Blog Image

Municipis Catalans

Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 15 de juny de 2025 18:07:23

Data de visita:          25 de març de 2024

A més del poble de Torrelles, cap de municipi, el terme comprèn el veïnat de Torrelletes, els ravals Gener, Mas, Perruca i Roig i les urbanitzacions com Can Coll, Can Güei, Can Güell, Can Tarrida i Cesalpina.

El terme confronta al nord amb Cervelló i Sant Vicenç dels Horts, a l'est amb Santa Coloma de Cervelló, al sud-est amb Sant Climent de Llobregat, al sud-oest i oest amb Begues i a l'oest amb Vallirana.

Entorn fisic

El territori del terme municipal, delimitat per la carena de les muntanyes que encerclen tot de petites valls de pinedes i antigues vinyes reconvertides en camps de cirerers conserva l'encant d'aquelles viles acollidores que ens conviden a descobrir la riquesa natural de l'entorn i gaudir del seu paisatge. És molt muntanyós i es troba solcat per la Riera de Torrelles i els seus afluents, que desguassa al riu Llobregat.

El clima, mediterrani litoral, presenta un estiu assolellat i molt sec. A la tardor tenen lloc les típiques tempestes, si bé les precipitacions són molt irregulars al llarg de l'any. El gener és el mes més fred.

Història, cultura, economia

El lloc de Torrelles formà una quadra dins el terme del castell de Cervelló. Com que el lloc és documentat des del segle X, de molt abans que en fossin senyors els Torrelles, i que aleshores també s'esmenta la riera de Turrilias (957), el topònim devia designar en origen un lloc on hi havia torres o torrelles (s'han trobat vestigis d'una torre de defensa, la torre del Senyor, datada al segle XIV), al fons de la vall, sinó que més aviat devien ser situades en alguna de les muntanyes que envolten i tanquen la vall, ja que aquesta, si bé és un bon recer, no té, en canvi, cap posició visualment dominant.

El 966 els executors del testament del comte Miró de Barcelona donaren a la seu de Barcelona la meitat dels alous de Cervelló, entre els quals s'esmenta el de Torrelles. Donaren també a la seu les esglésies del castell de Cervelló, entre les quals hi ha les de Torrelles. Més tard, el 992, quan testà el comte Borrell, confirmà les dites esglésies i els dits alous a la seu de Barcelona. El 1089 Humbert, fill de Gerbert, féu testament abans d'anar a Terra Santa i donà a l'església de Sant Martí de Torrelles una peça de terra i unes vinyes, mentre que al seu fill Ramon llegà la vall de Torrelles i l'església de Sant Martí, amb els seus termes pertinents. Segons el fogatjament de vers el 1368, la quadra de Torrelles, del terme del castell de Cervelló, era d'Arnau de Torrelles. El 1436 Martí Benet de Torrelles i de Fonollar era senyor de les quadres de Torrelles i de Pallejà en feu de la ciutat de Barcelona; en aquest any, el senyor Torrelles suplicà als consellers barcelonins que el desagreugessin perquè el senyor del castell de Cervelló li havia capturat un vassall per delicte comès en terra de Torrelles. Els plets entre els senyors de Cervelló i de Torrelles devien ser freqüents, ja que el 1482 Pere de Torrelles i de Sentmenat, senyor de la quadra de Torrelles, era l'agent d'una causa que es tractava a la casa de la ciutat de Barcelona amb Maria Aldonça de Bellera, senyora de la baronia de Cervelló, com a deferent. No sabem fins quan els Torrelles, de la branca que foren també senyors de Pallejà, degueren posseir la senyoria del lloc, però devers la fi del segle XVIII la seva jurisdicció es repartí entre el rei i el marquès de la Manresana.

De les entitats culturals cal destacar l'Ateneu Torrellenc, que té teatre des del 1940 i del qual depenen l'Esbart Sant Martí, creat el 1965. Cal esmentar també, entre altres, l'Associació de Dones Pla de les Bruixes, el Centre Excursionista Torrellenc, l'Esplai Arc de Sant Martí i l'Associació Naturalista Torrellenca.

La base econòmica del municipi ha estat tradicionalment l'agricultura. Trobem principalment cereals i vinya, però el producte més important és la fruita, sobretot els cirerers.

La implantació de la indústria s'ha produït sobretot en les darreres dècades del segle XX, i es basa especialment en els sectors metal·lúrgic, de la fusta, de l'alimentació i de la construcció. S'ha impulsat també el sector de serveis. Cal recordar l'emplaçament al municipi del parc temàtic Catalunya en Miniatura, exposició permanent i a l'aire lliure.

Personatges il·lustres

Josep Maria Reguant i Gili (Torrelles de Llobregat, 3/02/1941). Psiquiatre i polític, diputat al Parlament de Catalunya en la IV Legislatura.

Joan Rigol i Roig (Torrelles de Llobregat, 4/04/1943). Polític, militant d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) fins al 2015, president del Parlament de Catalunya entre el 1999 i el 2003.

Antonio Sánchez Barranco (Barcelona, 3/01/1969). Percussionista, multi instrumentista i efectista resident a Torrelles de Llobregat.

Curiositats

A Torrelles de Llobregat hi ha un dels pocs cementiris d'animals de Catalunya.

Gastronomia

Entre els seus productes típics trobem les cireres, que donen origen a la Fira que anualment es celebra, així com les torretes (pastes típiques) i els embotits. També es pot comprar una excel·lent mel.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major de Sant Pau. El 25 de gener.

Concurs d’estelladors. Dins del programa de la Festa Major de Sant Pau.

Festa dels Tres Tombs. Cap a la segona quinzena del mes d'abril.

Festival de música Tascó Rock. Segon trimestre de l’any.

La Festa de la Cirera. El primer cap de setmana de juny.

La Setmana Jove. Té lloc durant l’estiu.

Festa Major de Sant Martí. L’11 de novembre.

La Moixiganga de Torrelles. Ball popular.

Llocs dinterès, què veure, què fer

Ateneu Torrellenc.

La torre del Senyor.

Algunes masies i cases pairals, com Can Balasch, Can Blai, Cal Carcana o Can Güell.

Parc turístic cultural de Catalunya en Miniatura.

Museu del Cinema i de Torrelles.

Coves de Can Riera (també conegudes com el "Antelope Canyon Català", amb gran atractiu turístic.

Diverses rutes per el municipi.

Links d’interès i documentació adjunta:

Mapa de punts d’interès

Què fer a Torrelles de Llobregat

Resum de la visita a Torrelles de Llobregat

Àlbum de fotografies de Torrelles de Llobregat



Corbera de Llobregat, Baix Llobregat

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 11 de maig de 2025 18:22:37

Data de visita:          28 d'agost de 2019 i 26 de setembre de 2020

Al municipi hi trobem els pobles de Corbera de Baix, Corbera de Dalt, els veïnats de l'Amunt i l'Avall i una trentena d'urbanitzacions.

Els seus límits, són al nord Castellví de Rosanes i Sant Andreu de la Barca, a l'Est amb Castellbisbal (Vallès Occidental), al sud amb Pallejà, la Palma de Cervelló i Cervelló i a l'Oest amb Gelida (Alt Penedès).

Entorn fisic

La vila de Corbera de Llobregat, a 25 quilòmetres de Barcelona, a la comarca del Baix Llobregat, està situada a la vora dreta del riu que li dóna nom i al sud de l'afluent Anoia. S'estén des del puig d'Agulles i la Creu de l'Aragall fins a aigües avall de la riera de Sant Joan o de Corbera, que desemboca al Llobregat. Les serres de Santa Magdalena, al nord, i d'Ordal, al sud-oest, envolten una bona part del municipi.

El clima és mediterrani litoral. A l'estiu, els anticiclons subtropicals provoquen una situació força estable de temps assolellat i sec que s'allarga fins a la tardor, quan comencen a aparèixer les tempestes típiques. Les precipitacions són molt irregulars i el mes de gener és el més fred de l'any.

Història, cultura, economia

El terme Corbera consta ja en documents referents als límits del Castell de Cervelló l'any 992. El Castell de Corbera el trobem documentat l'any 1032 en el testament de Guillem de Mediona, el qual n'era el propietari i senyor. Guillem va llegar dues terceres parts del Castell a la seva filla Quixol.

La capella de Santa Magdalena consta en documentació de l'any 1295 i el primer senyor del Castell i propietari de tot el terme que duu el cognom Corbera fou Romeu de Corbera, també per aquestes dates. Fins a primers del segle XVII estigué en possessió dels Corbera; però a partir de llavors va pertànyer a la família Mora, Ciutadans Honrats de Barcelona. Manuel Antic i de Mora va obtenir del rei el reconeixement de la baronia com a títol del regne a finals del segle XVIII i seguidament passà als Ramon per herència fins que Pau Joan de Ramon morí sense successió l'any 1948.

El monestir de Sant Ponç, tot i pertànyer al terme municipal de Cervelló sempre ha dut el nom de Sant Ponç de Corbera, ja que ha estat lligat socioeconòmicament i parroquialment a Corbera des que se'n té notícia (s.XVI). El monestir de Sant Ponç és un exemplar magnífic d'estil romànic llombard del segle XI. Al barri de l'Amunt hi ha la capella de Sant Cristòfol, d'origen preromànic.

L'església parroquial de Santa Maria de Corbera fou ampliada durant els segles XIV, XV i XVI amb diferents capelles i sagristia. Les capelles eren dedicades a Sant Joan, Sant Martí, Santa Magdalena, etc. També va ser renovada i ampliada en els segles XVIII, XIX i XX fins arribar al moment i situació actuals. A l'església s'hi venera la imatge de Santa Magdalena (s.XV) que és una talla gòtica de gran bellesa. També es conserva la imatge de la Mare de Déu de la Llet, procedent del monestir de Sant Ponç, que és una talla romànica policromada (s. XII-XIII).

A la part baixa de Corbera fou construïda, el 1947, una nova església, també parroquial, dedicada a Sant Antoni Abat.

Corbera és un municipi acollidor, amb moltes entitats culturals i esportives que fan que la vila s'enriqueixi amb la col·laboració incondicional dels seus propis habitants.

L'explotació de guixeres es va convertir en el modus vivendi des del segle XIX sobrevivint fins la postguerra. Durant els anys '50 es van començar a usar aparells que substituïen pics i pales en els treballs a les guixeres. Els forns de guix funcionaven amb la fusta dels boscos de la rodalia portada per rucs dirigits per traginers. El 1945 es va començar a transportar la llenya amb camions. La vinya i els horts també van sobreviure fins la postguerra. En el moment en què la fil·loxera va malmetre els conreus vitivinícoles es va plantar cep americà i préssec.

La construcció massiva d'urbanitzacions de segona residència ha provocat variacions en les activitats econòmiques del municipi que han portat a una recessió de l'agricultura. Els seus cultius de regadiu són cirerers, presseguers o productes d'horta; més abundants són els de secà, basats en el conreu de l'olivera i la vinya. Hi ha algunes granges agrícoles i fàbriques.

Persones il·lustres

Laia Sanz Pla-Giribert, (Corbera de Llobregat, 11 de desembre de 1985). Pilot de trial campiona del món en nombroses ocasions.

Gastronomia

Productes típics de Corbera de Llobregat:
Els corbs, galetes elaborades artesanalment amb una recepta de pasta cabrada única, ametlla marcona i cacau belga de la millor qualitat.
Els t'olis, torrades elaborades amb pa 100% artesanal, sense conservants ni colorants amb oli d'oliva extra verge d'arbequina amb D.O.P.
Encara es poden trobar embotits i productes de xarcuteria elaborats artesanalment, seguint receptes tradicionals, de molt bona qualitat.

Vivències, curiositats i llegendes

La Disfressada és un ball autòcton de Corbera que es ballava per Carnestoltes, amb un vestit típic, acompanyada de flabiol i tamborí.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major d'hivern el 17 de gener (St. Antoni Abad), i els caps de setmana més propers a aquesta data.

Festa Major d’estiu el 22 de juliol (Sta. Magdalena). Activitats durant tot el mes de juliol.

Aplec de Sant Ponç el segon diumenge de maig.

Des del primer cap de setmana fins el segon de gener, representació del Pessebre Vivent.

Entorn, que veure, què fer

Fer rutes per la natura.

Passejar pel nucli històric: el recinte fortificat de l’antic castell, l’antic hospital de Pelegrins, el Casal de Santa Magdalena, l’església de Santa Maria o la rectoria entre d’altres punts d’interès turístic.

Visitar el monestir de Sant Ponç.

Links d’interès i documentació adjunta:

Mapa de punts d’interès

Què fer a Corbera de Llobregat

Resum de la visita a Corbera de Llobregat

Àlbum de fotografies de Corbera de Llobregat



Cabrils, Maresme

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 9 de març de 2025 19:57:47

Al municipi hi trobem, a part del poble de Cabrils, el veïnat del Sant Crist, un grapat de masos i més d'una trentena d'urbanitzacions.

Limita al nord amb  els termes d'Òrrius i Argentona, a l'est amb Cabrera de Mar, al sud amb Vilassar de Mar i la façana marítima i a l'oest amb Vilassar de Dalt.

Lentorn físic

Entre els cims de Cirers, Montcabrer i Sant Mateu, Cabrils conserva l'encant d'una vila rural d'origen agrícola envoltada d'abundants boscos de pins i alzines, terra fèrtil per als bolets. Entre el mar i la muntanya, és un territori ple de contrastos que convida a conèixer-lo amb detall.

Cabrils està ple de contrastos i de tresors amagats que de ben segur us deixarà un bon gust de boca. És una combinació perfecta de modernitat i tradició. Passejant pels seus carrers s’ensuma el caliu dels elements quotidians de sempre. És un poble on es respira qualitat de vida en autèntic estat pur.

Història, cultura, economia

Dins el terme, on han estat trobades restes de vil·les romanes al voltant de l’església pre-romànica de Sant Cristòfol de Cabrils.

El nom de Cabrils ja està documentat l’any 996 en un document de compra-venda, mentre que l’ermita de Sant Cristòfol, al barri de Sant Crist, és prèvia al segle VIII. Cabrils era doncs un nucli actiu a l’edat mitjana. Però encara es conserven restes arqueològiques molt més antigues que remunten el poblament del territori a l’època dels ibers, anteriors encara a l’època romana.

El lloc de Cabrils s'esmenta des del 1037, com a part de la jurisdicció del veí castell de Vilassar de Dalt fins al 1821, quan aconseguí ser municipi independent amb administració pròpia.

Eclesiàsticament depenia de Sant Genís de Vilassar fins al 1779, quan l'església de la Santa Creu assolí la categoria de parròquia.

La població havia estat estacionaria des del segle XIX i fins als anys seixanta, quan la funció d'estiueig i l'augment de la construcció de segones residències, fan créixer notablement la seva població.

El 16 de juny de 2007 per primera vegada a la història, el municipi va tenir com a alcaldessa a una dona.

Pel que fa a les entitats culturals, hi ha la Societat la Concòrdia, de caràcter mutualista, que agrupa les principals activitats culturals; conté una sala teatral construïda el 1917 i remodelada el 1983. Prop de la zona esportiva hi ha l’Arbotèrum de Catalunya, que ofereix una mostra de la flora típica dels boscos mediterranis i que també acull el Centre d’Estudis Naturalistes.

La base econòmica tradicional ha estat l’agricultura, especialment els tarongers, les maduixes i les flors. La progressiva urbanització del sòl ha restat terreny als productes hortícoles i de flors i plantes ornamentals. Resten, però, alguns masos dedicats encara al conreu de les terres. Hi ha l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), amb els departaments de tecnologia hortícola, genètica vegetal i protecció vegetal.

El principal motor econòmic és la restauració i també compta amb un important nombre de zones residencials de primera qualitat. Tant és així, que el barri cabrilenc de Montcabrer n’és de les més antigues de tot l’Estat espanyol.

Comentaris

La visita a Cabrils la vàrem fer amb un dels nostres germans i la seva dona que hi viuen.

Vivències, curiositats i llegendes

Els Gegants de Cabrils es diuen Esteve i Eulàlia, fan 3,5 metres d'alçada i van ser estrenats el maig del 2004. Els anteriors gegants es deien Cristòfol i Helena.

Persones il·lustres

Josep Tolrà i Abellà (Cabrils, 11 d’abril de 1817 — Castellar del Vallès, 21 de juliol de 1882). Industrial, llicenciat en medicina i cirurgia i interessat en la química. Creador de l’empresa Tolrà.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major de la Santa Creu, pels vols del 3 de maig.

Festa Major de Santa Helena, pels vols del 18 d'agost.

Mostra gastronòmica, comercial i d'artesans coincidint amb la festa Major de Santa Helena.

Festes de Sant Antoni, conegudes popularment com els Tres Tombs, per sant Antoni Abat, (gener-febrer).

Diada de les Catifes de flors per Corpus, (maig-juny).

Festival de Música de Cabrils, MUSICAB, durant diversos caps de setmana de juliol i agost.

Fira de tardor a mitjans d'Octubre dedicada als productes naturals (bolets i plantes aromàtiques i medicinals). Dimarts, mercat setmanal.

