Blog Image

Municipis Catalans

Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 15 de juny de 2025 18:07:23

Data de visita:          25 de març de 2024

A més del poble de Torrelles, cap de municipi, el terme comprèn el veïnat de Torrelletes, els ravals Gener, Mas, Perruca i Roig i les urbanitzacions com Can Coll, Can Güei, Can Güell, Can Tarrida i Cesalpina.

El terme confronta al nord amb Cervelló i Sant Vicenç dels Horts, a l'est amb Santa Coloma de Cervelló, al sud-est amb Sant Climent de Llobregat, al sud-oest i oest amb Begues i a l'oest amb Vallirana.

Entorn fisic

El territori del terme municipal, delimitat per la carena de les muntanyes que encerclen tot de petites valls de pinedes i antigues vinyes reconvertides en camps de cirerers conserva l'encant d'aquelles viles acollidores que ens conviden a descobrir la riquesa natural de l'entorn i gaudir del seu paisatge. És molt muntanyós i es troba solcat per la Riera de Torrelles i els seus afluents, que desguassa al riu Llobregat.

El clima, mediterrani litoral, presenta un estiu assolellat i molt sec. A la tardor tenen lloc les típiques tempestes, si bé les precipitacions són molt irregulars al llarg de l'any. El gener és el mes més fred.

Història, cultura, economia

El lloc de Torrelles formà una quadra dins el terme del castell de Cervelló. Com que el lloc és documentat des del segle X, de molt abans que en fossin senyors els Torrelles, i que aleshores també s'esmenta la riera de Turrilias (957), el topònim devia designar en origen un lloc on hi havia torres o torrelles (s'han trobat vestigis d'una torre de defensa, la torre del Senyor, datada al segle XIV), al fons de la vall, sinó que més aviat devien ser situades en alguna de les muntanyes que envolten i tanquen la vall, ja que aquesta, si bé és un bon recer, no té, en canvi, cap posició visualment dominant.

El 966 els executors del testament del comte Miró de Barcelona donaren a la seu de Barcelona la meitat dels alous de Cervelló, entre els quals s'esmenta el de Torrelles. Donaren també a la seu les esglésies del castell de Cervelló, entre les quals hi ha les de Torrelles. Més tard, el 992, quan testà el comte Borrell, confirmà les dites esglésies i els dits alous a la seu de Barcelona. El 1089 Humbert, fill de Gerbert, féu testament abans d'anar a Terra Santa i donà a l'església de Sant Martí de Torrelles una peça de terra i unes vinyes, mentre que al seu fill Ramon llegà la vall de Torrelles i l'església de Sant Martí, amb els seus termes pertinents. Segons el fogatjament de vers el 1368, la quadra de Torrelles, del terme del castell de Cervelló, era d'Arnau de Torrelles. El 1436 Martí Benet de Torrelles i de Fonollar era senyor de les quadres de Torrelles i de Pallejà en feu de la ciutat de Barcelona; en aquest any, el senyor Torrelles suplicà als consellers barcelonins que el desagreugessin perquè el senyor del castell de Cervelló li havia capturat un vassall per delicte comès en terra de Torrelles. Els plets entre els senyors de Cervelló i de Torrelles devien ser freqüents, ja que el 1482 Pere de Torrelles i de Sentmenat, senyor de la quadra de Torrelles, era l'agent d'una causa que es tractava a la casa de la ciutat de Barcelona amb Maria Aldonça de Bellera, senyora de la baronia de Cervelló, com a deferent. No sabem fins quan els Torrelles, de la branca que foren també senyors de Pallejà, degueren posseir la senyoria del lloc, però devers la fi del segle XVIII la seva jurisdicció es repartí entre el rei i el marquès de la Manresana.

De les entitats culturals cal destacar l'Ateneu Torrellenc, que té teatre des del 1940 i del qual depenen l'Esbart Sant Martí, creat el 1965. Cal esmentar també, entre altres, l'Associació de Dones Pla de les Bruixes, el Centre Excursionista Torrellenc, l'Esplai Arc de Sant Martí i l'Associació Naturalista Torrellenca.

La base econòmica del municipi ha estat tradicionalment l'agricultura. Trobem principalment cereals i vinya, però el producte més important és la fruita, sobretot els cirerers.

La implantació de la indústria s'ha produït sobretot en les darreres dècades del segle XX, i es basa especialment en els sectors metal·lúrgic, de la fusta, de l'alimentació i de la construcció. S'ha impulsat també el sector de serveis. Cal recordar l'emplaçament al municipi del parc temàtic Catalunya en Miniatura, exposició permanent i a l'aire lliure.

