Municipis Catalans

Gombrèn queda al Sud-oest de la comarca del Ripollès, està unit per una carretera a Campdevànol i dues que porten a La Pobla de Lillet i a Castellar de n’Hug però aquestes dues son molt regirades, el que fa que Gombrèn, d’alguna forma, quedi força aïllat. Està en pendent i les cases queden esglaonades. Tot ell es veu molt ben cuidat i encara conserva força de l’estructura medieval.
Carrer dels Porxos.

Un dels punts mes coneguts del municipi és el Santuari de Montgrony.

Avui publiquem Campelles al Ripollès. Vàrem fer la visita el mes de juliol.
Ens porta bons records de les moltes vegades doncs durant una llarga època hi anàrem de tant en tant.
Campelles es un bon mirador i un lloc molt tranquil per anar-hi a passar uns quants dies de descans.

Tot el poble està remodelat, es fa difícil trobar cases antigues, es nota que hi ha un bon nivell de vida, sens dubte, envejable.
Una cosa que crida l’atenció es el Balneari de Montagut que trobem a la carretera N-260 tocant a Ribes de Freser i que es conserva en molt bon estat tot i que va deixar de funciona a començaments dels anys 90. Hi ha algunes estances returades que el seu propietari lloga per a esdeveniments a particulars.

Dissabte vàrem fer la visita a Alcover, la part antiga molt ben delimitada i amb bones indicacions per fer una bona visita tot passejant i no deixar gairebé res per veure.
A més era festa major i vàrem disfrutar de diferents actes populars.
A la tarda vàrem visitar una exposició de quadres i la resta del museu inclosa una mostra de fòssils força interessant.
El museu, situat a Ca Batistó explica com era una casa benestant de principis del segle passat d’una forma molt agradable.
Us deixem el recorregut que vam preparar i un triptip amb un l’itinerari aconsellat.

El campanar de l’església nova està inacabat, aquí un deixem una curiosa explicació del perquè lligada amb Ca Batistó:

“Vora el portal de la Saura hi ha una casa que encara és anomenada ca Batistó, record d’una família que havia estat molt rica i de remarcada influència.
L’avi del vell Batistó que jo vaig conèixer en la meva infantesa fou batlle d’Alcover, per allà a començaments del segle passat, i era aquell compatrici que bestreia els diners per les despeses de la construcció del campanar del poble. La llegenda explica que un dia el protector, anant a revisar l’obra, va trobar entre el bagatge una pedra que li semblà molt a propòsit per a fer-ne un trull destinat a una premsa oliera de la seva propietat, i va donar ordre als treballadors que li resguardessin la penyora. Els obrers van atendre l’ordre del batlle, però el rector -tal volta per un punt d’exagerat orgull perquè no se li havia demanat a ell directament-, quan el van assabentar d’allò, va respondre que les pedres traginades allí havien d’ésser per a construir el campanar, que si el senyor batlle volia una pedra per a fer-ne un trull prou la trobaria en altre lloc. I obligà els treballadors a emprar aquella roca que havien deixat en reserva. Batistó no replicà davant del seu dissident, però al cap de la setmana, quan els interessats de l’obra es presentaren, com de costum, a casa del protector, a cercar els diners corresponents, el ric propietari indicà que anessin a cobrar a la rectoria, perquè essent el rector qui manava, també havia d’ésser ell qui pagués. Debades van provar de conquerir el protector amb excuses i satisfaccions: Batistó no va voler continuar abonant cabals per a les despeses de la construcció del campanar, i, després d’aquella facècia, no hi va haver ningú que pagués o curés de complir tal deure bestraient. Se suspengué l’empresa. De resultes d’aquell fet, avui dia, a causa d’una pedra, que ocasionà una dissidència entre el rector i el batlle del poble, encara, a Alcover, resta el campanar per acabar. “
Fotografia de l’església i campanar.
Visiteu el web municipiscatalans.com

Aquest diumenge us deixem amb el resum de Ribes de Freser, a la Vall de Ribes, al Ripollès.
És un lloc recollit i encantador, situat al Pirineu de Girona, hi podem arribar en tren i es el punt de sortida per anar fins a Núria amb el carrilet que surt de la mateixa estació. Es també punt de sortida per a moltes excursions per el Pirineu sense oblidar les passejades, molt mes planeres, que podem fer per el poble i els seus entorns gaudint del paisatge, el recolliment i les moltes fonts del municipi.

Ahir vàrem acabar la visita a Mataró, per quantitat de llocs a visitar i altres circumstàncies hem ocupat tres matins per fer la visita complerta però val la pena conèixer i descobrir llocs i curiositats. Ara ens queda pendent d’ordenar tota la documentació i fotografies per publicar el resum. Mentrestant, punxant al damunt, podeu visitar el web https://municipiscatalans.com on trobareu un munt de municipis ja publicats.

Fotografia del tramvia nº 3 que feia el recorregut de Mataró a Argentona.

L’any 2007 es va insta-lar una escultura d’un gran peix volador, anomenada Peix del Maresme, obra de Rafel i Pol Codina, a l’exterior de la llavors nova seu de la Caixa Laietana al sector del Pla den Boet. Actualment l’edifici està vuit i abandonat però el peix encara hi perdura.

Pardines, queda situat al Nord Est del Ripollès, es potser un dels municipis mes desconeguts del Ripollès doncs no es un lloc de pas, la carretera hi acaba, però tot i amb això es veu un poble net i ben cuidat, de molt agradable passejar. Hi destaca el ferro doncs trobem moltes obres fetes amb ferro, baranes (moltes amb filigranes), senyalitzacions, petites escultures, noms de cases, bústies i altres. De fet “Cal Ferrer” és una de les cases dignes de veure. L’aigua també hi es molt present.
Fotografia de la Plaça del Padró anant cap al Castell.
Enllaç a la pàgina de Pardines aquí.

Ahir vàrem visitar el barri del Fort Pienc, al districte de l’eixample de Barcelona.
Potser desconegut per molts el nom del barri si que la majoria hi ha estat o passat.
Es troba entre la Diagonal, la Meridiana, el carrer Almogàvers i el Passeig de Sant Joan de Gran Via avall i el carrer Nàpols de Gran Via amunt.
Els punts mes rellevants son l’Estació del Nord, la Plaça de braus de la Monumental, l’edifici
de la “General Catalana de Electricidad” i Els Encants. Mes moderns hi tenim el Teatre
Nacional de Catalunya i l’Auditori.

Un altre punt de referència es el Pont de Marina sobre les vies del tren, avui tapades i convertit en zona esportiva. Us deixem una foto del pont i una altre de l’estació del Nord.

Avui us deixem el resum que hem fet de Sant Andreu de la Barca, enllaç aquí.
Població del baix Llobregat que s’ha engrandit tant per la oferta de treball provinent de la industria local i propera com convertint-se en ciutat dormitori doncs son molts els que s’hi han traslladat, tant al poble com a les zones residencials, per guanyar tranquil·litat i qualitat de vida.
Casa Cal Forn.
Hi trobem una bona colla de cases modernistes, moltes d’elles fetes construir per gent de Barcelona que ja hi venien a estiuejar el segle passat.