Entorn, què veure, què fer

Ermita de Sant Cristòfol.

Església de la Santa Creu.

Torre de Can Vehils del segle XVI.

Ca l'Amat del segle XIV.

Can Carbonell: segles XVI-XVIII.

Can Vives, dels segles XVI, XVII.

Mas de Baix.

Castell de Can Jaumar.

Museu i masia de Ca l'Arrà, segle VIII.

Museu-Arxiu de Cabrils.

Arboretum de Catalunya Mostra tots els arbres autòctons de Catalunya.

La fàbrica.

Ruta dels rellotges de sol. Seguir l’enllaç: Ruta relotges de sol

Ruta de les fonts.

Links d’interès i documentació adjunta:

Mapa de punts d’interès

Què fer a Cabrils

Resum de la visita a Cabrils

Àlbum de fotografies de Cabrils



El Papiol, Baix Llobregat

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 6 de febrer de 2022 17:48:52

El terme municipal comprèn, a més de la vila del Papiol, que n’és el cap, les caseries del Papiol de Baix i de Can Puig, els barris de Puigmadrona (del decenni de 1960) i del Pi del Balç, emplaçades sota aquest puig, prop del Llobregat.

Limita al nord amb Valldoreix (del municipi de Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental), a l’est amb Molins de Rei, al Sud amb Pallejà i a l’oest amb Castellbisbal.

Entorn fisic

El Papiol es troba al límit de la comarca del Baix Llobregat, tocant al Vallès Occidental, als darrers contraforts del Parc Natural de Collserola i drenat per diversos torrents tributaris del Llobregat, la riera de Rubí i la riera de Vallvidrera abans de desembocar en el propi Riu Llobregat. El territori és molt accidentat, amb el punt més alt al cim Puig Madrona, de 336 m, i una gran part forma part del parc de Collserola.

Castell del Papiol

Història, cultura, economia

Existeixen vestigis d’un poblat ibèric situat a dalt del Puig de la Madrona i d’una vil·la romana.

L’origen medieval de la població se centra al castell del Papiol, esmentat el 1116 en un conveni pel qual el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, cedí en feu als germans Arnau, Bernat i Ramon Pere el castell del Papiol, juntament amb la jurisdicció civil i criminal i el mer i mixt imperi. El nou senyor del castell, que fins aleshores l’havia tingut sota la senyoria del sobirà, cedí aquell mateix any tot el domini i jurisdicció de la baronia del Papiol a Ramon Despapiol. El 1505 la baronia passà, per enllaç matrimonial, als Marimon i després als Guimerà, senyors de Llorac. El 1587 Gispert de Guimerà i de Llupià adquirí de Felip II de Castella la jurisdicció del castell del Papiol a perpetuïtat. Maria de Guimerà, casada amb el baró de Vilassar Pere Desbosc i Santvicenç, fou hereva del castell i de la baronia del Papiol, que vengué al mercader Francesc Argemir, que en fou investit el 1661. Posteriorment, el castell del Papiol i la quadra de Roquer passaren a diferents posseïdors i finalment, per successió familiar, als Almirall. Valentí Almirall i Llozer, el polític i escriptor que fou un dels dirigents del federalisme i teòric del catalanisme – Lo catalanisme (1886) i Memorial de greuges (1885)-, fou baró del Papiol, bé que mai no va retreure aquest títol.

L’antiga parròquia del terme era la de Santa Eulàlia de Madrona; el 1315 el rei Jaume II, atesa la demanda de Galceran Despapiol, senyor del castell, autoritzà el trasllat de la parròquia de l’emplaçament primitiu al nucli habitat situat prop del castell. A partir d’aleshores la nova parròquia s’anomena Santa Eulàlia del Papiol i l’antiga església, que fou un temps parroquial, restà com a capella de Sant Pere de Madrona i des del segle XVIII com a santuari de la Salut. El terme parroquial de Santa Eulàlia del Papiol era el mateix de l’antiga parròquia, que s’estenia a ambdós vessants de Puig Madrona; fins el 1867 conservà, encara, les masies de Can Montmany i Can Barba de Madrona, que li foren separades aleshores per a agregar-les a la parròquia de Valldoreix.

L’església parroquial del Papiol està dedicada a Santa Eulàlia de Mèrida, copatrona de la localitat. Sant Antoni de Pàdua n’és el copatró.

Al Papiol hi ha un ric i dinàmic teixit associatiu.

