Blog Image

Municipis Catalans

Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 15 de juny de 2025 18:07:23

Data de visita:          25 de març de 2024

A més del poble de Torrelles, cap de municipi, el terme comprèn el veïnat de Torrelletes, els ravals Gener, Mas, Perruca i Roig i les urbanitzacions com Can Coll, Can Güei, Can Güell, Can Tarrida i Cesalpina.

El terme confronta al nord amb Cervelló i Sant Vicenç dels Horts, a l'est amb Santa Coloma de Cervelló, al sud-est amb Sant Climent de Llobregat, al sud-oest i oest amb Begues i a l'oest amb Vallirana.

Entorn fisic

El territori del terme municipal, delimitat per la carena de les muntanyes que encerclen tot de petites valls de pinedes i antigues vinyes reconvertides en camps de cirerers conserva l'encant d'aquelles viles acollidores que ens conviden a descobrir la riquesa natural de l'entorn i gaudir del seu paisatge. És molt muntanyós i es troba solcat per la Riera de Torrelles i els seus afluents, que desguassa al riu Llobregat.

El clima, mediterrani litoral, presenta un estiu assolellat i molt sec. A la tardor tenen lloc les típiques tempestes, si bé les precipitacions són molt irregulars al llarg de l'any. El gener és el mes més fred.

Història, cultura, economia

El lloc de Torrelles formà una quadra dins el terme del castell de Cervelló. Com que el lloc és documentat des del segle X, de molt abans que en fossin senyors els Torrelles, i que aleshores també s'esmenta la riera de Turrilias (957), el topònim devia designar en origen un lloc on hi havia torres o torrelles (s'han trobat vestigis d'una torre de defensa, la torre del Senyor, datada al segle XIV), al fons de la vall, sinó que més aviat devien ser situades en alguna de les muntanyes que envolten i tanquen la vall, ja que aquesta, si bé és un bon recer, no té, en canvi, cap posició visualment dominant.

El 966 els executors del testament del comte Miró de Barcelona donaren a la seu de Barcelona la meitat dels alous de Cervelló, entre els quals s'esmenta el de Torrelles. Donaren també a la seu les esglésies del castell de Cervelló, entre les quals hi ha les de Torrelles. Més tard, el 992, quan testà el comte Borrell, confirmà les dites esglésies i els dits alous a la seu de Barcelona. El 1089 Humbert, fill de Gerbert, féu testament abans d'anar a Terra Santa i donà a l'església de Sant Martí de Torrelles una peça de terra i unes vinyes, mentre que al seu fill Ramon llegà la vall de Torrelles i l'església de Sant Martí, amb els seus termes pertinents. Segons el fogatjament de vers el 1368, la quadra de Torrelles, del terme del castell de Cervelló, era d'Arnau de Torrelles. El 1436 Martí Benet de Torrelles i de Fonollar era senyor de les quadres de Torrelles i de Pallejà en feu de la ciutat de Barcelona; en aquest any, el senyor Torrelles suplicà als consellers barcelonins que el desagreugessin perquè el senyor del castell de Cervelló li havia capturat un vassall per delicte comès en terra de Torrelles. Els plets entre els senyors de Cervelló i de Torrelles devien ser freqüents, ja que el 1482 Pere de Torrelles i de Sentmenat, senyor de la quadra de Torrelles, era l'agent d'una causa que es tractava a la casa de la ciutat de Barcelona amb Maria Aldonça de Bellera, senyora de la baronia de Cervelló, com a deferent. No sabem fins quan els Torrelles, de la branca que foren també senyors de Pallejà, degueren posseir la senyoria del lloc, però devers la fi del segle XVIII la seva jurisdicció es repartí entre el rei i el marquès de la Manresana.

De les entitats culturals cal destacar l'Ateneu Torrellenc, que té teatre des del 1940 i del qual depenen l'Esbart Sant Martí, creat el 1965. Cal esmentar també, entre altres, l'Associació de Dones Pla de les Bruixes, el Centre Excursionista Torrellenc, l'Esplai Arc de Sant Martí i l'Associació Naturalista Torrellenca.

La base econòmica del municipi ha estat tradicionalment l'agricultura. Trobem principalment cereals i vinya, però el producte més important és la fruita, sobretot els cirerers.

La implantació de la indústria s'ha produït sobretot en les darreres dècades del segle XX, i es basa especialment en els sectors metal·lúrgic, de la fusta, de l'alimentació i de la construcció. S'ha impulsat també el sector de serveis. Cal recordar l'emplaçament al municipi del parc temàtic Catalunya en Miniatura, exposició permanent i a l'aire lliure.

Personatges il·lustres

Josep Maria Reguant i Gili (Torrelles de Llobregat, 3/02/1941). Psiquiatre i polític, diputat al Parlament de Catalunya en la IV Legislatura.

Joan Rigol i Roig (Torrelles de Llobregat, 4/04/1943). Polític, militant d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) fins al 2015, president del Parlament de Catalunya entre el 1999 i el 2003.

Antonio Sánchez Barranco (Barcelona, 3/01/1969). Percussionista, multi instrumentista i efectista resident a Torrelles de Llobregat.

Curiositats

A Torrelles de Llobregat hi ha un dels pocs cementiris d'animals de Catalunya.

Gastronomia

Entre els seus productes típics trobem les cireres, que donen origen a la Fira que anualment es celebra, així com les torretes (pastes típiques) i els embotits. També es pot comprar una excel·lent mel.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major de Sant Pau. El 25 de gener.

Concurs d’estelladors. Dins del programa de la Festa Major de Sant Pau.

Festa dels Tres Tombs. Cap a la segona quinzena del mes d'abril.

Festival de música Tascó Rock. Segon trimestre de l’any.

La Festa de la Cirera. El primer cap de setmana de juny.

La Setmana Jove. Té lloc durant l’estiu.

Festa Major de Sant Martí. L’11 de novembre.

La Moixiganga de Torrelles. Ball popular.

Llocs dinterès, què veure, què fer

Ateneu Torrellenc.

La torre del Senyor.

Algunes masies i cases pairals, com Can Balasch, Can Blai, Cal Carcana o Can Güell.

Parc turístic cultural de Catalunya en Miniatura.

Museu del Cinema i de Torrelles.

Coves de Can Riera (també conegudes com el "Antelope Canyon Català", amb gran atractiu turístic.