Personatges il·lustres

Josep Maria Reguant i Gili (Torrelles de Llobregat, 3/02/1941). Psiquiatre i polític, diputat al Parlament de Catalunya en la IV Legislatura.

Joan Rigol i Roig (Torrelles de Llobregat, 4/04/1943). Polític, militant d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) fins al 2015, president del Parlament de Catalunya entre el 1999 i el 2003.

Antonio Sánchez Barranco (Barcelona, 3/01/1969). Percussionista, multi instrumentista i efectista resident a Torrelles de Llobregat.

Curiositats

A Torrelles de Llobregat hi ha un dels pocs cementiris d'animals de Catalunya.

Gastronomia

Entre els seus productes típics trobem les cireres, que donen origen a la Fira que anualment es celebra, així com les torretes (pastes típiques) i els embotits. També es pot comprar una excel·lent mel.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major de Sant Pau. El 25 de gener.

Concurs d’estelladors. Dins del programa de la Festa Major de Sant Pau.

Festa dels Tres Tombs. Cap a la segona quinzena del mes d'abril.

Festival de música Tascó Rock. Segon trimestre de l’any.

La Festa de la Cirera. El primer cap de setmana de juny.

La Setmana Jove. Té lloc durant l’estiu.

Festa Major de Sant Martí. L’11 de novembre.

La Moixiganga de Torrelles. Ball popular.

Llocs dinterès, què veure, què fer

Ateneu Torrellenc.

La torre del Senyor.

Algunes masies i cases pairals, com Can Balasch, Can Blai, Cal Carcana o Can Güell.

Parc turístic cultural de Catalunya en Miniatura.

Museu del Cinema i de Torrelles.

Coves de Can Riera (també conegudes com el "Antelope Canyon Català", amb gran atractiu turístic.

Diverses rutes per el municipi.

Links d’interès i documentació adjunta:

Mapa de punts d’interès

Què fer a Torrelles de Llobregat

Resum de la visita a Torrelles de Llobregat

Àlbum de fotografies de Torrelles de Llobregat



Cabrils, Maresme

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 9 de març de 2025 19:57:47

Al municipi hi trobem, a part del poble de Cabrils, el veïnat del Sant Crist, un grapat de masos i més d'una trentena d'urbanitzacions.

Limita al nord amb  els termes d'Òrrius i Argentona, a l'est amb Cabrera de Mar, al sud amb Vilassar de Mar i la façana marítima i a l'oest amb Vilassar de Dalt.

Lentorn físic

Entre els cims de Cirers, Montcabrer i Sant Mateu, Cabrils conserva l'encant d'una vila rural d'origen agrícola envoltada d'abundants boscos de pins i alzines, terra fèrtil per als bolets. Entre el mar i la muntanya, és un territori ple de contrastos que convida a conèixer-lo amb detall.

Cabrils està ple de contrastos i de tresors amagats que de ben segur us deixarà un bon gust de boca. És una combinació perfecta de modernitat i tradició. Passejant pels seus carrers s’ensuma el caliu dels elements quotidians de sempre. És un poble on es respira qualitat de vida en autèntic estat pur.

Història, cultura, economia

Dins el terme, on han estat trobades restes de vil·les romanes al voltant de l’església pre-romànica de Sant Cristòfol de Cabrils.

El nom de Cabrils ja està documentat l’any 996 en un document de compra-venda, mentre que l’ermita de Sant Cristòfol, al barri de Sant Crist, és prèvia al segle VIII. Cabrils era doncs un nucli actiu a l’edat mitjana. Però encara es conserven restes arqueològiques molt més antigues que remunten el poblament del territori a l’època dels ibers, anteriors encara a l’època romana.

El lloc de Cabrils s'esmenta des del 1037, com a part de la jurisdicció del veí castell de Vilassar de Dalt fins al 1821, quan aconseguí ser municipi independent amb administració pròpia.

Eclesiàsticament depenia de Sant Genís de Vilassar fins al 1779, quan l'església de la Santa Creu assolí la categoria de parròquia.

La població havia estat estacionaria des del segle XIX i fins als anys seixanta, quan la funció d'estiueig i l'augment de la construcció de segones residències, fan créixer notablement la seva població.

El 16 de juny de 2007 per primera vegada a la història, el municipi va tenir com a alcaldessa a una dona.

Pel que fa a les entitats culturals, hi ha la Societat la Concòrdia, de caràcter mutualista, que agrupa les principals activitats culturals; conté una sala teatral construïda el 1917 i remodelada el 1983. Prop de la zona esportiva hi ha l’Arbotèrum de Catalunya, que ofereix una mostra de la flora típica dels boscos mediterranis i que també acull el Centre d’Estudis Naturalistes.

