Blog Image

Municipis Catalans

Torrelavit, Alt Penedès

Municipis publicats, Municipis visitats, Viatges Posted on 22 nov., 2020 20:29:49

Enllaç al resum de la visita a Torrelavit, punxeu per accedir.

Enllaç al resum de la comarca de l’Alt Penedès, punxeu per accedir.

Localització i dades demogràfiques

EtimologiaForma lingüísticament inapropiada en català que substitueix Terrassola i Lavit.Terrassola, en la documentació antiga Terrazola (s. XII), diminutiu de terrassa ʻàrea de terreny plaʼ.Lavit, en la documentació antiga ipsa Vide (s. X), probablement deriva del llatí VITIS ʻvinya’.
Segons coromines, l’etimologia de ‘la Vit’ és ‘illam vitem’ ‘cep de vinya’. Ramón Puigcorbé i Tico afirma que aquesta grafia no es troba documentada; si, en canvi, ‘ipsa vite’. L’etimologia de Lavit, cal basar-la en dues possibles aglutinacions del nom comú ‘vite’, bé amb l‘article ‘illa‘, i així sortiria ‘Lavit’, o bé amb I’article ‘ipsa’ que donaria la variant antiga, ‘çavit’ Segons Miquel Barceló, el seu origen és un assentament àrab, els Banu Labid, àrabs hilaliens, esmentats per Ibn Khaldun, els quals podien haver immigrat a al-Andalus amb els grups primerencs, encara que Ibn Hazm no els esmenta com a immigrats.Torrelavit és el topònim oficial, però l’Institut d’Estudis Catalans ha defensat sempre la forma Terrassola i Lavit. Les raons per a la creació de la forma Torrelavit (que, d’altra banda, és un topònim mal construït, ja que el correcte seria Terralavit) rauen en la voluntat del consistori municipal de simplificar-ne el nom, sense que hi hagi tradició moderna, malgrat que el municipi es compongui de dos topònims.
LemaUn mon per descobrir.
GentiliciDe Torrelavit.
Canvi de nomNeix el municipi l’any 1920 amb el nom de Torre-Lavit.Fins el cens de 1940 s’anomena Torre-Lavit, en el cens de 1950 surt com a Torrelavid, el cens de l’any 1991 ja surt com a Torrelavit. (cens del Instituto Nacional de Estadística).Torrelavid  –>  Torrelavit   (11/02/1983)
Dites i refranysEls de Sant Sadurní si volien beure bon vi, no tenien més remei que anar a Lavit i si volien assaborir un bon plat a la cassola, a Terrassola.”A Terrassola, hi existia una torre sola que era habitada per una dona sola.A Lavit la fam els treu del llit.A Terrassola es caguen a la cassola i a Lavit es pixen al llit.A Terrassola, borrissols.
Esglèsia i rectoria de Santa Maria

Limita al nord amb els termes municipals de Cabrera d’Anoia i de Piera; al sud amb el Pla del Penedès i Font-rubí; a l’est amb Sant Sadurní d’Anoia i Subirats; i a l’oest amb Sant Quintí de Mediona i Sant Pere de Riudebitlles.

El terme comprèn, a part de Terrassola i Lavit, les següents entitats de població, Can Nadal de la Bogadella, Can Raspall dels Horts, Cal Rossell de la Serra, el Carrer del Bessó, el Carrer del Bosc, la Pineda, la Riera i Sant Martí Sadevesa.

Entorn

Forma part de la depressió prelitoral situada entre el massís del Garraf i la serralada prelitoral, compresa entre Montserrat i el mar. El terreny és ondulat pels contraforts de la serra de Mediona, pel mig de la qual travessa l’artèria fluvial més important del terme, el riu Bitlles.

L’actual terme municipal de  Torrelavit , pel fet d’estar comprès dins una petita vall per on discorre un corrent d’aigua contínua, ha comportat des de temps antics que hi hagi hagut assentaments humans. L’estada de l’ésser humà de manera permanent es troba plenament confirmada al territori per les mostres d’indústria paleolítica recollides, que corresponen al període mitjà.