Diverses rutes per el municipi.

Links d’interès i documentació adjunta:

Mapa de punts d’interès

Què fer a Torrelles de Llobregat

Resum de la visita a Torrelles de Llobregat

Àlbum de fotografies de Torrelles de Llobregat



Corbera de Llobregat, Baix Llobregat

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 11 de maig de 2025 18:22:37

Data de visita:          28 d'agost de 2019 i 26 de setembre de 2020

Al municipi hi trobem els pobles de Corbera de Baix, Corbera de Dalt, els veïnats de l'Amunt i l'Avall i una trentena d'urbanitzacions.

Els seus límits, són al nord Castellví de Rosanes i Sant Andreu de la Barca, a l'Est amb Castellbisbal (Vallès Occidental), al sud amb Pallejà, la Palma de Cervelló i Cervelló i a l'Oest amb Gelida (Alt Penedès).

Entorn fisic

La vila de Corbera de Llobregat, a 25 quilòmetres de Barcelona, a la comarca del Baix Llobregat, està situada a la vora dreta del riu que li dóna nom i al sud de l'afluent Anoia. S'estén des del puig d'Agulles i la Creu de l'Aragall fins a aigües avall de la riera de Sant Joan o de Corbera, que desemboca al Llobregat. Les serres de Santa Magdalena, al nord, i d'Ordal, al sud-oest, envolten una bona part del municipi.

El clima és mediterrani litoral. A l'estiu, els anticiclons subtropicals provoquen una situació força estable de temps assolellat i sec que s'allarga fins a la tardor, quan comencen a aparèixer les tempestes típiques. Les precipitacions són molt irregulars i el mes de gener és el més fred de l'any.

Història, cultura, economia

El terme Corbera consta ja en documents referents als límits del Castell de Cervelló l'any 992. El Castell de Corbera el trobem documentat l'any 1032 en el testament de Guillem de Mediona, el qual n'era el propietari i senyor. Guillem va llegar dues terceres parts del Castell a la seva filla Quixol.

La capella de Santa Magdalena consta en documentació de l'any 1295 i el primer senyor del Castell i propietari de tot el terme que duu el cognom Corbera fou Romeu de Corbera, també per aquestes dates. Fins a primers del segle XVII estigué en possessió dels Corbera; però a partir de llavors va pertànyer a la família Mora, Ciutadans Honrats de Barcelona. Manuel Antic i de Mora va obtenir del rei el reconeixement de la baronia com a títol del regne a finals del segle XVIII i seguidament passà als Ramon per herència fins que Pau Joan de Ramon morí sense successió l'any 1948.

El monestir de Sant Ponç, tot i pertànyer al terme municipal de Cervelló sempre ha dut el nom de Sant Ponç de Corbera, ja que ha estat lligat socioeconòmicament i parroquialment a Corbera des que se'n té notícia (s.XVI). El monestir de Sant Ponç és un exemplar magnífic d'estil romànic llombard del segle XI. Al barri de l'Amunt hi ha la capella de Sant Cristòfol, d'origen preromànic.

L'església parroquial de Santa Maria de Corbera fou ampliada durant els segles XIV, XV i XVI amb diferents capelles i sagristia. Les capelles eren dedicades a Sant Joan, Sant Martí, Santa Magdalena, etc. També va ser renovada i ampliada en els segles XVIII, XIX i XX fins arribar al moment i situació actuals. A l'església s'hi venera la imatge de Santa Magdalena (s.XV) que és una talla gòtica de gran bellesa. També es conserva la imatge de la Mare de Déu de la Llet, procedent del monestir de Sant Ponç, que és una talla romànica policromada (s. XII-XIII).

A la part baixa de Corbera fou construïda, el 1947, una nova església, també parroquial, dedicada a Sant Antoni Abat.

Corbera és un municipi acollidor, amb moltes entitats culturals i esportives que fan que la vila s'enriqueixi amb la col·laboració incondicional dels seus propis habitants.

L'explotació de guixeres es va convertir en el modus vivendi des del segle XIX sobrevivint fins la postguerra. Durant els anys '50 es van començar a usar aparells que substituïen pics i pales en els treballs a les guixeres. Els forns de guix funcionaven amb la fusta dels boscos de la rodalia portada per rucs dirigits per traginers. El 1945 es va començar a transportar la llenya amb camions. La vinya i els horts també van sobreviure fins la postguerra. En el moment en què la fil·loxera va malmetre els conreus vitivinícoles es va plantar cep americà i préssec.

La construcció massiva d'urbanitzacions de segona residència ha provocat variacions en les activitats econòmiques del municipi que han portat a una recessió de l'agricultura. Els seus cultius de regadiu són cirerers, presseguers o productes d'horta; més abundants són els de secà, basats en el conreu de l'olivera i la vinya. Hi ha algunes granges agrícoles i fàbriques.

Persones il·lustres

Laia Sanz Pla-Giribert, (Corbera de Llobregat, 11 de desembre de 1985). Pilot de trial campiona del món en nombroses ocasions.

Gastronomia

Productes típics de Corbera de Llobregat:
Els corbs, galetes elaborades artesanalment amb una recepta de pasta cabrada única, ametlla marcona i cacau belga de la millor qualitat.
Els t'olis, torrades elaborades amb pa 100% artesanal, sense conservants ni colorants amb oli d'oliva extra verge d'arbequina amb D.O.P.
Encara es poden trobar embotits i productes de xarcuteria elaborats artesanalment, seguint receptes tradicionals, de molt bona qualitat.

Vivències, curiositats i llegendes

La Disfressada és un ball autòcton de Corbera que es ballava per Carnestoltes, amb un vestit típic, acompanyada de flabiol i tamborí.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major d'hivern el 17 de gener (St. Antoni Abad), i els caps de setmana més propers a aquesta data.

Festa Major d’estiu el 22 de juliol (Sta. Magdalena). Activitats durant tot el mes de juliol.

Aplec de Sant Ponç el segon diumenge de maig.

Des del primer cap de setmana fins el segon de gener, representació del Pessebre Vivent.

Entorn, que veure, què fer

Fer rutes per la natura.

Passejar pel nucli històric: el recinte fortificat de l’antic castell, l’antic hospital de Pelegrins, el Casal de Santa Magdalena, l’església de Santa Maria o la rectoria entre d’altres punts d’interès turístic.

