Municipis Catalans

Si ahir només vam fer mig municipi, avui ens
hem espavilat i hem fet quatre municipis, això si, tots ells força petits.

Hem visitat Planoles on es va trobar una
moneda iber datada el s. II abans de Crist .

Reproducció de la moneda trobada

Toses conegut per la Collada però un dels
pobles del municipi, Dòrria, és un dels situats a més alçada de Catalunya.

Vista des del campanar de l’església

Pardines un poble ramader que es conserva
força be, ens ha sorprès que hi ha molt de ferro treballat a baranes,
finestres, portes, bústies …

Barana del balcó de Cal Sabater

I Campelles que es un lloc per estar tranquil
i gaudir de les vistes que te, a part
ens porta bons records de temps enrere en que hi havíem anat força amb la
família.

Diuen que aquest rellotge es va instal·lar a Campelles desprès de
sol·licitar-lo durant uns 60 anys. Es diu que aquest rellotge havia
de ser instal·lat a la Catedral de Girona.

Després de molt de temps amb poca activitat, tornem a visitar nous municipis, intentarem fer el Ripollès.
El primer que hem fet ha sigut visitar l’oficina de turisme de Ripoll on ens han donat informació variada de la comarca, hotels, horaris, …
Després hem anat a Ribes de Freser i em aparcat just davant de l’oficina de turisme, hem entrat i la noia ens ha atès molt be i ens ha ajudat a cercar hotel.
Hem dinat i hem anat a visitar Queralbs (el Santuari de Núria el deixem per mes endavant). Aquí us deixem una fotografia dels carrers del poble.

Gisclareny, situat a l’extrem Nord Oest del Berguedà, al Parc Natural Cadí-Moixeró, és un municipi de masos i masies disseminades situat al peu de les serres del Cadí i del Moixeró i al davant de la muntanya del Pedraforca.
Punt de trobada per alguns dels els excursionistes que volen pujar al Pedraforca.

Molt proper a Barcelona, Ullastrell és un municipi que queda aïllat doncs només s’hi pot anar per una carretera que uneix Martorell i Terrassa això l’hi dona molta tranquil·litat i, junt amb la seva posició elevada, podem gaudir d’impressionants vistes.
Façana modernista de l’ajuntament.

Després d’uns quants dies d’inactivitat, avui publiquem el municipi del Baix Pallars, vam visitar Gerri de la Sal que és el cap administratiu i que durant molts anys va ser famós per l’extracció i producció de sal.
Per accedir punxar al següent enllaç.

Publiquem Lleida, capital de les Terres de Ponent. D’origen Iber va ser conquerida per els romans, atacada per bandes de bàrbars germànics i ocupada pels sarraïns fins que el segle XII passa a la Corona d’Aragó.
Bona terra, l’agricultura te un paper primordial, la fruita , sobretot les pereres i les pomeres i presseguers. El comerç doncs Lleida actua com a centre comercial i de serveis d’una gran àrea que, fins i tot, ultrapassa els límits comarcals però és al sector dels serveis i turisme on realment s’aprecia que Lleida és el centre d’una gran àrea d’influència terciària, amb bona part de la població ocupada en el sector dels serveis.
Típica fotografía de Lleida on veiem la seu i una part de la població als seus peus.

Ahir vàrem visitar La Barceloneta, situat al districte de Ciutat Vella, és un barri que va
néixer per allotjar els veïns de la Ribera que havien perdut les seves cases amb
la construcció de la Ciutadella, el segle XVIII. L’enginyeria militar va
concebre un entramat de carrers en una superfície triangular, a l’espai que
l’anomenada Illa de Maians havia guanyat al mar. Les
cases originals, de planta baixa i un sol pis, permetien la vigilància de la
ciutat des de la Ciutadella, així com l’organització reticular dels carrers
facilitava la possible circulació militar. Són precisament aquests habitatges
els que van esquarterar-se durant el segle XIX per encabir-hi la densa població
del barri, originant els
famosos “quarts de pis”, de 28 m2, que encara hi perviuen.

Aquella Barceloneta conserva el caire mariner d’aleshores,
on hi vivien classes populars d’oficis
relacionats amb el mar, i on es van establir les indústries
navals i metal·lúrgiques. De cara al mar de Barcelona, la vida ociosa veia en
els banys orientals i els petits bars l’espai idoni on establir-se. Els Jocs
Olímpics de 1992 però, van propiciar la neteja d’aquesta façana marítima i des
d’aleshores l’antic barri ha guanyat platges, poliesportius i restaurants
d’anomenada.

A la fotografia el Carrer del Mar.

Aquesta setmana, Vallromanes, situat a la Serralada del Litoral , és un municipi conegut per uns per els seus clubs de golf i Pitch and Putt, per altres per les seves masies o per l’entorn natural que hi trobem, es un bon lloc per visitar, menjar i fer-hi una passejada.

Fotos de la Riera de Vallromanes que, junt amb la carretera forma l’eix principal del poble.