Tradicionalment havia estat un petit nucli agrícola i industrial, amb bòbiles i indústries tèxtils, però actualment és sobretot un nucli residencial Tot i que encara conserva extensos i productius camps de cirerers.

La majoria d’empreses estan en el polígon de l’antic Camp de les Forques, que va del torrent Gavatx al de les Argiles. En la indústria destaca el ram del metall.

Can Bou – Casa de pedra

Comentaris

El Papiol és un municipi força singular del Baix Llobregat, dins de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb molts indrets i racons per descobrir i gaudir. És un poble mil·lenari, que es va anar construint sobre un turó d’uns 160 m d’altura al voltant del castell (s. X).

A només 20 minuts de Barcelona, té una ubicació i un entorn privilegiats i bona comunicació. No és un lloc de pas i, precisament per això, s’hi viu amb tranquil·litat. La seva extensió és de 8,96 km² i el seu patrimoni natural és molt ric i atractiu. La major part del terme és accidentat. És una porta d’accés al Parc Natural de Collserola, i també al parc fluvial del riu Llobregat. Conserva una personalitat i un tarannà propis d’un poble petit, on les relacions entre veïns són properes i familiars.

Curiositats i llegendes

Cal esmentar per la seva particularitat l’existència del taller de construcció d’orgues de Gerhard Grenzing.

El Cavall Armat. Bèstia de foc de les festes del Papiol. Cada cop més present en les festes, acompanyat de diables, timbalers i grallers i en el context de correfocs.

Com a bèstia de foc, va néixer el 1998. Els fets històrics en què està inspirada, però, són medievals, de finals del segle XII, de quan al senyor del Castell del Papiol d’aquell moment, Raimon Despapiol, com a vassall del rei Pere I, se’l va encarregar contribuir a la defensa militar del regne amb un cavall preparat per a la guerra i acompanyat de soldats, una mena de tanc de l’època.

Racó de les màscares

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Setmana Cultural a l’abril coincidint amb la celebració de la Diada de Sant Jordi.

Festa de la Cirera, el primer cap de setmana de juny.

Festa Major, el darrer cap de setmana de juliol.

Aplec de la Salut del Papiol, el segon diumenge de setembre.

Festes de Santa Eulàliade Mèrida, copatrona de la localitat, el 10 de desembre.

Entorn, que veure, què fer

El Castell.

La Rectoria.

Passejar pels carrers del nucli urbà i parar atenció als racons interessants.

Anar fins a l’ermita de la Mare de Déu de la Salut i el puig Madrona.

Rutes a peu o en bicicleta per la muntanya i la riba del riu Llobregat.

Casa Rectoral

Links i adjunts

Mapa de punts d’interès

Què fer a El Papiol

Resum de la visita

Àlbum de fotografies de El Papiol



Pallejà, Baix Llobregat

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 1 d'agost de 2021 17:44:10

Al municipi hi trobem el poble de Pallejà, el raval de la Magina i l’urbanització Fontpineda.

Limita al nord amb Corbera de Llobregat i Castellbisbal (Vallès Occidental), a l’est amb el Papiol i Molins de Rei, al sud amb Sant Vicenç dels Horts i la Palma de Cervelló i a l’oest amb Corbera de Llobregat.

Entorn fisic

La vegetació natural de la zona apareix a la vessant de la muntanya, on encara queden restes de la típica vegetació mediterrània amb sotabosc abundant. Això vol dir que tampoc tenim una gran zona boscosa, ja que la gran activitat humana que es desenvolupa en aquest indrets van fer que les zones boscoses entressin en recessió.

Si a més tenim present que la zona té un típic clima mediterrani, i que part del terreny on es podria desenvolupar la vegetació és calcari, el que vol dir que el sòl és de molt lenta evolució i per tant petit l’espai que tenen les arrels per créixer, és clar que la vegetació que trobarem serà de fulla petita i dura per evitar les pèrdues d’aigua en les èpoques de sequera, i que després d’un incendi sigui molt lenta la recuperació de la vegetació.

Així, el més fàcil és observar petites zones boscoses de pi i una vegetació de fulla endurida i petita en la que predominen plantes com el llentiscle, la farigola, el romaní, l’estepa, la gatosa, el margalló, el garric, el ginebró, … que ocupa gran part de les Planes després dels incendis que acabaren, fa anys, amb el bosc i la vinya de la zona.

