La població esta pràcticament concentrada al centre de la població. Separats d'aquest nucli només hi ha els veïnats de Can Titó i els Moletons.
Limita al nord amb Igualada i Òdena, a l'est amb la Pobla de Claramunt, al sud amb Carme i Orpí i a l'oest amb Santa Margarida de Montbui.
L’entorn físic
El municipi de Vilanova del Camí està situat a la Conca Òdena, a la comarca de l'Anoia, Catalunya. Té una extensió de 10,54km2 i una població de 12.208 habitants, segons el cens de 2007. La població està pràcticament concentrada a la capital del municipi, estructurada en un nucli urbà, 5 barris ( Santa Llúcia, La Pau, Bonavista, Sant Nicolau i la Lluna) i en 2 polígons industrials (Pla de Rigat i la Riera de Castellolí); separats d'aquest nucli només hi ha els veïnats de Can Titó i els Moletons.
Hi predominen les terres planeres, que canvien al sector meridional, on s'alcen els contraforts de la serra de la Guàrdia a llevant i els vessants N de la serra de Collbàs, a ponent.
Història, cultura, economia
Vilanova del Camí neix al costat de l'antic camí ral que unia Barcelona amb Lleida i que anys més tard va unir Catalunya amb l'Aragó. El nucli es va formar proper a Igualada. La història de Vilanova és recent, ja que la unificació dels dos nuclis de població que originaren l'actual Vilanova no es va produir fins al 1830. Els dos nuclis eren: el de la Quadra de Vilanova, que jurisdiccionalment pertanyia a Santa Margarida de Montbui, i el de Vilanova del Camí que era dels Claramunt. Les primeres cases es construïren al costat d'un casal fortificat que actuava de torre d'avançada del castell de Claramunt. El 1206 trobem per primera vegada citat aquest castell, però no és fins al 1324 (segle xiv) que apareix el nom de Vilanova del Camí en un document. En aquest mateix segle tenim notícies d'una comunitat jueva i es comença a fer referència a l'església de sant Hilari.
A partir del segle XVIII la població de Vilanova comença a créixer. L'economia que fins aleshores estava basada en l'agricultura es diversifica amb la construcció de molins. L'any 1727 el duc de Medinaceli atorga a Vilanova la segregació de la Pobla de Claramunt i el 1779 l'església de Sant Hilari passa a ser parròquia independent de la Pobla.
Els homes del sometent de Vilanova del Camí foren dels primers a formar i anar a les batalles del Bruc del 6 i del 14 de juny de 1808. El religiós franciscà Joan Baptista de Vilanova, des del balcó de la casa de la vila d'Igualada, el 4 de novembre de 1809, predicava a favor de la defensa del país i enardia el poble a lluitar contra els soldats francesos.
La crisi industrial igualadina influeix en una important davallada demogràfica que situa la població de Vilanova en 450 habitants a principi del segle XIX. Aquesta evolució demogràfica demostra, altra vegada, la dependència del municipi de les indústries igualadines. A final de segle la tendència comença a trencar-se amb l'arribada del tren, que comportarà la instal·lació de guixeres i bòbiles a prop del ferrocarril. L'evolució del segle XX continua anant a remolc d'Igualada. La indústria del gènere de punt atrau una forta immigració als anys seixanta i setanta que troba a Vilanova sòl econòmic per als seus habitatges. La població vilanovina va augmentar de forma espectacular i van créixer nous barris, sovint mancats de les mínimes infraestructures.
Vilanova destaca per l'organització de múltiples activitats lúdiques i firals, algunes de les quals es basen en la tradició i la història del municipi i, fins i tot, de Catalunya. Totes aquestes celebracions contribueixen a mantenir viva la memòria de la població i al mateix temps reforcen els llaços d'unió entre els habitants i el sentiment de pertinença al poble.
Agricultura amb predomini dels conreus de secà (cereals, vinya, ametllers i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses); les explotacions agràries són generalment petites. Avicultura. Indústria de fabricació de materials per a la construcció, del metall, tèxtils, de l'alimentació i de la fusta.
La indústria ha esdevingut la principal font econòmica del terme, amb el 53,26% de la població ocupada. De les activitats industrials, centrades sobretot al polígon del Pla de Rigat, destaquen el ram metal·lúrgic, el tèxtil, el de la construcció, l'alimentari, les arts gràfiques i l'adobament. El sector de la construcció ha tingut un creixement important, amb el 15,69% de la població ocupada el 2005. El terciari agrupa el 30,80% de la població ocupada. La població està força ben assortida pel que fa a comerços i es fa mercat setmanal el divendres. Pel mes de gener es fa la Fira de Sant Hilari i pel març el Mercat de la Sansa.
Vivències, curiositats i llegendes
Des de l'any 2010 i de forma continuada (renovant cada 4 anys), Vilanova del Camí manté el distintiu de "Ciudad de la Ciencia y la Innovación", que atorga el Ministeri de Ciència i Innovació. Aquest distintiu reconeix l'important esforç i compromís d'aquesta ciutat amb la I+D+i (Investigació, Desenvolupament i Innovació).
Festes, Fires, Mercats i Tradicions
Fira del Camí Ral. Pels volts de la festivitat de Sant Hilari, cap al segon cap de setmana de gener.
Viu la Tapa! Per juny.
Festes del Camp del Rei - associació camp del Rei. Per juliol.
Festa Major. La primera setmana de setembre.
Concentració tuning - VW Moviment. Per setembre.
Entorn, que veure, què fer
El centre urbà: Carrer Major, Carrer de Santa Llúcia, Carrer de la Verge de Montserrat, Passeig de la Indústria.
Safareig del comú.
Can Muscons.
Església de Sant Hilari.
Les masies: Cal Balengues, Cal Llorens, Cal Todó, Can Bernades, Can Muscons, Can Solsona, Hort del Maset, Hostal del Porc, Masia Can Titó, Molí de Rigat.
Museu de l'Aigua, Col·lecció Gavarró.
Parc Fluvial de Vilanova del Camí.
Poblat ibèric del Vilar de Cal Met.
Rutes a peu i en btt pel municipi de Vilanova del Camí.
Links d’interès i documentació adjunta