La base econòmica tradicional ha estat l’agricultura, especialment els tarongers, les maduixes i les flors. La progressiva urbanització del sòl ha restat terreny als productes hortícoles i de flors i plantes ornamentals. Resten, però, alguns masos dedicats encara al conreu de les terres. Hi ha l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), amb els departaments de tecnologia hortícola, genètica vegetal i protecció vegetal.

El principal motor econòmic és la restauració i també compta amb un important nombre de zones residencials de primera qualitat. Tant és així, que el barri cabrilenc de Montcabrer n’és de les més antigues de tot l’Estat espanyol.

Comentaris

La visita a Cabrils la vàrem fer amb un dels nostres germans i la seva dona que hi viuen.

Vivències, curiositats i llegendes

Els Gegants de Cabrils es diuen Esteve i Eulàlia, fan 3,5 metres d'alçada i van ser estrenats el maig del 2004. Els anteriors gegants es deien Cristòfol i Helena.

Persones il·lustres

Josep Tolrà i Abellà (Cabrils, 11 d’abril de 1817 — Castellar del Vallès, 21 de juliol de 1882). Industrial, llicenciat en medicina i cirurgia i interessat en la química. Creador de l’empresa Tolrà.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major de la Santa Creu, pels vols del 3 de maig.

Festa Major de Santa Helena, pels vols del 18 d'agost.

Mostra gastronòmica, comercial i d'artesans coincidint amb la festa Major de Santa Helena.

Festes de Sant Antoni, conegudes popularment com els Tres Tombs, per sant Antoni Abat, (gener-febrer).

Diada de les Catifes de flors per Corpus, (maig-juny).

Festival de Música de Cabrils, MUSICAB, durant diversos caps de setmana de juliol i agost.

Fira de tardor a mitjans d'Octubre dedicada als productes naturals (bolets i plantes aromàtiques i medicinals). Dimarts, mercat setmanal.

Entorn, què veure, què fer

Ermita de Sant Cristòfol.

Església de la Santa Creu.

Torre de Can Vehils del segle XVI.

Ca l'Amat del segle XIV.

Can Carbonell: segles XVI-XVIII.

Can Vives, dels segles XVI, XVII.

Mas de Baix.

Castell de Can Jaumar.

Museu i masia de Ca l'Arrà, segle VIII.

Museu-Arxiu de Cabrils.

Arboretum de Catalunya Mostra tots els arbres autòctons de Catalunya.

La fàbrica.

Ruta dels rellotges de sol. Seguir l’enllaç: Ruta relotges de sol

Ruta de les fonts.

Links d’interès i documentació adjunta:

Mapa de punts d’interès

Què fer a Cabrils

Resum de la visita a Cabrils

Àlbum de fotografies de Cabrils



El Papiol, Baix Llobregat

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 6 de febrer de 2022 17:48:52

El terme municipal comprèn, a més de la vila del Papiol, que n’és el cap, les caseries del Papiol de Baix i de Can Puig, els barris de Puigmadrona (del decenni de 1960) i del Pi del Balç, emplaçades sota aquest puig, prop del Llobregat.

Limita al nord amb Valldoreix (del municipi de Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental), a l’est amb Molins de Rei, al Sud amb Pallejà i a l’oest amb Castellbisbal.

Entorn fisic

El Papiol es troba al límit de la comarca del Baix Llobregat, tocant al Vallès Occidental, als darrers contraforts del Parc Natural de Collserola i drenat per diversos torrents tributaris del Llobregat, la riera de Rubí i la riera de Vallvidrera abans de desembocar en el propi Riu Llobregat. El territori és molt accidentat, amb el punt més alt al cim Puig Madrona, de 336 m, i una gran part forma part del parc de Collserola.

Castell del Papiol

Història, cultura, economia

Existeixen vestigis d’un poblat ibèric situat a dalt del Puig de la Madrona i d’una vil·la romana.

L’origen medieval de la població se centra al castell del Papiol, esmentat el 1116 en un conveni pel qual el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, cedí en feu als germans Arnau, Bernat i Ramon Pere el castell del Papiol, juntament amb la jurisdicció civil i criminal i el mer i mixt imperi. El nou senyor del castell, que fins aleshores l’havia tingut sota la senyoria del sobirà, cedí aquell mateix any tot el domini i jurisdicció de la baronia del Papiol a Ramon Despapiol. El 1505 la baronia passà, per enllaç matrimonial, als Marimon i després als Guimerà, senyors de Llorac. El 1587 Gispert de Guimerà i de Llupià adquirí de Felip II de Castella la jurisdicció del castell del Papiol a perpetuïtat. Maria de Guimerà, casada amb el baró de Vilassar Pere Desbosc i Santvicenç, fou hereva del castell i de la baronia del Papiol, que vengué al mercader Francesc Argemir, que en fou investit el 1661. Posteriorment, el castell del Papiol i la quadra de Roquer passaren a diferents posseïdors i finalment, per successió familiar, als Almirall. Valentí Almirall i Llozer, el polític i escriptor que fou un dels dirigents del federalisme i teòric del catalanisme – Lo catalanisme (1886) i Memorial de greuges (1885)-, fou baró del Papiol, bé que mai no va retreure aquest títol.