Visitar el monestir de Sant Ponç.

Links d’interès i documentació adjunta:

Mapa de punts d’interès

Què fer a Corbera de Llobregat

Resum de la visita a Corbera de Llobregat

Àlbum de fotografies de Corbera de Llobregat



Cervelló, Baix Llobregat

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 21 d'abril de 2025 18:09:48

Al municipi hi trobem el poble de Cervelló, el veïnat de la Llibra, el raval de Grab i més d'una dotzena d'urbanitzacions.

Limita al Nord amb Corbera de Llobregat i la Palma de Cervelló, a l'est amb Sant Vicenç dels Horts, al sud amb Torrelles de Llobregat i Vallirana i a l'oest amb Subirats i Gelida, aquests dos darrers de l'Alt Penedès.

Entorn fisic

Situat a només vint quilòmetres de Barcelona, en plena natura i rodejat per muntanyes.

El punt més alt del municipi està situat al puig d'Agulles, dins el paratge de l'Ordal, a una cota de 653,65 metres. El nucli urbà està situat a la vall de la Riera de Cervelló, a cotes d'entre 100 i 180 metres.

Hidrogràficament, el municipi es divideix en dues conques, per una banda la riera de Cervelló i per l'altre la riera de Rafamans.

El patrimoni natural de Cervelló aplega una gran riquesa d'espècies florals destacades com la garriga amb romaní, les pinedes de pi blanc, l'avellanosa amb falgueres, etc. Pel que fa a la fauna, cal mencionar la presència de senglars, guineus, fagines, genetes i teixons, que troben refugi en les zones d'alzines i en les fondalades més ombrívoles. A nivell geològic trobem l'avenc d'en Roca, situat a prop del coll de l'Ordal, amb més de 60 metres de fondària i una sala subterrània.

El clima, mediterrani litoral, presenta un estiu assolellat i molt sec. A la tardor tenen lloc les típiques tempestes, si bé les precipitacions són molt irregulars al llarg de l'any. El gener és el mes més fred.

Història, cultura, economia

Els orígens els trobem amb restes del neolític a l'entorn del temple romànic de Santa Maria de Cervelló i a les Penyes del Rector o Roca Plana (hi manca un estudi arqueològic més aprofundit). Després ja trobem que a la roca del castell, abans d'aquesta construcció, hi havia poblats de l'època del bronze. Durant l'època romana se sap que a la zona hi havia moltes vinyes i es feia vi; les restes mes properes són a Sant Vicenç dels Horts (o bé el nom de Vallirana que deriva d'un antropònim, Valerius).

L'origen del municipi de Cervelló el trobem al castell de Cervelló, que guardava el camí d'Ordal que duia al Penedès. Tot això ho trobem documentat a principis del segle X, quan el castell encara pertanyia al comte de Barcelona. Aquest castell va donar lloc al llinatge nobiliari dels Cervelló, que durant molts segles van ser propietaris del castell i de les terres que l'envoltaven. Això va donar lloc a un municipi dispers, format per masies i masos isolats dins el terme municipal.

A partir del segle XVI, el poder feudal dels senyors comença a minvar a mesura que les municipalitats, amb el suport del rei o del Consell de Cent barceloní, van anar augmentant la seva importància.

El 1714, la derrota catalana a la Guerra de Successió marca el final d'una època. La destrucció del castell per ordre de Felip V en va ser una de les primeres conseqüències.

És a partir de la segona meitat del Segle XVIII, amb la construcció per Carles III de la carretera de Barcelona a València, quan es forma el nucli agrupat de Cervelló, que fins aquell moment havia estat un poble rural, dedicat bàsicament a una agricultura mancada de recursos i gairebé sense activitat industrial, tret d'alguna pedrera i alguns molins industrials o paperers.

És a partir de la construcció de la carretera quan s'inicia el procés d'industrialització de Cervelló, basat especialment en la indústria del vidre, impulsada per Joaquim Mensa i Prats a partir del 1855, i que va gaudir de gran prosperitat.

De la nostra història més recent destaca el naixement, el 19 de gener de 1899, de Josep Tarradellas i Joan, el primer president de la Generalitat de Catalunya després de la restauració de la democràcia. Les seves despulles descansen al panteó familiar del cementiri de Cervelló, juntament amb els seus pares, esposa i filla. Cada any, coincidint amb la data de la seva mort, el 10 de juny, l'Ajuntament li ret homenatge amb una ofrena floral a la rambla, que porta el seu nom, amb la participació de partits polítics, entitats i associacions socials, culturals i esportives de la localitat i de tot Catalunya.

Al municipi han tingut residència personatges destacats del panorama artístic i cultural català, com Frederic Soler Pitarra, Anselm Clavé i Lola Anglada. El gran comediògraf i un dels impulsors del teatre català del segle XIX, Frederic Soler Pitarra, va viure a la masia que continua portant el seu nom i va escriure un poema basat en un fet real ocorregut a la masia de Can Pi, "La Pubilleta".

Actualment, l'agricultura ha desaparegut i la base econòmica de Cervelló és la indústria. El sector metal·lúrgic està representat per diverses empreses; hi ha també una fàbrica de sedes, una altra de paper i una de vidre, amb molta tradició. També tenen cellers on s'elabora vi i cava.

Personatges il·lustres

Manuel Rovira i Serra (Barcelona, 1865 - Cervelló, 1929), dramaturg, poeta i advocat.

Remei Bosch i Salamó (La Bisbal d'Empordà,1875 - Salt, 1948), mestra de Cervelló durant vint-i-un anys.

Emili Serra i Mac (Barcelona, 1878 - 1963), pianista, compositor i director.

Lola Anglada i Sarriera (Barcelona, 1892 - Tiana, 1984), narradora infantil i dibuixant. Les seves estades a Cervelló van fer reorientar la seva vida personal i artística.

Canut Sàbat i Guitart (Cervelló, 1893 - Barcelona, 1973), cantant d'òpera i sarsuela -baix-.

Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 1899 - Barcelona, 1988), CXXV president de la Generalitat de Catalunya (1954-1980).

Jaume Mestres i Pérez (Barcelona, 1907 - Cervelló, 1994), compositor, director d'orquestra i empresari de teatre musical barceloní.

Àngel Bertran i Montserrat (Cervelló, 1922 - Barcelona, 1995), pintor paisatgista.

