Limita al nord amb la Vall de Cardós, a l’est amb Alins, al sud amb Farrera i a l’oest amb Llavorsí.
El terme comprèn la vila de Tírvia, cap de municipi i població important en època medieval, les caseries de Terveu i de la Bana.
L’entorn físic
La vila de Tírvia està situada en un replà enlairat, a mena de talaia, a l’interfluvi de les tres valls que l’afaiçonen: la vall de Cardós, la vall Ferrera i la coma de Burg. Pel caràcter estratègic del lloc, fou una vila totalment fortificada i sofrí vicissituds bèl·liques en diverses èpoques. Aquesta privilegiada situació provocà que fos gairebé destruïda del tot durant la Guerra Civil.
La tranquil·litat que es respira pels carrers del poble encaixa perfectament amb la bellesa dels paisatges que l’envolten.
Clima d’alta muntanya, amb una acusada variabilitat i alta pluviometria. Els hiverns són freds i crus i la neu pot ser abundant des de finals de tardor fins avançat l’hivern.
Història, cultura, economia
Al segle XV el vescomtat de Castellbò havia estat dividit en cinc quarters, un dels quals estava centrat a Tírvia (quarter de Tírvia) i comprenia la vila de Mallolís, tota la Ribalera (Romadriu, Castellarnau, Serret i Colomers), Sant Joan de l’Erm i les batllies de Burg i de la Vall Ferrera, amb 210 focs a l’inici d’aquest segle. Tots els dominis dels Foix passaren amb Francesc Febus al Regne de Navarra (Francesc I de Navarra) i, quan el 1512 Ferran II de Catalunya-Aragó conquerí aquest regne, confiscà els territoris catalans dels Foix. Les terres del vescomtat de Castellbò les cedí el 1513 a la seva segona muller, Germana de Foix (que el 1528 n’empenyorà l’usdefruit a Lluís Oliver de Boteller). Morta el 1537, la corona recuperà el ple domini sobre les terres i els habitants del vescomtat, i Tírvia fou des d’aleshores vila reial.
Pel caràcter estratègic del lloc, en una cruïlla de camins, fou una vila totalment fortificada (hi ha alguna resta de la muralla exterior) i sofrí les conseqüències de la guerra en èpoques posteriors: a la fi de la guerra dels Segadors fou ocupada pel mariscal francès Baltazard, amb Llavorsí. Encara a la fi de la guerra civil de 1936-39, després de l’estabilització del front a Sant Corneli fins al gener del 1939, la darrera ofensiva de les tropes franquistes incidí molt durament a Tírvia i la població fou gairebé derruïda.
Es manté amb força la cultura tradicional.
L’economia ha tingut sempre un marcat caràcter agrari. Hi ha una gran superfície forestal i la resta del terreny es dedicat a l’agricultura de secà; es conreen cereals (blat, ordi, civada), patates i farratges. Pel que fa a la ramaderia es cria bestiar boví i oví. Per altra banda, s’ha originat un creixement del sector serveis i de la construcció i el turisme
Vivències, curiositats i llegendes
És el municipi més petit en extensió de la comarca del Pallars Sobirà.
El poble de Tírvia, totalment refet a partir del 1940 ja que va quedar destruït a finals de la Guerra Civil Espanyola, a penes conserva res del seu caràcter primigeni.
A la vila cal destacar les instal·lacions d’un heliport propietat de la Generalitat de Catalunya i gestionat per els Bombers de la Generalitat de Catalunya.
Festes, Fires, Mercats i Tradicions
Festa Major per Sant Antoni Abat, Pels volts del 17 de gener.
Processó dels Armats per Setmana Santa.
Festa Major, l’1 d’agost.
Concurs de Pintura, a l’estiu.
Fira del Bestiar, el 23 d’octubre (Fira de Tardor).
Entorn, que veure, què fer
Església de la Mare de Déu de la Pietat i les esteles funeràries discoïdals medievals.
Antiga capella de St. Joan Baptista.
Capella de la Mare de Déu del Roser.
El nucli antic, el carrer Major porxat i algunes de les cases que s’hi apleguen.
Pràctica del senderisme, la BTT, l’excursionisme i la pesca.
Links d’interès i documentació adjunta:
