Sant Joan les Fonts, terra d’aigua, a La Garrotxa, és un municipi on hi predomina l’aigua, travessat per el Fluvià i rebent les aigües de al Riera de Bianya és força accidentat on la població s’agrupa en tres nuclis principals essent la resta del municipi gairebé despoblat.
És un lloc molt ben conservat i encantador on val la pena passejar amb tranquilitat i que, tot i estar al costat mateix d’Olot, sembla estar aïllat en plena natura.
De tots son conegudes les mongetes de Santa Pau, Garrotxa, però no és l’únic al·licient que trobem en aquest municipi, la Vila Vella de Santa Pau, la Fageda d’en Jordà, la granja de la Fageda, el volcà Croscat o el de Santa Margarida amb l’ermita situada al bell mix del cràter, entre molts altres, son punts que reclamen el nostre interès i per els que val la pena fer una pausada visita a Santa Pau.
Remarcar l’atenció de la noia que ens va atendre de l’oficina de turisme per la seva informació però també la disposició i l’amabilitat per atendre’ns.
Quan arribes al poble de Mieres, a la Garrotxa, el primer que veus és el barri de Sant Pere i el restaurant de Can Met on pots entrar a fer qualsevol àpat, nosaltres hi vàrem esmorzar i van sortir molt satisfets.
Agafant el carrer de Can Caló, llarg i recte, vas passat per tot de cases en una zona prou modernitzada.
Seguint, visites els barris de la Cellera i de Romeria, aquests es mantenen més com a poblets.
En acabat es pot tornar seguint la riera de Mieres per el Camí de Can Met ja entre natura, passant per el Pujolet fins a passejar per el barri de Sant Pere.
Anant cap a Figueres o França per la nacional, ja a l’Alt Empordà, al final d’una baixada tota recta i quilomètrica que s’acaba al riu Fluvià trobem Bàscara situat en un encreuament de camins que històricament a servit per potenciar econòmicament la vila. Avui dia, amb la construcció de l’autopista, s’ha convertit en un lloc molt més tranquil tot i que encara amb molta vida.
En el seu terme municipal trobem Orriols, lloc molt tranquil ja que el nucli queda apartat de la carretera nacional i s’ha d’entrar al poble expressament.
A mig camí hi ha Calabuig, encara mes separat de la carretera nacional, situat en alçada i que ens sorprèn que, situats al costat de l’església i del castell, podem veure una bona part dels Pirineus Orientals i gairebé tota la badia de Roses.
Aquesta setmana hem decidit fer algunes visites més, en aquest cas hem anat cap a la Terrat Alta a Tarragona.
Avui hem visitat els municipis d’Horta de Sant Joan on hem fet la primera nit, Arnes, Prat de Comte i el Pinell de Bari, finalment hem fet cap a Gandesa on passarem la segona nit.
Per qüestions tècniques només podem posar les següents fotografies:
Interior de l’hostal Casa Barceló d’Horta de Sant Joan
Horta de Sant Joan des del Convent dels Àngels o de Sant Salvador
Convent de Sant Salvador
Dissabte vàrem fer la visita a Alcover, la part antiga molt ben delimitada i amb bones indicacions per fer una bona visita tot passejant i no deixar gairebé res per veure.
A més era festa major i vàrem disfrutar de diferents actes populars.
A la tarda vàrem visitar una exposició de quadres i la resta del museu inclosa una mostra de fòssils força interessant.
El museu, situat a Ca Batistó explica com era una casa benestant de principis del segle passat d’una forma molt agradable.
Us deixem el recorregut que vam preparar i un triptip amb un l’itinerari aconsellat.
El campanar de l’església nova està inacabat, aquí un deixem una curiosa explicació del perquè lligada amb Ca Batistó:
“Vora el portal de la Saura hi ha una casa que encara és anomenada ca Batistó, record d’una família que havia estat molt rica i de remarcada influència.
L’avi del vell Batistó que jo vaig conèixer en la meva infantesa fou batlle d’Alcover, per allà a començaments del segle passat, i era aquell compatrici que bestreia els diners per les despeses de la construcció del campanar del poble. La llegenda explica que un dia el protector, anant a revisar l’obra, va trobar entre el bagatge una pedra que li semblà molt a propòsit per a fer-ne un trull destinat a una premsa oliera de la seva propietat, i va donar ordre als treballadors que li resguardessin la penyora. Els obrers van atendre l’ordre del batlle, però el rector -tal volta per un punt d’exagerat orgull perquè no se li havia demanat a ell directament-, quan el van assabentar d’allò, va respondre que les pedres traginades allí havien d’ésser per a construir el campanar, que si el senyor batlle volia una pedra per a fer-ne un trull prou la trobaria en altre lloc. I obligà els treballadors a emprar aquella roca que havien deixat en reserva. Batistó no replicà davant del seu dissident, però al cap de la setmana, quan els interessats de l’obra es presentaren, com de costum, a casa del protector, a cercar els diners corresponents, el ric propietari indicà que anessin a cobrar a la rectoria, perquè essent el rector qui manava, també havia d’ésser ell qui pagués. Debades van provar de conquerir el protector amb excuses i satisfaccions: Batistó no va voler continuar abonant cabals per a les despeses de la construcció del campanar, i, després d’aquella facècia, no hi va haver ningú que pagués o curés de complir tal deure bestraient. Se suspengué l’empresa. De resultes d’aquell fet, avui dia, a causa d’una pedra, que ocasionà una dissidència entre el rector i el batlle del poble, encara, a Alcover, resta el campanar per acabar. “
Fotografia de l’església i campanar.
Visiteu el web municipiscatalans.com
Ahir vàrem acabar la visita a Mataró, per quantitat de llocs a visitar i altres circumstàncies hem ocupat tres matins per fer la visita complerta però val la pena conèixer i descobrir llocs i curiositats. Ara ens queda pendent d’ordenar tota la documentació i fotografies per publicar el resum. Mentrestant, punxant al damunt, podeu visitar el web https://municipiscatalans.com on trobareu un munt de municipis ja publicats.
Fotografia del tramvia nº 3 que feia el recorregut de Mataró a Argentona.
L’any 2007 es va insta-lar una escultura d’un gran peix volador, anomenada Peix del Maresme, obra de Rafel i Pol Codina, a l’exterior de la llavors nova seu de la Caixa Laietana al sector del Pla den Boet. Actualment l’edifici està vuit i abandonat però el peix encara hi perdura.
Ahir vàrem visitar el barri del Fort Pienc, al districte de l’eixample de Barcelona.
Potser desconegut per molts el nom del barri si que la majoria hi ha estat o passat.
Es troba entre la Diagonal, la Meridiana, el carrer Almogàvers i el Passeig de Sant Joan de Gran Via avall i el carrer Nàpols de Gran Via amunt.
Els punts mes rellevants son l’Estació del Nord, la Plaça de braus de la Monumental, l’edifici
de la “General Catalana de Electricidad” i Els Encants. Mes moderns hi tenim el Teatre
Nacional de Catalunya i l’Auditori.
Un altre punt de referència es el Pont de Marina sobre les vies del tren, avui tapades i convertit en zona esportiva. Us deixem una foto del pont i una altre de l’estació del Nord.
Aquest lloc web utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc, accepteu el nostre ús de galetes. Política de galetes