Rafael Bertran i Montserrat (Cervelló, 1924 -Barcelona, 2003), escriptor, dramaturg, poeta i advocat.

Carles Camps i Mundó (Cervelló, 1948), poeta.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major arriba el darrer cap de setmana de juliol.

Festa de Santa Maria de Cervelló, copatrona, "Festa Major Petita" el dia 19 de setembre.

Festa de la, Mare de Déu del Remei. El segon diumenge d'octubre es fa l'Aplec a la capella del Remei del Mas Vila. Per tradició l'organitzen any sí, any no, les parròquies de Cervelló i de Sant Vicenç dels Horts (l'any 2020 l'organitzarà Cervelló).

Festa de Sant Esteve, patró de Cervelló el 26 de desembre.

Festa de Sant Sebastià, el dia 20 de gener. Festa del vot de poble, en agraïment al sant per haver deslliurat a la població d'unes epidèmies que assolaren bona part de la població catalana la primera meitat del s. XIX. La festa l'organitza l'entitat Germandat de Sant Sebastià el diumenge abans o després del dia 20.

Aplec de Sant Ponç  el segon diumenge de maig. Tot i que el dia de la festa del sant s'escau el dia 11 de maig, per tradició l'aplec al monestir és el cap de setmana més proper. L'edifici és terme municipal de Cervelló.

Fira del Comerç. Al mes de maig es celebra la Fira dedicada al comerç, les empreses i les entitats del municipi i de localitats veïnes i, fins i tot, de fora de Catalunya, al llarg del carrer Major.

Llocs dinterès, què veure, què fer

Església parroquial de Sant Esteve.

Ruïnes del castell de Cervelló.

Església de Santa Maria de Cervelló s. XI.

Monestir priorat benedictí de Sant Ponç s. XI.

Capella del Remei s. XVIII al Mas Vila.

Les masies de Can Sala de Baix, el Mas Pitarra (Can Pitarra) - l'antiga rectoria de la parròquia -, Can Riera, Ca n'Esteve, Can Romagosa del Camí, Torre Vileta, Granja Garcia, entre moltes d'altres.

Links d’interès i documentació adjunta:

Mapa de punts d’interès

Què fer a Cervelló

Resum de la visita a Cervelló

Àlbum de fotografies de Cervelló



El Papiol, Baix Llobregat

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 6 de febrer de 2022 17:48:52

El terme municipal comprèn, a més de la vila del Papiol, que n’és el cap, les caseries del Papiol de Baix i de Can Puig, els barris de Puigmadrona (del decenni de 1960) i del Pi del Balç, emplaçades sota aquest puig, prop del Llobregat.

Limita al nord amb Valldoreix (del municipi de Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental), a l’est amb Molins de Rei, al Sud amb Pallejà i a l’oest amb Castellbisbal.

Entorn fisic

El Papiol es troba al límit de la comarca del Baix Llobregat, tocant al Vallès Occidental, als darrers contraforts del Parc Natural de Collserola i drenat per diversos torrents tributaris del Llobregat, la riera de Rubí i la riera de Vallvidrera abans de desembocar en el propi Riu Llobregat. El territori és molt accidentat, amb el punt més alt al cim Puig Madrona, de 336 m, i una gran part forma part del parc de Collserola.

Castell del Papiol

Història, cultura, economia

Existeixen vestigis d’un poblat ibèric situat a dalt del Puig de la Madrona i d’una vil·la romana.

L’origen medieval de la població se centra al castell del Papiol, esmentat el 1116 en un conveni pel qual el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, cedí en feu als germans Arnau, Bernat i Ramon Pere el castell del Papiol, juntament amb la jurisdicció civil i criminal i el mer i mixt imperi. El nou senyor del castell, que fins aleshores l’havia tingut sota la senyoria del sobirà, cedí aquell mateix any tot el domini i jurisdicció de la baronia del Papiol a Ramon Despapiol. El 1505 la baronia passà, per enllaç matrimonial, als Marimon i després als Guimerà, senyors de Llorac. El 1587 Gispert de Guimerà i de Llupià adquirí de Felip II de Castella la jurisdicció del castell del Papiol a perpetuïtat. Maria de Guimerà, casada amb el baró de Vilassar Pere Desbosc i Santvicenç, fou hereva del castell i de la baronia del Papiol, que vengué al mercader Francesc Argemir, que en fou investit el 1661. Posteriorment, el castell del Papiol i la quadra de Roquer passaren a diferents posseïdors i finalment, per successió familiar, als Almirall. Valentí Almirall i Llozer, el polític i escriptor que fou un dels dirigents del federalisme i teòric del catalanisme – Lo catalanisme (1886) i Memorial de greuges (1885)-, fou baró del Papiol, bé que mai no va retreure aquest títol.

L’antiga parròquia del terme era la de Santa Eulàlia de Madrona; el 1315 el rei Jaume II, atesa la demanda de Galceran Despapiol, senyor del castell, autoritzà el trasllat de la parròquia de l’emplaçament primitiu al nucli habitat situat prop del castell. A partir d’aleshores la nova parròquia s’anomena Santa Eulàlia del Papiol i l’antiga església, que fou un temps parroquial, restà com a capella de Sant Pere de Madrona i des del segle XVIII com a santuari de la Salut. El terme parroquial de Santa Eulàlia del Papiol era el mateix de l’antiga parròquia, que s’estenia a ambdós vessants de Puig Madrona; fins el 1867 conservà, encara, les masies de Can Montmany i Can Barba de Madrona, que li foren separades aleshores per a agregar-les a la parròquia de Valldoreix.

L’església parroquial del Papiol està dedicada a Santa Eulàlia de Mèrida, copatrona de la localitat. Sant Antoni de Pàdua n’és el copatró.

Al Papiol hi ha un ric i dinàmic teixit associatiu.

Tradicionalment havia estat un petit nucli agrícola i industrial, amb bòbiles i indústries tèxtils, però actualment és sobretot un nucli residencial Tot i que encara conserva extensos i productius camps de cirerers.

La majoria d’empreses estan en el polígon de l’antic Camp de les Forques, que va del torrent Gavatx al de les Argiles. En la indústria destaca el ram del metall.

Can Bou – Casa de pedra

Comentaris

El Papiol és un municipi força singular del Baix Llobregat, dins de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb molts indrets i racons per descobrir i gaudir. És un poble mil·lenari, que es va anar construint sobre un turó d’uns 160 m d’altura al voltant del castell (s. X).