Pont de les escoles

Història, cultura, economia

La demarcació territorial de Lavit  apareix a l’inici del segle X i és una segregació del  castell termenat de Subirats . Però no és fins a la segona meitat d’aquest segle que es troba documentat.

A partir d’aleshores es troben diversos documents en què es demostra que era un territori plenament delimitat i un lloc amb vitalitat, ja que hi ha present, en quasi tots els documents, el conreu de la vinya i els cereals, així com l’horta i els molins fariners.

Terrassola , amb tota seguretat, existia al segle X com a demarcació del  castell termenat de Mediona , encara que possiblement amb menys població que el castell de Lavit.

El primer document trobat fins ara en què esmenta l’indret és del 990 i es tracta d’una venda d’unes terres conreades i ermes amb casa. Però no és fins a partir del segle XI que l’indret de Terrassola  s’esmenta amb més assiduïtat. A partir del segon terç del segle XII queda demostrat per diversos documents que Terrassola està plenament conreat i habitat.

De l’època compresa entre els segles XII i mitjan del segle XIV ens han restat testimonis prou significatius per saber com va anar el seu desenvolupament, tant pel que fa a Lavit com a Terrassola, amb un nombre no gaire important però, això sí, prou significatiu d’ estructures arquitectòniques  (sobretot religioses:  Sant Marçal, Sant Martí de Sadeves a i alguna de civil com la impressionant casa forta dels castlans de Lavit o  casa del Raïm ) de notable interès, fet que ens dóna a entendre una població consolidada en les dues demarcacions, dedicada al conreu de la terra, la ramaderia, l’horta i l’obtenció de farina. Per tant, és una època de gran prosperitat en tots els àmbits de la societat (econòmicament, demogràficament, artísticament, políticament, socialment …).

Però hi ha una davallada general sobretot pel que fa a la disminució d’habitants, que va ser molt evident a causa dels fogatges del segle XIV, després d’haver passat la terrible pesta negra i la tragèdia de la Guerra Civil de la segona meitat del segle XV.

En aquesta època acaba la sobirania nacional i s’entra dins una altra forma de veure el món: la dinastia dels Habsburg. Aquesta important dinastia va regir els destins de la Corona d’Aragó, que va gaudir d’una àmplia autonomia durant tots els segles XVI i XVII.

A  Lavit i Terrassola  el camp es van anar refent de mica en mica i el cereal era el producte que més s’hi conreava.

Durant tot el segle XVII s’hi observa una millora econòmica, com queda ben palesa en una sèrie d’edificacions, sobretot a  Terrassola .

S’entra, per tant, al segle XVIII amb un bon ressorgiment econòmic i augment demogràfic. A més, es van instal·lar a les voreres del riu un bon nombre d’indústries papereres que van crear riquesa i benestar social.

El final del segle XVIII i l’inici del XIX van ser d’una crisi creixent, en part ocasionada per les guerres de l’imperi Espanyol, sobretot l’anomenada “Guerra Gran”, amb la França de la revolució. Això va portar a una mobilització general al Principat, que malgrat que va afectar poc tant  Lavit  com  Terrassola , va tornar a portar carència d’aliments i augment d’impostos.

El 1888 la plaga de la fil·loxera es va detectar als termes de Lavit i de Terrassola; la destrucció de la vinya va portar moltes dificultats, però no va alterar tant l’economia com en altres poblacions, ja que existia una potent indústria paperera, així com una fàbrica de teixits, que donava feina a molta gent. A més, l’horta es va potenciar molt.

El segle XIX, malgrat les guerres civils, revolucions, vagues, ocupacions estrangeres, guerres colonials, males collites, sequeres, còlera, etc., va ser d’un progrés notable i d’un fort creixement demogràfic.

