Data de visita: 25 de març de 2024
A més del poble de Torrelles, cap de municipi, el terme comprèn el veïnat de Torrelletes, els ravals Gener, Mas, Perruca i Roig i les urbanitzacions com Can Coll, Can Güei, Can Güell, Can Tarrida i Cesalpina.
El terme confronta al nord amb Cervelló i Sant Vicenç dels Horts, a l'est amb Santa Coloma de Cervelló, al sud-est amb Sant Climent de Llobregat, al sud-oest i oest amb Begues i a l'oest amb Vallirana.
Entorn fisic
El territori del terme municipal, delimitat per la carena de les muntanyes que encerclen tot de petites valls de pinedes i antigues vinyes reconvertides en camps de cirerers conserva l'encant d'aquelles viles acollidores que ens conviden a descobrir la riquesa natural de l'entorn i gaudir del seu paisatge. És molt muntanyós i es troba solcat per la Riera de Torrelles i els seus afluents, que desguassa al riu Llobregat.
El clima, mediterrani litoral, presenta un estiu assolellat i molt sec. A la tardor tenen lloc les típiques tempestes, si bé les precipitacions són molt irregulars al llarg de l'any. El gener és el mes més fred.
Història, cultura, economia
El lloc de Torrelles formà una quadra dins el terme del castell de Cervelló. Com que el lloc és documentat des del segle X, de molt abans que en fossin senyors els Torrelles, i que aleshores també s'esmenta la riera de Turrilias (957), el topònim devia designar en origen un lloc on hi havia torres o torrelles (s'han trobat vestigis d'una torre de defensa, la torre del Senyor, datada al segle XIV), al fons de la vall, sinó que més aviat devien ser situades en alguna de les muntanyes que envolten i tanquen la vall, ja que aquesta, si bé és un bon recer, no té, en canvi, cap posició visualment dominant.
El 966 els executors del testament del comte Miró de Barcelona donaren a la seu de Barcelona la meitat dels alous de Cervelló, entre els quals s'esmenta el de Torrelles. Donaren també a la seu les esglésies del castell de Cervelló, entre les quals hi ha les de Torrelles. Més tard, el 992, quan testà el comte Borrell, confirmà les dites esglésies i els dits alous a la seu de Barcelona. El 1089 Humbert, fill de Gerbert, féu testament abans d'anar a Terra Santa i donà a l'església de Sant Martí de Torrelles una peça de terra i unes vinyes, mentre que al seu fill Ramon llegà la vall de Torrelles i l'església de Sant Martí, amb els seus termes pertinents. Segons el fogatjament de vers el 1368, la quadra de Torrelles, del terme del castell de Cervelló, era d'Arnau de Torrelles. El 1436 Martí Benet de Torrelles i de Fonollar era senyor de les quadres de Torrelles i de Pallejà en feu de la ciutat de Barcelona; en aquest any, el senyor Torrelles suplicà als consellers barcelonins que el desagreugessin perquè el senyor del castell de Cervelló li havia capturat un vassall per delicte comès en terra de Torrelles. Els plets entre els senyors de Cervelló i de Torrelles devien ser freqüents, ja que el 1482 Pere de Torrelles i de Sentmenat, senyor de la quadra de Torrelles, era l'agent d'una causa que es tractava a la casa de la ciutat de Barcelona amb Maria Aldonça de Bellera, senyora de la baronia de Cervelló, com a deferent. No sabem fins quan els Torrelles, de la branca que foren també senyors de Pallejà, degueren posseir la senyoria del lloc, però devers la fi del segle XVIII la seva jurisdicció es repartí entre el rei i el marquès de la Manresana.
De les entitats culturals cal destacar l'Ateneu Torrellenc, que té teatre des del 1940 i del qual depenen l'Esbart Sant Martí, creat el 1965. Cal esmentar també, entre altres, l'Associació de Dones Pla de les Bruixes, el Centre Excursionista Torrellenc, l'Esplai Arc de Sant Martí i l'Associació Naturalista Torrellenca.
La base econòmica del municipi ha estat tradicionalment l'agricultura. Trobem principalment cereals i vinya, però el producte més important és la fruita, sobretot els cirerers.
La implantació de la indústria s'ha produït sobretot en les darreres dècades del segle XX, i es basa especialment en els sectors metal·lúrgic, de la fusta, de l'alimentació i de la construcció. S'ha impulsat també el sector de serveis. Cal recordar l'emplaçament al municipi del parc temàtic Catalunya en Miniatura, exposició permanent i a l'aire lliure.
Personatges il·lustres
Josep Maria Reguant i Gili (Torrelles de Llobregat, 3/02/1941). Psiquiatre i polític, diputat al Parlament de Catalunya en la IV Legislatura.
Joan Rigol i Roig (Torrelles de Llobregat, 4/04/1943). Polític, militant d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) fins al 2015, president del Parlament de Catalunya entre el 1999 i el 2003.
Antonio Sánchez Barranco (Barcelona, 3/01/1969). Percussionista, multi instrumentista i efectista resident a Torrelles de Llobregat.
Curiositats
A Torrelles de Llobregat hi ha un dels pocs cementiris d'animals de Catalunya.
Gastronomia
Entre els seus productes típics trobem les cireres, que donen origen a la Fira que anualment es celebra, així com les torretes (pastes típiques) i els embotits. També es pot comprar una excel·lent mel.
Festes, Fires, Mercats i Tradicions
Festa Major de Sant Pau. El 25 de gener.
Concurs d’estelladors. Dins del programa de la Festa Major de Sant Pau.
Festa dels Tres Tombs. Cap a la segona quinzena del mes d'abril.
Festival de música Tascó Rock. Segon trimestre de l’any.
La Festa de la Cirera. El primer cap de setmana de juny.
La Setmana Jove. Té lloc durant l’estiu.
Festa Major de Sant Martí. L’11 de novembre.
La Moixiganga de Torrelles. Ball popular.
Llocs d’interès, què veure, què fer
Ateneu Torrellenc.
La torre del Senyor.
Algunes masies i cases pairals, com Can Balasch, Can Blai, Cal Carcana o Can Güell.
Parc turístic cultural de Catalunya en Miniatura.
Museu del Cinema i de Torrelles.
Coves de Can Riera (també conegudes com el "Antelope Canyon Català", amb gran atractiu turístic.
Diverses rutes per el municipi.
Links d’interès i documentació adjunta:
Què fer a Torrelles de Llobregat