A només 20 minuts de Barcelona, té una ubicació i un entorn privilegiats i bona comunicació. No és un lloc de pas i, precisament per això, s’hi viu amb tranquil·litat. La seva extensió és de 8,96 km² i el seu patrimoni natural és molt ric i atractiu. La major part del terme és accidentat. És una porta d’accés al Parc Natural de Collserola, i també al parc fluvial del riu Llobregat. Conserva una personalitat i un tarannà propis d’un poble petit, on les relacions entre veïns són properes i familiars.

Curiositats i llegendes

Cal esmentar per la seva particularitat l’existència del taller de construcció d’orgues de Gerhard Grenzing.

El Cavall Armat. Bèstia de foc de les festes del Papiol. Cada cop més present en les festes, acompanyat de diables, timbalers i grallers i en el context de correfocs.

Com a bèstia de foc, va néixer el 1998. Els fets històrics en què està inspirada, però, són medievals, de finals del segle XII, de quan al senyor del Castell del Papiol d’aquell moment, Raimon Despapiol, com a vassall del rei Pere I, se’l va encarregar contribuir a la defensa militar del regne amb un cavall preparat per a la guerra i acompanyat de soldats, una mena de tanc de l’època.

Racó de les màscares

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Setmana Cultural a l’abril coincidint amb la celebració de la Diada de Sant Jordi.

Festa de la Cirera, el primer cap de setmana de juny.

Festa Major, el darrer cap de setmana de juliol.

Aplec de la Salut del Papiol, el segon diumenge de setembre.

Festes de Santa Eulàliade Mèrida, copatrona de la localitat, el 10 de desembre.

Entorn, que veure, què fer

El Castell.

La Rectoria.

Passejar pels carrers del nucli urbà i parar atenció als racons interessants.

Anar fins a l’ermita de la Mare de Déu de la Salut i el puig Madrona.

Rutes a peu o en bicicleta per la muntanya i la riba del riu Llobregat.

Casa Rectoral

Links i adjunts

Mapa de punts d’interès

Què fer a El Papiol

Resum de la visita

Àlbum de fotografies de El Papiol



Pallejà, Baix Llobregat

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 1 d'agost de 2021 17:44:10

Al municipi hi trobem el poble de Pallejà, el raval de la Magina i l’urbanització Fontpineda.

Limita al nord amb Corbera de Llobregat i Castellbisbal (Vallès Occidental), a l’est amb el Papiol i Molins de Rei, al sud amb Sant Vicenç dels Horts i la Palma de Cervelló i a l’oest amb Corbera de Llobregat.

Entorn fisic

La vegetació natural de la zona apareix a la vessant de la muntanya, on encara queden restes de la típica vegetació mediterrània amb sotabosc abundant. Això vol dir que tampoc tenim una gran zona boscosa, ja que la gran activitat humana que es desenvolupa en aquest indrets van fer que les zones boscoses entressin en recessió.

Si a més tenim present que la zona té un típic clima mediterrani, i que part del terreny on es podria desenvolupar la vegetació és calcari, el que vol dir que el sòl és de molt lenta evolució i per tant petit l’espai que tenen les arrels per créixer, és clar que la vegetació que trobarem serà de fulla petita i dura per evitar les pèrdues d’aigua en les èpoques de sequera, i que després d’un incendi sigui molt lenta la recuperació de la vegetació.

Així, el més fàcil és observar petites zones boscoses de pi i una vegetació de fulla endurida i petita en la que predominen plantes com el llentiscle, la farigola, el romaní, l’estepa, la gatosa, el margalló, el garric, el ginebró, … que ocupa gran part de les Planes després dels incendis que acabaren, fa anys, amb el bosc i la vinya de la zona.

Casa de la Vila

Història, cultura, economia

Orígens de Pallejà:

El nom de Pallejà és d’origen llatí i prové de la paraula Palladianum, que significa casa de Palladi. La primera referència escrita del poble data de l’any 915, tot i que la zona on es troba situat ja estava habitada en el segle I aC. Es coneix l’existència d’una vil·la romana anomenada Ca l’Esplugues que es troba a l’extrem sud de l’actual nucli urbà i molt a prop d’un curs d’aigua, la riera Fonda.

Edat mitjana:

Durant l’edat mitjana, el municipi va ser reconquerit pels Comtes de Barcelona, com tota la comarca, i va passar a formar part de la baronia de Cervelló. Va ser en aquest moment quan es va començar a aixecar al voltant de l’església de Santa Eulàlia el que ara coneixem com a nucli urbà i, en concret, la plaça J. Verdaguer, els carrers Sant Francesc, Martí i Julià i Torres i Bages. Va ser també durant aquesta època quan es van començar a estendre els masos o cases de pagès, construïts per conrear les terres a les planes i turons, entre els quals hi ha el Castell, que era l’antiga residència del senyor jurisdiccional (encarregat de protegir el poble dels atacs de l’enemic).

L’economia del municipi es va centrar durant molts segles en l’agricultura i, sobretot, en el conreu de cereals, vi, oli, garrofes i ametlles, entre d’altres productes. A partir del segle XIX, va augmentar la producció de vi, fins que la fil·loxera va arruïnar les vinyes. I ja al segle XX, ha estat molt important la fruita de regadiu, com ara el préssec, la maduixa i el tomàquet de conserva. Moltes masies s’han conservat fins ara.

La industrialització:

Tot i el passat agrícola de Pallejà, a partir del segle XVII es comencen a tenir les primeres referències de l’extracció de pedra per fer calç i guix blanc, que van ser importants per a l’economia de la població fins a finals del segle XIX i part del XX.

Noves tècniques industrials van derivar els forns en la instal·lació de bòbiles i una gran fàbrica de ciment. També han tingut importància indústries tèxtils i tallers metal·lúrgics. Però, sens dubte, és el procés d’industrialització de l’Àrea Metropolitana de Barcelona el que marca de forma clara l’actual dependència del sector.

La situació estratègica del municipi i les bones comunicacions en matèria de transport amb la ciutat comtal i amb la resta de la comarca han fet possible que moltes empreses hagin decidit instal·lar-s’hi, un fet que ha comportat que Pallejà hagi augmentat notablement la seva població en els darrers anys.

L’agricultura havia estat la principal font de riquesa de Pallejà fins a la primera meitat del segle XX. L’ampliació i la modernització de la xarxa de comunicacions de nivell comarcal i estatal, juntament amb la instal·lació d’algunes fàbriques i de grans magatzems, han reduït la superfície de conreus i dispersat la mà d’obra, que es dirigeix a les poblacions veïnes. L’agricultura ha sofert una regressió a favor de la indústria i els serveis. Als terrenys encara conreats predomina l’agricultura de regadiu. Els principals conreus són els fruiters (peres, pomes, préssecs, prunes, etc.) i les hortalisses.

La industrialització s’inicià vers el 1950 i els sectors més destacats han esdevingut el de la construcció, el metal·lúrgic, el químic i el de la fusta. Ha esta també important l’extracció i transformació de materials geològics per a fer-ne calç i ciment.

El Castell

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa de benvinguda als nous Quarantins. El mes de gener.

Festa Major de Santa Eulàlia. Al voltant del dia 12 de febrer.

Festa de la Primavera. Durant tot el mes de maig.

Fira de comerç i Mercat de pagès. El mes de maig.

Festa Major d’estiu. El mes de juliol.

Festa Major de Fontpineda.

El mes de juliol. Concert Santa Cecília. Al voltant del dia 22, que es commemora la diada de Santa Cecília.

Entorn, que veure, què fer

Museu Municipal de Pallejà, Masia Museu.

L’Església de Santa Eulàlia de Pallejà.

Les Masies del segle xix.

L’ Ajuntament.

El Castell de Pallejà.

L’ Espai Natural de les Rovires.

Les Planes.

El riu Llobregat.

Villa Esperanza

Links d’interès i documentació adjunta

Mapa de punts d’interès

Què fer a Viladecans

Resum de la visita

Àlbum de fotografies



Viladecans , Baix Llobregat

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 18 de juliol de 2021 16:53:43

Al municipi hi trobem la ciutat de Viladecans, els ravals Sales i la Torre Roja, la Caseria la Marina, les urbanitzacions Alba-rosa, el Mas Ratés, la Montserratina i la Muntanya i la Roureda i els polígons industrials Can Batllori, “Can Palmer, Can Sellarès i Congrés Eucarístic”, el Grup Sant Jordi i Roca.

Limita al nord amb Sant Climent de Llobregat, a l’est amb Sant Boi de Llobregat i El Prat de Llobregat, al sud amb la mar Mediterrània i a l’oest amb Gavà.

L’entorn físic

A cavall entre la platja i la muntanya. Un terç del territori el conforma el nucli urbà; la resta són zones forestals, naturals i agrícoles on trobem els aiguamolls del Delta i els més de 2 km. de platges i el Parc Agrari del Baix Llobregat, el rebost de l’àrea metropolitana de Barcelona.

El clima és mediterrani litoral. A l’estiu, els anticiclons subtropicals provoquen una situació força estable de temps assolellat i molt sec que s’allarga fins a la tardor, quan comencen a aparèixer les típiques tempestes d’aquesta estació. Les precipitacions són molt irregulars. Durant la tardor i la primavera és quan plou més. El mes de gener és el més fred de l’any.

Torre i Palau de Can Modolell

Història, cultura, economia

Un dels majors jaciments prehistòrics de Catalunya es troba a la riera de Sant Llorenç de les Canals, on es van trobar, al 2008, ossos fossilitzats de grans animals com cavalls, cérvols, rinoceronts i mamuts de fa més de 50.000 anys.

A partir del segle VI abans de Crist apareixen a la nostra comarca els ibers, que s’instal·len al poblat del puig de Montbaig. En aquella època, a Viladecans, existia el port d’ancoratge de les Sorres, en ús des del segle VI aC fins al V dC. D’aquí s’han trobat àmfores i dos cascos etruscs, un d’ells d’un alt valor. Sota el cementiri i l’ermita de Sales es troben les restes d’una vil·la romana fundada a finals del segle II que es dedicava a la producció i exportació de vi. A Viladecans hi havia una altra explotació romana, on hi havia hagut l’antiga masia de Can Manyoses.

La primera referència escrita de Viladecans es troba en un document del 29 d’abril del 1011 del comte de Barcelona, Ramon Borrell, però fins l’any 1148 no hi ha la menció expressa del nom de la ciutat: “vila de Cans”. En aquesta època es van succeint els senyors feudals, dels quals destaquen els Burgès, que ho van ser del 1265 al 1539. Els actuals edificis de la Torre del Baró, la Torre-Roja i l’ermita de Santa Maria de Sales són el màxim exponent de l’edat mitjana a la nostra població. L’any 1746, Viladecans esdevé parròquia independent de Sant Climent de Llobregat. L’ermita de Sales aixopluga una petita comunitat de deodates, que van desaparèixer el 1334.

Viladecans consolida la seva població entre els segles XVI i XVIII amb la immigració, sobretot occitana, que venia atreta per la demanda de mà d’obra i l’oferta de salaris alts. La ciutat viu de l’agricultura de secà, on es conreen els cereals i l’olivera. A partir del segle XVIII s’introdueix el regadiu i es comencen a treballar les terres de la Marina. El 31 d’agost del 1746 es constitueix la parròquia de Sant Joan de Viladecans, i durant aquest segle arriba la família Modolell a Viladecans.

Al segle XIX la població continua creixent a ritme pausat i la majoria són analfabets. L’agricultura cerealística continua sent l’activitat econòmica bàsica. Els habitants de Viladecans van viure les convulsions pròpies del segle XIX: la Guerra del Francès, el sexenni revolucionari (la proclamació de la I República) i la monarquia borbònica restaurada. Al desembre del 1869 es celebren les primeres eleccions municipals

En les primeres dècades del segle XX es viu un fort creixement demogràfic, amb la immigració de gent vinguda de Castelló, de la Franja de Ponent o d’Almeria. A mitjan anys cinquanta i seixanta ve una altra allau migratòria d’Andalusia i Extremadura per l’impuls industrialitzador. En tots aquests anys, el poble creix urbanísticament, amb noves urbanitzacions, l’arribada de l’electricitat, el telèfon i l’aigua potable. En les primeres dècades del segle XX l’agricultura passa de secà a regadiu i del conreu extensiu a l’intensiu, amb un desenvolupament que acabarà portant al parc Agrari del Baix Llobregat.

Aquest segle també és el de la industrialització de la ciutat. La primera fàbrica és la de “cal Gorgas”, construïda el 1918, i poc a poc se’n van afegint d’altres. Els anys 1920 i 1930 també representen l’eclosió de l’esport local, és quan s’obren els primers cinemes i es creen entitats culturals, fins al parèntesi que suposa la Guerra Civil i la postguerra. Amb la democràcia, l’associacionisme torna a ampliar-se i diversificar-se. Les entitats veïnals van tenir un paper important en la recuperació dels drets socials a inicis dels setanta.

La voluntat de ser una ciutat que genera oportunitats per a tots els seus veïns i veïnes ha fet que a Viladecans convertim en ensenyes la promoció de la cultura, l’accés a les tecnologies, la innovació en l’educació i la promoció de la ciutat des del punt de vista social i econòmic. Una aposta refermada amb l’atracció d’inversions i d’empreses multinacionals, amb l’impuls a la diversificació de sectors d’activitat, amb el suport a l’emprenedoria, a la creació d’empreses i al teixit productiu local, i amb la capacitació de professionals. L’objectiu de Viladecans de ser un referent de dinamisme econòmic a la comarca per sortir de la crisi amb les millors condicions han acabat convertint la ciutat també en un referent de qualitat de vida. Amb una població més jove que la mitjana catalana i més de mig centenar d’equipaments municipals per garantir els serveis públics, a Viladecans hem deixat enrere el vell adjectiu de ciutat dormitori per esdevenir a un municipi actiu, obert, inquiet i inconformista davant les desigualtats.

Al teixit associatiu de la ciutat hi trobem entitats de tota mena entre elles el Club de Beisbol, els Castellers, els diables i Gegants, els Grallers, la Colla del Mamut i agrupaments escoltes.

L’activitat econòmica més important del municipi és la industrial, principalment la del ram metal·lúrgic, dels electrodomèstics, de l’alimentació, químic i altres factories relacionades amb el transport i la construcció.

L’agricultura, que fins fa pocs anys havia estat l’activitat bàsica del municipi, es troba en davallada per la ràpida industrialització i urbanització del municipi.

Carrer Vicenta Escoda

Comentaris

La visita a Viladecans la vam fer amb un  company de feina que hi viu i que ens va acompanyar i orientar sobre el que era interessant de veure.

Fires i Festes

Festa Major d’Hivern, al voltant del 20 de gener, dia de Sant Sebastià.

La festa i dansa de la Tornaboda simbolitza la reconciliació entre Gavà i Viladecans. Entre el Dijous Gras i el Dimecres de Cendra.

Fira de Sant Isidre, al voltant del 15 de maig.

Al Carrer, Festival Internacional de Teatre i Animació de Viladecans, començaments de juliol.

Festa Major d’estiu, se celebra pels volts del 8 de setembre, Mare de Déu de Sales, la patrona de Viladecans.

Mercat Medieval, el darrer cap de setmana de novembre.

Torre Roja

Entorn, Que veure

El parc Agrari del Baix Llobregat.

Els parcs forestals del Mas Ratés i de Can Trius.

Les platges de Viladecans.

L’espai Natural Remolar-Filipines.

El parc Agrari del Baix Llobregat.

La muntanya del Montbaig, coneguda també com Sant Ramon.

El Museu de Viladecans.

Recórrer els carrers i descobrir els nombrosos edificis de pedra roja.

Visitar els edificis més singulars com Ca n’Amat, Can Modolell – Casa de la Vila, Torre del Baró i Torre-Roja.

Links d’interès

Can Sellarès

Mapa de punts d’interès

Què fer a Viladecans

Resum de la visita

Àlbum de fotografies 1



La Palma de Cervelló, Baix Llobregat

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 16 de maig de 2021 19:54:12

El terme comprèn el poble de la Palma de Cervelló, cap municipal, les urbanitzacions de Ca n’Iglésies i de Can Vidal i el polígon de Can Mascaró.

La Palma de Cervelló limita al sud i a l’est amb Cervelló, al nord amb Pallejà i al nord-oest i a l’oest amb Corbera de Llobregat.

Entorn fisic

El terme municipal ressegueix el curs de la riera de Rafamans, o de la Palma, que, en sortir del terme, desemboca a la riera de Cervelló, tributària del Llobregat.

Principalment, hi podem distingir tres grans unitats paisatgístiques: la zona de muntanya forestal, l’entorn de la riera i els espais urbanitzats.

El clima general és de tipus xeròtic o mediterrani, caracteritzat per la manca d’un període hivernal intensament fred i l’existència d’un prolongat període estival eixut. El municipi gaudeix també d’una certa influència marítima, amb poca oscil·lació tèrmica i un cert grau d’humitat, encara que l’heterogeneïtat fisiogràfica determina diferències de temperatura i humitat acusades, per exemple entre la zona d’obaga i de solell.

Pel que fa a l’ocupació del sòl, el bosc i el matollar predominen a gran part del territori municipal. El sòl improductiu artificial –la zona ocupada per edificacions, carreteres, pedreres, etc.–, és la segona categoria més important. Si bé l’ús agrícola havia estat dominant fins a principis de segle, s’ha anat abandonant i les vessants on es conreava la vinya avui són sòl urbà i espais forestals. Les antigues marjades encara s’intueixen enmig dels boscos.

Església  de Santa Maria i Sant Brici

Història, cultura, economia

El poble de la Palma es va fundar l’any 1553 amb només 7 cases i llavors s’anomenava Sant Pere de la Palma, però depenia eclesiàsticament de la parròquia de Cervelló. Al segle XIV el bisbe de Barcelona va dividir els termes de Cervelló i la Palma.

Segons es dedueix de les dades extretes en el primer volum del Fogatge de 1553, aquell any Cervelló compta amb 17 cases i La Palma (esmentada amb el nom de Sant Pere de la Palma) comptava amb 7 cases i, per tant, amb unes 35 persones.

La fundació de l’església de Santa Maria de La Palma fou motivada pels monjos del Priorat de Sant Ponç. Segons la historiadora Montserrat Pagès i Paretas, l’entorn de Sant Joan de l’Erm estigué ens mans de les monges benedictines de Sant Pere de les Puelles l’any 945 per la donació de la comtessa Riquilda, muller del comte Sunyer.