L’antiga parròquia del terme era la de Santa Eulàlia de Madrona; el 1315 el rei Jaume II, atesa la demanda de Galceran Despapiol, senyor del castell, autoritzà el trasllat de la parròquia de l’emplaçament primitiu al nucli habitat situat prop del castell. A partir d’aleshores la nova parròquia s’anomena Santa Eulàlia del Papiol i l’antiga església, que fou un temps parroquial, restà com a capella de Sant Pere de Madrona i des del segle XVIII com a santuari de la Salut. El terme parroquial de Santa Eulàlia del Papiol era el mateix de l’antiga parròquia, que s’estenia a ambdós vessants de Puig Madrona; fins el 1867 conservà, encara, les masies de Can Montmany i Can Barba de Madrona, que li foren separades aleshores per a agregar-les a la parròquia de Valldoreix.

L’església parroquial del Papiol està dedicada a Santa Eulàlia de Mèrida, copatrona de la localitat. Sant Antoni de Pàdua n’és el copatró.

Al Papiol hi ha un ric i dinàmic teixit associatiu.

Tradicionalment havia estat un petit nucli agrícola i industrial, amb bòbiles i indústries tèxtils, però actualment és sobretot un nucli residencial Tot i que encara conserva extensos i productius camps de cirerers.

La majoria d’empreses estan en el polígon de l’antic Camp de les Forques, que va del torrent Gavatx al de les Argiles. En la indústria destaca el ram del metall.

Can Bou – Casa de pedra

Comentaris

El Papiol és un municipi força singular del Baix Llobregat, dins de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb molts indrets i racons per descobrir i gaudir. És un poble mil·lenari, que es va anar construint sobre un turó d’uns 160 m d’altura al voltant del castell (s. X).

A només 20 minuts de Barcelona, té una ubicació i un entorn privilegiats i bona comunicació. No és un lloc de pas i, precisament per això, s’hi viu amb tranquil·litat. La seva extensió és de 8,96 km² i el seu patrimoni natural és molt ric i atractiu. La major part del terme és accidentat. És una porta d’accés al Parc Natural de Collserola, i també al parc fluvial del riu Llobregat. Conserva una personalitat i un tarannà propis d’un poble petit, on les relacions entre veïns són properes i familiars.

Curiositats i llegendes

Cal esmentar per la seva particularitat l’existència del taller de construcció d’orgues de Gerhard Grenzing.

El Cavall Armat. Bèstia de foc de les festes del Papiol. Cada cop més present en les festes, acompanyat de diables, timbalers i grallers i en el context de correfocs.

Com a bèstia de foc, va néixer el 1998. Els fets històrics en què està inspirada, però, són medievals, de finals del segle XII, de quan al senyor del Castell del Papiol d’aquell moment, Raimon Despapiol, com a vassall del rei Pere I, se’l va encarregar contribuir a la defensa militar del regne amb un cavall preparat per a la guerra i acompanyat de soldats, una mena de tanc de l’època.

Racó de les màscares

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Setmana Cultural a l’abril coincidint amb la celebració de la Diada de Sant Jordi.

Festa de la Cirera, el primer cap de setmana de juny.

Festa Major, el darrer cap de setmana de juliol.

Aplec de la Salut del Papiol, el segon diumenge de setembre.

Festes de Santa Eulàliade Mèrida, copatrona de la localitat, el 10 de desembre.

Entorn, que veure, què fer

El Castell.

La Rectoria.

Passejar pels carrers del nucli urbà i parar atenció als racons interessants.

Anar fins a l’ermita de la Mare de Déu de la Salut i el puig Madrona.

Rutes a peu o en bicicleta per la muntanya i la riba del riu Llobregat.

Casa Rectoral

Links i adjunts

Mapa de punts d’interès

Què fer a El Papiol

Resum de la visita

Àlbum de fotografies de El Papiol



Pallejà, Baix Llobregat

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 1 d'agost de 2021 17:44:10

Al municipi hi trobem el poble de Pallejà, el raval de la Magina i l’urbanització Fontpineda.

Limita al nord amb Corbera de Llobregat i Castellbisbal (Vallès Occidental), a l’est amb el Papiol i Molins de Rei, al sud amb Sant Vicenç dels Horts i la Palma de Cervelló i a l’oest amb Corbera de Llobregat.

Entorn fisic

La vegetació natural de la zona apareix a la vessant de la muntanya, on encara queden restes de la típica vegetació mediterrània amb sotabosc abundant. Això vol dir que tampoc tenim una gran zona boscosa, ja que la gran activitat humana que es desenvolupa en aquest indrets van fer que les zones boscoses entressin en recessió.

Si a més tenim present que la zona té un típic clima mediterrani, i que part del terreny on es podria desenvolupar la vegetació és calcari, el que vol dir que el sòl és de molt lenta evolució i per tant petit l’espai que tenen les arrels per créixer, és clar que la vegetació que trobarem serà de fulla petita i dura per evitar les pèrdues d’aigua en les èpoques de sequera, i que després d’un incendi sigui molt lenta la recuperació de la vegetació.

Així, el més fàcil és observar petites zones boscoses de pi i una vegetació de fulla endurida i petita en la que predominen plantes com el llentiscle, la farigola, el romaní, l’estepa, la gatosa, el margalló, el garric, el ginebró, … que ocupa gran part de les Planes després dels incendis que acabaren, fa anys, amb el bosc i la vinya de la zona.

Casa de la Vila

Història, cultura, economia

Orígens de Pallejà:

El nom de Pallejà és d’origen llatí i prové de la paraula Palladianum, que significa casa de Palladi. La primera referència escrita del poble data de l’any 915, tot i que la zona on es troba situat ja estava habitada en el segle I aC. Es coneix l’existència d’una vil·la romana anomenada Ca l’Esplugues que es troba a l’extrem sud de l’actual nucli urbà i molt a prop d’un curs d’aigua, la riera Fonda.

Edat mitjana:

Durant l’edat mitjana, el municipi va ser reconquerit pels Comtes de Barcelona, com tota la comarca, i va passar a formar part de la baronia de Cervelló. Va ser en aquest moment quan es va començar a aixecar al voltant de l’església de Santa Eulàlia el que ara coneixem com a nucli urbà i, en concret, la plaça J. Verdaguer, els carrers Sant Francesc, Martí i Julià i Torres i Bages. Va ser també durant aquesta època quan es van començar a estendre els masos o cases de pagès, construïts per conrear les terres a les planes i turons, entre els quals hi ha el Castell, que era l’antiga residència del senyor jurisdiccional (encarregat de protegir el poble dels atacs de l’enemic).

L’economia del municipi es va centrar durant molts segles en l’agricultura i, sobretot, en el conreu de cereals, vi, oli, garrofes i ametlles, entre d’altres productes. A partir del segle XIX, va augmentar la producció de vi, fins que la fil·loxera va arruïnar les vinyes. I ja al segle XX, ha estat molt important la fruita de regadiu, com ara el préssec, la maduixa i el tomàquet de conserva. Moltes masies s’han conservat fins ara.

La industrialització:

Tot i el passat agrícola de Pallejà, a partir del segle XVII es comencen a tenir les primeres referències de l’extracció de pedra per fer calç i guix blanc, que van ser importants per a l’economia de la població fins a finals del segle XIX i part del XX.

Noves tècniques industrials van derivar els forns en la instal·lació de bòbiles i una gran fàbrica de ciment. També han tingut importància indústries tèxtils i tallers metal·lúrgics. Però, sens dubte, és el procés d’industrialització de l’Àrea Metropolitana de Barcelona el que marca de forma clara l’actual dependència del sector.

La situació estratègica del municipi i les bones comunicacions en matèria de transport amb la ciutat comtal i amb la resta de la comarca han fet possible que moltes empreses hagin decidit instal·lar-s’hi, un fet que ha comportat que Pallejà hagi augmentat notablement la seva població en els darrers anys.

L’agricultura havia estat la principal font de riquesa de Pallejà fins a la primera meitat del segle XX. L’ampliació i la modernització de la xarxa de comunicacions de nivell comarcal i estatal, juntament amb la instal·lació d’algunes fàbriques i de grans magatzems, han reduït la superfície de conreus i dispersat la mà d’obra, que es dirigeix a les poblacions veïnes. L’agricultura ha sofert una regressió a favor de la indústria i els serveis. Als terrenys encara conreats predomina l’agricultura de regadiu. Els principals conreus són els fruiters (peres, pomes, préssecs, prunes, etc.) i les hortalisses.

La industrialització s’inicià vers el 1950 i els sectors més destacats han esdevingut el de la construcció, el metal·lúrgic, el químic i el de la fusta. Ha esta també important l’extracció i transformació de materials geològics per a fer-ne calç i ciment.

El Castell

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa de benvinguda als nous Quarantins. El mes de gener.

Festa Major de Santa Eulàlia. Al voltant del dia 12 de febrer.

Festa de la Primavera. Durant tot el mes de maig.

Fira de comerç i Mercat de pagès. El mes de maig.

Festa Major d’estiu. El mes de juliol.

Festa Major de Fontpineda.

El mes de juliol. Concert Santa Cecília. Al voltant del dia 22, que es commemora la diada de Santa Cecília.

Entorn, que veure, què fer

Museu Municipal de Pallejà, Masia Museu.

L’Església de Santa Eulàlia de Pallejà.

Les Masies del segle xix.

L’ Ajuntament.

El Castell de Pallejà.

L’ Espai Natural de les Rovires.

Les Planes.

El riu Llobregat.

Villa Esperanza

Links d’interès i documentació adjunta

Mapa de punts d’interès

Què fer a Viladecans

Resum de la visita

Àlbum de fotografies



Granollers, Vallès Oriental

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 4 de juliol de 2021 17:58:09

El terme confronta al Nord amb les Franqueses del Vallès i Canovelles, al Sud amb Montmeló, Parets del Vallès, Montornès del Vallès i Vilanova del Vallès, a l’Est amb la Roca del Vallès i a l’Oest amb Lliçà de Munt i Lliçà de Vall.

Nuclis població: La ciutat de Granollers, cap de comarca del Vallès Oriental), el poble de Palou, antic municipi incorporat el 1928 i que engloba una sèrie de barris, i finalment diversos grups d’habitatges que han format barris més o menys aïllats de la ciutat, és el cas del Barri de la Terra Alta, Can Bassa i Can Gili. El terme inclou, a més, els polígons industrials del Coll de la Manya, la Font del Ràdium, Palou Nord i el Polígon del Marge Dret del Congost.

Lentorn físic

En el centre de la comarca, el municipi de Granollers s’alça sobre la terrassa quaternària del Congost, en una situació privilegiada per a l’agricultura, el comerç i les comunicacions.

El Congost travessa el terme de nord a sud, aigua amunt de la seva confluència amb la riera de Mogent, a Montmeló, per a formar el Besòs. El seu règim és d’intermitència, sotmès a les pluges de capçalera del Montseny i de Bertí.

Alguns rodals de pi blanc, pi pinyer i alzines formen, amb el sotabosc i matoll típic del Vallès, la vegetació, repartida principalment a les faldes de les serres. Pràcticament tota l’extensió del municipi és un continu urbà concentrat al nord i amb tendència a la dispersió al centre, sud i oest.

Plaça Porxada

Història, cultura, economia

Els vestigis més antics que s’han trobat a Granollers tenen una antiguitat de més de 4.000 anys, encara que les troballes arqueològiques més importants són les de la necròpolis de Can Trullàs, de l’època romana. Fins l’any 944 no apareixerà la primera referència del topònim Granollers, citat com a Granularios Subteriore.

A partir de l’any 1040 ja s’esmenta el mercat granollerí.

Durant els segles XIII, XIV i XV, l’Església, el senyor feudal de la Roca i la Corona es disputen el territori de Granollers. Aquesta continua situació de bescanvi va fer que els granollerins recaptessin 10.000 florins que van posar en mans del rei Alfons IV perquè comprés la vila i la incorporés definitivament a la Corona. Des d’aquest moment, Alfons IV declarava la vila com a carrer de Barcelona (1418).

Durant deu anys, entre 1462-1472, es va produir una guerra civil que enfrontava la monarquia de Joan II i la Generalitat. La vila de Granollers, sota el domini dels senyors de Pinós, va prendre partit per la Generalitat. Durant aquest conflicte (1466) va morir a Granollers el Conestable de Portugal, candidat a la Corona catalanoaragonesa. Tot i que Granollers va prendre posició contra Joan II, en acabar la guerra el monarca va atorgar els privilegis que ja havia donat el rei Alfons IV, el 1418.

El segle XV encara havia de dur més conflictes a Granollers, a causa de la Segona Guerra Remença.

L’estabilitat del segle XVI (segle d’or), l’augment demogràfic i la prosperitat del mercat consolidaren el desenvolupament de Granollers exemplificat amb la construcció d’importants edificis com la nova església parroquial gòtica de Sant Esteve, sobre la romànica del segle XI; el desaparegut Convent dels Caputxins; l’església de Sant Francesc o la Porxada. Altres aspectes d’aquest segle d’or, tal com qualificà el metge i historiador Alfred Canal el segle XVI, són la gran activitat del Consell o Universitat o la construcció de noves capelles sobre les muralles. Aquesta prosperitat es va truncar de nou per la lluita durant la Guerra dels Segadors en la qual va intervenir el síndic granollerí Joan Domènec.

Durant la Guerra del Francès (1808-1814), Granollers es va oposar a l’ocupació napoleònica i va ser seu de la Junta del Partit del Vallès. El conflicte de la tercera carlinada (1875) va ser el que va afectar més la vila. 3.000 carlins van assaltar Granollers i van segrestar l’alcalde i trenta-tres persones més que van ser alliberats previ pagament d’un rescat.

A mitjan segle XIX l’activitat econòmica de la capital del Vallès Oriental va anar evolucionant a partir del desenvolupament de les vies de comunicació i va esdevenir gradualment més industrial i comercial que agrícola. La inauguració del nou traçat de la carretera de Barcelona a Vic (1848) i l’arribada de les dues línies de tren (1854 i 1876) van ser-ne les causes principals. Al principi el nostre segle, s’incorporen a Granollers el Lledoner (1922), segregat de les Franqueses del Vallès i el municipi de Palou (1928). D’aquesta forma, la ciutat consolidava la configuració longitudinal amb l’actual carretera com a eix principal.

Durant la Segona República, la ciutat va viure un procés de canvi social i polític general, amb alguns esdeveniments especials com els Fets d’Octubre de 1934.

La Guerra Civil (1936-1939) també es va patir amb molta duresa: hi ha haver quatre bombardejos de l’aviació italogermana, el primer dels quals, el 31 de maig de 1938, va causar centenars de ferits, morts i molts estralls. Un dels fets més destacats de la postguerra és la celebració de la primera Fira de l’Ascensió el 1943, i que amb els anys depassarà l’àmbit local. Són anys de mancances i de recessió econòmica i no és fins al 1952 que se suprimeix el racionament dels productes de primera necessitat. Entre 1956 i 1975 hi va haver un creixement demogràfic molt destacat, a causa principalment de la immigració i de l’augment de la natalitat, que va propiciar un important increment del parc d’habitatges i el desenvolupament de la trama urbana.

D’altra banda, la crisi del tèxtil de meitat dels anys 60 va donar pas a una indústria més diversificada, un dels trets destacats de l’economia granollerina.

En la vida ciutadana de Granollers les inquietuds culturals s’han manifestat mitjançant les institucions que han fomentat l’art, la literatura, el teatre i la música, i també amb l’activitat d’alguns granollerins que s’han destacat en el camp extens de la cultura.

En termes generals, l’evolució econòmica del terme ha fet recular la mà d’obra i la superfície dedicada a l’agricultura (de secà) en favor d’activitats secundàries primer, i més recentment terciàries. Malgrat aquest fet, Granollers encara té una considerable producció de cereals per a gra que serveixen bàsicament per a pinso. A força distància se situen el cultiu de farratge, principalment alfals, i els llegums. L’únic sector ramader que sembla mantenir una tendència positiva és el porcí, en contraposició al boví, l’aviram i els conills.

El creixement d’altres sectors com ara el químic, el metal·lúrgic i l’alimentari, totalment renovats, i s’originà un model molt diversificat, establert sobretot a les noves zones industrials creades al sud i a ponent de la ciutat: polígons industrials del Congost, Jordi Camp, Palou, Lluís Companys, Coll de la Manya, els Xops, Font del Ràdium i Pla de Ramassar.

Els sectors més importants són el metal·lúrgic, amb el major nombre d’ocupats i establiments industrials, i el químic, on destaca CAMP, que fou una de les grans empreses amb capital del país, per bé que actualment pertany a una multinacional alemanya. L’alimentació (Bimbo, Gallo) i el tèxtil són els altres sectors més destacats. També hi ha presència d’empreses dels sectors dels components elèctrics, del plàstic, d’accessoris per a l’automoció, la fusta o l’embalatge. Granollers i la seva rodalia presenten una localització molt atractiva per a les indústries atesa la seva proximitat amb Barcelona, les bones comunicacions, el seu teixit industrial ben consolidat i el fet d’ésser un bon centre de serveis.

Fonda Europa

Gastronomia

En la gastronomia de Granollers, el més important, són els “esmorzars de forquilla” que són una tradició en diversos establiments de la ciutat i de la comarca. La tradició diu que el dijous (dia de mercat a la ciutat), pagesos, comerciants i clientela, participen en tertúlies mentre esmorzen satisfent al seu estómac.

D’altra banda es pot trobar “El Rajol de Festa Major”, que és un dolç típic de la ciutat des de l’any 1994. Aquest dolç està fet de pasta de full, crema de cacau i farcit de trufa i praliné d’avellana.

Fills il·lustres, predilectes i adoptius

Josep Maria Ruera (1900-1988), músic. Fill adoptiu.

Carles Font i Llopart (1918-1995), notari i polític. Fill predilecte.

Francesc Torras i Villà (1883-1979), industrial i polític. alcalde i diputat provincial. Fill predilecte.

Josep Estrada i Garriga (1912-2001), arqueòleg i historiador. Fill predilecte.

Josep Maluquer i Salvador (1863-1931), jurista. Fill predilecte.

Marià Maspons i Labrós (1840-1885), advocat i polític. Fill predilecte.

Manuel Fontdevila i Cruixent (1887-1957), periodista. Fill predilecte.

Antoni Cumella i Serret (1913-1985), terrisser i ceramista, Creu de Sant Jordi (1981). Fill predilecte.

Amador Garrell Soto (1916-2000), dibuixant. Fill predilecte.

Antoni Jonch i Cuspinera (1916-1992), farmacèutic i zoòleg, Creu de Sant Jordi (1985). Fill predilecte.

Salvador Llobet i Reverter (1908-1991), professor universitari i geògraf. Fill predilecte.

Carles Vallbona i Calbó (1927-2015), metge. Fill predilecte.

Joan Parera i Casanovas (1888-1939), industrial, mecenes. Fill predilecte.

Francesc d’Assís Ribas i Serra, mecenes. Fill adoptiu.

Dionís Puig i Soler (1854-1921), meteorologista. Fill adoptiu.

Francesc Fàbregas i Mas, metge i polític. Fill adoptiu.

Jaume Corbera i Tiana (1846-1927), comerciant, industrial tèxtil, mecenes. Fill predilecte.

Hospital Asil

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Fires i festes de l’Ascensió, l’onze de maig.

Festa Major de Blancs i Blaus, setmana de l’últim dijous d’agost.

Mercat setmanal: el mercat del dijous, a la plaça de la Porxada i als carrers i les places del centre urbà, i al voltant dels elements patrimonials de la ciutat.

Mercat de proximitat: el mercat del dissabte, a la Plaça de la Corona. Un mercat alimentari en què totes les parades són de pagesos o artesans del territori.

Fira d’artesans del Vallès: petita fira de productors artesans locals, que té lloc un dissabte al mes (excepte agost i setembre) al carrer Anselm Clavé.

Fira d’artesans: fira de productes artesans locals o d’importació, a bon preu. Té lloc dos divendres al mes a la plaça de la Corona.

Vivències, curiositats i llegendes

La Llegenda de la Casa Blanxart i les quatre dones daigua de Granollers.

Tot comença quan el nen de Can Blanxart,  decideix anar a banyar-se al riu Congost i fer campana a l’escola. Es treu la roba i quan surt de l’aigua no hi troba la roba. Avergonyit, torna a casa seva i el seu pare el renya. El nen torna al indret del riu i comença a plorar tan desesperat que aconsegueix fer aparèixer quatre dones d’aigua de dins del riu que li tornen la roba.

Un dia el pare coneix les Dones d’Aigua i en queda tan meravellat que decideix construir un petit palau per a elles amb un estany per tal que es puguin banyar i no es tornin pedra. Però un dia de molta calor, l’estany queda sec i el pare i el fill s’obliden d’omplir-lo. Les dones d’aigua es converteixen en dones de pedra, però a través de les llàgrimes de pare i fill es tornen a convertir en dones d’aigua, i desapareixen. En veure que s’esvaeixen, tots dos deixen de plorar i la darrera dona d’aigua, la rossa, queda per sempre al portal, com una figura de pedra.

Els gegants Cosme i Damiana

Entorn, que veure, què fer

La Porxada.

L’adoberia.

Ruta Modernista Granollers.

Museu de Ciències Naturals de Granollers.

Roca Umbert Fàbrica de les Arts.

Església de Sant Fèlix.

Antic hospital de Sant Domènec i de Can Torrebadella.

Museu de Granollers.

Església de San Esteve.

Museu de Granollers i el Museu de Ciències Naturals La Tela.

Can Muntanyola (Palou)

Links d’interès i documentació adjunta

Mapa de punts d’interès

Què fer a Granollers

Resum de la visita

Àlbum de fotografies 1

Àlbum de fotografies 2

Àlbum de fotografies 3



Aquest lloc web utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc, accepteu el nostre ús de galetes.  Política de galetes