Al municipi hi trobem el poble de Cervelló, el veïnat de la Llibra, el raval de Grab i més d'una dotzena d'urbanitzacions.
Limita al Nord amb Corbera de Llobregat i la Palma de Cervelló, a l'est amb Sant Vicenç dels Horts, al sud amb Torrelles de Llobregat i Vallirana i a l'oest amb Subirats i Gelida, aquests dos darrers de l'Alt Penedès.
Entorn fisic
Situat a només vint quilòmetres de Barcelona, en plena natura i rodejat per muntanyes.
El punt més alt del municipi està situat al puig d'Agulles, dins el paratge de l'Ordal, a una cota de 653,65 metres. El nucli urbà està situat a la vall de la Riera de Cervelló, a cotes d'entre 100 i 180 metres.
Hidrogràficament, el municipi es divideix en dues conques, per una banda la riera de Cervelló i per l'altre la riera de Rafamans.
El patrimoni natural de Cervelló aplega una gran riquesa d'espècies florals destacades com la garriga amb romaní, les pinedes de pi blanc, l'avellanosa amb falgueres, etc. Pel que fa a la fauna, cal mencionar la presència de senglars, guineus, fagines, genetes i teixons, que troben refugi en les zones d'alzines i en les fondalades més ombrívoles. A nivell geològic trobem l'avenc d'en Roca, situat a prop del coll de l'Ordal, amb més de 60 metres de fondària i una sala subterrània.
El clima, mediterrani litoral, presenta un estiu assolellat i molt sec. A la tardor tenen lloc les típiques tempestes, si bé les precipitacions són molt irregulars al llarg de l'any. El gener és el mes més fred.
Història, cultura, economia
Els orígens els trobem amb restes del neolític a l'entorn del temple romànic de Santa Maria de Cervelló i a les Penyes del Rector o Roca Plana (hi manca un estudi arqueològic més aprofundit). Després ja trobem que a la roca del castell, abans d'aquesta construcció, hi havia poblats de l'època del bronze. Durant l'època romana se sap que a la zona hi havia moltes vinyes i es feia vi; les restes mes properes són a Sant Vicenç dels Horts (o bé el nom de Vallirana que deriva d'un antropònim, Valerius).
L'origen del municipi de Cervelló el trobem al castell de Cervelló, que guardava el camí d'Ordal que duia al Penedès. Tot això ho trobem documentat a principis del segle X, quan el castell encara pertanyia al comte de Barcelona. Aquest castell va donar lloc al llinatge nobiliari dels Cervelló, que durant molts segles van ser propietaris del castell i de les terres que l'envoltaven. Això va donar lloc a un municipi dispers, format per masies i masos isolats dins el terme municipal.
A partir del segle XVI, el poder feudal dels senyors comença a minvar a mesura que les municipalitats, amb el suport del rei o del Consell de Cent barceloní, van anar augmentant la seva importància.
El 1714, la derrota catalana a la Guerra de Successió marca el final d'una època. La destrucció del castell per ordre de Felip V en va ser una de les primeres conseqüències.
És a partir de la segona meitat del Segle XVIII, amb la construcció per Carles III de la carretera de Barcelona a València, quan es forma el nucli agrupat de Cervelló, que fins aquell moment havia estat un poble rural, dedicat bàsicament a una agricultura mancada de recursos i gairebé sense activitat industrial, tret d'alguna pedrera i alguns molins industrials o paperers.
És a partir de la construcció de la carretera quan s'inicia el procés d'industrialització de Cervelló, basat especialment en la indústria del vidre, impulsada per Joaquim Mensa i Prats a partir del 1855, i que va gaudir de gran prosperitat.
De la nostra història més recent destaca el naixement, el 19 de gener de 1899, de Josep Tarradellas i Joan, el primer president de la Generalitat de Catalunya després de la restauració de la democràcia. Les seves despulles descansen al panteó familiar del cementiri de Cervelló, juntament amb els seus pares, esposa i filla. Cada any, coincidint amb la data de la seva mort, el 10 de juny, l'Ajuntament li ret homenatge amb una ofrena floral a la rambla, que porta el seu nom, amb la participació de partits polítics, entitats i associacions socials, culturals i esportives de la localitat i de tot Catalunya.