La primera menció del topònim de La Pama s’esdevé l’any 964 per la deixa d’unes terres que posseïa la Sra. Lodelle i els seus fills al monestir de Sant Cugat.

Segons s’esmenta a la Carta de Consagració de l’Església de Sant Esteve de Cervelló, l’any 1231 a La Palma ja hi havia una capella. anomenada Santa Maria i depenent de la de Cervelló. Aquest escrit menciona que la capella de la Palma rebia mitja quartera d’oli per a les llànties d’un mas conegut amb el nom de Vallbovera, així com de tots els altres masos de “La vall de Palma”.

L’any 1324, el Bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, dividí els termes de la parròquia de Cervelló i de Ça Palma instituint-hi un rector propi a cadascuna.

A conseqüència d’aquesta divisió de termes d’ambdues parròquies, s’entaulà una forta discussió que acabà amb litigi entre els dos rectors. Probablement, el capellà de La Palma volia fer servir els seus drets damunt el territori que li havien designat, i el de Cervelló no devia voler renunciar als delmes i prerrogatives que fins aleshores l’havien precedit.

Finalment, el mateix Bisbe, o bé el Canonge Berenguer Durban, va dictar sentència contra el rector de La Palma i a favor del rector de Cervelló. L’esmentada sentència no va convèncer al rector de la Palma qui, segons escrits conservats, va apel·lar davant la Santa Seu Apostòlica sense èxit.

Per tant, no és fins l’any 1867-1868 que l’Església de Santa Maria de la Palma fou independent de la de Cervelló i pogué tenir rector propi, mossèn Josep Sans.

L’any 1873, durant la tercera guerra carlina, el coronel de la Guàrdia Civil Gaietà Freixa va proclamar a la Palma de Cervelló el pretendent Carles de Borbó i Àustria-Este al capdavant del seu terç de la Guàrdia Civil. Per aquest fet, Don Carles va atorgar al seu fill Joaquim Freixa i Fuster el títol de Marquès de la Palma. El segon marquès de la Palma fou Josep Maria de Freixa i d’Hansay.

Disposa de diverses entitats de caràcter cultural, esportiu i cívic, com l’Associació Cultural La Gralla, la Societat Aliança Palmarenca, amb un grup i una sala de teatre, la Unió Esportiva la Palma, el Centre Excursionista la Palma, etc. Disposa, a més, d’una biblioteca.

La principal activitat econòmica de la Palma ha esdevingut la indústria i també el sector de serveis, atès el caràcter residencial que ha anat adquirint en els darrers anys.

Ca l’Anzi

Personatges il·lustres i adoptius

Enric Armengol i Rigol (La palma de Cervelló,?-Molins de Rei,10/10/1945, 21 anys). Ciclista.

Família Dot i fills, roseristes.

Josep Maria Llop i Rigol (La palma de Cervelló, 22/11/1963). Polític.

Montse Pascual i Vilapua (La palma de Cervelló, 1965). Escaladora.

Pep Pascual i Vilapua (La palma de Cervelló, 13/01/1960). Músic.

Jordi Roig i Pi (La palma de Cervelló, 1957). Escriptor i poeta.

Vivències, curiositats i llegendes

El 1857 (durant el regnat d’Isabel II) es va agregar a Cervelló, amb qui formaria un sol municipi durant vuitanta anys.

Es va constituir com a municipi entre 1937 i 1939, durant la Segona República i en plena Guerra Civil, en un breu període de dos anys.

Els veïns de la Palma de Cervelló van començar a preocupar-se per recuperar l’autonomia al final de la dècada dels anys vuitanta. El 23 de desembre de 1988 van demanar a l’ajuntament de Cervelló la segregació d’una part del terme municipal per constituir el municipi independent de la Palma, proposta que va ser ben rebuda i acceptada pel ple a l’Ajuntament de Cervelló el 17 de març de 1989, només amb oposicions als límits municipals proposats pels promotors.

L’any 1995 l’alcalde, Josep Lluís Morant (CIU) i totes les forces polítiques de Cervelló van votar a favor de la desagregació de la Palma de Cervelló del municipi de Cervelló, malgrat això, el govern de la Generalitat de Catalunya s’hi va oposar en diverses ocasions, possiblement abromada per la creixent demanda de desagregacions. L’any 1996, per exemple, la comissió de delimitació territorial de la Generalitat va oposar-se i va proposar la creació d’una entitat municipal descentralitzada (EMD).

Finalment, el 21 de juliol de 1998 en el DECRET 185/1998  es va desagregar de Cervelló. Va entrar en la Història com un dels darrers pobles de Catalunya en aconseguir la desagregació.

Font del Marge

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major de Sant Isidre. Al voltant del 15 de maig.

La Cultura va a la font. Festival de poesia, música i teatre durant el mes de juliol.

Festa Major. Al voltant del 15 d’agost.

Entorn, que veure, què fer

Capella romànica de Sant Joan del Pla o de l’Erm.

Les masies de la Palma (Can Mascaró, Can Vidal, Can Pongem, Can Llopart, Can Benet, Cal Sereno, Can Via, Ca n’Iglésies, Ca l’Anzí, Ca n’Ollé, Ca l’Aristot).

Les barraques de pedra seca.

Ermita de Sant Vicenç Ferrer.

Les fonts (de Can Mascaró, de can Via, del Marge, del Moler, de Mas Tabà, de Santa Rita).

Pla de Sant Joan.

Riera de Rafamans.

Links d’interès i documentació adjunta

Mapa de punts d’interès

Què fer a La Palma de Cervelló

Resum de la visita

Àlbum de fotografies



Santa Coloma de Cervellò, Baix Llobregat

Municipis publicats, Uncategorised Posted on 13 d'abril de 2020 20:33:12

Santa Coloma de Cervelló, al Baix Llobregat és un municipi en el que s’hi ha d’anar expressament doncs no està en un lloc de pas i que, per l’altra banda, queda eclipsat en bona part per la Colònia Güell, coneguda per tothom i visitada per molts que potser en molts casos no han entrat a Santa Coloma.

Això no vol dir que no valgui la pena visitar-la, amb un patrimoni important, hi trobem una part antiga encara en molt bon estat i una part nova que no te res a envejar a poblacions semblants.

Can Via
Rectoria i portal
Ca l’Espinal a la Colònia Güell


Aquest lloc web utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc, accepteu el nostre ús de galetes.  Política de galetes