Casa de la Vila

Història, cultura, economia

Orígens de Pallejà:

El nom de Pallejà és d’origen llatí i prové de la paraula Palladianum, que significa casa de Palladi. La primera referència escrita del poble data de l’any 915, tot i que la zona on es troba situat ja estava habitada en el segle I aC. Es coneix l’existència d’una vil·la romana anomenada Ca l’Esplugues que es troba a l’extrem sud de l’actual nucli urbà i molt a prop d’un curs d’aigua, la riera Fonda.

Edat mitjana:

Durant l’edat mitjana, el municipi va ser reconquerit pels Comtes de Barcelona, com tota la comarca, i va passar a formar part de la baronia de Cervelló. Va ser en aquest moment quan es va començar a aixecar al voltant de l’església de Santa Eulàlia el que ara coneixem com a nucli urbà i, en concret, la plaça J. Verdaguer, els carrers Sant Francesc, Martí i Julià i Torres i Bages. Va ser també durant aquesta època quan es van començar a estendre els masos o cases de pagès, construïts per conrear les terres a les planes i turons, entre els quals hi ha el Castell, que era l’antiga residència del senyor jurisdiccional (encarregat de protegir el poble dels atacs de l’enemic).

L’economia del municipi es va centrar durant molts segles en l’agricultura i, sobretot, en el conreu de cereals, vi, oli, garrofes i ametlles, entre d’altres productes. A partir del segle XIX, va augmentar la producció de vi, fins que la fil·loxera va arruïnar les vinyes. I ja al segle XX, ha estat molt important la fruita de regadiu, com ara el préssec, la maduixa i el tomàquet de conserva. Moltes masies s’han conservat fins ara.

La industrialització:

Tot i el passat agrícola de Pallejà, a partir del segle XVII es comencen a tenir les primeres referències de l’extracció de pedra per fer calç i guix blanc, que van ser importants per a l’economia de la població fins a finals del segle XIX i part del XX.

Noves tècniques industrials van derivar els forns en la instal·lació de bòbiles i una gran fàbrica de ciment. També han tingut importància indústries tèxtils i tallers metal·lúrgics. Però, sens dubte, és el procés d’industrialització de l’Àrea Metropolitana de Barcelona el que marca de forma clara l’actual dependència del sector.

La situació estratègica del municipi i les bones comunicacions en matèria de transport amb la ciutat comtal i amb la resta de la comarca han fet possible que moltes empreses hagin decidit instal·lar-s’hi, un fet que ha comportat que Pallejà hagi augmentat notablement la seva població en els darrers anys.

L’agricultura havia estat la principal font de riquesa de Pallejà fins a la primera meitat del segle XX. L’ampliació i la modernització de la xarxa de comunicacions de nivell comarcal i estatal, juntament amb la instal·lació d’algunes fàbriques i de grans magatzems, han reduït la superfície de conreus i dispersat la mà d’obra, que es dirigeix a les poblacions veïnes. L’agricultura ha sofert una regressió a favor de la indústria i els serveis. Als terrenys encara conreats predomina l’agricultura de regadiu. Els principals conreus són els fruiters (peres, pomes, préssecs, prunes, etc.) i les hortalisses.

La industrialització s’inicià vers el 1950 i els sectors més destacats han esdevingut el de la construcció, el metal·lúrgic, el químic i el de la fusta. Ha esta també important l’extracció i transformació de materials geològics per a fer-ne calç i ciment.

El Castell

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa de benvinguda als nous Quarantins. El mes de gener.

Festa Major de Santa Eulàlia. Al voltant del dia 12 de febrer.

Festa de la Primavera. Durant tot el mes de maig.

Fira de comerç i Mercat de pagès. El mes de maig.

Festa Major d’estiu. El mes de juliol.

Festa Major de Fontpineda.

El mes de juliol. Concert Santa Cecília. Al voltant del dia 22, que es commemora la diada de Santa Cecília.

Entorn, que veure, què fer

Museu Municipal de Pallejà, Masia Museu.

L’Església de Santa Eulàlia de Pallejà.

Les Masies del segle xix.

L’ Ajuntament.

El Castell de Pallejà.

L’ Espai Natural de les Rovires.

Les Planes.

El riu Llobregat.

Villa Esperanza

Links d’interès i documentació adjunta

Mapa de punts d’interès

Què fer a Viladecans

Resum de la visita

Àlbum de fotografies



Aquest lloc web utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc, accepteu el nostre ús de galetes.  Política de galetes