Al municipi han tingut residència personatges destacats del panorama artístic i cultural català, com Frederic Soler Pitarra, Anselm Clavé i Lola Anglada. El gran comediògraf i un dels impulsors del teatre català del segle XIX, Frederic Soler Pitarra, va viure a la masia que continua portant el seu nom i va escriure un poema basat en un fet real ocorregut a la masia de Can Pi, "La Pubilleta".
Actualment, l'agricultura ha desaparegut i la base econòmica de Cervelló és la indústria. El sector metal·lúrgic està representat per diverses empreses; hi ha també una fàbrica de sedes, una altra de paper i una de vidre, amb molta tradició. També tenen cellers on s'elabora vi i cava.
Personatges il·lustres
Manuel Rovira i Serra (Barcelona, 1865 - Cervelló, 1929), dramaturg, poeta i advocat.
Remei Bosch i Salamó (La Bisbal d'Empordà,1875 - Salt, 1948), mestra de Cervelló durant vint-i-un anys.
Emili Serra i Mac (Barcelona, 1878 - 1963), pianista, compositor i director.
Lola Anglada i Sarriera (Barcelona, 1892 - Tiana, 1984), narradora infantil i dibuixant. Les seves estades a Cervelló van fer reorientar la seva vida personal i artística.
Canut Sàbat i Guitart (Cervelló, 1893 - Barcelona, 1973), cantant d'òpera i sarsuela -baix-.
Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 1899 - Barcelona, 1988), CXXV president de la Generalitat de Catalunya (1954-1980).
Jaume Mestres i Pérez (Barcelona, 1907 - Cervelló, 1994), compositor, director d'orquestra i empresari de teatre musical barceloní.
Àngel Bertran i Montserrat (Cervelló, 1922 - Barcelona, 1995), pintor paisatgista.
Rafael Bertran i Montserrat (Cervelló, 1924 -Barcelona, 2003), escriptor, dramaturg, poeta i advocat.
Carles Camps i Mundó (Cervelló, 1948), poeta.
Festes, Fires, Mercats i Tradicions
Festa Major arriba el darrer cap de setmana de juliol.
Festa de Santa Maria de Cervelló, copatrona, "Festa Major Petita" el dia 19 de setembre.
Festa de la, Mare de Déu del Remei. El segon diumenge d'octubre es fa l'Aplec a la capella del Remei del Mas Vila. Per tradició l'organitzen any sí, any no, les parròquies de Cervelló i de Sant Vicenç dels Horts (l'any 2020 l'organitzarà Cervelló).
Festa de Sant Esteve, patró de Cervelló el 26 de desembre.
Festa de Sant Sebastià, el dia 20 de gener. Festa del vot de poble, en agraïment al sant per haver deslliurat a la població d'unes epidèmies que assolaren bona part de la població catalana la primera meitat del s. XIX. La festa l'organitza l'entitat Germandat de Sant Sebastià el diumenge abans o després del dia 20.
Aplec de Sant Ponç el segon diumenge de maig. Tot i que el dia de la festa del sant s'escau el dia 11 de maig, per tradició l'aplec al monestir és el cap de setmana més proper. L'edifici és terme municipal de Cervelló.
Fira del Comerç. Al mes de maig es celebra la Fira dedicada al comerç, les empreses i les entitats del municipi i de localitats veïnes i, fins i tot, de fora de Catalunya, al llarg del carrer Major.
Llocs d’interès, què veure, què fer
Església parroquial de Sant Esteve.
Ruïnes del castell de Cervelló.
Església de Santa Maria de Cervelló s. XI.
Monestir priorat benedictí de Sant Ponç s. XI.
Capella del Remei s. XVIII al Mas Vila.
Les masies de Can Sala de Baix, el Mas Pitarra (Can Pitarra) - l'antiga rectoria de la parròquia -, Can Riera, Ca n'Esteve, Can Romagosa del Camí, Torre Vileta, Granja Garcia, entre moltes d'altres.
Links d’interès i documentació adjunta:
