja es troben evidències d’establiments a la zona, s’esmenta l’any 1687 la masia de Can Manent com a “fleca, gavella i mesón”.

La població costanera de l’actual Premià de Dalt, el Premià de Baix com es deia aleshores, creixia ràpidament: així, a finals del segle XVIII es començava a construir la que després seria la parròquia de Sant Cristòfol.

L’any 1836 Premià de Baix es converteix en Premià de Mar, sota l’advocació de Sant Cristòfol. I el 1841 consagrarà parròquia pròpia. El 1848 arribarà el primer tren… A partir d’aleshores l’evolució de la població serà vertiginosa.

El final del segle XIX veurà dos fenòmens que canviaran Premià de Mar per sempre: la fil·loxera, que destruirà les vinyes existents en el terme provocant un reciclatge forçós dels conreus, i la fi de la carrera de les Amèriques amb la implantació de la navegació a vapor. A canvi, es desenvoluparà una important activitat industrial que va tenir el seus punts forts en el sector tèxtil i en el de l’estampació: els noms d’algunes de les fàbriques com Can Za, Can Gravada, la Lyon Barcelona (pionera de l’estampació a la lionesa), el Vapor Vell i d’altres perduren encara en el record de molts premianencs. L’any 1884 es bastia la Propagadora de Gas. Poc després arribaria la il·luminació per fanals de gas als carrers, l’aigua de Dosrius, l’electricitat, el telèfon… I Premià, com moltes altres poblacions, entrava de ple en el vertiginós segle XX.

Culturalment, Premià de Mar compta amb un museu municipal, dos teatres i una biblioteca. També ofereix diferents recursos tant en l’àmbit educatiu com sanitari, amb la presència de centres com l’Escola La Salle Premià de Mar o l’Institut Serra Marina.

Socialment, Premià de Mar és una ciutat activa amb diverses entitats veïnals, culturals i esportives. En esports, probablement, el més popular sigui el futbol, màxim exponent del qual és el Club Esportiu Premià de Mar, però també té clubs i equips d’altres esports com el bàsquet, el futbol sala, el tennis, el pàdel, i relacionats amb l’aigua com la natació, el waterpolo o el rem.

Fins a l’arribada del primer ferrocarril el 1848, l’activitat econòmica de la localitat de Premià de Mar se centrava en la pesca. El terme municipal estava constituït pels habitatges d’un grup pesquer.

L’economia premianenca actual es basa en tres elements: la floricultura, la indústria (construcció i tèxtil) i el sector serveis. La Gran Via de Lluís Companys constitueix l’eix bàsic al voltant del qual gira l’activitat comercial de la localitat. En aquesta via trobem el mercat de Sant Joan i una gran quantitat de botigues, bars i comerços.

Personatges il·lustres

Pau Roig i Cisa (Premià de Mar 1879 – Barcelona 1955), pintor i gravador.

Salvador Moragas i Botey (1911-1992) , escriptor.

Fires i Festes

Temporada de Música Clàssica a l’Espai l’Amistat durant tot l’any.

Fira de Sant Ponç, de Sant Jordi i Aplec de la Sardana, el mes d’abril.

El Rebombori. És la festa de la cultura popular i tradicional de la població. Se celebra durant la darrer cap de setmana de maig.

Celebra la Festa Major de Pirates i Premianencs pels volts del 10 de juliol en honor a Sant Cristòfol.

Els dijous té lloc el mercat setmanal. La ubicació del mercat és fixa i s’estableix a la riera.

Vivències, curiositats i llegendes

El Museu de l’Estampació ofereix als seus visitants els articles de la botiga del Museu que han estat estampats artesanalment, amb motius que són únics.

Entorn, Que veure

Visitar l’antiga casa del Terçó i actual Casal Parroquial.

Descobrir l’església de Sant Cristòfol i els seus voltants.

Visitar el jaciment de Can Farrerons.

Visitar el Museu Municipal, a Can Manent, i el Museu de l’Estampació a l’antiga Fàbrica del Gas.

Gaudir de les nombroses platges del terme.

Per als aficionats al submarinisme, contemplar les restes arqueològiques de l’antiga calçada romana entre Premià i Vilassar, a pocs metres sota l’aigua.

Participar de les activitats proposades al Centre de Recuperació d’Animals Marins de Premià, atenent animals ferits o que necessiten rehabilitació (principalment tortugues i dofins).

Links i adjunts

Mapa de punts d’interès

Què fer a Premià de Mar

Resum de la visita

Àlbum de fotografies de Premià de Mar

Àlbum de fotografies de Premià de Mar Ruta Història al carrer



Mataró, Maresme

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 21 de juny de 2020 18:26:32

Mataró, la capital del Maresme és una ciutat que ha estat sempre a la avantguarda, no en va, va ser capdavantera en l’arribada del ferrocarril a Espanya, convertint-se en una de les ciutats industrials més importants del país.

Cal també remarcar la importància del teixit associatiu de la ciutat que la fa present en multitud d’actes culturals, mantenint també les tradicions.

La Treseta a la Plaça Granollers.
Escultura “Mataró”.


Aquest lloc web utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc, accepteu el nostre ús de galetes.  Política de galetes