Data de visita: 28 d'agost de 2019 i 26 de setembre de 2020
Al municipi hi trobem els pobles de Corbera de Baix, Corbera de Dalt, els veïnats de l'Amunt i l'Avall i una trentena d'urbanitzacions.
Els seus límits, són al nord Castellví de Rosanes i Sant Andreu de la Barca, a l'Est amb Castellbisbal (Vallès Occidental), al sud amb Pallejà, la Palma de Cervelló i Cervelló i a l'Oest amb Gelida (Alt Penedès).
Entorn fisic
La vila de Corbera de Llobregat, a 25 quilòmetres de Barcelona, a la comarca del Baix Llobregat, està situada a la vora dreta del riu que li dóna nom i al sud de l'afluent Anoia. S'estén des del puig d'Agulles i la Creu de l'Aragall fins a aigües avall de la riera de Sant Joan o de Corbera, que desemboca al Llobregat. Les serres de Santa Magdalena, al nord, i d'Ordal, al sud-oest, envolten una bona part del municipi.
El clima és mediterrani litoral. A l'estiu, els anticiclons subtropicals provoquen una situació força estable de temps assolellat i sec que s'allarga fins a la tardor, quan comencen a aparèixer les tempestes típiques. Les precipitacions són molt irregulars i el mes de gener és el més fred de l'any.
Història, cultura, economia
El terme Corbera consta ja en documents referents als límits del Castell de Cervelló l'any 992. El Castell de Corbera el trobem documentat l'any 1032 en el testament de Guillem de Mediona, el qual n'era el propietari i senyor. Guillem va llegar dues terceres parts del Castell a la seva filla Quixol.
La capella de Santa Magdalena consta en documentació de l'any 1295 i el primer senyor del Castell i propietari de tot el terme que duu el cognom Corbera fou Romeu de Corbera, també per aquestes dates. Fins a primers del segle XVII estigué en possessió dels Corbera; però a partir de llavors va pertànyer a la família Mora, Ciutadans Honrats de Barcelona. Manuel Antic i de Mora va obtenir del rei el reconeixement de la baronia com a títol del regne a finals del segle XVIII i seguidament passà als Ramon per herència fins que Pau Joan de Ramon morí sense successió l'any 1948.
El monestir de Sant Ponç, tot i pertànyer al terme municipal de Cervelló sempre ha dut el nom de Sant Ponç de Corbera, ja que ha estat lligat socioeconòmicament i parroquialment a Corbera des que se'n té notícia (s.XVI). El monestir de Sant Ponç és un exemplar magnífic d'estil romànic llombard del segle XI. Al barri de l'Amunt hi ha la capella de Sant Cristòfol, d'origen preromànic.
L'església parroquial de Santa Maria de Corbera fou ampliada durant els segles XIV, XV i XVI amb diferents capelles i sagristia. Les capelles eren dedicades a Sant Joan, Sant Martí, Santa Magdalena, etc. També va ser renovada i ampliada en els segles XVIII, XIX i XX fins arribar al moment i situació actuals. A l'església s'hi venera la imatge de Santa Magdalena (s.XV) que és una talla gòtica de gran bellesa. També es conserva la imatge de la Mare de Déu de la Llet, procedent del monestir de Sant Ponç, que és una talla romànica policromada (s. XII-XIII).
A la part baixa de Corbera fou construïda, el 1947, una nova església, també parroquial, dedicada a Sant Antoni Abat.
Corbera és un municipi acollidor, amb moltes entitats culturals i esportives que fan que la vila s'enriqueixi amb la col·laboració incondicional dels seus propis habitants.
L'explotació de guixeres es va convertir en el modus vivendi des del segle XIX sobrevivint fins la postguerra. Durant els anys '50 es van començar a usar aparells que substituïen pics i pales en els treballs a les guixeres. Els forns de guix funcionaven amb la fusta dels boscos de la rodalia portada per rucs dirigits per traginers. El 1945 es va començar a transportar la llenya amb camions. La vinya i els horts també van sobreviure fins la postguerra. En el moment en què la fil·loxera va malmetre els conreus vitivinícoles es va plantar cep americà i préssec.
La construcció massiva d'urbanitzacions de segona residència ha provocat variacions en les activitats econòmiques del municipi que han portat a una recessió de l'agricultura. Els seus cultius de regadiu són cirerers, presseguers o productes d'horta; més abundants són els de secà, basats en el conreu de l'olivera i la vinya. Hi ha algunes granges agrícoles i fàbriques.
Persones il·lustres
Laia Sanz Pla-Giribert, (Corbera de Llobregat, 11 de desembre de 1985). Pilot de trial campiona del món en nombroses ocasions.
Gastronomia
Productes típics de Corbera de Llobregat:
Els corbs, galetes elaborades artesanalment amb una recepta de pasta cabrada única, ametlla marcona i cacau belga de la millor qualitat.
Els t'olis, torrades elaborades amb pa 100% artesanal, sense conservants ni colorants amb oli d'oliva extra verge d'arbequina amb D.O.P.
Encara es poden trobar embotits i productes de xarcuteria elaborats artesanalment, seguint receptes tradicionals, de molt bona qualitat.
Vivències, curiositats i llegendes
La Disfressada és un ball autòcton de Corbera que es ballava per Carnestoltes, amb un vestit típic, acompanyada de flabiol i tamborí.
Festes, Fires, Mercats i Tradicions
Festa Major d'hivern el 17 de gener (St. Antoni Abad), i els caps de setmana més propers a aquesta data.
Festa Major d’estiu el 22 de juliol (Sta. Magdalena). Activitats durant tot el mes de juliol.
Aplec de Sant Ponç el segon diumenge de maig.
Des del primer cap de setmana fins el segon de gener, representació del Pessebre Vivent.
Entorn, que veure, què fer
Fer rutes per la natura.
Passejar pel nucli històric: el recinte fortificat de l’antic castell, l’antic hospital de Pelegrins, el Casal de Santa Magdalena, l’església de Santa Maria o la rectoria entre d’altres punts d’interès turístic.
Visitar el monestir de Sant Ponç.
Links d’interès i documentació adjunta:
Què fer a Corbera de Llobregat