A l’inici del segle XX, malgrat el problema rabasser, hi va haver una millora palpable de la societat d’aquell temps gràcies a la indústria paperera i a l’horta, que es va potenciar molt durant la  Primera Guerra Mundial (1914-1918) .

L’any 1920, els termes de Terrassola i Lavit s’uneixen i es van posar d’acord en el nom del poble:  Torre-Lavit . Ja al 1853 es van fer tràmits per a la unió d’ambdós però no van prosperar. Més endavant, el 1867 s’hi va fer el projecte d’unir-los, però per causes possiblement polítiques no es va dur a terme. Va caldre arribar al 1918, quan quasi tots els veïns dels dos pobles van lliurar una instància tot considerant factible la fusió dels dos termes en un de sol.  El 1918, els dos ajuntaments es van posar d’acord i el 1920 es van unir legalment.

Els anys 20 van ser d’una etapa bastant fructífera per al municipi, per la gran quantitat d’obres que s’hi van realitzar: es van arranjar camins i carreteres, es va col·locar un rellotge municipal al campanar de Sant Marçal, es va construir l’edifici dels col·legis públics, el pont que travessa el torrent de mas Vendrell) reposició de la Creu de Lavit, la construcció d’uns coberts per aixoplugar les dones en el rentador que hi havia sota el pont de can Mussons… Va ser un període amb poques friccions socials i polítiques.

Durant la  Guerra Civil (1936-1939)  el nombre d’habitants es va reduir ja que el creixement vegetatiu va ser molt irrisori i hi va haver un gran nombre de defuncions a causa de la revolució i la guerra.

La postguerra va ser una etapa de completa autarquia, potenciada pel fet d’esclatar la Segona Guerra Mundial (1939-1945) . El cost de la vida es va triplicar, hi va haver manca de recursos de primera necessitat i els salaris del camp i la indústria paperera no es van poder posar a nivell..

Passada l’etapa difícil de la postguerra, les coses van començar a canviar i es van produir certes millores al municipi. Hi va haver una activació econòmica produïda per la millora de la indústria paperera i de conreus, es van arranjar els vials d’accés al poble, es va construir el pont sobre el riu de Bitlles , es va subministrar aigua potable a totes les llars del poble, es van construir les escoles al barri de Can Rossell de la Serra, etc.

A més, el creixement de les indústries papereres, així com al de les de vins i caves, va comportar un augment de la població.

La superfície conreada ocupa la meitat del terme, gairebé tota en règim de secà; les aigües del riu de Bitlles només s’aprofiten per a regar poques hectàrees. Les dues terceres parts de la superfície conreada són plantades de vinya, i la quarta part, de cereals. Hom hi cull també olives, fruita i hortalisses. La part accidentada del terme és coberta de bosc o de pastures. Les activitats ramaderes no són gaire representatives; hi ha granges avícoles i també alguns ramats d’ovelles. Pel que fa a la indústria, destaquen diverses empreses productores de vi i xampany i, sobretot, la indústria paperera i de cartonatge que, aprofitant les aigües del riu, és tradicional al terme. Al començament del segle XX es produïa paper de fil i d’estrassa (a Terrassola) i paper de fumar (Lavit).

Escola J. J. Ràfols

Personatges il·lustres

Germans Joan i Jaume Ràfols i Mata, mecenes.

Pau Vidal i Rovira, (Torresola, 1859 – Sant Sadurní d’Anoia, 1938), mecenes i filantrop.

Rosa Esbert Alemany (1941-2011), Geòloga (petròloga), científica i docent; pionera i referent internacional en petrologia i sobretot en la cura del “mal de pedra” que pateixen els grans monuments històrics.

Jesús Sanz Poch (1897-1936), mestre innovador en la pedagogia moderna, introductor del mètode Freinet a Espanya, defensor de l’ensenyament laic, de la escola única, pública, catalana i democràtica.

Montserrat Cardús (1887-1918) folklorista lavitenca que va compilar una gran quantitat de material folklòric en la seva curta vida (rondalles, cançons, parèmies, corrandes, dansots, remeis, supersticions, oracions, endevinalles, ..) , informant i amiga de la folklorista Adelaida Farré.

Gastronomia

Conill vermell o Conill de l’Era. Tallat a trossos petits es rossejava amb oli ben calent. Es feia una salsa posant a l’oli un cap d’alls laminats, quan eren ben rossos s’hi afegia pebre vermell dolç i tomacons, s’hi posava un cullerot d’aigua i es tornava a posar el conill a fer xup-xup una mitja hora.

Xatonada de dijous gras, recepta de cuina típica de l’antic poble de Terrassola.

Església de Sant Marçal de Terrassola

Vivències, curiositats i llegendes

Torrelavit és fruit de la unió de dos pobles, Terrassola i Lavit. L’any 1920, els dos termes es van unir i van acordar donar al poble el nom de Torre-Lavit.

Divertit videoclip de Nendel que ens ajuda a conèixer la història i el present de Torrelavit. Punxeu aquest enllaç.

Dels 12 molins paperers, apareguts la majoria a finals del segle XVIII, avui en dia resten tots parats (s’han anat parant des del darrer quart del segle XX). No es fa paper; i sols hi ha industria de transformació (cartonatge). S’havia fet molt de paper blanc, de fil o barba, molt apreciat, que es venia a tot el món, però que anaven amb el nom de paper de “Capellades”, que era qui en tenia la fama; i alguns molins paperers locals estaven llogats a amos paperers de dita vila de l’Anoia.
També s’havien fet altres tipus de paper (sobretot estrassa i de fumar) i, darrerament, paper higiènic i cartró ondulat (inclús paper moneda en un molí durant la guerra civil).

Molí de Cal Roda

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major d’Hivern. Se celebra durant l’últim cap de setmana del mes de gener.

Festa de la Dona. Durant una setmana sencera del mes de març, es realitzen activitats per commemorar el dia de la dona (8 de març).

Memorial Pere Ribé i Durban. Durant el mes d’abril, i per commemorar les festivitats de Sant Jordi i de la Mare de Déu de Montserrat, se celebra el concurs literari “Memorial Pere Ribé Durban”.

Festa Major de Can Rossell de la Serra. Se celebra el segon cap de setmana del mes d’agost.

Festa Major de Torrelavit. Durant els dies 14, 15, 16 i 17 d’agost. S’hi duen a terme tot tipus d’actes i activitats, per al gaudi tant dels més petits com dels més grans.

El Correllengua, que porta mes de vint anys celebrant-se a mitjans de setembre, en defensa de la nostra llengua; i amb una caminada popular per racons històrics i de tot tipus per el terme municipal.

La Gotimada – Festa de la Verema (finals de setembre)

Safareig

Entorn, que veure, què fer

Safareig de Terrassola. Masia Can Cardús. La creu Creu de Lavit. Església de Sant Josep Obrer. Església de Sant Marçal de Terrassola. Església de Sant Martí Sadevesa. Església de Santa Maria de Lavit. Pont de les escoles

Cal Senyor Lluís

Links dinterès i documentació adjunta

Punts d’interès a Google MapsResum de la visita a Torrelavit.



Gelida, Alt Penedès

Municipis publicats Posted on 01 des., 2019 18:49:32

Avui publiquem Gelida, municipi de l’Alt Penedès que, tot i estar molt a prop de Barcelona, queda força aïllat i manté una forta personalitat.

Podeu consultar el resum que hem fet al web seguint el seguent enllaç: https://municipiscatalans.com/inici/Comarques%20de%20Barcelona/Alt_Penedes/Gelida/gelida_363.html

Punxant en les paraules ressaltades mes amunt també accedireu al resum corresponent. També podeu accedir directament a la pàgina d’inici.

Castell de Gelida


Aquest lloc web utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc, accepteu el nostre ús de galetes.  Política de galetes