Castellfollit de la Roca és l’única població del municipi.
Limita per el Nord i l’Est amb Montagut i Oix i per el Sud, l’Oest i el Nord amb Sant Joan les Fonts.
L’entorn físic
Castellfollit de la Roca es troba limitat per la confluència dels rius Fluvià i Turonell, enmig dels quals s’aixeca una espectacular cinglera basàltica de 50 metres d’alçada i de gairebé un quilòmetre de llargada retallada pel riu Fluvià.
Els estrets carrerons del poble desemboquen a l’antiga església de Sant Salvador, a l’extrem de la cinglera, on hi ha un mirador amb unes vistes privilegiades.
El clima de Castellfollit de la Roca és mediterrani de muntanya i presenta pluges durant una bona part de l’any. Les temperatures són suaus, encara que a l’hivern les glaçades són freqüents. L’estació més plujosa és la primavera, mentre que a l’estiu les nits són fresques i agradables.
Història, cultura, economia
Les primeres notícies documentals parlen del “kastro fullit” (1096) i “kastro-follito” (1100). Al segle XII estava en possessió dels vescomtes de Bas. El 1278, Sibil.la, vescomtessa propietària de Bas i vescomtessa d’Empúries, va reconèixer tenir en feu del monarca el “castrum Follitum”, el qual no trigà a vendre al mateix sobirà. El rei Jaume II, l’any 1315, donà al comte emporità Malgaulí el vescomtat de Bas, anomenant expressament el Castellfollit, del que el sobirà es reservava el domini directe. El 1339, Pere el Cerimoniós incorporà Castellfollit a la Corona. El 1351, en crear el sobirà el ducat de Girona per al seu primogènit, hi incorporà Castellfollit. Al segle XV la baronia de Castellfollit fou posseïda per la família Santa Pau. L’any 1426 hi hagué un gran terratrèmol que enderrocà Castellfollit. El 1428, el dia de la Candelera, hi hagué un nou terratrèmol que tornà a enderrocar Castellfollit. El 1462, Castellfollit va caure en mans dels remences de Francesc de Verntallat durant la Guerra Civil Catalana. Per parentiu, passà dels Santa Pau als Cruïlles.
El 1657, durant la Guerra dels Segadors, hi va tenir lloc una batalla en la qual els francesos van ser derrotats per les tropes castellanes comandades per Francisco de Orozco, el Marquès de Mortara.
Castellfollit serví encara com a força en temps de la guerra dels Segadors i en la dels 8 anys, quan sembla ser que l’exèrcit francès enderrocà el castell, el 1691.
D’altres combats hi tingueren lloc a la guerra del Francès: el 24 de juny de 1809 els sometents d’en Rovira hi derrotaren la divisió francesa del general Guillot, que venia des d’Olot, i al desembre del mateix any les tropes franceses procedents de Besalú atacaren les partides de sometents de Castellfollit i Montagut, però només pogueren conquerir Montagut. Encara, el 1810 el baró d’Eroles, juntament amb els sometents i els terços d’Olot, derrotaren els francesos davant Castellfollit amb la decisiva col·laboració que prestà la gent del poble.
El 1874, durant la Tercera Guerra Carlina, hi va tenir lloc un combat a les runes del castell, en el qual les forces carlines de Savalls van derrotar les republicanes de Nouvilas. Les restes de la fortificació que es conserven sembla que més aviat corresponen a la muralla que envoltava la vila.
A nivell cultural trobem el Museu de l’embotit de Castellfollit de la Roca i l’església – museu de Sant Salvador. Diverses associacions. Hi ha una parella de gegants que duen els noms de Roc i Bàrbara i surten cada any per la Festa de la Germandat, la Festa Major i la Trobada Gegantera de Castellfollit de la Roca. Un cop l’any es realitza una exposició-concurs de figures de plom.
L’economia del municipi es nodreix principalment del sector serveis. Les activitats econòmiques primàries i industrials estan estretament lligades al camp del turisme: fabricació d’embotits, dolços i galetes.
Amb la desubicació de les indústries dels centres urbans cap a polígons industrials, i els canvis generacionals de les famílies industrials, a l’entrar el segle XXI, Castellfollit ha esdevingut un municipi residencial per als castellfollitencs, que s’han de traslladar a municipis propers per treballar.
La indústria és la principal activitat econòmica del municipi. D’aquesta indústria s’obtenen teixits, adoberies i embotits.
Personatges
Candi Agustí i Trilla (Castellfollit de la Roca, 10/12/1875 – Olot, 21/5/1963). Va ser un metge cirurgià, odontòleg i escriptor.
Tavi Algueró i Sala (Castellfollit de la Roca, 1963) és un dibuixant, il·lustrador, caricaturista i educador d’art.
Francesca Casaponsa Suñol (Castellfollit de la Roca, 3/4/1906 – la Bisbal d’Empordà, 1990) va ser la primera col·legiada de Girona que exercí com a metgessa de família en el medi rural.
Ramon Sala i Canadell (Castellfollit de la Roca, 31/7/1934 – 12/7/2008) va ser un polític i industrial català.
Joan Vila i Dilmé (Castellfollit de la Roca, 26/9/1965) és un zelador, auxiliar d’infermeria i assassí en sèrie. Conegut també com el zelador d’Olot o l’àngel de la mort
Gastronomia
Galetes Cal Enric. Empresa de producció artesanal de galetes del tipus tradicional que va néixer l’any 1934 creada per Enric Gussinyer. Carretera de Girona, 6.
Festes, Fires, Mercats i Tradicions
Festa de la Germandat (Pasqua Granada).
Festa de Sant Roc (16 d’agost).
Festa Major (3r diumenge de setembre).
Duatló (diumenge del mes de febrer).
Exposició-concurs de figures de plom.
Trobada gegantera.
Mercat cada dissabte al matí a la plaça Major
Entorn, que veure, què fer
La Cinglera Basàltica.
La Pedrera.
El Barri Vell.
Església – museu de Sant Salvador
Restes del pont sobre el riu Toronell.
Torre del rellotge.
Links d’interès i documentació adjunta:
